Mostrando entradas con la etiqueta CAET. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta CAET. Mostrar todas las entradas
Elisa Díez (Butaques i Somnis)

Terrassa no es Tàrrega, no se repira el mismo ambiente de ciudad que espera todo un año para acoger el festival. Pese a ello, los asistentes tienen un espíritu parecido, buscando los espacios del festival y parándose en sus puertos al aguardo de lo que les espera.

Realmente sólo pretendía ver Tabac Rouge James Thiérrée, pero la casualidad y la aventura me llevó a la calle Doctor Cabanes, 8 donde en un pequeño garaje disfrute de una maravilla llamada La máquina de la soledad de Microscopia y Oligor. 

Unas sesenta personas alrededor de todo un paraíso de pequeños objetos que salían de maletas, de pequeños escondrijos, que en la oscuridad o iluminados por unas pequeñas luces, hacían volar nuestra imaginación y crearon un ambiente único, que incluso algunos nos hicieron poner nuestros pelos de punta y solar alguna lagrimita.

Con la excusa de la lectura de unas cartas de un tal Manuel y una tal Elisa, reales o ficticios que cada uno piense lo que quiera, consiguieron el ambiente de intimidad propicio para seguir desarrollando el montaje. La sensibilidad y una manera única de narrar atraparon al público desde el primer momento hasta el final, consiguiendo lo que pocos hacen, que todos los presentes respiran lo mismo al mismo tiempo. Evidentemente, después las sensaciones de cada uno les llevaría a diferentes lugares. Pero lo cierto es, que pocas veces he salido tan tocada de ver una obra, y me hubiera quedado horas escuchando sus historias.

Pero media hora más tarde tenía una cita con James Thiérrée, del que me quedé con las ganas en su visita de hace unos años en el Teatro Nacional, y al que iba con los ojos vendados, sin apenas saber de qué iba el espectáculo. Sorprendentemente, desde primera fila de platea, se contempla todo. Con un montaje basado en fuegos artificiales, lleno de idas venidas, juegos de luces, una imponente escenografía metálica que no paraba de moverse, eso sí, lejos de la magia que desprendía (según cuentan) su anterior montaje. La danza ocupa el lugar de la magia, y los cuerpos de bailarines se convierten en chicle que se mueven sin límite. Acrobacias, un ritmo que no te permite ni pestañear, la potente escenografía y unos intérpretes excepcionales son la combinación perfecta para que el estallido de aplausos, bravos y el público mayoritariamente de pie haga que mi corto y escaso paso por el Festival TNT haya sido un éxito. El año que viene más. Yo seguro que me apunto. Gracias.

UNA TARDE TNT

by on 16:20
Elisa Díez (Butaques i Somnis) Terrassa no es Tàrrega, no se repira el mismo ambiente de ciudad que espera todo un año para acoger el f...
Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
El Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET) mostra, concentrat en quatre dies (del 3 al 6 d'octubre), bona part del treball que impulsa d'artistes de nous llenguatges al festival Terrassa Noves Tendències (TNT). En aquesta edició, hi ha des d'una actuació, a partir dels terratrèmols que es produeixin en temps real a tot el món a un conte d'un ventríloc que acabarà ofegat a la piscina de l'hotel. Per fer el festival, disposen de 150.000 euros de la Generalitat, l¡Ajuntament, patrocinadors i taquillatge, i uns altres 120.000 que aporta el CAET per a 14 coproduccions. En un diàmetre d'uns 200 metres es presenten 30 espectacles (72 representacions), 18 dels quals són estrenes. El director del CAET, Pep Pla, defineix el cartell d'enguany com un Sonimag al teatre, perquè és constant la relació de les màquines amb els artistes en escena. Per primer cop, el TNT inclourà unbackstage on es puguin trobar artistes i programadors. Amb la col·laboració de l'Institut Ramon Llull i el Departament de Cultura, aspiren a consolidar un circuït dins i també fora de Catalunya per a aquests creadors. Molts d'ells ja tenen més feina Pirineus enllà. Un exemple ben gràfic és Roger Bernat, que de les properes 100 funcions programades, només n'hi ha una a Catalunya: és la de Terrassa. Bernat presenta el seu Domini públicpensat per a joves, ja el va impulsar en el mercat de projectes d'Igualada.
La Veronal estrena amb Lali Ayguadé Portland. Carles Santos i Rossy de Palma estrenen un treball del qual no ha transcendit res. El Conde de Torrefiel fa un viatge literari i escènic a La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento. Loscorderos reflexionen entre la necessitat de creure i de crear (ULTRAinnocència). A Los micrófonos dos actors dialoguen a partir de lletres de cançons pop. Clàudia Vilà farà la seva parella perfecta per fer equilibri en un trapezi (Fes-te'l a mida.app). Òscar Muñoz fa un viatge a una nau abandonada per recordar La nit just abans dels boscos de Koltès. La llista de propostes és inacabable.
Jordi Sellas, director general de Promoció i Cooperació Cultural, aposta perquè sigui a Terrassa on la Generalitat focalitzi els nous formats. En temps de prioritzar polítiques, Cultura aposta per formalitzar la professionalització dels artistes i per treballar el públic. El CAET també treballa per donar eines als creadors, a part dels mínims recursos econòmics: així ha lligat residències tècniques i artístiques a Ca l'Estruch de Sabadell i a la fàbrica de creació El Graner. Ara, després de l'estrena, es vol garantir que hi hagi un mínim de funcions en cartell. Molts dels muntatges es fan al carrer per demostrar que aquests treballs són prou atractius per a tot tipus de públic. De fet, s'implica a actors amateurs en la producció de Josep Rodri (Homes i màquines), pensada específicament per a la realitat industrial de cada lloc on es contracti. També d'edicions anteriors de Tàrrega ve Bunny me! amb La Reial (“què passaria si el govern decidís posar a la venda parelles d'aturats per fer de mascotes a casa?”, es pregunten). De la fira d'enguany, hi ha els Insectrotròpics (Bouazizi) i Joan Català (Pelat). Pel que fa a dansa (el TNT és una evolució de TensTandsa d'Àngels Margarit), destaca Móns (quan tanco els ulls) de Nats Nus; (remor) de Res de res; ¿Hasta dónde? de Cia Sharon Fridman i Sonia Gómez i Lucy Suggate (The Inqusitive middle). O la retrobada amb Brodas Bros (Concierto concepto). (Tota la programació complerta a www.caet.cat).

‘Sonimag' escènic

by on 16:53
Font: Jordi Bordes ( elpuntavui.cat ) El Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET) mostra, concentrat en quatre dies (del 3 al 6 ...

DRAMATÚRGIA: ESTEVE SOLER
DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA
INTÈRPRETS: DANI ARRÉBOLA, EVA CARTAÑÀ, LAIA MARTÍ i GUILLEM MOTOS
DURADA: 70 min
PRODUCCIÓ: CAET, LA SECA ESPAI BROSSA i LA CONQUESTA DEL POL SUD SCP
LA SECA ESPAI BROSSA

Per fi, després de veure i envejar com s'estrenava a mitja Europa, algú s'adonat que també s'havia d'estrenar a casa nostra, la darrera Contra de l'Esteve Soler. La Seca ha vençut la por i ha programat Contra l'Amor i una marató de Contres els diumenges 28 d'abril i 5 i 12 de maig.

Contra l'amor és una crítica mordaz, poètica i metafòrica del fet d'enamorar-se en una societat purament consumista. Al igual que en les altres dos Contres l'humor deixa pas al thriller, el drama i moltes sorpreses. Set escenes, set històries independents però totes les marca el mateix segell, el trencament realista d'esquemes que predomina a la dramatúrgia de l'Esteve Soler.

Als ja habituals Dani Arrébola i Laia Martí s'uneixen Eva Cartañà i Guillem Motos, dos ànimes joves que venen a menjar-se l'escenari. Molt de ritme, acompanyat per una banda sonora abans, durant i després de cada escena. Cançons conegudes i fins i tot tòpiques però que el Carles Fernández Guia ha donat una volta jugant amb el públic i amb els sobretítols.

Sortir de la sala plens de reflexions, de preguntes. Hem rigut, ens hem emocionat, ens ha fet pensar, l'univers d'Esteve Soler cada dia té més adeptes, entre els que m'incloc. Només falta que els programadors d'aquest país nostre s'adhereixen i el converteixen en tot un fenomen. De moment, en petit comitè es pot dir que és un dels millor dramaturgs catalans contemporanis. Fins al 12 de maig s'ha de lluitar en Contra a La Seca.

CONTRA L'AMOR

by on 18:55
DRAMATÚRGIA: ESTEVE SOLER DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA INTÈRPRETS: DANI ARRÉBOLA, EVA CARTAÑÀ, LAIA MARTÍ i GUILLEM MOTOS DURAD...


Font: Laura Serra (ara.cat)
La carrera del dramaturg Esteve Soler va fer un salt mortal el 2007. Va ser seleccionat entre 646 autors per participar en el festival de teatre més important d'Alemanya, el Theatertreffen, amb una obra escrita en català anomenada Contra el progrés. De resultes d'aquella lectura, l'obra es va convertir en un èxit fulgurant a Europa, tot i que a Catalunya només va aconseguir dos petits forats a la cartellera. Les estrenes es van anar succeint amb noves traduccions fins a arribar a les nou actuals: castellà, anglès, francès, italià, alemany, danès, txec, romanès i grec.
Soler va escriure després dos textos més que completen la trilogia ContraContra la democràcia (2011) i Contra l'amor (escrita el 2009 i estrenada el 2012 a Atenes), dues obres que es van contagiar de l'èxit de la primera i que ja s'han estrenat en diversos teatres de tot el món. La temporada 2012-2013 Soler té 18 produccions en cartell per mig món. Per primera vegada a l'Estat, dissabte es podran veure els tres espectacles seguits al Teatre Alegria de Terrassa. Serà una marató de teatre (de les 5 de la tarda a quarts d'11 de la nit) en què s'oferirà dorsal i avituallament als participants (el teatre té 250 localitats). L'experiment ja s'ha provat a Ginebra amb èxit. Després de Terrassa es farà durant tres diumenges a La Seca de Barcelona (aprofitant que Contra l'amors'hi estrena l'11 d'abril i hi fa temporada) i es repetirà al Kursaal de Manresa el 18 de maig.
Les tres obres, més enllà del títol, tenen diversos punts de contacte tant en la forma -l'estructura en set peces que utilitzen gèneres diferents, i alguns tan oblidats com el gran guinyol o el burlesc- com en el contingut. Progrés , amor , democràcia "són paraules que eren positives, i que la contemporaneïtat ha anat transformant en negatives", explica. "Hi ha gent que parla del progrés econòmic però s'oblida del progrés humà; es parla de democràcia i s'oblida la democràcia real que es va reivindicar el 15-M; i el consumisme ha afectat també les relacions més íntimes".
Excitar el sentit crític
Malgrat el títol de la trilogia, Contra, i malgrat el to lacònic, fosc i apocalíptic que poden tenir alguns dels fragments, Soler assegura que no ha creat un artefacte ni cínic ni pervers. Però sí incòmode. "Les obres parteixen de la comèdia, però s'hi introdueix un element de terror. Aquest xoc de gèneres produeix un distanciament brechtià a l'espectador i li excita el sentit crític. L'objectiu no és fotre un cop de martell al cap del públic sinó provocar-li una sèrie de reflexions", afirma l'autor.
Darrere de cadascun dels capítols hi ha anys de recerca sobre cada tema. Soler, que també és professor de dramatúrgia a l'Obrador de la Beckett, elabora complexos esquemes teòrics i després els concentra en tesis que serveix amb imatges i recursos escènics originals. "Es tracta de donar una visió calidoscòpica de cada tema, oferir set punts de vista que fins i tot poden ser contradictoris -explica-. Per això és molt sorprenent el ressò que han tingut les obres, perquè és un teatre més aviat underground i està tenint la repercussió de teatre comercial".
La trilogia recupera les dues produccions ja estrenades a Catalunya i n'hi afegeix una de nova. Tot i que tenen dos directors diferents (la primera, Joan Maria Segura, i les següents, Carles Fernández Giua), guarden certa coherència estilística. Però sobretot conceptual.
Contra el progrés Esteve Soler es planteja a qui beneficien els avenços i si són realment bons per a la humanitat o caldria aturar-los. Contra la democràcia és un text escrit un any abans del moviment dels indignatsperò que combrega amb les seves tesis: posa en qüestió qui ostenta veritablement el poder en les nostres democràcies. I Contra l'amor planteja com el materialisme ha objectualitzat les persones: "Apreciem els altres com si fossin objectes, i juguem amb les emocions de manera més egoista i menys humana".
Les paraules claus de les obres són consumismevelocitat i, sobretot, deshumanització. "Aquest camí és ferm i devastador, però cal tenir esperança. Es pot canviar. Mai hem sigut tan conscients que no estem en el bon camí. Hem trobat una manera d'entendre el món que ens destrueix i alhora ens satisfà. Estem molt ben acostumats. I el dia que vulguem canviar el món haurem de renunciar a coses que desitgem".

TEXT: BRIAN FRIEL
TRADUCCIÓ: JORDI FITÉ
DIRECCIÓ: IMMA COLOMER
INTÈRPRETS: FINA RIUS i PEP FERRER
DURADA: 70 min
PRODUCCIÓ: MOLA PRODUCCIONS S.L. i CAET
SALA ATRIUM

Sortir amb un somriure d'orella a orella, enlluernada i totalment endinsada en una obra no és gens fàcil, per moltes que vegis al llarg de la temporada, acostuma a passar en comptades ocasions. Amb Afterplay ha passat. L'obra de Brian Friel junta dos personatges de Txèkhov d'obres diferents. La Sònia, la neboda d'Oncle Vània i l'Andrei, el germà de Les tres germanes. Dues desconeguts comparteixen taula, vodka i confidències en un cafè de Moscou. Això sí, tots dos tenen una cosa en comú: són perdedors. La vida no els ha tractat bé i els autors tampoc.

AfterPlay té dos lecturas principals. Una serà la visió dels amants de Txèkhov que podran veure en ella algunes de les característiques de les obres de l'autor rus: personatges perdedors, que no han fet gaire per canviar la seva història i es veuen abocats a esperar com passa el temps. I l'altra els espectadors curiosos que tan si han vist alguna obra de Txèkhov o no descobriran dos personatges molt bé dibuixats, que amb passat o sense tenen moltes coses a explicar encara.

Escenografia molt neta, ambientada en un cafè de Moscú, només calen tres taules amb dos cadires cadascuna per situar-nos-hi. La il·luminació, també signada per l'Enric Planas com l'escenografia, ens convida a endinsar-nos en un ambient públicament íntim. Som espectadors però a la vegada petits voyagers d'una trobada història, de petits secrets, d'un univers quasi màgic.

Excel·lents interpretacions són el 'broche' final a una gran tarda de 'disfrute' teatral. La Fina Rius, una captivadora Sònia amb el punt just de melancor, tristesa, preocupació i incertesa. Només mirant-la directament als ulls es compren bona part de la seva vida. El Pep Ferrer porta en les seves espatlles totes les seves decepcions, desitjos frustrats i mentides. Una bona parella, dos eterns secundaris que ara reclamen un merescut espai de temps en la història del Teatre. Un deliciós viatge d'anada i tornada a un Moscou que sempre sembla igual de lluny.

AFTERPLAY

by on 19:09
TEXT: BRIAN FRIEL TRADUCCIÓ: JORDI FITÉ DIRECCIÓ: IMMA COLOMER INTÈRPRETS: FINA RIUS i PEP FERRER DURADA: 70 min PRODUCCIÓ: MO...