Mostrando entradas con la etiqueta Pau Vinyals. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pau Vinyals. Mostrar todas las entradas

AUTOR: DAVID DESOLA
DIRECCIÓN: ISRAEL SOLÀ
INTÉRPRETES: LLUÍS MARCO y PAU VINYALS
DURACIÓN: 1h 30min
PRODUCCIÓN: VELVET EVENTS
SALA MUNTANER

Todo el mundo tiene sueños, unos son capaces de realizarlos y otros se quedan a la espera de algún tren que parece que no va a parar en la estación deseada. Zona Franca es una historia de sueños, poco o nada realizados. Dos personajes, el veterano trabajador que después de toda la vida dedicada a la empresa está a cinco días de la jubilación y el joven brillante, su substituto, que después de formarse se ha pasado más de tres años buscando una oportunidad, que sigue aún lejana.

El mundo laboral es como un animal feroz, las pocas oportunidades que tienes hay que aprovecharlas al máximo, por eso cualquier oportunidad parece un sueño, aunque a la larga se convierta en una pesadilla. Ocho horas de trabajo de 7 a 15h ("media jornada por eso de tener las tardes libres"), con un sueldo de becario 480€ es el mejor trabajo al que pueden aspirar hoy en día mucha gente y el orgullo de mantenerlo que se desprende de las palabras del veterano.

Un almacén, un reloj, unas manías adquiridas por los años y dos personajes que nos harán recordar algunas de nuestras propias historias, las que todos hemos vivido y algunas incluso sufrido. Momentos laborales, que no sólo nos harán estallar en risas, sino que al mismo tiempo estaremos reflexionando sobre la penosa situación de buena parte de la sociedad actual.

Encima del escenario dos brillantes actores, el ya veterano Lluís Marco que tira de oficio y un cada vez más pujante Pau Vinyals que vuelve a interpretar un papel que le viene como anillo al dedo. Divertida comedia que ha pasado como un suspiro por la cartelera barcelonesa, y que tendría que haber llenado de sonrisas la platea.

ZONA FRANCA

by on 17:17
AUTOR: DAVID DESOLA DIRECCIÓN: ISRAEL SOLÀ INTÉRPRETES: LLUÍS MARCO y PAU VINYALS DURACIÓN: 1h 30min PRODUCCIÓN: VELVET EVENTS ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,

TEXTO: ALEIX AGUILÀ
DIRECCIÓN: JÚLIA BARCELÓ
INTÉRPRETE: PAU VINYALS
DURACIÓN: 1h 10min
PRODUCCIÓN: CIA SOLITÀRIA
CÍRCOL MALDÀ

El turismo forma parte del ecosistema de Barcelona, y estamos en un mes donde el juego más común es ir caminando y esquivando turistas al mismo tiempo. Así que no es de extrañar que Jasó no pueda dormir en un ciudad donde el caos se ha apoderado de ella y los otros nos tengan invadidos. La ciutat no és vostra es un monólogo donde la voz de Jasó se rebela contra el hecho de que los habitantes de una ciudad no puedan realizar sus tareas diarias porque se han visto invadidos por los extranjeros.

El Maldà también ha sido invadido, pero de pelotas de playa negras. Es la única escenografía que acompaña a al más que variopinto vestuario de Jasó. Podemos pensar que la salud mental del protagonista no está en sus mejores días porque se nos presenta en fases de debilidad, de locura transitoria, de falta de afecto, demasiado solitario y a veces incluso con un cierto nivel de discapacidad.

Con cero elementos escenográficos, Pau Vinyals sólo tiene el texto de Aleix Aguilà para guarecerse. Una dramatúrgia que abarca demasiados temas, algunos de los cuales sólo aparecen como mero titular y de los que necesitaríamos una leve profundidad. Me queda la duda si el turismo no fue más que una mera excusa para explicarnos la manera de enloquecer de Jasó, si los extranjeros son más autóctonos de lo que pensamos.

La dirección de Júlia Barceló no logra encauzar del todo un texto donde los temas se superponen y deja momentos repetitivos. En épocas de recortes, necesita un buen tijeretazo. Es de esos momentos en los que pienso que no tiene porque durar X sino que dura lo que dura el tema, el X da igual si todo está en su sitio.

La mirada fija de Pau Vinyals sobre el espectador da tanto miedo y expectación como que te caiga una pelota negra encima. El público es un extranjero más y se siente como si lo fuera, aunque a veces la incomodidad sólo resida en nuestras cabezas.

LA CIUTAT NO ÉS VOSTRA

by on 17:17
TEXTO: ALEIX AGUILÀ DIRECCIÓN: JÚLIA BARCELÓ INTÉRPRETE: PAU VINYALS DURACIÓN: 1h 10min PRODUCCIÓN: CIA SOLITÀRIA CÍRCOL MALDÀ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,
Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Lluís Homar celebra una temporada pletòrica a partir dels impulsos teatrals. Si la seva aventura de construir un Terra baixa per a un públic popular ha tingut una càlida rebuda aquest Nadal, ara s'aventura amb la direcció –també hi intervé com a actor– de L'art de la comèdia, un teatre pensat per a les grans masses en què no es renuncia a exposar el compromís del teatre (i de l'art) amb la millora de la societat, amb el favor de l'administració o sense. La comèdia es representa del 12 de febrer al 12 d'abril a la Sala Gran.
L'obra s'estrena al TNC, quan fa poc més de 50 anys que es va estrenar aquest espectacle a Itàlia. El director artístic del TNC, Xavier Albertí (que també s'ha encarregat de la traducció i la dramatúrgia de la proposta escènica), reivindica la necessitat de recuperar una tradició teatral a Catalunya, massa maltractada per la història. Als anys seixanta, l'escena catalana estava pràcticament desapareguda, mentre que De Filippo era capaç de fer un artefacte teatral de fort impacte per a totes les capes socials i sense renunciar a un compromís ètic amb l'art. Albertí celebra que Homar hagi bastit la seva direcció a partir de la tradició que es va refundar amb el Teatre Lliure (al qual ell mateix es va afegir quan va arrencar, amb només 19 anys).
D'entrada, teatre buit
La peça proposa un teatre despullat, que s'anirà vestint a mesura que avanci la peça, amb la intervenció dels onze actors del repartiment (integrat per Homar, Pau Vinyals, Victòria Pagès, Joan Carreras, Lluís Villanueva, Roger Casamajor, Andreu Benito, Mar Ulldemolins, Oscar Valsecchi, Eduard Muntada i Quimet Pla). Joan Carreras és el preceptor rígid amb els artistes i poderós (responsable de gestionar els recursos del veïnat), però mai beneït: “Si fos així, l'obra no tindria interès”, remata Homar. La Sala Gran –el director admet que “és una eina traïdora” i considera un repte fer-hi un muntatge i fer-la pròxima: “Com quan vaig veure Doña Rosita la soltera l'any passat”, diu– apareixerà buida i els actors s'aniran vestint en vista del públic. Així es farà més evident aquest joc de veritat teatral: “La veritat suprema arriba de la suprema ficció.”
Homar interpreta el paper d'un director de companyia que pretén rebre l'ajuda d'un nou prefecte d'una ciutat de províncies. Aspira que l'ajudi per poder finançar la reconstrucció del seu teatre, cremat recentment. Aquest home poderós, amb una particular lectura de la dubtosa aportació de l'art a l'educació de la societat, haurà de suportar altres entrevistes amb els vilatans de la contrada, sense saber si es tracta d'actors de la companyia de pega que el volen enredar o de veïns que reclamen la seva atenció.

‘Del Paral·lel a Nàpols'


Ester Formosa farà possible un viatge pel temps i l'espai amb el concert Del Paral·lel a Nàpols. El 3 de març convoca l'ombra de La Cañí (que va interpretar durant molt de temps) i la presenta amb una altra tradició: la de la cançó popular napolitana. El director artístic del TNC, Xavier Albertí, valora que la cultura musical del cuplet coincideixi amb la tradició de la música napolitana.
Aquesta és una de les activitats paral·leles que s'organitzen a l'entorn d'aquest muntatge, “una obra de profunda celebració d'amor incondicional a les arts escèniques”. Com ja és habitual, també hi ha una mirada germana a la Filmoteca, on, coincidint amb L'art de la comèdia, fan un cicle de tres films històrics a partir dels textos teatrals de De Filippo. És el cas de Pane, amore e gelosia (dirigit per Luigi Comencini, el 1954), Matrimonio all'italiana (Vittorio da Sica, 1964) i Sabato, domenica e lunedi (Paolo Sorrentino, 2004), un títol que, per cert, és un dels èxits històrics de la Sala Gran del TNC. Finalment, l'escriptor Josep Maria Fonalleras (i col·laborador d'aquest diari) dirigeix un col·loqui el 20 de febrer després de la funció.

Filippo vist per Homar

by on 13:49
Font: Jordi Bordes ( elpuntavui.cat ) Lluís Homar celebra una temporada pletòrica a partir dels impulsos teatrals. Si la seva aventura...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,

Font: Belen Ginart (ara.cat)
El somni d’una nit d’estiu és, segons els estudiosos de l’obra de Shakespeare, la millor de les seves comèdies romàntiques. El director escènic Joan Ollé confessa que a ell no li agradava gaire. “Però és que no l’havia llegit bé”, aclareix. Ara s’hi ha capbussat a fons i amb l’ajuda del crític René Girard, el dramaturg Peter Brook i l’assessora literària de l’obra al TNC, Lola Jossa, s’ha enamorat d’una esquitxada d’equívocs, de màgia, de contrastos entre fantasia i realitat. Sovint -en el teatre però també en el cinema i la música- l’obra s’ha representat adornada de flors i violes. Ollé, que hi ha sabut trobar la part més crua, “el malson de l’amor”, ens ajuda a desgranar els personatges clau d’una obra coral.
Oberon (Lluís Marco) És el rei del bosc. Un rei malenconiós que beu xampany francès. Ha viscut tants milions d’anys que ja ho ha vist tot. Ja no el mou cap malignitat ni picaresca, però està enfadat amb la seva dona, Titània, perquè ha adoptat una criatura vinguda de l’Índia que el rei vol per al seu seguici. Potser li fa mal no haver donat un fill a la seva dona.
Titània (Mercè Arànega) Reina del bosc. Té un seguici de fades amb les quals organitza festes harmonioses: és el conclave feminista. Es mouen en un paisatge de flors i bellesa, però al bosc també hi ha molts llimacs, escarabats i salamandres. No són ben bé una parella d’amants en actiu, i han decidit organitzar els cors dels altres. Com que ells no s’avenen, a la Terra les coses no funcionen com ho haurien de fer. La parella de reis té alguna cosa dels protagonistes de Les amistats perilloses, i per això a l’obra tenen un look del segle XVIII. 
Teseu (Pere Eugeni Font) Duc d’Atenes. És el polític de grans discursos, un parauler que no para d’autoproclamar la seva bondat. Representa el teatre de la política. Va capturar Hipòlita, reina de les amazones, però mentre prepara el casament amb ella ja s’està enviant SMS amb Fedra. Es troba atrapat en els excessos de la llei.
Hipòlita (Victòria Pagès) Reina de les amazones, conquerida per Teseu. És una dona del bosc portada a la ciutat. Tant el seu com el de Teseu són papers breus, però comparteixen el moment culminant: aquell en què Teseu diu que no creu ni en l’amor ni en la poesia, perquè els poetes i els enamorats deformen la realitat. Hipòlita li fa notar que la cara de felicitat dels enamorats de l’obra és autènticament real.
Troca (Xicu Masó) Personatge clau de l’obra en tant que principal representant del grup dels artesans, gent del poble que en el casament de Teseu i Hipòlita obsequien els nuvis amb la representació teatral d’una tragèdia terrible on es diu que l’amor és una porqueria. És l’home que es veu capaç de fer tots els papers. Puck el converteix en ase i, per art de la màgia trapella del follet, Titània se n’enamora.
Puck (Pau Vinyals) És un follet “una mica Tim Burton”. És l’energia d’Oberon, però sempre s’equivoca, sovint amb una intenció juganera. És un trapella a qui li agrada provocar confusió a fi de divertir-se. Per això executa amb picaresca les ordres que li dóna el rei, i amb la màgia de les flors fa que els enamorats mudin la diana del seu desig. “Shakespeare va escriure la peça per al casament d’un amic i això el fa contenir-se, però aquesta és una obra sobre la volubilitat de la condició humana, que no necessita flors per canviar l’objecte del seu amor”.
Hèrmia (Claudia Benito), Helena (Laura Pujolàs), Lisandre (Albert Prat) i Demetri (Guillem Motos) Són els quatre personatges joves de l’obra, i formen dues parelles d’enamorats una mica desequilibrades per culpa de la màgia que Puck aplica de manera arbitrària. “Són personatges sense personalitat pròpia, fan una mena de ménage à quatre ”. Fugen al bosc per escapar de les lleis d’Atenes, que obliguen les noies a casar-se amb el que el seu pare vulgui, i en arribar-hi es troben amb les lleis del bosc.  
'El somni d’una nit d’estiu', de William Shakespeare. Dir.: Joan Ollé. Amb Joan Anguera, Mercè Arànega, Clàudia Benito, Enric Majó, Lluís Marco 
TNC (Barcelona). Del 19 de novembre al 18 de gener
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

