PETÓ PÚBLIC
FITXA ARTÍTICA
TEXT: ÀNGEL BURGAS
DIRECCIÓ: ROSA MARIA SARDÀ
INTÈRPRETS: ISABEL ROCATTI, CRISTINA CERVIÀ i MERITXELL YANES
PRODUCCIÓ: MENTIDERA TEATRE, SALA MUNTANER i EL CANAL- CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES SALT/GIRONA
SALA MUNTANER
Petó públic és una critica voraç contra els mitjans de comunicació. Contra aquells que manipulen un fet fins que no s’assembla gens a l’original. Els treuen tot el suc i després el llencen quan ja no els hi serveix. Això sí des de dues punts de vista, des dels que treuen profit com des dels qui ven el fet.
Falta d’escrúpols, manipulació, irrealitat, morbo, tot i més això és la realitat per a milers de personatges que dia rere dia treuen el cap a les nostres pantalles. Teatre dintre de teatre, aquest joc tan de moda als últims anys. Tres actrius assagen una obra. La realitat sempre és ficció, sigui dintre de l’obra o dins de l’escenari.
Un text amb alts i baixos, amb moments gaire lúcids, de riallada general i d’altres que semblen agafats amb pinces. Un escenari que amaga més del que mostra. I amb unes actrius que salven una obra amb gran mestratge. La pinzellada de la direcció sense direcció de la Rosa Maria Sardà resta lluminositat al muntatge, que de vegades naufraga i d’altres sembla que desperti d’un gran somni.
Un comèdia, perquè al cap i a la fi més val riure que plorar. Però el tot no es salva del naufragi, sempre cal alguna cosa més que unes bons interpretacions per salvaguardar de la ferotge mossegada dels crítics la resta. Qui vagi que m’ho expliqui.
Una comedieta... em va agradar i em va fer riure, i em va sorprendre la Meritxell Yanes que no la coneixia, tot i que ahir la vaig veure a 'el cor' i vaig pensar "es aquesta!", raro que primer conegui a algu al teatre que a la tele... poques vegades passa!
ResponderEliminarDoncs, a mi em va passar el mateix... no la coneixia aquesta noia, però no surt al cor de la ciutat... em penso que et confons... jo l'havia vist al lúcid fent de filla i estava molt brillant també.
ResponderEliminarVolem que surti a la tele!!!!!