Butaques i somnis: Anna Azcona

Mostrando entradas con la etiqueta Anna Azcona. Mostrar todas las entradas

Font: Jordi Camps i Linnell (elpuntavui.cat)

Són temps difícils. Per això, més que mai cal reinventar-se o, si més no, buscar sinergies i complicitats. Això segon ha estat precisament l'opció que Pep Cruz ha escollit a l'hora d'endegar una nova gira del seu darrer espectacle, Top model, que ara torna amb dues properes funcions a Figueres (Sala La Cate, divendres 26 d'abril de 2013, a les 21 h) i a Girona (Teatre Municipal, diumenge 28 d'abril, a les 19 h).

Sempre amb l'optimisme per bandera, Pep Cruz al capdavant de la Cia. Per-versions, juntament amb Jordi Coromina i Anna Azcona (en substitució de Noël Olivé), potser no han aconseguit recolzament econòmic però sí promocional amb la col·laboració dels Serveis Territorials de Cultura a Girona i el GEiEG, del qual l'actor fa anys que n'és soci. Potser per això, s'entén que la presentació de la gira es fes a un lloc tan singular com és el gimnàs del complexe esportiu de l'entitat gironina emplaçat a Sant Narcís; bé, i també perquè l'obra gira al voltant del culte al cos...

Escrita per Sergi Pompermayer i dirigida pel mateix Pep Cruz, Top model és una divertida paròdia sobre la obsessió de la nostra societat pel físic, l'aparença exterior, la por a envellir i el predomini de la forma sobre el fons. Narra la davallada als inferns d'en Max, un dels top models masculins més cèlebres, més guapos i més ben pagats del món d ela moda, que segons sembla diu haver trobat el mètode per assolir la felicitat. Els espectadors en seran els testimonis de la revelació dels seus secrets. Bé..., tots potser no.

L'obra es va estrenar ara fa més de tres anys al Festival de Temporada alta (2009) i des d'aleshores se n'han ofert més de 300 bolos arreu de Catalunya i l'Estat.

Pep Cruz reprèn la gira de ‘Top model' amb dues funcions “anti-crisi”

by Elisa Díez on 16:51

Font: Jordi Camps i Linnell ( elpuntavui.cat ) Són temps difícils. Per això, més que mai cal reinventar-se o, si més no, buscar siner...

TEXT: TIM FIRTH

ADAPTACIÓ: MARC ROSICH

DIRECCIÓ: ANTONIO CALVO

INTÈRPRETS: ANNA AZCONA, CARME BALAGUER, EVA BARCELÓ, IMMA COLOMER, ISABEL ROCATTI, CATALINA SOLIVELLAS, TERESA VALLICROSA

DURADA:2h 20min

PRODUCCIÓ: ANEXA

TEATRE POLIORAMA

Un grup de dones es despulla per fer una calendari benèfic. L'objectiu recaptar fons per comprar un sofà per la sala d'espera d'un hospital local. Història coneguda la de Noies de calendari, però que segueix fent riure i emocionant al públic nit rere nit. L'adaptació del Marc Rosich funciona a la perfecció, malgrat que la durada pugui semblar excessiva en un primer moment.

Protagonisme dividit entre el joc escenogràfic, en un puja i baixa continu de mobles i parets. Sebastià Brosa aconsegueix dibuixar a la perfecció cadascuna de les estades del muntatge i ha dissenyat una escenografia realista fins al darrer detall.

L'altre protagonisme del muntatge són les set protagonistes, en una obra molt coral on només es destaca per l'experiència i el savoir fair d'algunes d'elles en l'art de fer riure. Sobre tot, em refereixo a una gran Imma Colomer que broda amb fil d'or el seu paper i que desperta riallades notòries entre el públic. Fantàstiques també l'Anna Azcona, en el seu paper de "chica sexy, la Catalina Solivellas, qui té un paper que va del drama a la comèdia pràcticament en segons i la Teresa Vallicrosa, amb un paper que està de "vuelta de todo".

Una bona història, amb un bon text, bones interpretacions i una bona posada en escena. No veig cap motiu perquè Noies de calendari no es converteixi en un dels gran muntatges de la tardor. Tot això, si el públic ho vol, per descomptat.

NOIES DE CALENDARI

by Elisa Díez on 18:23

TEXT: TIM FIRTH ADAPTACIÓ: MARC ROSICH DIRECCIÓ: ANTONIO CALVO INTÈRPRETS: ANNA AZCONA, CARME BALAGUER, EVA BARCELÓ, IMMA COLOMER,...

TEXT: SERGI BELBEL

DIRECCIÓ: CRISTINA CLEMENTE

INTÈRPRETS: ANNA AZCONA, TONI SEVILLA, FRANCESC LUCCHETTI, QUERALT CASASAYAS i JORDI ANDÚJAR

PRODUCCIÓ: GREC 2010 FESTIVAL DE BARCELONA i LALUCKEY SERVEIS DE L'ESPECTACLE

SALA CAPITOL

Després de la presentació de les xifres provisionals d'aquesta edició del Grec, resulta que un cop més la crítica i el públic van per camins separats. Fora de joc, la darrera obra de Sergi Belbel com a dramaturg, ha estat un dels èxits d'aquest any. Després d'un estiu marcat per la victòria de la selecció espanyola al Mundial i d'unes temporades de grans èxits blaugranes, el futbol torna a envair l'oci dels catalans. Però no ens enganyem, de futbol parla poc aquesta peça. Només serveix com a bàlsam d'una família burgesa catalana (però que podia ser universal) que es troba en plena crisi social i econòmica.

Un pare pusil·lànime (Toni Sevilla) confesa a la seva dona (Anna Azcona) que la seva empresa li retallarà el sou de forma important per lluitar contra la crisi econòmica mundial. A més ha prestat a un dels seus amics tots els seus estalvis i això provoca que no pugui enviar a la seva filla (Queralt Casasayas) a estudiar als Estats Units. Hauran de començar a retallar despeses i una d'elles, o la més fàcil, és la que genera l'avi (Francesc Luchetti) que viu en un pis de lloguer amb el seu cuidador (Jordi Andújar), un argentí que somia amb el dia que el seu fill es converteixi en crac de futbol.

Masses temes a tractar sota una pàtina de superficialitat brutal que obliga a l'espectador a romandre atònit al seguit d'accions que es desenvolupen davant dels seus ulls, de vegades reals i d'altres plenes de fantasia. Amb una estructura de culebrot, l'espectador fa el favor als actors de riure per no plorar davant d'una excessiva utilització de recursos forçats i de tòpics previsibles.

Tots els actors van a remolc del ritme de l'obra. Anna Azcona, histriònica fins a dir prou, es passa tota l'obra cridant com si estigués posseïda. Toni Sevilla, actua com si passés per aquí i la cosa no fora amb ell. Francesc Luchetti és un pou de tics apresos a força d'hores i hores de petita pantalla. Jordi Andújar i Queralt Casasayas, els més joves i moderats de tot el repartiment de noms mediàtics, mirant de tu a tu a la resta d'actors consolidats i superant el baix nivell interpretatiu de tots ells en aquesta obra.

Amb una escenografia ideal per fer-la encaixar en qualsevol bolo dels 22 previstos que amaga més que mostra i que podia alçar-se amb el millor element amb el que compta la funció. La crisi ens està deixant Fora de joc, esperem que no es deixi la qualitat dintre de casa.

FORA DE JOC

by Elisa Díez on 18:16

TEXT: SERGI BELBEL DIRECCIÓ: CRISTINA CLEMENTE INTÈRPRETS: ANNA AZCONA, TONI SEVILLA, FRANCESC LUCCHETTI, QUERALT CASASAYAS i JORDI AN...

FITXA ARTÍTICA

TEXT: DORIS LESSING

TRADUCCIÓ: CARLOTA SUBIRÓS

DIRECCIÓ:CARLOTA SUBIRÓS

INTÈRPRETS: ANNA AZCONA, JOAN CARRERAS, BELÉN FABRA, ALBA PUJOL, ALBERT RIBALTA, ERNEST VILLEGAS

PRODUCCIÓ:TEATRE LLIURE

TEATRE LLIURE

Doris Lessing és un regal. I veure l'adapció de la seva única peça teatral és una meravella pels sentits. Només pel text ja mereix la pena pagar l'entrada. Però el que et trobes dins de l'Espai Lliure sobrepassa els euros de la taquilla. Anna i Dave, o el que és el mateix Belen Fabra i Ernest Villegas, són una parella que lluita cos a cos contra els convencionalisme socials que envolten a qualsevol parella. Tot l'estona es produeix un joc, entre els protagonistes, i aquestos i el públic.

Més d'una hora i mitja de concentració absoluta, perquè el text ho requereix, és d'una d'aquelles obres que penses que si perds una miqueta, encara que només hi fossin uns segons, estàs perdent tota una joia.

Belen Fabra, malgrat que en les seves darrers incursions teatrals no hagi estat massa encertada, aqui ens descobre totes les pors i el caos de l'ànima de Anna Freeman que lluita incansablement per no convertir-se en aquelles dones a les que tant destesta. Ernest Villegas sap com imprimir-le al seu David Miller tota la força per plantar-li cara a una Anna Freeman en ple estat catastròfic.

Anna Azcona i Albert Ribalta destaquen als seus papers secundaris d'una soltera amb poques possibilitats de casar-se i un casat infeliç, cínic i tarambana, respectivament.

Un escenari a quatre bandes típic de l'Espai Lluire ens ofereix totes les seves possibilitats de veure com els personatges es desenvolupen en tres habitacions mínimes. Els clarobscurs dels jocs de llums fan la resta per a que els ulls de l'espectador vegin més estàncies de les que poden diferènciar a simple vista.

Una peça de Doris Lessing que malgrat haver-se escrit fa més de cinquanta anys, està en plena vigencia. És possible mantenir la llibertat individual dintre del matrimoni?