DRAMATURGIA: ÀLEIX AGUILÀ
DIRECCIÓN: JÚLIA BARCELÓ
INTÉRPRETES: MARC RODRIGUEZ, PAU VINYALS, MAGDA PUIG i el COR BOLXEVIC
DURACIÓN: 1h 20min
PRODUCCIÓN: COMPANYIA SOLITÀRIA
BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Estamos de enhorabuena, la Cia Solitària ha vuelto! Esta vez, el dramaturgo Aleix Aguilà ha dejado de lado los dramas personales y se ha atrevido con una tragicomedia con un marcado acento político y social. Los miembros de un movimiento antisistema que se reúnen o se encierran en una capilla para planear sus próximas acciones. A lo largo del montaje veremos como el grupo pasa por varias fases y como la relación de sus miembros va modificándose. 

 Buscaban una capilla, un lugar no convencional, a poder ser no una sala de teatro. Un día, viendo una representación en la Biblioteca de Catalunya se les ocurrió que podían representarla en el bar. Pero Oriol Broggi creyó en el proyecto y han acabado en la sala grande. Eso sí, ahora tienen más espacio que en las terrazas por donde giró Nòmades, pero no han perdido nada de su espíritu experimental del principio. Si bien es cierto, sus textos han dejado aparcada la familia de momento y han tomado un cáliz más político.

 Una mesa, sillas, Chewbacca y un texto lleno de continuas referencias a la realidad de nuevos movimientos sociales que buscan la justicia para todos y nos sólo para unos pocos, pero a los que le falta cohesión y objetivos comunes. Aleix Aguilà ha elaborado un tragicomedia cotidiana que toca muchos aspectos, se hace muchas preguntas pero ninguna tiene respuesta. El espectador ya se encargará a la salida de debatir consigo mismo o en grupo qué le han querido decir.

 La solemnidad del espacio se ve reforzada en esta ocasión por un coro formado por alumnos del Institut del Teatre que son parte de este grupo en la sombra. Pau Vinyals nos deja absolutamente maravillados con su personaje, aportándole una gran cantidad de matices para que escena tras escena nos sorprenda. Cabe destacar también la gran interpretación de una, para mi, desconocida Magda Puig que me atrapó con su mirada y con su fuerza escénica.

 Júlia Barceló firma la dirección de Bolxevics que tendrían que adecuar su tono de voz a la maravillosa sonoridad de la sala. El mensaje nos ha llegado, quizás demasiado alto. De momento sólo quedan dos funciones, el próximo sábado y domingo. Todavía no es demasiado tarde para recomendarles que vayan a deleitarse con un teatro necesario y que no les dejará indiferentes.

BOLXEVICS

by on 20:30
DRAMATURGIA: ÀLEIX AGUILÀ DIRECCIÓN: JÚLIA BARCELÓ INTÉRPRETES: MARC RODRIGUEZ, PAU VINYALS, MAGDA PUIG i el COR BOLXEVIC DURACIÓN...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,