DIA DE PARTIT



FITXA ARTÍSTICA

TEXT: DAVID PLANA


DIRECCIÓ: RAFEL DURAN


INTÈRPRETS: Chantal Aimée, Joan Carreras, Julio Manrique, Maria Molins, Fèlix Pons i Bruno Oro (veu en off)


PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE

TEATRE LLIURE

Un partit del Barça serveix d'excusa per analitzar el futbol, la política i els entramats tèrbols que envolten les lleis de la confrontació entre dos bàndols per un bé que no es pot repartir perquè la victòria de l'un és la derrota de l'altre.

Amb un text d’encàrrec poc es pot fer. La pèrdua de la frescor i la falta d’originalitat són la base d’aquesta comèdia que passa per l’espectador sense deixar ni rastre. Pots veure-la o no veure-la perquè només serveix per entretenir momentàniament a un públic que mira atònit a uns personatges que trepitgen l’escenari un darrera l’altre i que perden la poca essència que tenien quan va avançant l’obra.

Malgrat el text pla que ha de defensar, Joan Carreras surt el millor parat de tot la part de dramatúrgia. El seu personatge és l’únic que queda una mica dibuixat als ulls de l’espectador. La resta intenta sense èxit defensar el seu paper amb més pena que glòria. Fredy, paper interpretat pel Julio Manrique, ens recorda al seu mític Àlex de ‘Porca Misèria’ tant que de vegades tens la sensació que per una banda apareixerà de sobte Joel Joan per fer-nos la típica conya.

La resta de personatges neden en un mar sense gaire aigua. Maria Molins ens intenta convèncer de que és una ‘juani’, sense aconseguir-lo; Chantal Aimée ens presenta una dona esposa i universitària brillant com si ens presentés qualsevol altre personatge, perquè als ulls del públic tots els que ha fet darrerament estan tallats pel mateix patró, mancats de vida o de gràcia. Fèlix Pons fa tan increïble el seu personatge de polític que resulta gens versemblant.

L’escenografia a tres bandes, un dels privilegis d’estar a l’Espai Lliure no sorprèn. Unes grades que fan de llotja del Camp Nou, a sota un espai dedicat a ser la botiga del Barça, i en les dues cantonades que queden lliures, el despatx del polític i el saló amb un sofà i una taula. Ben aprofitat però a la mateixa altura que el text no crida l’atenció per la seva originalitat.

La mala ratxa esportiva del Barça sembla que ha tenyit de negre tot el que tingui a veure amb ell. Hi ha moments que no són propicis per a representar segons què. I més si no es té cura dels més mínims detalls.

El rerafons de l’obra, estem disposats a fer qualsevol cosa per arribar a aconseguir els nostres objectius? La pregunta queda en l’aire.

No hay comentarios:

Publicar un comentario