DUES DONES QUE BALLEN
TEXT: JOSEP MARIA BENET I JORNET
DIRECCIÓ: XAVIER ALBERTÍ
INTÈRPRETS: ANNA LIZARAN i ALÍCIA PÉREZ
PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE i EL CANAL-Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona
TEATRE LLIURE (GRÀCIA)
Josep Maria Benet i Jornet analitza la relació que s'estableix entre dues dones, una senyora gran amb dos fills, els quals han decidit que la seva mare necessita algú que la cuidi i la vigili i la seva cuidadora, una dona més aviat jove que manté moltes coses amagades. Totes dues comparteixen característiques comunes, des del seu odi cap als homes, la seva amargor, el seu estat de frustració i la seves poques il·lusions per seguir vivint.
L'escenari, el pis de la senyora gran on es comencen a explicar les seves misèries. En una casa que com les seves vides es cau a trossos. Una funció per ser ser escoltada i observada entre línies on en certes escenes és més important allò que no es mostra de les accions a la vista de tots.
Xavier Albertí dirigeix amb massa mesura la peça que peca d'excessiu correctisme i que mereixeria que el personatge de l'Anna Lizaran visqués amb una mica més de llibertat i no tanta contenció alguns moments de cabreig contra ella mateixa, contra allò que l'envolta, en definitiva contra el món. Alícia Pérez sap modular els diferents moments de tensió que li ofereix el seu personatge, suportant amb dignitat les envestides d'una altra magnífica interpretació de l'Anna Lizaran.
Malgrat tota la infelicitat que desprén la peça, Benet i Jornet guarda un espai per l'humor. Amb un desenllaç sorprenent on la riallada està assegurada, les circumstàncies presagien un ball encertat i reeixit amb tres pilars que sustenten la peça: el mestratge demostrat per la Lizaran, el bon dibuix amb el que Alícia Pérez construïx el seu personatge i la ploma de Bernet i Jornet que torna a incidir en alguns del principals temes de la naturalesa humana. Unes dones que opten per decidir amb qui volen ballar i no deixen que ningú mai més els balli la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario