La Muntaner retrata la crisi de dos addictes a la feina


Més que el títol d'una peça teatral podria ser el d'un film d'Almodóvar. No en va l'autora de La majoria dels suïcidis són en diumenge afirma que és fan del cineasta manxec. El seu nom, Anna Burzynska, no deu sonar a ningú, excepte als compatriotes d'aquesta professora universitària polonesa i autora de novel·la, teatre i assaig. «Allà la comparen amb Umberto Eco», explica Jordi Vilà, director de l'obra, que arriba demà a la Muntaner, després d'haver estat estrenada a Terrassa.

Primera advertència sobre un text escrit el 2004. «El títol despista perquè no tracta del drama personal del suïcidi», diu Vilà. I segona. «Presenta una parella de joves d'uns trenta anys dels denominatsworkaholics, addictes a la feina, que tant poden viure a Varsòvia com en una altra gran ciutat europea», afegeix el director per allunyar el risc de localismes incòmodes.

Aquests dos joves són Klara (Mercè Martínez) i Niko (Borja Tous), que amb prou feines es coneixen tot i que ja fa sis mesos que conviuen. El seu és un món marcat per una feina d'executius en una multinacional, viatges i un ritme frenètic de vida, que també afecta el sexe. Hi dediquen dos minuts i mig abans d'anar-se'n a treballar.

Però arriba un dia en què tot s'ensorra. «És un text contemporani que toca la realitat immediata. És una obra que té sis anys, però Burzynska ja veia venir la crisi que vivim des d'en fa dos. La bombolla explota i no saben què fer amb la seva vida», explica Vilà.

És llavors quan s'inicia el despullament dels dos personatges, «en un festival de caiguda de màscares, de treure's les caretes», explica el director. Han viscut instal·lats en un món sense escrúpols, d'aparences i moltes mentides, i ara surten totes a la llum. La majoria dels suïcidis són en diumenge transita, segons el seu director, de la comèdia al drama. «Es pot llegir totalment com un drama, però seria un error tapar el to de comèdia», opina Vilà. El que no es tapa, al llarg d'una hora i 40 minuts que dura el tour de force interpretatiu entre Mercè Martínez i Borja Tous, és l'àcid retrat d'una generació víctima de la crisi.

Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario