Shakespeare d'avui
La directora Carme Portaceli desembarca per primer cop al Teatre Romea amb la companyia Factoria Escènica Internacional (FEI). Tot i que aquest grup es va posar nom el 2006, estrenant L'agressor a la Nau Ivanow, Portaceli es remunta a finals dels vuitanta per trobar els inicis d'una llavor que ara ja és un fruit contrastat, després d'haver actuat a la Sala Gran del TNC (L'auca del senyor Esteve) o en l'espectacle inaugural del festival Grec (Prometeu). A partir de dimecres, representen Conte d'hivern, un muntatge que ja es va estrenar fa unes setmanes a Temporada Alta. La FEI ha arribat a Shakespeare després d'haver bregat constantment amb dramaturgs contemporanis. L'escriptura fragmentada, el pes polític dels textos, la música que s'empelta amb naturalitat a la dramatúrgia, són un llenguatge que ara aporta emoció i proximitat al públic en un text traduït per Joan Sellent. El traductor celebra la posada en escena de Portaceli construïda amb “audàcia i respecte”.
No hi ha reis en la posada en escena de Portaceli. Ara són dos presidents de multinacionals, amics de la infància, que acaben de signar una fusió que encara els farà més forts. Canvien els rols dels poderosos, però continua la crueltat i la gelosia d'un d'ells (Leontes), que humiliarà la seva dona (Hermione) només pel fet d'haver aconseguit que el seu company allargués més estona la vetllada a casa seva. “No se sap si està gelós d'ell o d'ella”. comenta Portaceli. El cas és que aquest instant de bogeria farà que repudiï la dona i la filla que duia ella al ventre (Perdita). Shakespeare fa que Leontes, al cap del temps, es penedeixi realment d'aquesta acció destructiva i permet una certa reconciliació. Portaceli no toca, no elimina cap vers del final, però sí que inclou un epíleg, sense paraules, en què s'evidencia que, “tot i el penediment, el que està fet, està fet”: s'intueix un punt tortuós en aquest final quasi oníric. La versió també elimina les escenes pastorals, uns passatges que no han suportat el pas del temps, segons la directora. De totes maneres, l'energia que evoca en aquests passatges s'ha incorporat en el paper dels dos joves, Perdita (Neus Bernaus) i Florizel (Nao Albet). Aquests s'enamoraran perdudament però patiran la mateixa crueltat “per la persona que ha patit abans la intolerància”, avança la directora.
I la música?
Dani Nel·lo i Jordi Prats signen, novament, l'espai sonor. No són simples cortines per enllaçar escenes, adverteixen. Han compost, de comú acord amb Portaceli. Per l'actor Albert Pérez, la música completa l'estat d'ànim dels personatges. Però és que amb els dos saxos (i bases gravades) també serveix per definir els personatges o les situacions. El vers, com ja és habitual en els treballs de Portaceli, és dit sense grandiloqüència. Per la directora, en la rima hi ha els impulsos, les raons dels comportaments.
El muntatge es representarà fins al 13 de març. Portaceli confia mantenir l'esperit de la FEI durant anys. Hi ha projectes en dansa. El director de continguts de Focus, Jordi González, va destacar la valentia i la lluita d'aquesta companyia que vol ser coherent amb el seu recorregut. De fet, sorprèn que les dues úniques obres de Shakespeare posades en escena siguin peces que no figuren en el repertori estel·lar de Shakespeare. El 2009, van presentar Ricard II (fins i tot la persona que vol ser més justa “s'embruta les mans” quan accedeix al poder). De Conte d'hivern, l'atrau la història “brutal, fantàstica i divertida”.
Font: Jordi Bordes (www.elpunt.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario