Mostrando entradas con la etiqueta Maria Molins. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Maria Molins. Mostrar todas las entradas


AUTORÍA: MARIA MOLINS y BÁRBARA GRANADOS
DRAMATURGIA: JOAN MARIA SEGURA, BÁRBARA GRANADOS y MARIA MOLINS
DIRECCIÓN: JOAN MARIA SEGURA BERNADAS
COMPOSICIÓN MUSICAL: BÁRBARA GRANADOS
INTÉRPRETES: MARIA MOLINS, BÁRBARA GRANADOS, DICK THEM y MIQUEL MALIRACH
DURACIÓN: 80min
FOTO: DAVID RUANO
PRODUCCIÓN: GREC 2017 FESTIVAL DE BARCELONA, SALA MUNTANER y VELVET EVENTS S.L.
SALA MUNTANER (GREC 2017)


Esta edición del Grec 2017 la he acabado en sala y en lo que se denomina Grec Ciutat. Después de dramas, comedias y experiencias de todo tipo, me sumergí en el mundo del cabaret. Esa ansiada y recordada Barcelona de los años 20 y 30, donde el Paral·lel era un Broadway en pequeño. Maria Molins y Bárbara Granados recuperan su esencia en clave femenina y al mismo tiempo por las tablas de la Muntaner se pasean un sinfín de personajes: Maria Aurèlia Campany, Mary Santpere, Ángel Pavlovsky, Guillermina Motta… y si nos descuidamos Shakespeare, y no no es muchos descuido, el Bardo inglés hace acto de presencia. Nada parece estar reñido con el cabaret.

Para los que hemos seguido con más o menos asiduidad la carrera profesional de Maria Molins, sabemos que la llaman para hacer dramas, algunos de esos de cortarse las venas, no hay nada más que pensar en su personaje la Purga (TNC. Dir. Ramon Simó). Se podría decir sin miedo a equivocarse que en CabaretA se desmelena. Sorprende verla interpretar personajes, situaciones tan cómicas. Es todo un alivio, y realmente el punto musical del espectáculo acentúa la parte cómica de las escenas de texto y los geniales movimientos aportados por una dramaturgia y dirección de todo un conocedor en este tipo de género, Joan Maria Segura. Se nota su toque, su aportación al montaje, el ritmo que le ha otorgado, sobre todo para controlar las transiciones, que en este tipo de montajes son uno de los momentos clave.

Bárbara Granados es el contrapunto multidisciplinar del montaje. No sólo aporta una interesante banda sonora (acompañada de Miquel Malirach y Dick Them), con algunas genialidades como la adaptación magistral del Bohemian Rapshody de Queen, que en su versión hablará entre otras cosas de la corrupción catalana. También cabe destacar su aportación entre canción y canción, cómo hacer música con unos instrumentos ‘especiales’.

CabaretA es un espectáculo con alto contenido crítico. Nadie está a salvo: Rajoy y sus problemas lingüísticos, la gente tóxica que nos rodea, los homófobos (brillante y surrealista la historia de Evaristo), el papel de las mujeres en las artes escénicas a nivel Catalunya, la Castor, los cursos de formación de Andalucía, el referédum o el sorprendente momento de los Días Mundiales de algo… 

Dos semanas se quedan cortas para que el público se pueda deleitar con un cabaret poco convencional como el que se han marcado Maria Molins y Bárbara Granados. CabaretA es un espectáculo de teatro - concierto con grandes dosis de humor que se merece una temporada más larga en las tablas barcelonesas. Verano y vacaciones mediante para que en septiembre con la llegada del otoño sea posible encontrarlo otra vez en las salas. ¡Qué viva el cabaretA!

CABARETA

by on 18:48
AUTORÍA: MARIA MOLINS y BÁRBARA GRANADOS DRAMATURGIA: JOAN MARIA SEGURA, BÁRBARA GRANADOS y MARIA MOLINS DIRECCIÓN: JOAN MARIA SE...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , ,

Font: Laura Serra (ara.cat) | Foto: David Ruano
Quan el director Ramon Simó ha de parlar de Purga -obra que dirigeix al TNC del 10 d'abril al 3 de maig- comença inevitablement per desgranar l’argument enrevessat, fragmentari i tràgic que ressegueix la vida de la protagonista de l’obra de Sofi Oksanen. La brutal història de l’Aliide és resultat indestriable de l’època que li va tocar viure, l’ocupació russa d’Estònia. La política marcarà la pell d’aquesta dona, que es veu obligada a prendre decisions vitals, qüestionables i censurables, per poder sobreviure i mantenir l’esperança de l’amor.
Les ferides d’una ja vella Aliide es reobren quan apareix al pati de casa seva la Zara, una jove maltractada que fuig de les màfies de proxenetes (Andrea Portella). És el 1992, després de la independència d’Estònia, i resulta que aquella noia que està sent carn de canó és la néta de la germana de l’Aliide. S’obre el bagul dels records. Un gran flash-back conduirà l’espectador als sis anys fatídics que van del 1947 al 1953: de la primera tortura que va patir la dona a mans del poder soviètic -que el 1944 havia envaït, militaritzat i russificat el país després de l’ocupació nazi- fins a la mort de Stalin i les posteriors mesures de desestalinització implantades per Nikita Khrusxov.
Carme Elias interpreta l’Aliide vella que rememora el martiri que va viure en el passat. Maria Molins és aquella Aliide jove que no només va ser torturada i obligada a torturar -unes imatges que apareixeran projectades de manera poètica o bé seran narrades en passat per les víctimes- sinó que va haver de casar-se amb un antic comunista que li garantís la seguretat (Santi Ricart) i, a sobre, la va empènyer a declarar perquè deportessin la seva germana amb la seva filla a Sibèria. Ho va fer per “treure’s el dolor i la vergonya del davant”, explica Simó, per “tornar-se a sentir una persona normal” i perquè “es pensava que l’amor la salvaria”, afegeix. L’Aliide estimava el seu cunyat, un guerriller de la milícia anomenada Germans del Bosc que combatia contra l’Exèrcit Roig i que mantenien ocult en un zulo (Ernest Villegas). Quan la persecució es tornarà més dura, però, la història d’amor també tindrà un final tràgic. I, amb tot això, Molins planteja la gran pregunta: “Com pot sobreviure al dia a dia algú que ha viscut el terror, que té l’infern a dins?”
El mirall de totes les guerres
Sofi Oksanen, de pare finès i mare estoniana, va ficar el dit a totes les llagues, amb Purga, que va ser un text teatral abans de convertir-se en una novel·la de gran èxit a tot Europa a partir del 2008 (aquí editada per La Magrana el 2011), després en pel·lícula i en òpera. L’obra obliga a revisar el passat del continent, però també els fonaments sobre els quals s’ha construït la democràcia actual a Europa. “La Zara arriba a l’únic racó del món on creu que la poden ajudar”, afirma Simó, perquè la persegueixen dos mafiosos que simbolitzen tant la vella Rússia (un veterà agent del KGB interpretat per Jordi Martínez) com els sequaços que pretenen fer negoci amb la democràcia (Pep Ambrós). “El tràfic de persones de l’URSS és una realitat i una metàfora dura de la seva desintegració”, diu el director, que adverteix que l’obra té un final diferent del llibre, per decisió de l’autora. “És més dur i conseqüent, menys efectista i heroic”.
Per Ramon Simó l’obra ha de servir per rellegir “des d’un punt de vista crític la segona meitat del segle XX, perquè hi ha coses que encara no les hem estudiat, i aquest text n’és una interpretació possible”. A tot l’equip de l’obra, el text els ha remès a la situació que han viscut més de prop: la Guerra Civil. “És una obra sobre la violència exercida contra les dones però també és una obra sobre com el poder et fa fer coses que no faries. Hi ha una frase a la peça que diu: «Només qui té el poder et farà sentir segur». Si l’apliquem a la nostra societat, entenem que es voti segons què. La por fa prendre decisions estranyes i que ens acomodem a certes situacions”, adverteix el director.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,

TEXT: MARC ROSICH
DIRECCIÓ: RAFEL DURAN
INTÈRPRETS: MERCÈ ANGLÉS, ANNA GÜELL i MARIA MOLINS
PRODUCCIÓ: Q-ARTS TEATRE
SALA MUNTANER


Surto completament entusiasmada de veure Rive Gauche amb una Sala Muntaner on no cap ni una agulla. Poques vegades crítica i públic coincideixen de una manera tan clara. Rive Gauche es la història de dues llibreteres que coincideixen al carrer Odeon de Paris, una amb una llibreria de literatura francesa (La maison des amis des livres) i l'altre amb una de literatura anglosaxona en anglés (Shakespeare and Company). Aviat s'estableix una relació professional i personal que va més enllà d'una simple amistat. Entremig un grup de personatges que interpreta Maria Molins, des de una desconeguda i misteriosa senyora fins al mismíssim James Joyce. A part, Giselle (Maria Molins) també s'encarregarà de posar el punt de cabaret que no pot faltar en un espectacle francés de l'època.

Sylvia Beach (Mercè Anglès) dedica bona part de la seva vida a lluitar per la publicació de l'Ulisses de James Joyce, malgrat que el seu segell no tingui els recursos necessaris per a satisfer totes les necessitats del geni. Mentres tant Adrienne Monnier (Anna Güell) es dedica a donar-la suport i a crear petits clubs de lectura per a dones. Totes dues respiren literatura i mostren una passió sense límits perquè aquesta acabi amb les fronteres territorials o de llengua.

Marc Rosich ha escrit aquest text especialment per la companyia Q-Ars Teatre, que es carecteritza per un gust exquisit pel que fa a la posada en escena dels seus muntatges i aquí la Rive Gauche segueix aquesta estela i ens presenta una escenografia entre llums, llibres i sofàs blancs que aporten una atmosfera intimista una vegada que les llums de la sala cedeixen el protagonisme a les actrius.

Anna Güell i Mercè Anglès transmeten una força especial a l'espectacle i al públic, força convincents en les seves interpretacions, es fiquen de seguida als espectadors a la butxaca. Marina Molins, ens mostra la seva versatilitat al damunt de l'escenari, cantant i ballant al mateix temps que actua. Una altre petita joia que es mereix una vida més llarga després de la seva estada a la Sala Muntaner.

RIVE GAUCHE

by on 14:00
TEXT: MARC ROSICH DIRECCIÓ: RAFEL DURAN INTÈRPRETS: MERCÈ ANGLÉS, ANNA GÜELL i MARIA MOLINS PRODUCCIÓ: Q-ARTS TEATRE SALA MUNTANER...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


TEXT i DIRECCIÓ: CRISTINA CLEMENTE
INTÈRPRETS: MARIA MOLINS, ANNA MILNER, MERCÈ BOHER, ORIOL GENÍS, ÒSCAR CASTELLVÍ, ROSA BOLADERAS, DAVID VERT, ÀNGELS POCH i JOAN NEGRIÉ
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA TALLERS (TNC)


Alcem de nou el teló per donar pas a una altra edició del T-6 del Teatre Nacional de Catalunya. Obre foc Cristina Clemente amb Vimbodí vs. Praga una comèdia sobre les festes de Gràcia. La història explica com dos carrers Vimbodí i Praga preparen els guardiments per guanyar el proper concurs. Entremig una nova veïna que, malalta terminal de càncer, vol engalanar el seu carrer com l'últim desig a la seva vida.

Potser s'esperava més de Cristina Clemente que al 2009 va guanyar el Premi de la Critica de Barcelona amb Volem anar al Tibidabo. No hi cap dubte que a l'obra li falta ritme i li sobra costumbrisme i algunes escenes carregades sucre sentimentaloide. Però les interpretacions, la salven.

Recordem que això és un taller d'escriptura i que el seu premi final és la representació professional de l'obra. La història, força propera per a tots els espectadors, aconsegueix el que es proposa, emociona a estones, fa riure a unes altres, però no té un pes suficient que et deixi completament satisfet i es que falten elements que facin capgirar la història.

Maria Molins i Anna Moliner sobresurten de la resta dels seus companys. Elles porten el timó de la història i ho fan amb una saviesa i amb un excel·lent gust artístic. Àngels Poch i Oriol Genís obtenen una notable actuació.

Haurem d'esperar al seu proper estrena (a la Sala FlyHard) per veure els progressos d'aquesta jove autora. De moment, el T-6 continua a finals de mes amb Gang Bang de Josep Maria Miró.

VÍMBODÍ VS. PRAGA

by on 18:28
TEXT i DIRECCIÓ: CRISTINA CLEMENTE INTÈRPRETS: MARIA MOLINS, ANNA MILNER, MERCÈ BOHER, ORIOL GENÍS, ÒSCAR CASTELLVÍ, ROSA BOLADERAS, D...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,


FITXA ARTÍSTICA
TEXTO: YASMINA REZA
DIRECCIÓN: SÍLVIA MUNT
INTÉRPRETES: RAMON MADAULA, CRISTINA PLAZAS, MARIA MOLINS, XICU MASÓ y MÒNICA RANDALL
PRODUCCIÓ: CDN, TNC y BITÓ PRODUCCIONS
TEATRE VALLE-INCLÁN (MADRID)
Yasmina Reza está de moda. No acabamos de estrenar una obra y ya tenemos otra en cartel. En este caso se trata de la pieza menos conocida, pero la favorita de la autora. Y no es para menos. Cinco actores ensayan una comedia de un autor español, entre ensayo y ensayo no sólo conoceremos a los personajes de la obra española, sino a los actores que la ensayan. Miedos, inseguridades, neuras y frustraciones de actores, pero como los actores siempre son de carne y hueso, todo el público se puede sentir reflejado en cada uno de los personajes.
Una comedia inteligente, reírse de sí mismo, mejor reír que llorar, Reza nos hace una autopsia en directo del ser humano. Todo lo que le preocupa, el paso del tiempo, la importancia de la familia que siempre está presente queramos o no. No hay tragedias, sino la desnudez del alma, nos dejamos llevar por lo actual, lo normal, por el día a día.
Con un reparto integramente catalán, encabezado por un magistral Ramon Madaula, Mariano un hombre que se refugia en la bebida como intento de huir de todo lo que le rodea. Una actriz (Cristina Plazas), que intenta dejar de ser la sombra de su hermana, también actriz (una genial Maria Molins), pero con mucho más reconocimiento público, de aquellas que se pasean por las alfombras rojas del mundo. Y la madre de las dos hermanas (Mònica Randall) que se presenta con su nueva pareja (Xicu Masó) mucho más joven que ella.
Con una original escenografia, un escenario a medio montar, con las medidas incluso pintadas en los muebles, y como en las grandes obras sin hacer un uso excesivo del juego de luces y sombras, Sílvia Munt dirige esta obra con gran maestría. Los personajes hacen y deshacen, no son simples marionetas, pero todo el conjunto es excelente, de diez, de matrícula de honor.
Estarán al Teatro Valle-Inclán de Madrid hasta finales de marzo, luego se van de gira por España y en octubre abrirán la temporada de la Sala Gran del TNC. No se la pierdan.

UNA COMEDIA ESPAÑOLA

by on 18:07
FITXA ARTÍSTICA TEXTO: YASMINA REZA DIRECCIÓN: SÍLVIA MUNT INTÉRPRETES: RAMON MADAULA, CRISTINA PLAZAS, MARIA MOLINS, XICU MASÓ y...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


FITXA ARTÍSTICA

TEXT: AMBROSI CARRIÓN
DIRECCIÓN: RAMON SIMÓ
INTÈRPRETS: MARIA MOLINS, MANEL BARCELÓ, ARTUR TRIAS, ROSA CADAFALCH, IVAN BENET, PEPO BLACO, JULIÀ BARCELÓ, JORDI PUIG "KAI", JORDI LLOVET i els músics de LISBOA ZENTRAL CAFÈ.
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA



Autor desconocido per la gran majoria del públic davant d'un més que conegut argument. Un cap militar, vencedor d'una guerra, proposa a l'esposa d'un rebel, reu de mort, bescanviar la vida del marit per una nit d'amor. Però el que podia ser la mateixa història de sempre, en les mans de Carrión es torna una història d'amor i abandonament.
Una gran Maria Molins dóna vida a l'abnegada esposa que està disposada a tot per salvar la vida del seu marit, fins que una nit de fals amor és converteix en una nit de veritable amor. Per donar-li la réplica, i que es manté a la mateixa alçada interpretativa, Manel Barceló, el Capitel·lo.
La resta del repartiment ajuda a fer que de l'obra una de les millors d'aquesta temporada.

La sala petita acull temporada rere temporada les millors representacions del TNC. I aquesta és una mostra. La força interpretativa dels protagonistas d'aquesta obra deixen molts pocs punts de discusió. Les escenografies del Nacional són sempre magnífiques, per on els personatges es mouen com peixos en l'aigua.

Darrerament la música es un altre dels protagonistes de les obres del TNC i aquesta no anava a ser menys. Els intervals i els silencis queden trencats per la música, del saxo i del piano entre altres.

Un clar encert d'aquesta temporada rescatar aquesta peça de museu.

LA DAMA DE REUS

by on 21:50
FITXA ARTÍSTICA TEXT: AMBROSI CARRIÓN DIRECCIÓN: RAMON SIMÓ INTÈRPRETS: MARIA MOLINS, MANEL BARCELÓ, ARTUR TRIAS, ROSA CADAFALCH, ...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , ,


FITXA ARTÍSTICA

TEXT: DAVID PLANA


DIRECCIÓ: RAFEL DURAN


INTÈRPRETS: Chantal Aimée, Joan Carreras, Julio Manrique, Maria Molins, Fèlix Pons i Bruno Oro (veu en off)


PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE

TEATRE LLIURE

Un partit del Barça serveix d'excusa per analitzar el futbol, la política i els entramats tèrbols que envolten les lleis de la confrontació entre dos bàndols per un bé que no es pot repartir perquè la victòria de l'un és la derrota de l'altre.

Amb un text d’encàrrec poc es pot fer. La pèrdua de la frescor i la falta d’originalitat són la base d’aquesta comèdia que passa per l’espectador sense deixar ni rastre. Pots veure-la o no veure-la perquè només serveix per entretenir momentàniament a un públic que mira atònit a uns personatges que trepitgen l’escenari un darrera l’altre i que perden la poca essència que tenien quan va avançant l’obra.

Malgrat el text pla que ha de defensar, Joan Carreras surt el millor parat de tot la part de dramatúrgia. El seu personatge és l’únic que queda una mica dibuixat als ulls de l’espectador. La resta intenta sense èxit defensar el seu paper amb més pena que glòria. Fredy, paper interpretat pel Julio Manrique, ens recorda al seu mític Àlex de ‘Porca Misèria’ tant que de vegades tens la sensació que per una banda apareixerà de sobte Joel Joan per fer-nos la típica conya.

La resta de personatges neden en un mar sense gaire aigua. Maria Molins ens intenta convèncer de que és una ‘juani’, sense aconseguir-lo; Chantal Aimée ens presenta una dona esposa i universitària brillant com si ens presentés qualsevol altre personatge, perquè als ulls del públic tots els que ha fet darrerament estan tallats pel mateix patró, mancats de vida o de gràcia. Fèlix Pons fa tan increïble el seu personatge de polític que resulta gens versemblant.

L’escenografia a tres bandes, un dels privilegis d’estar a l’Espai Lliure no sorprèn. Unes grades que fan de llotja del Camp Nou, a sota un espai dedicat a ser la botiga del Barça, i en les dues cantonades que queden lliures, el despatx del polític i el saló amb un sofà i una taula. Ben aprofitat però a la mateixa altura que el text no crida l’atenció per la seva originalitat.

La mala ratxa esportiva del Barça sembla que ha tenyit de negre tot el que tingui a veure amb ell. Hi ha moments que no són propicis per a representar segons què. I més si no es té cura dels més mínims detalls.

El rerafons de l’obra, estem disposats a fer qualsevol cosa per arribar a aconseguir els nostres objectius? La pregunta queda en l’aire.

DIA DE PARTIT

by on 1:30
FITXA ARTÍSTICA TEXT: DAVID PLANA DIRECCIÓ: RAFEL DURAN INTÈRPRETS: Chantal Aimée, Joan Carreras, Julio Manrique, M...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,