PRIMER AMOR

TEXT: SAMUEL BECKETT

VERSIÓ: JOSÉ SANCHIS SINISTERRA

TRADUCCIÓ: ANNA SOLER

CREACIÓ I DIRECCIÓ: ÀLEX OLLÉ i MIQUEL GÓRRIZ

CONCEPTE i INTERPRETACIÓ: PERE ARQUILLUÉ

PRODUCCIÓ: GREC 2010 FESTIVAL DE BARCELONA, BITÓ PRODUCCIONS, EL CHEKHOV INTERNATIONAL THEATRE FESTIVAL DE MOSCOU, VELVET EVENTS i GROSTEL PRODUCCIONS

LA VILLARROEL

Samuel Beckett s'està convertint en una rara avis dintre del teatre contemporani català. És un autor complicat i els seus personatges també ho són. Per això, és motiu d'alegria veure que encara queda algun director/actor que s'atreveixi a posar en escena un text del dramaturg irlandès. Primer Amor és una història d'amor antiromàntica, amb un heroi caigut en desgràcia que durant poc més d'un hora relata com va ser la primera experiència amorosa. Beckett aconsegueix pervertir tots els tòpics del romanticisme amb una prosa més alleujada de la que ens té acostumats en altres de les seves obres. Malgrat això el seu llenguatge segueix jugant amb sí mateix i a la negació del que abans s'havia reiterat com cert.

Un home en calçotets resta estès sobre una freda taula de marbre blanc. Tot apunta a una imminent dissecció del cadàver, però aviat sortirem de dubtes, quan aquest home torni a la vida i ens comenci a explicar la seva història. Llum blanca acompanya a aquesta atmosfera plena de simbolismes. L'humor negre ( i escatologic) torna a ser punt en comú dintre del teatre becketià i aquesta peça (originalment concebuda com un conte/relat i adaptada per al teatre en nombroses ocasions).

Pere Arquillué magnífic, impressionant i senzillament extraordinari (ens quedaríem sense adjectius qualificatius per a descriure la seva interpretació) construeix un personatge que va des de una primera part sarcàstica dels seus actes a un profund acarnissament final. Sense dubte, una de les millors actuacions d'aquest actor durant la seva llarga trajectòria.

Miquel Górriz i Àlex Ollé aconsegueix mitjançant senzilles i subtils línies transportar a l'espectador del món dels vius al dels morts. Una buida escenografia permet a l'actor no només ser el protagonista absolut de l'obra sinó carregar-li la responsabilitat de mantenir al públic esbalait en cada paraula i en cada silenci. El mestratge de Pere Arquillué, que ja ha treballat en altres ocasions el gènere del monòleg, com a Solo de Strinberg fa un parell de Grec, es manifesta en aquesta ocasió amb una sonora i merescuda ovació final. Una hora de teatre en estat pur i de qualitat.