Es pot fer teatre dins d'un cotxe?


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat) |foto: Albert Salamé
Els espectacles en espais no convencionals busquen l'espectador vulnerable. De fet, també l'actor mateix es troba indefens, sense la distància que el permeti accedir a una zona d'un cert confort. En la inseguretat dels dos element imprescindibles pel fet escènic es construeix una dramatúrgia de complicitat que és fèrtil. Sobretot els últims anys. Ahir va arrencar la tercera edició de l'Experimental Room Festival a Barcelona, ara també amb la implicació de l'Antic Teatre. L'artista (i directora artística del cartell), Maria Stoyanova, va presentar una performance dins d'una limusina. Un privilegi molt car per a un sector que malviu per ser honest amb el seu univers creatiu. Maria Stoyanova, guarnida amb una màscara de gall, rebia els cinc espectadors que, després de posar-se el cinturó i de servir-se una Fanta de taronja amb got de plàstic (en un vehicle que havia ocupat Lady Gaga quan va actuar a Barcelona) havien d'ajudar l'artista perquè no tirés la tovallola, després de 22 anys de carrera professional amb una vocació a prova de bomba.
Quin teatre es pot fer dins d'un cotxe? A l'Experimental Room Festival, també es prepara un trajecte dins d'un camió: hi caben fins a 15 espectadors. Però no són els espectacles més selectius del festival. Des de demà i fins diumenge, es preveu un muntatge per a un espectador únic. Es tracta d'una proposta de Teater Baest (Dinamarca): Lyst 4; l'acció transcorre en una cambra de l'Arthostal, que col·labora amb el festival. No consta la seva durada.
Molt més lúdic, aparentment, és l'espectacle de carrer (de fet recorda les barraques dels impossibles de principis del segle XX) de Tombs creatius (El viatge) de només tres minuts de durada, que es va estrenar a la Fira de Titelles de Lleida, el maig passat. La peça està pensada només per a un espectador. El seu to lúdic (tot i que el fons sí que podria coincidir amb aquesta dramatúrgia del vulnerable) l'allunya com a proposta radical, que genera una expectativa vital.
En l'època dels Radicals Lliure d'Àlex Rigola, es va convidar la companyia Rimini Protokoll per pujar dalt d'un camió, amb places per prop de 40 persones. El camioner, vingut de Romania amb aquell vehicle, explicava quines eren les seves pors i els seus desitjos entre tants quilòmetres de carretera i soledat. Cargo (2008) va entrar al Mercabarna i la càrrega de la caixa va poder veure, com espectadors d'un documental impossible, com responsables del mercat de majoristes narraven el procés de treball. Però és que també va poder sorprendre algun ballarí actuant en una rotonda (inexplicablement, poèticament) o la sorpresa dels conductors veïns quan s'encenien els llums interiors de la caixa i descobrien que al cotxe del costat del semàfor hi viatjaven una 40 de persones assegues en cadires en forma de grada. Com uns il·legals intel·lectuals, vaja.
Aquest Festival Grec la companyia La Reial (una habitual de Fira Tàrrega amb peces com Kurva, el 2008, en què convidaven els espectadors a comprovar la solitud d'una prostituta de carretera secundària) proposa un espectacle en cotxe. Són cinc trajectes de 10 minuts de durada en què, dins del vehicle (i se suposa que en trajecte) es desgranen textos de Josep Maria Fonalleras, Imma monsó, Marta Rojals, Francesc Serés i Màrius Torres. No pot ser gaire diferent del muntatge, per a tres espectadors màxim, de la darrera edició del Festival Internacional de Titelles de Barcelona, ara fa una dècada. En aquella ocasió, els espectadors eren convidats de pedra d'una parella que es cridaven (de manera similar a l'anunci d'Smart 4 portes de la tele) mentre el cotxe amb un GPS amb veu monòtona, indicava els girs pels carrerons de Montjuïc. La velocitat i l'estretor generava una vulnerabilitat ben evident.
Dins de la limusina
Limousine#1 permetia, ahir, els espectadors viatjar dins de la limusina (amb passeig inclòs per plaça Espanya, Gran Via, Via Laietana i Paral·lel) darrere d'uns vidres tintats per comprovar que aquest cotxe genera més expectació que les torres venecianes. Sovint, el
públic valora més l'embolcall dels espectacles que la mateixa creació escènica. En aquest sentit, Stoyanova es va deixar emborratxar per la joguina i va plantejar una dramatúrgia senzilla, escrita la matinada anterior.
L'artista planteja treballs maratonians, ben diferents del d'ahir. Com la de l'any passat amb Paisajes de Chéjov, en què plantejava diferents accions durant llargues hores, com si fos una mena d'instal·lació escènica. O com va ser el taller en què revisava el seu Madama Butterfly, durant 40 dies tancada a l'AdriÀntic, el 2008. No podia sortir en cap moment i rebia visites de directors per aprofundir en algun dels cinc passatges del seu muntatge. I també de la seva mare, amb qui feia anys que no es parlaven. Ahir, dins de Limousine#1 tornava la referència a la mare: ella estava preocupada que la filla sucumbís en la misèria per culpa de la seva dèria artista. Certament, avui Stoyanova revisa el seu amor al teatre des que és mare d'una nena de tres anys que li demana atenció. Stoyanova va sorprendre amb La gitana, que li va permetre un cert reconeixement en l'estret sector de les noves escenes.
L'Experimental Room Festival inclou, a més d'una variada mostra d'espectacles, un grapat de workshops. Perquè els creadors de la nova escena no poden concebre la representació sense la recerca, l'aprenentatge. Un fet insòlit per als que es creuen que el talent creatiu brota i creix sol.

Imprescindible el pla estratègic de la nova escena

Va ser en el primer tripartit que es va fer el primer intent seriós de vincular tots els artistes híbrids de la cartellera del moment: una de les primeres dificultats va ser trobar-hi un nom que els definís a tots. Ara en fa una dècada, i tot i que es va arribar a formular una associació que els ajudés a organitzar-se, es va desfer massa aviat. Avui, el sector més desemparat (i que paradoxalment actua més a l'estranger) és el de la Nova Escena. Noms com ara Roger Bernat o Ernesto Collado, fan més vida artística fora de Catalunya. Molt en part per la dificultat de generar un circuit estable a Catalunya. L'embrió d'aquest projecte és generar un pla integral específic (com fa uns anys sí que es van signar els de teatre familiar, del circ i de la dansa) i que han desembocat en festivals estratègics, i de sector amb mercat atractiu com són la Mostra Igualada, el reforç de la fira Trapezi i la incorporació del Sismògraf, respectivament en aquesta categoria. El festival Terrassa Noves Tendències (TNT) aspira a ser el festival d'aquest sector. Per a això, cal que el sector s'organitzi i el legitimi i, sí, que es mantingui potent la implicació de la ciutat de Terrassa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario