Factoria IT Dansa
Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
IT Dansa celebra aquests dies el seu quinzè aniversari. Si el cap de setmana passat va recuperar l'enèrgica coreografia de Naharin,Kamuyot, avui prepara una gala com una de les activitats del Dia Internacional de Dansa i la setmana vinent presentarà un programa amb peces de Duato, Bonachela, Sidi Larbi i Ekman, encara al Mercat de les Flors. La celebració també coincideix amb el centenari de l'Institut del Teatre.
El projecte d'IT Dansa, impulsat per Catherine Allard, ha demostrat des del principi la seva utilitat. La majoria del centenar de ballarins que hi han participat han accedit, posteriorment, a companyies d'arreu d'Europa. Tots en guarden un record i una gratitud que es visualitzarà en la gala d'aquesta tarda i que es comprova també amb l'èxit del grup obert fa poc al Facebook.
Nora Sitges-Sardà (Barcelona, 1978) i Cristina Gallofré (Barcelona, 1978) formen part de la primera promoció d'IT Dansa. Van començar de zero: “No teníem ni barres”, recorda Gallofré, quan van arrencar l'aventura. Durant vuit mesos, van estar insistint amb peces de Nacho Duato, Ramon Oller, Tony Fabre i Jennifer Hanna. Sitges-Sardà celebra l'encert d'IT Dansa de tenir l'opció de treballar molts coreògrafs de vàlua internacional de diferents estils: “És un luxe”, perquè després no sempre hi ha la possibilitat d'experimentar tants camins diferents. Els coreògrafs van cedir els drets gràcies als contactes d'Allard. Avui, tots els directors de companyies saben que a IT Dansa es generen molts bons ballarins. La primera promoció va ocupar-se al 100%. Van copar les dues places de la Nederlands però també van enriquir Metros, d'Oller, i Lanònima Imperial.
Elles van accedir a les audicions d'IT Dansa perquè ja estaven informades de la seva constitució. Gallofré, que tornava de La Haia per integrar-se a l'IT Dansa, fa set anys que no balla professionalment. Avui farà una excepció puntual a la gala. Ella va entrar a la Nederlands Dans Theater de Jiri Kylian. Posteriorment, també va actuar amb el ballet de l'Òpera de Lió. Des de llavors és assistent coreogràfica del mateix Kylian però també d'IT Dansa i d'altres creadors. Sitges-Sardà va saltar d'IT Dansa a companyies independents d'Alemanya i Àustria. Més tard, va convertir-se en una freelance i, amb Pau Bombardó, va engegar el seu projecte de Contrapunctus. Avui continua sent una ballarina activa i també treballa d'assistenta coreogràfica amb autors com ara Jacopo Godani, ballarí de l'esfera de William Forsythe o treballa a la Gärtner Platz de Munic.
Ara, totes dues, que ja havien ballat alguna peça juntes en el seu pas per IT Dansa, presenten en la gala In a changing landscape, una peça d'uns set minuts construïda amb tres dies a Alemanya i quatre més a Barcelona. Dijous assajaven i revisaven moviments gravats a l'ordinador. Per a la foto, van improvisar amb Marc Borràs, un jove de l'actual IT Dansa. Amb la mateixa capacitat d'escoltar el cos de l'altre, es desplaçaven com si fossin companys de professió de llarga trajectòria.
Marc Borràs (Barcelona, 1992) s'acomiadarà aquest any de l'experiència d'IT Dansa. Al gener va aconseguir plaça a Mainz, una població veïna de Frankfurt. D'entrada, era contrari a tornar a Barcelona, després que aconseguís una beca, amb només 15 anys, per poder fer els últims quatre cursos de dansa a l'English National Ballet School. Admet que no coneixia gens l'experiència d'IT Dansa: “No pensava tornar; ara està molt més connectat l'Institut del Teatre amb IT Dansa.” Avui n'està encantat i molt agraït. Lamenta que no sigui “prou coneguda” a Barcelona. Sí que és referència en el món de la dansa. Aquesta jove companyia li ha permès seguir aprenent de coreògrafs i estils que no havia practicat (venia de formació clàssica) i ho ha fet consolidant la seva experiència als escenaris. Mainzballet és una formació neoclàssica però amb una mirada oberta a la contemporània.
D'entrada, IT Dansa va generar recel entre les mateixes petites companyies catalanes, que temien que aquest nou projecte ambiciós els arraconés: els veien com una competència. De seguida, es van veure les bondats d'IT Dansa “com un procés, un trampolí al món professional”, recorda Gallofré. Borràs entén que IT Dansa miri a Europa perquè el mercat de dansa català és massa petit per a tantes fornades de ballarins.
A les penes, punyalades. El president de l'Associació Professional de la Dansa de Catalunya, Xavier Martínez, transmet entusiasme. Aquest cap de setmana, escoles, companyies i professionals celebren el Dia Internacional de la Dansa amb un centenar d'activitats arreu de Catalunya. L'acte central, però, serà demà a la plaça de la Catedral de Barcelona. Es faran dues sessions: a les sis i a dos quarts de set de la tarda. A més de llegir el manifest d'Anna Maleras (en què fa un repàs emocional de la dansa a Catalunya des dels anys quaranta fins a l'actualitat), també es prepara una “mandala coreogràfica” en què uns tres-cents participants d'onze estils diferents ballaran sota la mateixa partitura. També es convidarà el públic a intervenir en aquest acte festiu. El motiu d'en-guany són la dansa i les generacions: la dansa és per a totes les edats i, a Catalunya, hi ha companyies i ballarins professionals de moltes generacions. Al darrere, Martínez no amaga un cert temor per la incertesa econòmica que viuen programacions, companyies, ballarins... arran de la crisi. L'entitat prepara un informe objectiu que serà, avança, demolidor.
Ex-IT, una gala amb les quinze promocions presents
La gala integra els ballarins de totes les promocions d'IT Dansa. Molts fa anys que no es veuen, d'altres ni es coneixen. Els actuals, tot i que intervenen en la rebuda, passen a ser uns espectadors quan l'actuació arriba a l'escenari. I és que la gala comença a les cinc de la tarda amb una acció que han creat Eulàlia Bergadà i Ariel Cohen, dos ex-IT Dansa que presenten la seva labor de coreògrafs. La gala, irrepetible per definició, tindrà una durada aproximada d'una hora i mostrarà treballs de ballarins de les diferents promocions amb coreografies de Guido Sarli (Umma Umma Dance), Íker Gómez, Marcos Morau (La Veronal) i Claudi Bombardó (Contrapunctus), així com Johan Inger, Roberto Zappalà o Tim Rushton. Les ballen exmembres d'IT que actuen en formacions de Suïssa, Alemanya, Suècia, Dinamarca, Escòcia, Anglaterra, Itàlia, Israel i Holanda i de ciutats com ara Madrid, Barcelona i, fins i tot, Canet de Mar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario