Mostrando entradas con la etiqueta Martí Torras. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Martí Torras. Mostrar todas las entradas


con LAIA ALSINA RIERA, MARIA CIRICI, LAURA PAU, GERARD SESÉ / FERRAN VILAJOSANA
con la colaboración de CAMILO GARCÍA y MAIFE GIL
dirección MARTÍ TORRAS MAYNERIS
dramaturgia MARTÍ TORRAS MAYNERIS y THE FELIUETTES a partir de textos de MARTI TORRAS MAYNERIS, MIREIA GIRÓ y GERARD SESÉ
duración 90min
fotografías TONI MÁRQUEZ
producción VÀNIA, WKND-Teatre y THE FELIUETTES
SALA MUNTANER

Soy carne de los 80 y mente de los noventa. Curro Cobi Naranjito no sólo forman parte de mi universo sino que suponen un viaje directo a mi infancia. Eso sí, The Feliuettes siguen siendo fieles a su esencia y vuelven a crear un espectáculo gamberro donde hacen disfrutar mucho y más a la generación que ya ha cumplido los treinta.

La dramaturgia es un compendio imposible de aquellos años, en lo que no éramos conscientes de lo que vivíamos ni de cómo aquello te marca para siempre. Ahora desde nuestros yo del futuro ver un montaje de estas características es como que te disparen con una metralleta. ¡Qué descarga de energía!



Si bien es cierto que tal cúmulo de marcas, series y objetos es excesivo lo tomes por donde lo tomes y la dramaturgia cae una y otra vez en ese exceso. Entre canción y canción  de este cabaret/musical hay una historia que contar, la búsqueda de un padre que se fue a por tabaco y nunca volvió.

Desde el primer segundo, con esa entrada magnífica que hace sentir a los espectadores como en casa, los intérpretes te hacen vivir su propia historia, es un viaje compartido. Es la mejor parte del montaje, sentir que tu eres parte de ese todo, que a pesar de tener padre, siempre buscas esa figura de ser superior y mágico que pierdes cuando te haces mayor y dejas de creer en cuentos mágicos.



Pero no nos dejemos llevar por la nostalgia, el exceso de elementos le juega una mala pasada al montaje. Se ha forzado al límite la máquina y el resultado es desigual. Una entrega fantástica de las intérpretes que se queda diluida entre un mar que quiere abarcar todo y que abusa de la carcajada fácil.

Pese a todo siempre nos gusta recordar de donde venimos y que como espectadores jugar a buscar referentes. Vocalmente funciona muy bien y sales cantando de la sala, lo que ya es un must para cualquier espectáculo musical. Siempre nos quedarán los 80/90, ¡qué felices que éramos!

COBI CURRO NARANJITO

by on 19:40
con LAIA ALSINA RIERA, MARIA CIRICI, LAURA PAU, GERARD SESÉ / FERRAN VILAJOSANA con la colaboración de CAMILO GARCÍA y MAIFE GIL di...

CREACIÓN: JOAN MONTANYÈS "MONTI", MARTÍ TORRAS MAYNERIS y JORDI MARTÍNEZ
DIRECCIÓN: MARTÍ TORRAS MAYNERIS
INTÉRPRETES: GUILLEM ALBÀ, JOAN ARQUÉ, ROGER JULIÀ, JORDI MARTÍNEZ, PEP PASCUAL i la voz de la inconsciencia en off JOAN MONTANYÈS MARTÍNEZ "MONTI"
DURACIÓN: 1h 25min
FOTO: JOSEP AZNAR
PRODUCCIÓN: VELVET EVENTS y GREC 2014 FESTIVAL DE BARCELONA
TEATRE LLIURE (GRÀCIA)

Puedo comenzar diciendo que tengo fobia a los payasos, a aquellos de cara blanca. Ejem, cinco por uno que dicen. Protegida por una sala dispuesta a reírse sin parar, entre la oscuridad las luces se abren, empieza el espectáculo. Sin fobia a reírme, con sigilo empiezo a entrar en el juego. En menos de diez minutos me tienen ganada, dejo de ver caras blancas para dejarme entretener sin miedo, no hace falta protección porque estoy enganchada.

La sala llena de un público familiar deseoso que le hagan soñar, olvidar los problemas que dejaron en la puerta y durante noventa minutos olvidar quiénes son para convertirse quién les gustaría ser. Un mundo lleno de posibilidades, de personajes inventados, de sonidos, de gestos y de movimientos imposibles. Mil y un sueños encima del escenario, no parpadees que te lo pierdes.

Guillem Albà, Joan Arqué, Roger Julià, Pep Pascual y Jordi Martínez son los hacedores de un inconmensurable trabajo. El rodaje del último año de bolo en bolo hacen que el espectáculo funcione con precisión milimétrica y que el público vaya de sorpresa en sorpresa. Nos quedamos maravillados como es posible con muy poco, se consiga tanto.

No entiendo de circo, ni de payasos, sólo de sonrisas, y la sala a la par reímos con ganas de cada una de las situaciones surrealistas que se nos presentan ante nuestros ojos. Volvimos a ser niños, volvimos a tener ilusión, de aquella que hacía tiempo que no sentíamos. Fuimos el payaso bueno y he destapado la caja de los truenos y aunque una sesión no es suficiente para conseguir que mi fobia desaparezca. Hoy he sido payaso, mañana ya veremos con qué cara me levanto. 

RHUM

by on 18:33
CREACIÓN: JOAN MONTANYÈS "MONTI", MARTÍ TORRAS MAYNERIS y JORDI MARTÍNEZ DIRECCIÓN: MARTÍ TORRAS MAYNERIS INTÉRPRETES: GUI...


TEXTO: DAVID HARROWER
TRADUCCIÓN: YANNICK GARCÍA
DIRECCIÓN: ANDRÉS LIMA y MARTÍ TORRAS MAYNERIS
INTÉRPRETACIÓN: ÀNGELS BASSAS
DURACIÓN: 1h 20min
FOTO: GERARD RANCHAL
PRODUCCIÓN: ÀNGELS BASSAS, BOHÈMIA'S y AJUNTAMENT DE FIGUERES
TEATRE AKADÈMIA

Estamos acostumbrados a dos tipos de monólogos: los stand-up (los del club de la comedia, para entendernos) y los intrínsecos (donde la protagonista te explica su historia pero que explotan para dentro). Sin embargo, Ciara, explota para fuera, es el público el que recibe el interrogante, quién es preguntado, quién es juzgado. 

Ciara es una mujer que vive y ha vivido en un mundo de hombres, los cuales se han creído siempre con derecho a todo, y mucho más fuertes que ella. Pero la situación nos demuestra lo contrario. Aquella flor empieza a desperezarse dentro de su capullo y sale despedida como si de una bala se tratara. Vive en un mundo de gánsters, pero no todos son masculinos.

Impresionante interpretación de Àngels Bassas a la que te cuesta mantener la mirada fija, cuando mientras te explica su tragedia se te queda mirando, con los ojos como si te perforaran, mientras la empatía te atrapa y te sientes parte de su drama.

Con una escenografía desnuda, impotente vacío el de las paredes blancas características del Teatro Akadèmia, la voz circula libremente. No hay trabas para un texto que pocas veces te permite respirar. Necesita de tu atención, de aquellos que hasta el final no te desvela sus verdaderas intenciones. 

Habla de cuadros, de arte, de familia, de relaciones, y de una sociedad tan corrupta que ni los pilares más fuertes la sostienen. Ciara es un montaje de cocción lenta, de aquellos que poco a poco van entrando hasta que llegan a un punto donde explotan. No te dejan hecho añicos, porque no hay lecciones, simplemente una historia, la geganta (ens) ha despertat.

CIARA

by on 16:39
TEXTO: DAVID HARROWER TRADUCCIÓN: YANNICK GARCÍA DIRECCIÓN: ANDRÉS LIMA y MARTÍ TORRAS MAYNERIS INTÉRPRETACIÓN: ÀNGELS BASSAS D...

Font: Sílvia Marimon (ara.cat)
L'any passat el Festival Shakespeare semblava que s'acomiadava per les dificultats econòmiques. Finalment però torna del 23 al 29 d'octubre a la Biblioteca de Catalunya. En la seva onzena edició, i amb un pressupost de 80.000 euros, la cita amb el dramaturg anglès està farcida de propostes de companyies molt joves. "És complicat fer coses amb un pressupost de festival de butxaca. I el pressupost és un problema perquè Shakespeare no només feia monòlegs", assegura el director i actor, David Selvas. Selvas dirigeix a Julio Manrique en una de les obres que s'estrenarà al festival: 'Timó d'Atenas'. De l'obra, que després es podrà veure a diferents ciutats catalanes, Selvas en destaca la "radicalitat": "Impressiona la contundència d'aquest home parlant d'un moment de canvi social". 
"Hem de créixer perquè encara no podem abastar projectes internacionals", assegura la directora artística del festival, Montse Vellvehí. "Ens hem de reinventar cada any. En aquesta edició concentrem tota la programació en set dies. I durant aquesta setmana, el Raval respirarà Shakespeare", afegeix.   
La manca de recursos no permetrà que cap companyia estrangera pugui venir a Barcelona. Vellvehí però confia que algunes de les propostes que es podran veure al festival puguin sortir a l'estranger. Al festival, la Cia. La Mandona estrenarà el seu primer espectacle: 'Desdèmona, a play about a handkerchief'. Aquesta obra de la nord-americana de Paula Vogel "és un joc": "Inspirada en 'Otel·lo' parla del desig de llibertat en un món orquestrat pels homes", explica el director Martí Torras. Els tres únics personatges són Desdèmona, Emília i Bianca. "Cap de les tres tenen cap importància a l'obra de Shakespeare, però aquí són les protagonistes", afegeix. 
Una altra companyia molt jove, Cia.Els McGregor, estrenarà 'A partir de Somni d'una nit d'estiu', una comèdia a l'entorn de l'amor. Cia. Els Pirates Teatre portarà a l'escenari de la Biblioteca de Catalunya 'Nit de reis'. Les Antonietes proposen al públic assistir a l'assaig de 'Shake-Spirit'. Un espectacle de creació multidisciplinar a partir d'un 'workshop'. El festival també proposa un cicle de lectures per donar a conèixer textos contemporanis catalans inspirats en el dramaturg anglès. Xavier Albertí llegirà 'El gos geomètric' d'Agustí Bartra. Lluís Soler serà l'encarregat de la lectura de 'Birnam' de Víctor Sunyol, i Mario Gas llegirà 'La caça de l'home' d'Albert Balasch. 


El director Ramon Simó ha decidit que el festival Grec es concentri com un pinyol a Montjuïc. Hi ha, com en tota bona regla, les excepcions: a part de les programacions estables, tot el mes, en algunes sales del centre de la ciutat, també s'ha fet una expedició als barris. No amb la voluntat de conquerir res, sinó amb l'ànim de persuadir, de demostrar que les banderoles que pengen per les faroles de tota la ciutat conviden a descobrir les accions escèniques a tothom. Aquestes són accions que Simó ja aventura que els resultats sóna mig termini, de caire pedagògic, de gota malaia. En definitiva, una epopeia.
En un festival d'àmplia historia com és el Grec, res és totalment nou perquè , fa quasi una dècada, Borja Sitjà ja va intentar aconseguir que Montjuïc tingués l'ambient de festival que es troba a Tàrrega o a Avinyó. En canvi, Ricardo Szwarcer (i Xavier Albertí, molt abans) van voler donar joc als teatres més enllà dels de referència, s'explorava pels barris. Es buscava teixir complicitats però mai va tenir el resultat esperat. Les actuacions de franc, per facilitar l'accés, són una de les banderes del Dies de dansa. Aquesta activitat continua impertèrrita des de fa un grapat d'anys probablement gràcies a l'èxit inqüestionable de públic (tot i que fent mans i mànigues per intentar que no es noti un programa que es va escurçant irremeiablement). També La Caldera omple els seus programes (de molt curt aforament, també és veritat). En una dècada, ja són companys de viatge de la vida cultural de Gràcia, han deixat de ser artistes importadors de coreografies a les places i ja se'ls considera veïns actius del barri. L'ànima del bus és, probablement, l'expedició més valenta d'aquesta edició. Juguen directament al carrer. La setmana passada el bus número 44 amb destinació a “Enlloc” va provocar molta conversa entre els veïns d'Horta però, encara, poca voluntat de pujar-hi. Els que van asseure-s'hi, cohabitaven amb un centenar de parells de sabates que podien indicar les històries que s'han quedat orfes recolzades en aquelles cadires de fusta, incòmodes. Fora de ciutat, el bus s'atura (els recorreguts varien allà on es faci fins al 28 de juliol). Jordi Martínez, acompanyat del músic Pep Pascual i la ballarina Lola López Luna, narren microhistòries que acaben desgranant en un corpus íntegre, angoixant.
Cap dels tres estalvia energia: la tensió creix i es fa espessa dins del bus. Efectivament, el passatge de l'Odissea en què Ulisses decideix escoltar les sirenes, lligat pels seus propis homes al màstil esdevé un clímax revelador.
IT Dansa és un altre dels bucs insígnia que Simó dirigeix cap als centres cívics. La setmana passada, al Convent de Sant Agustí van posar a prova Kamuyot, una peça d'Ohad Naharin. El públic va agrair la proximitat, la mirada als ulls i el contacte tot participant del quadre. Un nen petit reia amb els moviments de la dansa gaga (rúbrica de Naharin) trencant el silenci. I el glaç d'uns moviments expressivament abstractes. I tothom va implicar-se en allò que demanaven una dotzena de ballarins, aparentment espontanis però amb uns salts, per moments, que semblaven volar, tot jugant.
Els artistes, arrecerats en un centre cívic, troben més fàcil connexió amb el públic, que no pas l'epopeia del bus.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)


La concentració del Grec en un mes fa que la densitat d'estrenes sigui més alta que mai. Els espectacles internacionals de She She Pop i Marie Chouinard i els espectacles que fan temporada han sigut els primers a arrencar. Tortell Poltrona inaugura la carpa de circ instal·lada a la Font Màgica. Ara s'obren la resta de gèneres i espais.
Teatre: 'Udol'
Les Q-Ars Teatre reivindiquen el paper essencial de l'art a la vida
"He vist les millors ments de la meva generació destruïdes per la bogeria", arrenca l'Udol del poeta beat Allen Ginsberg. Aquest poema ha sigut la inspiració de la companyia Q-Ars Teatre (Mercè Anglès, Anna Güell) per fer un cant en defensa de qualsevol expressió artística. L'espectacle, que es presenta al Lliure el 3 i 4 de juliol, és una consecució d'escenes suggerents no lineals escrites per Marilia Samper. Parlen de la necessitat de tenir l'art, de les pors dels creadors, del resultat d'una obra, de l'espectador, etc. "És un món que tenim ganes de reivindicar. Ve de l'emprenyamenta de veure que a la balança humana només s'hi posen les coses materials i no les espirituals o artístiques. S'aparta la cultura de la societat i es tanca als museus. I l'art és de tothom, tothom és artista, no s'ha de classificar", defensa Anna Güell.
Dansa: 'Ballant a la sorra'
Trànsit Dansa i Chicuelo reten homenatge a Carmen Amaya
Després de passejar-se pel Somorrostro (el seu darrer espectacle), Maria Rovira s'ha vist capaç d'enfrontar-se a Carmen Amaya. El seu univers, el seubaile i la música de flamenc pur que sonarà en directe de la mà de primeres espases com Chicuelo, el Duende, el Salao i Rosalia Vila, conformen un homenatge a una catalana universal poc coneguda i que es va passejar per Hollywood com si fos Marilyn o Ava Gardner. L'espectacle, amb dramatúrgia de Victoria Szpunberg, passa per la mort de la bailaora a Begur, la joventut al barri de barraques Somorrostro a Barcelona, el seu exili i èxit internacional i l'últim rodatge, Los Tarantos . "Sabia que no veuria la pel·lícula. Estava malalta del ronyó. Explica a les memòries que li van dir de jove que havia de suar molt per la malaltia. Deia que no ballava com ho feia per res intel·lectual. Era ballar o morir", explica Rovira. Una companyia d'onze ballarins barrejaran flamenc i contemporània al Teatre Grec els dies 4 i 5 de juliol.
Música: Santi Balmes
Les cançons que li agraden al líder de Love of Lesbian
Les úniques produccions musicals del Grec són quatre espectacles de petit format, Off the record , on es convida els músics a interpretar el que vulguin. Santi Balmes, el cantant de Love of Lesbian, tornarà a la infantesa i a les cançons que van formar la banda sonora de la seva generació. L'acompanyarà, aquest dimecres a la carpa Hub de la plaça Xirgu el teclista Dani Ferrer.
Infantil: 'Raspall'
Teatre Nu acosta l'univers de Pere Calders als nens i nenes
Raspall és un conte que Pere Calders ja diu que és per a infants. Teatre Nu defensa que el teatre per a nens i nenes ha de ser tan bo com el d'adults. Per això han col·lidit els dos universos en un muntatge de teatre i objectes que converteix el món real en una fantasia caldersiana. Un raspall pren vida per substituir la mascota d'un nen a qui se li ha mort el gos. Els espectacles familiars entren al Grec com una categoria no menor. Teatre Nu serà al Mercat de les Flors del 5 al 7 de juliol.
Itinerant: 'L'ànima del bus'
Un espectacle dins un autocar antic que recorre els barris
Martí Torras dirigeix un dels espectacles itinerants del Grec. L'actor Jordi Martínez, el músic Pep Pascual i la ballarina Lola López actuaran dins d'un autobús dels anys 60 i submergiran els espectadors en les vides inventades dels passatgers. Un joc que té parada durant un mes, de dimecres a dissabte, a Horta, Sant Andreu, Sants i el Poblenou.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)
El dramaturg i director Martí Torras està en ratxa. L'espectacle de Las Divinas Enchanté, que ha dirigit,acaba de guanyar el premi Unnim de teatre, estrenarà L'ànima del bus dins el festival Grec i a partir d'avui la Sala Muntaner recupera, fins al 22 de juliol, Prime time, l'espectacle que va escriure amb l'actriu Paula Blanco com un assaig obert de l'espectacle d'Àlex Rigola Gata sobre teulada de zinc calenta al Teatre Lliure. Només se'n van fer dues funcions i com que molta gent en va quedar fora, un any i mig després l'han pogut tornar a oferir al públic tal com el van estrenar, amb la mateixa escenografia del muntatge de Rigola.


A més de la relació tempestuosa dels personatges que van popularitzar Paul Newman i Liz Taylor, Gata sobre teulada de zinc calenta relata la història d'un pare que reuneix els dos fills poc abans de morir. Ells s'enfrontaran per captar la seva atenció i per heretar l'empresa paterna. Martí Torras i Paula Blanco, que va col·laborar en la dramatúrgia, tornen a reflexionar sobre la família, a partir de tres fotògrafs que descobreixen les gravacions d'una dona dins una casa abandonada. "L'obra és un exercici sobre l'oblit i el seu contrari, el prime time . Els fotògrafs recreen els fragments de la vida d'aquesta dona i al final no se sap on són els límits entre la realitat i la ficció. Passen a ser els seus possibles fills. Curiosament, el naixement i la mort, dos moments que no podem triar quan es produeixen, són els que tenen més audiència de les nostres vides", assenyala Blanco. "Només voldria que sabessin descriure'm quan ja no hi fos. Què recordaran de mi? Qui s'enrecordarà de mi?", es pregunta l'enigmàtica protagonista de Prime time. L'obra està inspirada en el moviment dels exploradors urbans i com retraten, diu Blanco, "l'oblit i com el pas del temps va degradant el que l'home ha construït".
"Volem que el públic es pixi"
Aquest vespre la companyia Pez en Raya desembarca a la Sala Pepe Rubianes del Club Capitol amb el seu llenguatge embogit i el seu humor absurd per presentar l'espectacle Llorar por llorar . El muntatge, protagonitzat pels actors Cristina Medina i Joan Estrader, relata com la senyoreta Flecha visita Radio Misterio per participar en el programa de relats de l'emissora, que fa 15 anys amb el conte Soy yo nara i acaba ella mateixa embolicada en la resolució d'un crim. "Hem creat una història de misteri per llançar gags i acudits un darrere l'altre i fer que el públic es pixi", diu l'actriu Cristina Medina, que s'ha fet popular a la sèrie de televisió La que se avecina .
Llorar por llorar és el vuitè espectacle de la companyia. A l'hora de crear un espectacle, diu Medina, treballen "molt a partir d'improvisacions" perquè els permet "partir d'una idea i desenvolupar-la cap a un altre lloc diferent". "¿La senyoreta Flecha és la Jessica Fletcher de la sèrie? La nostra va sorgir d'una improvisació en què un nét de Pelé es trobava amb una senyora fent el Camí de Sant Jaume", assegura.
Font: Antoni Ribas Tur (www.ara.cat)

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARTÍ TORRAS
INTÈRPRETS: CARLA MÓRA, IRENE RUIZ i MARTA MÓRA
PRODUCCIÓ: DIVINAS en col·laboració amb l'ICIC
CLUB CAPITOL

Poques vegades he assistit a una sala sense saber què anava a veure. En aquest cas, ignorava totalment de què anava la cosa, només sabia que això era un cabaret. Ens trobem a la França de la Segona Guerra Mundial, París està a punt de ser envaïda pels alemanys. A més de fer un ampli recorregut per la música d'aquesta primera part del segle XX, les Divines interpreten i ridiculitzen a un bon grapat de personatges històrics (sobretot del bàndol alemany), amb un intent de sàtira política.

Divinas ha optat en aquest espectacle per emfatizar la part del cabaret per damunt de la dramatúrgia que prevalia en altres espectacles. Aquí la part textual té poc pes i l'espectacle guanya força i intensitat quan les tres intèrprets estan representant algun dels moments més musicals. Però no per això l'espectacle cau en l'avorriment ni es fa pesat.

Cal potser tallar algunes escenes de dramatúrgia com la sàtira de Hitler, Goebbels i Himmler que s'allarga en excés i és l'únic moment on s'entra en un circle viciós de la sàtira per la sàtira que no acaba de combinar amb el ritme de la resta de l'espectacle.

Amb música i veu en directe i amb unes coreografies cabaretesques força treballades, la companyia Les Divines proposen un espectacle multidisciplinar d'entreteniment i riure per passar una bona estona, sense perdre de vista que "la vida és un cabaret".

ENCHANTÉ

by on 16:16
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARTÍ TORRAS INTÈRPRETS: CARLA MÓRA, IRENE RUIZ i MARTA MÓRA PRODUCCIÓ: DIVINAS en col·laboració amb l'I...