Mostrando entradas con la etiqueta Marta Betriu. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Marta Betriu. Mostrar todas las entradas

TEXTO: FEDERICO GARCÍA LORCA
DIRECCIÓN: JOAN OLLÉ
INTÉRPRETES: NORA NAVAS, MERCÈ ARÀNEGA, CARME ELIAS, LAURA GUITERAS, MARTA BETRIU, MIREIA LLUNELL, VICTÒRIA PAGÈS, ALBA PUJOL, CANDELA SERRAT, ENRIC MAJO, ALBERT TRIOLA, JOAN ANGERA, ORIOL GENÍS i ENRIC CAMBRAY
DURACIÓN: 1h 40min
PRODUCCIÓN: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA GRAN (TNC)

Quizás sí, quizás no entendí Lorca, aunque lleve leyendo sus páginas hace muchos años. Quizás tampoco sea su mejor obra, pero el montaje de Joan Ollé desmonta cualquier signo de alegría que en la lectura del original le pudiera quedar al lector. Este devenir, sacado de las páginas de chejovianas, este aguantar, ver la vida pasar y ni inmutarse es lo que más me entristece, porque Lorca es vida, incluso en obras como La casa de Bernarda Alba o en Yerma y aquí Ollé marchita el capullo.

De no funcionar la adaptación o el aire que Joan Ollé ha querido impregnar en ella, se podía pensar que las interpretaciones tiraran del carro, pero la cuerda se rompe, y no hace falta esperar mucho para comprobarlo. Interpretaciones planas, incluso en el caso de la Nora Navas, personalmente admirada, que no convence y que en el tercer acto parece levantar el vuelo pero simplemente es un espejismo. Muchos han destacado el papel de Mercè Arànega, quizás porque le va como anillo al dedo, y sí son los mejores momentos de toda la obra, cuando su desparpajo y su maestría invaden el escenario y te animan a pensar "venga, va que ahora vendrá lo mejor".

La blancura escenográfica, como si se quisiera abrazar Andalucía, esa Granada de Lorca en un sólo vistazo. Perfecto, pero falta algo, hay demasiado vacío, demasiados instantes donde sientes que no hay conexión entre textos, actores y puesta en escena.

Las flores están cortadas, han dejado de crecer y se han marchitado demasiado pronto. Joan Ollé ha intentado repetir la jugada que también le salió con A la ville de Barcelona, pero esta vez el veredicto no le ha otorgado ninguna medalla.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,
Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Després de La rosa tatuada a la Sala Gran del TNC, és molt coherent que la següent referència sigui Doña rosita la soltera. No és cap casualitat. Si Tennesse Williams va desplaçar-se a Barcelona per imbuir-se de la poètica de Lorca (a la ciutat adoptiva, que amb el padrinatge de Margarida Xirgu el va acollir amb els braços oberts), el poeta granadí va trobar en les floristes de la Rambla unes còmplices inesperades. La setmana passada el director de la producció, Joan Ollé, i el director artístic del TNC, Xavier Albertí, ho van voler recordar fent una visita a Carolina Pallés, la néta de la florista que tindria per Lorca un respecte profund. El drama lorquià, el darrer que va poder veure estrenar, arrenca temporada aquest vespre a la Sala Gran del TNC i estarà en cartell fins al 6 d'abril.
Joan Ollé s'ha convertit en un autor expert a traslladar poetes a escena. Ja ho va fer amb Vicent Andrés Estellés (Coral romput) o Salvador Espriu (El jardí dels cinc arbres). Ara té l'oportunitat de presentar el món poètic, però pensat per a l'escena, de Lorca. L'obra, escrita en plena efervescència de la República, es remunta a una època grisa anterior. La Granada més tradicional en les etapes de 1890, 1900 i 1910. És un passatge d'una noia òrfena, que viu amb els oncles i que espera amb confiança (i aquests també hi confien) el retorn del cosí per casar-s'hi; una dona que, cap al final de l'obra, ja s'acosta a la cinquantena i fa anys que té l'aixovar complet, i un oncle que s'ha arruïnat per pagar-li un llit de matrimoni. Lorca retrata, com també feia a La casa de Bernarda Alba (Sala Petita, 2009) o a Yerma(actualment, al Teatre Tívoli amb Sílvia Marsó de protagonista) una societat tancada, empresonada per uns hàbits caducs. Lorca manté fins al final la seva voluntat de fer pedagogia a través del teatre adreçant-se a les classes més populars.De fet, li van respondre.
Doña Rosita la soltera es va estrenar al Teatre Principal el 1935, amb la musa Xirgu de protagonista. Ara és Nora Navas l'actriu que interpreta aquella dona que està esperant el retorn del seu xicot de l'Argentina, davant de la incredulitat del veïnat. Tot i que és poc habitual que una actriu es vulgui influenciar per altres artistes que han interpretat el paper, Navas celebra la generositat de Núria Espert, que li va donar algunes claus per dur Rosita a escena: el seu personatge “és ple de vida”. És una peça coral, insistia la setmana passada la protagonista, que es completa amb Joan Anguera, Mercè Arànega, Marta Betriu, Enric Cambray, Carme Elias, Oriol Genís, Laura Guiteras, Mireia Llunell, Enric Majó, Victòria Pagès, Alba Pujol, Candela Serrat i Albert Triola.
Cada vespre Margarida Xirgu rebia un misteriós ram de flors d'un anònim. L'equip artístic va esbrinar que, en realitat, eren les floristes de la Rambla les que li feien l'homenatge diari. Per aquest motiu, Lorca va decidir fer una funció dedicada a les floristes, d'ara fa quasi 80 anys, tot recitant “con el cariño con que os saludo bajo los árboles como transeúnte desconocido, os saludo esta noche aquí, como poeta, y os ofrezco, con franco ademán andaluz, esta rosa de pena y palabras: es la granadina Rosita la soltera”.

Rosita s'espera

by on 15:14
Font: Jordi Bordes ( elpuntavui.cat ) Després de  La rosa tatuada  a la Sala Gran del TNC, és molt coherent que la següent referència s...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , ,


TEXT: EDMOND ROSTAND
TRADUCCIÓ: XAVIER BRU DE SALA
DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI
INTÈRPRETS: PERE ARQUILLUÉ, MARTA BETRIU, BERNAT QUINTANA, RAMON VILA, JORDI FIGUERAS, BABOU CHAM, ISAAC MORERA, PAU VINYALS, ANDREA PORTELLA, EMMA ARQUILLUÉ
PRODUCCIÓ: LA PERLA 29
BIBLIOTECA DE CATALUNYA


Cyrano és màgia, la que envolta qualsevol espectacle de la Biblioteca, aquell petit espai ple de sorra que s’ha convertit en una de les millors sales teatrals de Barcelona. Cyrano ha deixat el dramatisme que regia muntatges anteriors i s’ha passat a la comèdia, i funciona, fins i tot millor que el drama. Malgrat que l’escena més espectacular de totes estigui més propera al drama. I em refereixo quan Cyrano ajuda a Cristià a conquistar a Rosaura en sota d’aquella finestra, convertida en torre per l’ocasió.

Màgia és també el joc de llums i ombres que ens proposa un cop més un muntatge de la companyia LaPerla29, però en aquest cas accentuat fins arribar a l’extrem. Hi ha moments que ni tans sols es percep la cara dels actors i quedem a expenses de la sonoritat de les paraules.

Tenint en compte que no puc comparar aquest Cyrano amb el del Flotats ja que no el vaig veure, el Pere Arquillué brilla entre les ombres de la Biblioteca. Mesurat, còmic, enginyós, totes les necessitats que durant dos hores i mitja de funció requereix el personatge, ell se les aporta. Llàstima que la seva partenaire, Marta Betriu (Rosaura) no sàpiga aprofitar-les i convertir-les en llum també pel seu personatge, al que li manca força i li sobra delicadesa.

Deixat de banda l’anècdota del nas, al que tots els periodistes s’han agafat per titular crònica rera crònica, el Cyrano de l’Arquillué ja ha passat a la història. I és, sense dubte, un dels muntatge més ben aconseguits de la temporada. Perquè un cop més es demostra que una bona història, un bon repartiment i la màgia del teatre es suficient per meravellar a públic i crítica. Però no us quedeu enlluernats i aneu a viure-la en directe a la Biblioteca. Molt millor!

CYRANO DE BERGERAC

by on 16:18
TEXT: EDMOND ROSTAND TRADUCCIÓ: XAVIER BRU DE SALA DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI INTÈRPRETS: PERE ARQUILLUÉ, MARTA BETRIU, BERNAT QUINTA...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,
Torna a Barcelona el nas més imponent del teatre universal: Cyrano de Bergerac . El text que Edmond Rostand va estrenar al Théâtre de la Renaissance el 1897 ha estat adaptat per La Perla 29 i arriba aquest dimecres a la Biblioteca de Catalunya. Un nou repte per a la companyia i per al seu director, Oriol Broggi, després d'aconseguir l'èxit de la temporada teatral al Teatre Romea amb Incendis, del libanès Wajdi Mouawad.


El retorn d'aquest poeta heroic arriba 28 anys després que Josep Maria Flotats l'encarnés al Teatre Poliorama i deixés "una forta empremta que ha marcat el teatre català en els últims 25 anys", segons Broggi. Aquest cop Pere Arquillué és l'encarregat d'interpretar un personatge "molt ampli" que li ha suposat "un repte i una il·lusió molt importants". Tot i el llistó de Flotats, Broggi s'ha vist seduït per un Cyrano "commovedor i encisador", fort i àgil amb l'espasa i el vers però conscient i esclau dels seus defectes. "La jugada de l'autor és magnífica perquè el nas és la mostra visible de la imperfecció", afirma el director. Arquillué, que actua amb un prominent nas fet a partir d'un motlle del seu, ha buscat la part fosca de Cyrano furgant precisament en la contradicció "d'un esperit lliure" acomplexat per la seva fisonomia.
Estimar sense ser estimat
Cyrano de Bergerac és un cavaller que barreja valentia, fortalesa i integritat amb el romanticisme i la sensibilitat del seu amor cap a Rosaura, que interpreta Marta Betriu. Ell és conscient que no la mereix i que ella no el correspondrà mai perquè està enamorada del jove i atractiu Cristià, a qui dóna vida l'actor Bernat Quintana. Tot i així, escriu versos seductors que Cristià recitarà a Rosaura. "És el primer personatge del teatre universal que és conscient que no mereix ser estimat, però tot i així no pot evitar estimar de manera tremendament generosa", segons Xavier Bru de Sala, traductor de la versió que va protagonitzar Flotats i que Broggi ha tornat a escollit.
El repartiment de l'obra el completen veterans com Ramon Vila, Jordi Figueras i Isaac Morera i joves intèrprets com Babou Cham, Pau Vinyals, Andrea Portella i Emma Arquillué. Són personatges "de caràcter fort que aconsegueixen no deixar sol Cyrano a l'escenari", en paraules d'un Broggi que ha volgut donar llibertat als actors a l'hora d'adaptar el text. Marta Betriu ha trobat l'actualitat en el caràcter de Rosaura, l'amor impossible de Cyrano: "Són dos personatges amb una actitud rebel que avui existeix en altres formes", assegura.
Les parets de pedra de la Biblioteca Nacional de Catalunya "es converteixen en cada lloc pretèrit que exigeix l'obra", explicava Broggi. La sorra, de nou, és el decorat d'un muntatge que ha crescut de "manera artesanal i agradable, fent del teatre més que un espai físic", agraeix Arquillué. Cyrano de Bergerac és, en definitiva, un home virtuós que veu en un tret tan banal com un nas gros els límits al seu amor. Una contradicció pròpia de la condició humana, que arriba a l'espectador amb els versos esmolats de Rostand.
Font: Pau Dachs (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,