Silenci, Sisplau!


Font: Thaïs Gutiérrez (ara.cat)
“Era una funció que coincidia amb un partit important de la Champions, ho recordo perfectament. Estàvem fent El rei Lear, al Lliure, i després de la mitja part jo començava amb un monòleg. Ja era dalt de l’escenari, els llums estaven apagats però d’entre el públic sortia un soroll, alguna cosa molesta, que no s’aturava. Em vaig adonar que hi havia un espectador que estava escoltant el partit del Barça!” Ho explica Julio Manrique, encara bocabadat per aquella falta de respecte. L’actor, amb molta paciència, va aturar l’obra i va decidir esperar que l’espectador apagués la ràdio. Allò va provocar que els altres espectadors increpessin l’aficionat al futbol, que va acabar sortint de la sala, avergonyit, i no va tornar a aparèixer. Manrique reconeix que ha notat un augment dels sorolls a les sales de teatre -des dels mòbils fins als atacs de tos- i creu que s’ha de fer entendre als espectadors que els actors necessiten silenci per poder concentrar-se i fer la seva feina. “El teatre demana una postura activa als espectadors. Perquè l’espectacle sigui maco i màgic els assistents han de col·laborar, han d’estar disposats a escoltar i, per tant, a desconnectar”, reclama l’actor i director, que també es queixa de la llum de les pantalles dels telèfons i de les tauletes, que molesten molt des de dalt de l’escenari.
Els mòbils, el gran problema 
I és que els mòbils són el gran problema actual. Ho confirma l’actriu Mercè Sampietro, que ho qualifica de fenomen “horrorós” i de “falta d’educació brutal”. Actualment està fent l’obra Fedra, al Teatre Romea, i explica que fa menys d’una setmana a un espectador li va sonar el telèfon al mig de la representació. “A això ja hi estem acostumats, és un desastre però és així. Els mòbils sonen -diu amb resignació-, però és que aquell espectador va respondre al telèfon i es va posar a parlar al mig de l’obra -explica-. Jo crec que a aquella persona l’haurien d’expulsar de la sala. És una falta de respecte enorme”. No és l’única vegada que li ha passat. Fa poques setmanes, en un recital de poesia, va viure una escena similar: “Vaig deixar de recitar fins que aquella persona va deixar de parlar. Era impossible concentrar-me”.
Per a Sampietro, l’única solució a aquest problema és prohibir l’entrada dels telèfons a les sales. Ella recorda que fa anys es deixava entrar el públic quan la funció ja estava començada -“Era una cosa terrible per als actors, desconcertava molt”- i es va acabar prohibint. “Ara qui arriba tard a la funció no entra. Tothom ho sap. Doncs amb els mòbils hauria de ser igual. Qui tingui el mòbil engegat, no entra”, conclou.
Un altre dels sorolls que més molesten als artistes és la tos. “És una cosa molt molesta, que ens destorba molt i ens dificulta la concentració”, diu Salvador Brotons, director de la Banda Municipal de Barcelona. “Crec que és un tema d’educació. Com més culte és un país, menys sorolls hi ha als teatres i a les sales de concerts. Jo això ho he pogut comprovar en països com Alemanya i Anglaterra, on hi ha més respecte i més educació i molt més silenci a la platea”. Per a aquest director d’orquestra, el problema és que els espectadors no s’imaginen que estan molestant: “Nosaltres des de l’escenari ho sentim tot, fins i tot quan algú desembolica un caramel, i la nostra feina requereix molta concentració i això ho trenca”.
Julio Manrique també considera la tos una gran enemiga dels artistes: “A nosaltres ens molesta molt i, a més, com que té un efecte encomanadís, ens trobem que comença a tossir una persona i n’acaben tossint vint”.
L’actor, a més, ha après a diferenciar els tipus de tos i assegura que no totes es deuen a constipats -“Aquestes les entenc i no hi podem fer res”- sinó que en molts casos és tos nerviosa, “de gent a qui no li agrada estar tancada molta estona, que s’avorreix, que ha perdut l’interès, i tus”.
Brotons no és partidari d’encarar-se amb els espectadors com han fet alguns artistes, però creu que la responsabilitat recau sobre els organitzadors dels esdeveniments: “S’ha de dir abans de començar el concert, s’ha de recordar en el programa, tantes vegades com faci falta, perquè la gent es conscienciï de la importància del silenci”.
Una societat individualista
Rosa Maria Buxarrais, professora de teoria i història de l’educació a la UB, creu que l’augment de tots aquests sorolls en espais de cultura es deu “a l’individualisme i l’egoisme que cada dia imperen més en la nostra societat”: “Només ens preocupem de nosaltres mateixos, no es fomenten els hàbits de respecte i no preocupa que la nostra conducta pugui molestar. Ara mateix impera el jo per sobre de tot”. A més, aquesta experta assegura: “Falta ordre i educació sobre l’ús de les noves tecnologies, com el mòbil, que són un fenomen recent però han entrat a totes les esferes de la nostra vida. Cal regular-les”.
La solució, segons diu la professora universitària, és treballar l’educació i la conscienciació dels espectadors i considera positiu que els actors, els músics i els artistes en general es rebel·lin contra aquestes situacions que suposen una falta de respecte a la seva feina. “Crec que és positiu que un actor aturi la funció si algú es posa a parlar per telèfon. És una manera de demostrar que allò està malament, i així aquella persona passarà vergonya i molt probablement no ho tornarà a fer”.
Un cinema sense crispetes 
El director Ventura Pons, responsable de la reobertura dels Cinemes Texas, tenia clar que en aquesta sala al barri de Gràcia no hi hauria crispetes. “És horrorós estar veient una pel·lícula i sentir com algú menja constantment”, diu el director, que va decidir renunciar als guanys econòmics del menjar i el beure a favor del silenci. I és que Pons creu que la sala de cinema és “com una capella sagrada”, on el silenci és una forma de respecte cap a les pel·lícules. En aquesta mateixa línia, Coca-Cola va engegar una campanya a Dinamarca per lluitar contra els sorolls al cinema en què es fotografiava els espectadors sorollosos i se’ls incloïa en els fotogrames de la pel·lícula. D’aquesta manera, una escena romàntica es veia trencada pel soroll d’un espectador bevent o un altre responent al telèfon.

No hay comentarios:

Publicar un comentario