Andorra l'Arcaica

El Festival Internacional de Pallasses ha convertit Andorra la Vella en una avançada de les arts escèniques contemporànies. Ciutats com Rio de Janeiro, Viena, Lisboa i Hèlsinki han imitat aquesta idea pionera al món. Però el festival no podrà celebrar la sisena edició aquest mes de maig.

Plantejament

Grans mestres del passat com Charlie Rivel (però també algun pipioli repentinat d'aquest segle) han sostingut que la dona no està capacitada per a la comicitat, una aberració desmentida puntualment per pallasses pretèrites com Miss Loulou, Mercedes Guerra o Annie Fratellini, però radicalment capgirada d'ençà de la primera edició del festival andorrà.

Dirigit per Pepa Plana a partir d'un encoratjament de Tortell Poltrona, el Festival de Pallasses d'Andorra ha fet una feina ingent per compensar la secular absència de la dona pallassa de pistes i escenaris. A més d'oferir espectacles, el certamen és un punt de trobada i reflexió, un fòrum de la comicitat fonamentat en l'experimentació i l'intercanvi creatiu que contribueix enormement a la creació de llenguatge escènic. A hores d'ara, el seu entorn teòric (col·loquis, conferències, classes magistrals, tallers i taules rodones) acumula un corpus que cal, de totes passades, editar i divulgar per l'aportació que significa en l'art del pallasso –i no només del pallasso femení–.

Nus

Finançat pel Comú d'Andorra la Vella i amb una petita aportació de la Banca Privada d'Andorra, el festival va fer la primera edició del 2 al 6 de maig del 2001. Un gran èxit de públic, premsa i crítica va premiar l'assistència d'una vuitantena de pallasses, entre les quals Nola Rae, Laura Herts, Sue Broadway, Rachel Ponsonby, Angela de Castro i els recents Premi Nacional de circ 2010, Los Excéntricos (amb Silvestre i Zazà genialment transvestits de pallassa). Les edicions posteriors han evidenciat el rol positiu de la pallassitat femenina, han fet aflorar pallasses que ningú sabia que existien, n'ha multiplicat el cens i la qualitat i ha fet augmentar el nombre de pallasses en festivals i programacions regulars. Per una altra banda, els festivals de pallasses creats arreu del món a partir de l'exemple andorrà han fet néixer vocacions i han ajudat a assentar personalitats dramàtiques ja existents.

Desenllaç?

La crisi econòmica ha clavat les urpes de manera especial a l'Estat pirinenc i afecta directament el Festival de Pallasses, que en l'anterior edició (2009) ja va tenir una retallada del 50% alhora que la Banca Privada d'Andorra li retirava l'aportació econòmica. Enguany corren rumors molt insistents que el festival no es farà. En una entrevista telefònica de divendres, Maria Rosa Ferrer, cònsol major d'Andorra la Vella des del 2008 i responsable màxima del futur del festival, em manifestava que la voluntat del Comú és mantenir-lo, perquè són plenament conscients del camí obert i la feina feta en les passades edicions. Ferrer m'assegurava que s'està treballant per no trencar el ritme bianual i, per això –si els pressupostos comunals ho permeten–, intentaran fer-ne una edició de petit format aquesta mateixa tardor, una possibilitat que es faria pública durant el mes de maig. D'altra banda, la cònsol major també m'avançava que el Comú d'Andorra la Vella està en converses amb algunes ciutats iberoamericanes que podrien estar interessades a col·laborar amb el festival.

Val la pena que s'hi esmercin a fons, perquè el Festival de Pallasses no es pot deixar morir. Seria lamentable que un pas enrere d'aquestes dimensions convertís Andorra la Vella en Andorra l'Arcaica –ja se sap que pallassos i pallasses són mestres en l'art de fer jocs de paraules i trepitjar ulls de poll–.

Font: Jordi Jané (www.avui.cat)