El cop de ‘falç' dels grans musicals


Barcelona tornarà a ser territori de grans musicals l'any vinent. Gràcies a un nou muntatge de Dagoll Dagom (Cop de rock) al Victòria i també al retorn d'Stage Entertainment al Barcelona Teatre Musical (Los miserables). El productor Joan Lluís Goas torna a posar Grease a la cartellera. No hi és Ricard Reguant, el director que tant d'èxit va tenir en l'anterior producció al Victòria el 2006 i 2007 però sí compta amb Manu Guix i Coco Comín per a una producció que servirà com a estrena de la Cúpula del centre comercial Las Arenas. Si l'any passat, poques empreses es van aventurar a presentar musicals (el format d'espectacles més car) a Barcelona per culpa de la crisi, ara hi haurà una nova embranzida, tot i que les xifres de Hoy no me puedo levantar (HNMPL), 40 El musical i Hairde la temporada passada hagin estat discretes. Només Stilton va sortir ben parat l'any passat, fins al punt que van prorrogar i preparen més vida a l'espectacle inspirat en el ratolí periodista. Bon cop de rock? Les productores s'atreveixen a fer un bon cop de falç per recuperar la presència a la cartellera de Barcelona.

Aquestes setmanes en què la majoria de treballadors estan de vacances, són dies vitals per preparar els nous muntatges. Cop de rock és el musical més matiner. L'1 d'agost es va instal·lar l'escenografia giratòria, d'onze metres de diàmetre, al Victòria. Estrenarà una data significativa: l'11 de setembre. En un principi, es planteja fer temporada fins Nadal però confia que la tirada del rock català així com de la dramatúrgia, que navega de la festa més desenfrenada al drama més íntim (amb suïcidi inclòs), els permeti aguantar més mesos al Victòria. També vol ser una visita de llarga durada la de Los miserables. L'estrena serà el 29 de setembre i la seva pretensió és omplir el BTM tota la temporada. De fet, es podria allargar el primer trimestre del següent curs si té l'acceptació de Mamma mia. El tercer musical ambiciós és Grease, que començarà les prèvies el 3 de novembre i farà l'estrena el 15. Compten amb la Cúpula del centre comercial Las Arenas, en principi, amb 1.800 localitats.

Per últim, tres musicals que poden tenir una bona acollida a Barcelona però que compten fer una estada més breu: el Tívoli presenta un nou muntatge de Chicago aquesta tardor. També del 20 de setembre al 9 d'octubre Tricicle signa el seu segon musical (després de l'èxit artístic de Spamalot): Forever young. Per últim, ja hi ha data reservada perquè la companyia Yllana porti la seva versió d'Avenue Q a l'Artèria Paral·lel de la SGAE: del 20 d'octubre al 20 de novembre. La peça beu de la influència dels personatges de Barrio Sésamo. Els musicals de petit format també tindran presència en els primers mesos de cartellera de Barcelona. Un exemple és Pegados, una obra còmica (una parella queda enganxada patèticament mentre fa l'amor i ha d'anar a l'hospital perquè els desenganxin) al Club Capitol. Aquesta broma musical, que ha rebut distincions com el Butaca o els Max en categoria de musicals, es va estrenar al Teatre Almeria, després de buscar escenari infructuosament. Ara, esperen guanyar públic a les Rambles després d'una notable visita a la cartellera de Madrid.

Dagoll Dagom va coincidir amb els germans Ten a preparar un muntatge musical jugant amb els temes del rock català de principis dels 90. Joan Lluís Bozzo no es cansa de repetir que els 50 temes triats (de la majoria només se n'interpreten fragments) no és cap antologia del rock català. Les cançons que s'han seleccionat responen a la necessitat de la trama argumental. Sí que hi ha preponderància de Sopa de Cabra, Lax'n'Busto, Sau, Els Pets i Gossos. No hi ha hagut pressions de grups per entrar al repertori, diuen, i sí, en canvi algú que no els ha volgut cedir els drets d'autor.

L'espectacle s'ha assajat durant el primer mes (fins a mitjan juliol) a Ca l'Estruch de Sabadell. El tripartit de portaveus de Dagoll Dagom (Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel) està molt satisfet de la col·laboració amb aquest equipament municipal de Sabadell que impulsa la creació tant amateur com professional, de la ciutat i de Catalunya. Ha estat una col·laboració entre una empresa privada i una de pública que ha permès afrontar un musical de 16 actors i 5 músics. Habitualment, les residències es compensen amb una preestrena però aquest no serà el cas. I és que Cop de rock només es farà a Barcelona. La voluntat de Dagoll Dagom és potenciar una xarxa d'autobusos que aproximin els espectadors d'arreu del territori (el rock català té molt públic barceloní però també de fora de la capital) al Victòria, amb una fórmula semblant a la de Mar i cel de fa unes dècades.

Mantenir l'interès

Fa anys que sona la possibilitat de construir un musical amb un repertori que ja forma part d'un record col·lectiu multitudinari. Bozzo està convençut que el públic respondrà i mantindrà l'interès com el que es va tenir el 1992 per omplir el mític Sant Jordi. La prova és la dels Sopa de Cabra que, ells sols, en faran tres, de Sant Jordi, i tenen moltes invitacions per fer una gira fins al tancament, a la seva Girona de referència, dins del Temporada Alta.

Els germans Ten (populars per la seva aparició a Operación triunfo com a productors musicals, tot i que fa anys que col·laboren amb els músics de casa, amb qui tenen una indubtable complicitat) compten amb una altra col·laboració creativa: Cristina Allande, directora de l'escola Ritme, que assumeix la direcció coreogràfica. I el repartiment? Llueix amb intèrprets que vénen de HNMPL, Mamma mia, Què com Mariona Castillo, Roger Berruezo, Paula Vives (Un cau de mil secrets), Jofre Borràs (11 anys amb Dagoll), Albert Martínez (Grease, 40 el musical), etc.

Altra vegada, només un títol en català en gran format

Cop de rock és l'únic gran musical que aposta pel català. És un fet que es repeteix una vegada i una altra. Dagoll Dagom sempre s'ha caracteritzat per fer musicals (preferentment de creació pròpia)en català, tot i que en comptades ocasions duien les obres traduïdes al castellà per fer gira a l'Estat espanyol. Avui la possibilitat de fer gires és pràcticament inassumible per aquesta companyia. De fet, els musicals de gran format (sí que es prodiguen propostes en llengua catalana de format petit) sempre defensen el castellà a Barcelona, per garantir la màxima opció al major nombre d'espectadors. Stilton o Què són les excepcions, si es descarta el repertori de Dagoll Dagom. El primer estava adreçat a un públic familiar, un sector que té molt més normalitzada la llengua. I Què, va ser una aventura de mitjà format d'Álex Mañas, Àngel Llàcer i Manu Guix que va tenir més sortida al Coliseum de la que ells mateixos havien plantejat: es tractava d'una peça que buscava un públic adolescent. Les multinacionals copen ara els musicals, quan fa uns anys no estaven gens interessades en la veta de les arts escèniques. Anna Rosa Cisquella argumenta que fins que no van olorar que hi podia haver negoci, no s'hi van posar. Van entrar a la cartellera en comprovar que es creava una afició creixent. I ho han fet en castellà. Encara que molts tinguin adreça fiscal a Catalunya.


Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario