Mostrando entradas con la etiqueta Fina Rius. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Fina Rius. Mostrar todas las entradas


AUTORA: CAROLE FRÉCHETTE
TRADUCCIÓN: ELISABET RÀFOLS
DIRECCIÓN: IMMA COLOMER
INTÉRPRETES: FINA RIUS, MAR ULLDEMOLINS y PEP FERRER
DURACIÓN: 1h 30min
FOTO: DAVID RUANO
PRODUCCIÓN: SALA BECKETT/OBRADOR INTERNACIONAL DE DRAMATÚRGIA, GREC 2015 FESTIVAL DE BARCELONA y CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES DE TERRASSA (CAET)
SALA BECKETT

Penso en Yu llega después de una obsesión de su autora por la noticia que va leer una mañana al periódico del ex carcelamiento después de 17 años de Yu Dongyue por lanzar pintura roja contra una figura de Mao. La autora se obsesiona con este hecho y la protagonista, Madeleine (Fina Rius), de la obra también, desatendiendo labores cotidianas como deshacer las cajas de la mudanza, montar una estantería o incluso "abandona" su trabajo como traductora. Todo pasa por saber más de la figura de Yu. Entre tanto aparecen en su vida un vecino curioso, Jérémie (Pep Ferrer), con una historia íntima aún por descubrir y Lin (Mar Ulldemolins), una joven china a la que Madeleine da clases y que huyó de una China que ahora gracias a Madeleine la persigue. 

La escenografía va abriéndose a medida que avanza la obra. Una y mil capas de texto, subtexto e imaginación por parte del espectador se muestra en Penso en Yu, una obra fácil para aquellos que se quieran quedar en la superficie de las historias, pero que al profundizar va más allá de los propios personajes. La libertad, la rebeldía, las consecuencias de los actos propios y ajenos, la soledad, las necesidades vitales, el poder, la necesidad de afecto, la mentira... y en definitiva la convivencia con los demonios personales y ajenos que conforman nuestro día a día.

Penso en Yu busca crear angustia con escenas excesivamente cortas que se van sobreponiendo las unas a las otras, un fuerte componente audiovisual que acompaña la mayor parte de escenas y con una dramaturgia y una dirección de actores que consigue que en los fundidos a negro la tensión se corte con cuchillo. Interpretaciones desiguales, pero al mismo tiempo que el protagonista está ausente, Yu Dongye, los dos personajes femeninos toman más protagonismo. Mar Ulldemolins cierra una temporada excepcional, con un personaje al que no le deja caer en estereotipos y actúa de una manera natural, inocente y sensible. Fina Rius controla el timón de una mujer que deja entrever poco a poco la fuerza de unos demonios pasados y presentes.

Y mientras unos y otros buscan "curarse" y encontrar aquello que buscan, Lin intenta aprenderse el futuro perfecto de un francés con tintes catalanes. Pero la perfección está bastante alejada de la realidad. Y la imperfección en subjuntivo gana la partida en un montaje que conjuga bien sus piezas y que deja al espectador la tarea de leerlo como le plazca.

PENSO EN YU

by on 18:03
AUTORA: CAROLE FRÉCHETTE TRADUCCIÓN: ELISABET RÀFOLS DIRECCIÓN: IMMA COLOMER INTÉRPRETES: FINA RIUS, MAR ULLDEMOLINS y PEP FERRE...


Font: E.V. (elpuntavui.cat)
Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu ho compartien quasi tot: la passió per les classes a la Universitat Autònoma de Barcelona, l'ambient engrescador de la Residència d'Estudiants, l'amistat amb Eduard Valentí, Mercè Montañola, Lola Solà i la lleial Amàlia Tineo, l'enlluernament pel Mediterrani en el revelador creuer universitari de 1933, l'amor a la poesia, el convenciment que tot dos eren de foc. Però els van separar dues espases funestes: la guerra i la mort. Espriu, d'esperit més conservador, no compartia el fervor revolucionari del seu amic, que al capdavall hauria d'aplacar-lo quan una tuberculosi va obligar-lo a recloure's al sanatori del Brull, on va morir abans de fer els 25 anys.
Flames a la fosca, un espectacle estrenat el juliol passat al Mercat de les Flors dins la programació del Grec, reconstrueix l'amistat entre els dos poetes, coincidint amb la celebració dels seus centenaris (tots dos van néixer el 1913), imaginant un Espriu que aprèn a fer-se gran amb el pes de la culpa i el record de l'amic mort, invocant-lo com un espectre benefactor. Amb un títol inspirat en un dels poemes de Rosselló-Pòrcel (“Tota la meva vida es lliga a tu / com en la nit les flames a la fosca”, dedicat a la seva Mallorca natal), l'espectacle es presenta avui al Teatre Catalunya de Santa Coloma de Farners (19 h), sota la direcció de Teresa Vilardell i interpretat per Manel Barceló, Salvador Miralles i Fina Rius. L'obra, en la qual ha col·laborat l'Ajuntament de Santa Coloma, retrata un Espriu encara poc conegut, un poeta emocionat que, en companyia d'Amàlia Tineo, continua evocant amb dolor l'amic perdut de la joventut encara als anys seixanta, per mitjà de les cartes que van intercanviar, de poemes, pròlegs i entrevistes.

Homenatge al cardenal Jubany

Aquest any també es commemora el centenari del cardenal Narcís Jubany (1913-1996), bisbe de Girona entre 1964 i 1971, i arquebisbe de Barcelona fins al 1990. Fill de Santa Coloma, la seva vila natal l'homenatjarà avui amb el descobriment d'una placa en memòria seva a la mateixa església on va ser batejat (12.30 h). Dijous s'inaugurarà a la Casa de la Paraula (20 h) una exposició commemorativa amb objectes personals i fotografies que documenten la seva relació amb la vila, i posteriorment el doctor Antoni Matabosch impartirà una conferència sobre la seva figura amb el títol El cardenal Jubany. Un colomenc al servei de l'Església, de la cultura i del país.

TEXT: BRIAN FRIEL
TRADUCCIÓ: JORDI FITÉ
DIRECCIÓ: IMMA COLOMER
INTÈRPRETS: FINA RIUS i PEP FERRER
DURADA: 70 min
PRODUCCIÓ: MOLA PRODUCCIONS S.L. i CAET
SALA ATRIUM

Sortir amb un somriure d'orella a orella, enlluernada i totalment endinsada en una obra no és gens fàcil, per moltes que vegis al llarg de la temporada, acostuma a passar en comptades ocasions. Amb Afterplay ha passat. L'obra de Brian Friel junta dos personatges de Txèkhov d'obres diferents. La Sònia, la neboda d'Oncle Vània i l'Andrei, el germà de Les tres germanes. Dues desconeguts comparteixen taula, vodka i confidències en un cafè de Moscou. Això sí, tots dos tenen una cosa en comú: són perdedors. La vida no els ha tractat bé i els autors tampoc.

AfterPlay té dos lecturas principals. Una serà la visió dels amants de Txèkhov que podran veure en ella algunes de les característiques de les obres de l'autor rus: personatges perdedors, que no han fet gaire per canviar la seva història i es veuen abocats a esperar com passa el temps. I l'altra els espectadors curiosos que tan si han vist alguna obra de Txèkhov o no descobriran dos personatges molt bé dibuixats, que amb passat o sense tenen moltes coses a explicar encara.

Escenografia molt neta, ambientada en un cafè de Moscú, només calen tres taules amb dos cadires cadascuna per situar-nos-hi. La il·luminació, també signada per l'Enric Planas com l'escenografia, ens convida a endinsar-nos en un ambient públicament íntim. Som espectadors però a la vegada petits voyagers d'una trobada història, de petits secrets, d'un univers quasi màgic.

Excel·lents interpretacions són el 'broche' final a una gran tarda de 'disfrute' teatral. La Fina Rius, una captivadora Sònia amb el punt just de melancor, tristesa, preocupació i incertesa. Només mirant-la directament als ulls es compren bona part de la seva vida. El Pep Ferrer porta en les seves espatlles totes les seves decepcions, desitjos frustrats i mentides. Una bona parella, dos eterns secundaris que ara reclamen un merescut espai de temps en la història del Teatre. Un deliciós viatge d'anada i tornada a un Moscou que sempre sembla igual de lluny.

AFTERPLAY

by on 19:09
TEXT: BRIAN FRIEL TRADUCCIÓ: JORDI FITÉ DIRECCIÓ: IMMA COLOMER INTÈRPRETS: FINA RIUS i PEP FERRER DURADA: 70 min PRODUCCIÓ: MO...


Font: ara.cat
Els actors Fina Rius i Pep Ferrer protagonitzen 'Afterplay', una obra de l'irlandès Brian Friel dirigida per Imma Colomer, que es podrà veure a la Sala Atrium de Barcelona del 20 de març al 28 d'abril. L'obra, estrenada a Terrassa el 2 de març, és un projecte de la directora i l'actriu, produït per Mola Produccions en coproducció amb el Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET).
'Afterplay' uneix dos personatges que ja havien existit per separat en dues obres de l'autor rus Anton Txékhov: Andrei Pozorov, el germà indecís de 'Les tres germanes', i Sonia Serebriakova, neboda de 'L'Oncle Vània', vint anys després que acabessin les seves primeres vides de ficció. La trobada fortuïta entre Andrei i Sonia vol ser una reflexió sobre com la casualitat pot capgirar inesperadament les nostres vides, en la qual la influència de Txékhov no passa desapercebuda. Una conversa existencial entre els dos personatges, que gràcies a la familiaritat i al vodka, va guanyant en franquesa.
Una part d'Andrei és encara aquell noi solitari, confús, sense mare, criat per un pare dominant i amb tres germanes inquietes. Sonia encara lluita per una finca amb problemes i continua profundament enamorada del metge del poble, com ho estava fa tants anys. L'autor Brian Friel s'interessa per les noves experiències que els personatges han viscut al llarg d'aquests 20 anys i les exposa en aquesta trobada fortuïta. 


Font: ara.cat
El Centre d'Arts Escèniques de Terrassa ha presentat la resta de la seva temporada, amb la dramatúrgia més reivindicativa gràcies a l'estrena de l'anomenada "trilogia de la indignació", d'Esteve Soler. Les tres 'contres' del dramaturg manresà es veuran juntes per primera vegada el 6 d'abril al Teatre Alegria. Contra l'amor, dirigida per Carles Fernandez Giua, és la tercera entrega de la trilogia −i l'única estrena− i es representarà junt amb Contra el progrés i Contra la democràcia.
Aquesta i dues coproduccions –l'Afterplay de Brian Friel, dirigida per Imma Colomer, i l'Elixir, un esdeveniment de poesia emergent amb el qual Rosa Boladeras es proposa traçar la primera ruta del mapa poètic d'Ègara– complementaran els espectacles familiars i els èxits de la cartellera terrassenca.
La programació inclourà algunes de les propostes teatrals que han fet temporada, com Aventura!, d'Alfredo Sanzol i T de Teatre; el drama Dubte; Red Pontiac, de Pere Riera; El nom; 30-40 Livingstone, o el circ, teatre i rock&roll de Call me Maria.
En paral·lel, i de la mà de la Xarxa de Terrassa, el Teatre Principal oferirà als més petits Enchanté, de Petit Mag, i Ot, el Quixot, de Clownx Teatre.
Per acabar, el CAET obrirà les portes del teatre a una companyia de Terrassa per presentar el seu treball no professional. Així, el mes de juny la companyia Therkas Teatre estrenarà A porta tancada al Teatre Alegria.
Enguany el CAET ha volgut fer visible el treball fet per les creadores, directores, productores i actrius del país i s'ha adherit a la plataforma estatal 'Ellas crean', que contribuirà a la difusió i comunicació de les propostes fetes per dones professionals de les arts escèniques: T de Teatre ('Aventura!'), Imma Colomer i Fina Rius ('Afterplay'), i el diàleg de Míriam Iscla i Cristina Cervià ('Red Pontiac') en seran les protagonistes.

TEXT: JOSEP MARIA BENET I JORNET
DIRECCIÓ: SERGI BELBEL
INTÈRPRETS: SARA ESPÍGUL, MERCÈ ARÁNEGA, IMMA COLOMER, MAIFE GIL, FINA RIUS, GEMMA MARTÍNEZ, PAU ROCA, PEP AMBRÓS i QUIMET PLA
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA i CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES DE TERRASSA
SALA PETITA (TNC)


Una de les missions del teatre públic es recuperar vells textos del bagul dels records. És el que ha fet Sergi Belbel, tornant a muntar la primera obra de Josep Maria Benet i Jornet, Una vella, coneguda olor. Benet i Jornet inaugurava així una època de teatre realista en 1962 amb aquest pati on conflueixen diverses cases i  on els veïns es dediquen a tafanejar els uns dels altres. La possibilitat de que siguin expropiats per fer una nova avinguda i els assumptes amorosos centren la història.

Una vella, coneguda olor està plagada dels tòpics de l'època. En menys d'hora i mitja apareixen: el detergent d'Omo, el consultori d'Elena Francis, l'anunci del Cola-Cao, els serials radiofònics, els primers televisors pagats a terminis i fins i tot el casament de Juan Carlos i Sofia de Grècia. Malgrat el pas del temps, hi ha coses de la societat catalana que no han canviat gaire des de llavors, des del paper dels barris fins a l'especulació immobiliària que pateixen els veïns.

La impressionant escenografia de persianes de Max Graenzel que ocupa tota la Sala Petita com gairebé mai s'havia vist és l'element, juntament amb la poderosa il·luminació de Kiko Planas, que més sorprèn del muntatge i per el què val la pena veure l'obra. Una altra sorpresa la trobem al repartiment amb una prometedora Sara Espígul (Maria) que aconsegueix emocionar amb una història simple i tòpica d'amor. 

El Teatre Nacional de Catalunya comença la temporada amb un remembering, molt a l'estil Cuéntame, però en versió catalana. No es pot explicar més, perquè no hi ha res més a explicar.

UNA VELLA, CONEGUDA OLOR

by on 21:20
TEXT: JOSEP MARIA BENET I JORNET DIRECCIÓ: SERGI BELBEL INTÈRPRETS: SARA ESPÍGUL, MERCÈ ARÁNEGA, IMMA COLOMER, MAIFE GIL, FINA RIUS,...