Butaques i somnis: Isabel Rocatti

Mostrando entradas con la etiqueta Isabel Rocatti. Mostrar todas las entradas

TEXT: TIM FIRTH

ADAPTACIÓ: MARC ROSICH

DIRECCIÓ: ANTONIO CALVO

INTÈRPRETS: ANNA AZCONA, CARME BALAGUER, EVA BARCELÓ, IMMA COLOMER, ISABEL ROCATTI, CATALINA SOLIVELLAS, TERESA VALLICROSA

DURADA:2h 20min

PRODUCCIÓ: ANEXA

TEATRE POLIORAMA

Un grup de dones es despulla per fer una calendari benèfic. L'objectiu recaptar fons per comprar un sofà per la sala d'espera d'un hospital local. Història coneguda la de Noies de calendari, però que segueix fent riure i emocionant al públic nit rere nit. L'adaptació del Marc Rosich funciona a la perfecció, malgrat que la durada pugui semblar excessiva en un primer moment.

Protagonisme dividit entre el joc escenogràfic, en un puja i baixa continu de mobles i parets. Sebastià Brosa aconsegueix dibuixar a la perfecció cadascuna de les estades del muntatge i ha dissenyat una escenografia realista fins al darrer detall.

L'altre protagonisme del muntatge són les set protagonistes, en una obra molt coral on només es destaca per l'experiència i el savoir fair d'algunes d'elles en l'art de fer riure. Sobre tot, em refereixo a una gran Imma Colomer que broda amb fil d'or el seu paper i que desperta riallades notòries entre el públic. Fantàstiques també l'Anna Azcona, en el seu paper de "chica sexy, la Catalina Solivellas, qui té un paper que va del drama a la comèdia pràcticament en segons i la Teresa Vallicrosa, amb un paper que està de "vuelta de todo".

Una bona història, amb un bon text, bones interpretacions i una bona posada en escena. No veig cap motiu perquè Noies de calendari no es converteixi en un dels gran muntatges de la tardor. Tot això, si el públic ho vol, per descomptat.

NOIES DE CALENDARI

by Elisa Díez on 18:23

TEXT: TIM FIRTH ADAPTACIÓ: MARC ROSICH DIRECCIÓ: ANTONIO CALVO INTÈRPRETS: ANNA AZCONA, CARME BALAGUER, EVA BARCELÓ, IMMA COLOMER,...

TEXT: REMO BINOSI

ADAPTACIÓ i DIRECCIÓ: JUAN CARLOS MARTEL BAYOD

INTÈRPRETS: MARTA MARCO, ISABEL ROCATTI i CLARA SEGURA

PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE, BITÒ PRODUCCIONS i CAER

TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Una espera de nou mesos, compartida en una cambra tancada amb dues dones. Venècia 1749, la Cornelia (Marta Marco) espera per casar-se amb el gran duc francès, però es queda embarassada d'un altre home. Per tapar l'engany i cuidar l'honor es tancada en una cambra amb un altre dona, Rosa (Clara Segura) també embarassada i amb una dida (Isabel Rocatti). En to de tragicomèdia, Remo Binosi desgrana les expectatives i coincidències d'aquestes dues dones, que malgrat la diferent classe social deixen veure que per la naturalesa som tots iguals.

Impressionant treball actoral per part de la Marta Marco i la Clara Segura, esplèndides que permeten a l'espectador gaudir del viatge des de l'odi inicial fins a la compressió mútua després d'un temps tancades. Isabel Rocatti també sap aprofitar les poques escenes que té, però que arriba a incomodar en algunes escenes, només fent servir gestos i mirades.

Escenografia a dues bandes al Lliure de Gràcia, que malgrat l'austeritat, provoca encara més angoixa a la peça. Una habitació amb un llit i unes cortines que serveixen per tapar allò que no es desitja que sigui vist. Juan Carlos Martel Bayod dóna un ritme força ràpid a la peça perquè l'espectador desitgi una escena rere una altra.

L'espera és angoixant, colpidora i tot un exercici a dues mans (la major part del temps) que val la pena ser descobert i paladejat poc a poc. D'aquelles obres que quan surts del teatre tens el cor encongit durant força estona. Jo que tu no esperaria gens per veure-la.

L'ESPERA

by Elisa Díez on 22:55

TEXT: REMO BINOSI ADAPTACIÓ i DIRECCIÓ: JUAN CARLOS MARTEL BAYOD INTÈRPRETS: MARTA MARCO, ISABEL ROCATTI i CLARA SEGURA PRODUCCIÓ:...

FITXA ARTÍTICA

TEXT: ÀNGEL BURGAS

DIRECCIÓ: ROSA MARIA SARDÀ

INTÈRPRETS: ISABEL ROCATTI, CRISTINA CERVIÀ i MERITXELL YANES

PRODUCCIÓ: MENTIDERA TEATRE, SALA MUNTANER i EL CANAL- CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES SALT/GIRONA

SALA MUNTANER

Petó públic és una critica voraç contra els mitjans de comunicació. Contra aquells que manipulen un fet fins que no s’assembla gens a l’original. Els treuen tot el suc i després el llencen quan ja no els hi serveix. Això sí des de dues punts de vista, des dels que treuen profit com des dels qui ven el fet.

Falta d’escrúpols, manipulació, irrealitat, morbo, tot i més això és la realitat per a milers de personatges que dia rere dia treuen el cap a les nostres pantalles. Teatre dintre de teatre, aquest joc tan de moda als últims anys. Tres actrius assagen una obra. La realitat sempre és ficció, sigui dintre de l’obra o dins de l’escenari.

Un text amb alts i baixos, amb moments gaire lúcids, de riallada general i d’altres que semblen agafats amb pinces. Un escenari que amaga més del que mostra. I amb unes actrius que salven una obra amb gran mestratge. La pinzellada de la direcció sense direcció de la Rosa Maria Sardà resta lluminositat al muntatge, que de vegades naufraga i d’altres sembla que desperti d’un gran somni.

Un comèdia, perquè al cap i a la fi més val riure que plorar. Però el tot no es salva del naufragi, sempre cal alguna cosa més que unes bons interpretacions per salvaguardar de la ferotge mossegada dels crítics la resta. Qui vagi que m’ho expliqui.