Mostrando entradas con la etiqueta Crítiques. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Crítiques. Mostrar todas las entradas

DIRECTOR: FRANCESC CERRO
DRAMATURGIA y ACTOR: MARTÍ PERAFERRER i VAYREDA
PRODUCCIÓN: TEATRE BLAU DE GIRONA y TEATRE TANTARANTANA 
TEATRE GAUDI

Dedicarse al teatro en los tiempos que corren ya es todo un riesgo, pero si además eres valiente y te tienes que enfrentar al todopoderoso Festival Grec en pleno mes de julio, la hazaña ya se escribe en mayúsculas. Después de tres semanas de auténtica maratón teatral, era necesario salirse del circuito e ir a explorar otras naturalezas.

Martí Peraferrer, el héroe de la aventura nos explica la vida y milagros de Tennessee Williams en un monólogo de hora y media donde se combina palabra en directo con grabaciones. En primera persona, Tennessee habla, si desde el principio ocurre lo que pocas veces tenemos la suerte de encontrar, el actor desaparece y entre la buena caracterización y el buen savoire faire de Martí Peraferrer, la historia entra y el viaje comienza.

Escenográficamente muy simple, un salón con una chaise longue donde la terapia de confesiones alcanza su máximo esplendor. La sorpresa nos espera en la entrada a la sala donde nos inunda un ambiente cargado de humo y oscuro. Pese a ello, pronto salimos de la oscuridad y las palabras de Tennesse Williams nos invitan a pasar a una vida, eso sí, no menos tenebrosa y atormentada que la sala.

La cercanía entre actor y público es uno de los puntos más a favor del montaje, esa sensación de estar en un lugar donde las confesiones son íntimas. La entrega de Martí Peraferrer es máxima y la atención del público es de no poder despegar la atención del escenario.

Lástima que no sea la mejor época del año para lanzar una propuesta como esta. Lástima ver la platea tan vacía, pero parafraseando Un tranvía llamado deseo: "esto huele a éxito eterno", aunque tendrá que ser en otro lugar y en otras fechas.

TENNESSEE (w)

by on 20:32
DIRECTOR: FRANCESC CERRO DRAMATURGIA y ACTOR: MARTÍ PERAFERRER i VAYREDA PRODUCCIÓN: TEATRE BLAU DE GIRONA y TEATRE TANTARANTANA  ...

TEXT i DIRECCIÓ: LLÀTZER GARCÍA
INTÈRPRETS: MARTA ARAN, LAURA LÓPEZ, GUILLEM MOTOS, DAVID ORTEGA i MIMA RIERA
PRODUCCIÓ: SALA LA PLANETA
SALA MUNTANER


Una companyia arriba a un café teatre a muntar el seu espectacle i comencen els problemes que pateix qualsevol companyia que hagi fet bolos per teatres alternatius: els focus no funcionen, l'escenari és massa petit, no tenen temps ni espai per muntar l'escenografia, durant els assajos han de compartir l'escenari amb un altre actor que actua darrere d'ells.

Llàtzer García torna a la comèdia, on es mou com peix a l'aigua, per fer-nos un retrat força precís del que pateixen moltes companyies en la majoria de teatres alternatius. Malgrat la realitat, hi ha un punt d'exageració en algunes accions que provoquen el riure fàcil en l'espectador. Tot i així el ritme de l'obra no decau i l'hora i vint minuts que tan a escena com des de platea passa sense necessitat de mirar el rellotge.

Grans interpretacions de la companyia Arcadia, però cal destacar al personatge de la Marta Aran, una directora que acaba sense saber què fer per aixecar el seu espectacle i la Mima Riera, que interpreta a una actriu tan insegura que es incapaç de rebre les ordres directes de la seva directora i que ha de buscar-se tota mena d'intermediaris.

Amb una de les escenografies més completes que hem pogut observar darrerament a la Sala Muntaner, Ens hauríem d'haver quedat a casa és una comèdia fresca i original, amb un bon ritme, que serveix com contrapunt perfecte al drama diari que ens toca patir.

TEXT: JOSEP PEDRALS
DIRECCIÓ: JORDI ORIOL
CREACIÓ i INTERPRETACIÓ: ALEX AVIÑOA, JORDI ORIOL, CARLES PEDRAGOSA i JOSEP PEDRALS
PRODUCCIÓ: INDIGEST i TEMPORADA ALTA
LA SECA-ESPAI BROSSA


Les produccions de la marca Indigest comencen a ser sinònim d'èxit. Teatre fresc, original, sense complexes, creatiu, que no necessita grans mitjans ni escenografies per transmetre el que volen i que el públic surti més que satisfet de la sala.

En Comptes de la Lletera és una faula sobre la inestabilitat del present, sobre la infinita capacitat humana de somiejar i les patacades de realisme que cal afrontar amb esperança. Quatre ornitòlegs van a la recerca d'un ocell llegendari i en el camí es donaran cita els versos de Pedrals teatralizats amb les més diverses circumstàncies amb qui es troben aquets quatre personatges.

