AFTERPLAY


TEXT: BRIAN FRIEL
TRADUCCIÓ: JORDI FITÉ
DIRECCIÓ: IMMA COLOMER
INTÈRPRETS: FINA RIUS i PEP FERRER
DURADA: 70 min
PRODUCCIÓ: MOLA PRODUCCIONS S.L. i CAET
SALA ATRIUM

Sortir amb un somriure d'orella a orella, enlluernada i totalment endinsada en una obra no és gens fàcil, per moltes que vegis al llarg de la temporada, acostuma a passar en comptades ocasions. Amb Afterplay ha passat. L'obra de Brian Friel junta dos personatges de Txèkhov d'obres diferents. La Sònia, la neboda d'Oncle Vània i l'Andrei, el germà de Les tres germanes. Dues desconeguts comparteixen taula, vodka i confidències en un cafè de Moscou. Això sí, tots dos tenen una cosa en comú: són perdedors. La vida no els ha tractat bé i els autors tampoc.

AfterPlay té dos lecturas principals. Una serà la visió dels amants de Txèkhov que podran veure en ella algunes de les característiques de les obres de l'autor rus: personatges perdedors, que no han fet gaire per canviar la seva història i es veuen abocats a esperar com passa el temps. I l'altra els espectadors curiosos que tan si han vist alguna obra de Txèkhov o no descobriran dos personatges molt bé dibuixats, que amb passat o sense tenen moltes coses a explicar encara.

Escenografia molt neta, ambientada en un cafè de Moscú, només calen tres taules amb dos cadires cadascuna per situar-nos-hi. La il·luminació, també signada per l'Enric Planas com l'escenografia, ens convida a endinsar-nos en un ambient públicament íntim. Som espectadors però a la vegada petits voyagers d'una trobada història, de petits secrets, d'un univers quasi màgic.

Excel·lents interpretacions són el 'broche' final a una gran tarda de 'disfrute' teatral. La Fina Rius, una captivadora Sònia amb el punt just de melancor, tristesa, preocupació i incertesa. Només mirant-la directament als ulls es compren bona part de la seva vida. El Pep Ferrer porta en les seves espatlles totes les seves decepcions, desitjos frustrats i mentides. Una bona parella, dos eterns secundaris que ara reclamen un merescut espai de temps en la història del Teatre. Un deliciós viatge d'anada i tornada a un Moscou que sempre sembla igual de lluny.

No hay comentarios:

Publicar un comentario