QUAN LA NORA VA DEIXAR AL SEU HOME (O ELS PILARS DE LA SOCIETAT)
FITXA ARTÍSTICA
TEXT: JELINEK
DIRECCIÓ: CARME PORTACELI
INTÈRPRETS: Manel Barceló, Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Carme Gonzàlez, Llorenç Gonzàlez, Carlota Olcina, Albert Pérez, Montse Pérez, Xavi Sàez i Cristina Sirvent.
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA Y CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES DE REUS (CAER)
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
Nora se’n va de casa i abandona el seu home i els seus fills. Al carrer es troba amb una Europa on Hitler comença a aparèixer, on el capitalisme més dur comença a instal·lar-se en el món occidental. S’estén un discurs economicista en el qual l’interès i l’intercanvi són els únics objectius que mouen els homes que tenen el poder (entesa la paraula «homes» com el que és, «homes», no «homes i dones»). Podeu imaginar que cap discurs igualitari no té res a fer en aquest món mogut per interessos; cap discurs igualitari pot tenir res a veure amb un discurs economicista pur i dur.
El que Nora tampoc sap és que ella lluita per la llibertat en un món que no la comprèn, i ni es molesta a comprendre-la. Ni ella mateixa sap com n’estan, d’arrelades, certes actituds, certes idees, certs sentiments... I torna a caure en allò de què havia fugit. Quina altra cosa podia fer, si no?
En el seu camí cap a la llibertat impossible es troba amb persones que tenen visions del món totalment diferents, les més lligades als valors socials imposats (treballadores i treballadors); les més lúcides (Eva) i, per tant, escèptiques, i aquelles que sempre han estat de la banda del poder i l’exerceixen: els homes de negocis, que ho maneguen tot.
Aquest duríssim camí d’incomprensió i d’intolerància la durà a la renúncia total de la seva lluita, símbol de la societat burgesa, però no al seu ensorrament. Nora, com tampoc Eva, no s’ensorra; el que passa és que no li queda cap altra opció. Malgrat tot, ella sap, i nosaltres avui també, que la possibilitat de viure encara no és massa a prop, però sí que es troba, sens dubte, bastant més a prop.
«No sóc una dona abandonada pel seu marit. Sóc una dona que ha fugit d’ella mateixa. Jo sóc Nora, la Nora de l’obra d’Ibsen. De moment, em vull refugiar en un ofici per fugir d’un estat d’ànim confús.»
Una de les darrers propostes del TNC d’aquesta temporada i una de les millors. Amb brillants interpretacions, entre les quals brilla amb llum pròpia una meravellosa Lluïsa Castell (Nora) que de bon punt està alegre com plora incompresa per la societat que l’envolta.
Meravellosa proposta escènica amb una escenari- passarel·la que es mou com si d’una cinta mecànica es tractés, per on surten els personatges i els mobles. Escenari al mig amb seients a dues bandes, amb una acollidora sala petita que amb aquesta obra més que mai fa honor al seu nom. Bon ús de les llums, tant les que hi es veuen com les que estan mig amagades entre bambalines.
Un text contemporani en les formes, però que respira pels quatre costats els interrogants que va deixar oberts Ibsen en “Casa de Nines”.
A veure què tal...hi vaig avui :)
ResponderEliminar