Amb una escenografia simplista i uns recursos casolans però que funcionen de meravella, la companyia Indigest aconsegueix crear un univers màgic i mantenir en tot moment l'atenció de l'espectador. Mai la poesia havia estat tan entretinguda i tan bé contada.

Jordi Oriol torna a la seva manera de fer, després d'un T6 no gaire satisfactori. Està clar que la llibertat a l'hora de crear és un dels factors més importants per aquesta companyia. I amb tota la llibertat del món s'hauria d'exigir més muntatges com aquest, que despertin l'esperit crític i creatiu no tant sols dels que els creuen sinó també dels que els gaudim.

TEXT: DAVID HARE
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: JOSEP MARIA POU
INTÈRPRETS: JOSEP MARIA POU, ROSER CAMÍ, JAUME MADAULA
PRODUCCIÓ: FOCUS
TEATRE GOYA

No hi havia millor moment per recuperar aquesta obra. Un text brillantíssim del dramaturg britànic David Hare sobre el capitalisme i la diferencia de pensament entre els que creuen en els ideals capitalistes del que busquen una justícia social. Aquest tira i arronsa entre el Tom, Josep Maria Pou i la Kyra, Roser Camí, és la part més entretinguda i intel·ligent de l'obra.

Josep Maria Pou torna a ficar-se dins del personatge del Tom, un ric empresari capitalista, que després de la mort de la seva dona, es torna a interessar per la seva antiga amant, Kyra, una professora d'escola compromesa socialment. El loft de la Kyra a les afores de la ciutat, molt més acomodat i menys semblant al que ens descriu Hare, són l'escenari d'aquesta trobada.

Com ens té acostumats el Josep Maria Pou brinda una gran actuació, una classe magistral d'interpretació. La Roser Camí sembla que el personatge li ve com anell al dit, ja que és el millor personatge que l'hem vista interpretar. Els acompanya un jove, el Jaume Madaula, que malgrat que ja té experiència en les tables se li nota encara cert nerviosisme escènic.

Celobert és un muntatge imprescindible pels amants del bon teatre de text amb sòlides interpretacions on el teatre no guanya al discurs sinó que un i l'altre es complementen. Sempre es d'agrair que es recuperen textos com aquest, de teatre contemporani i més actual que mai. Tota una lliçó teatral. 

CELOBERT

by on 20:13
TEXT: DAVID HARE TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT DIRECCIÓ: JOSEP MARIA POU INTÈRPRETS: JOSEP MARIA POU, ROSER CAMÍ, JAUME MADAULA PRODUC...

TEXT i DIRECCIÓ: MARILIA SAMPER
TRADUCCIÓ: MARC ARTIGAU
INTÈRPRETS: ANNA MOLINER, CRISTINA PLAZAS, ÀLEX CASANOVAS, DAVID VERT, ÒSCAR CASTELLVÍ, ORIOL GENÍS, ÀNGELS POCH i ALBERT PRAT
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA TALLERS (TNC)

Història d'una absència, una història d'amor en majúscules i com superar la tragèdia, tot això barrejat és L'ombra al meu costat. Deu minuts de felicitat que sembla fictícia ens endinsa en un món de cop ple d'angoixa. Una família ídil·lica que es veu sacsejada per un fet horrible, i com cadascú dels seus membres aconsegueix o no superar-la.

Marilia Samper torna a construir un món màgic, amb una forma d'escriure única i una mica d'esperança fent veure que la salvació és possible. Realitats, somnis i ombres es donen cita en una escenografia que de l'Enric Planas i la il·luminació de l'Elisenda Rodríguez que compleixen fill per randa amb els desitjos de l'autora de barrejar la realitat i la ficció en un mateix espai. 

Meravellosa tornada als escenaris de la Cristina Plazas fent una mare que no entenc el que li han fet a la seva filla i perquè i és incapaç d'assumir tot aquell dolor. La Cristina Plazas torna a demostrar la seva força escènica que el seu partenaire l'Àlex Casanovas sap aprofitar i convertir la seva interpretació en una representació mesurada del dolor. I juntament amb la parella un altre dels papers estel·lars, l'interpreta el David Vert, que després dels T6 d'aquest any queda provada la seva versatilitat tant pel drama com per la comèdia.

Marilia Samper ha aconseguit amb la seva forma poètica d'escriure regalar-nos el millor T6 de la temporada i un dels millors que han passat per la Sala Tallers. Sense dubte aquesta temporada portarà gravat el seu nom i espero que no sigui l'única. Bravo.

L'OMBRA AL MEU COSTAT

by on 12:13
TEXT i DIRECCIÓ: MARILIA SAMPER TRADUCCIÓ: MARC ARTIGAU INTÈRPRETS: ANNA MOLINER, CRISTINA PLAZAS, ÀLEX CASANOVAS, DAVID VERT, ÒSCAR...