Mostrando entradas con la etiqueta Jordi Banacolocha. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Jordi Banacolocha. Mostrar todas las entradas


DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: PERE RIERA
INTÈRPRETS: MÍRIAM ISCLA, EMMA VILARASAU, JORDI BANACOLOCHA, ANNA MOLINER, PEP PLANAS, PEPA LÓPEZ, CARLOS CUEVAS i JOAN CARRERAS
DURADA: 1h 30min + 20 mins (entreacte) + 45 minuts
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA GRAN (TNC)

Barcelona és el text que la Sala Gran del TNC necessitava com a revulsiu d'una temporada artística nefasta. Pere Riera agafa el timó d'un vaixell a la deriva i ens explica la història de dues dones durant el 17 de març de 1938 quan els Nacionals bombardejaven sense descans la Ciutat Comtal. Potser sí que Barcelona ens parla d'una família de la burgesia benestant i no s'embolica a explicar-nos la lluita de la classe obrera durant els bombardejos, però la por, el no saber si la casa aguantarà o si hauran de recollir les runes es troba molt present.

Entremitges una història d'amistat que amaga moltes coses, algunes s'expliquen, altres queden perquè cada espectador es faci la pròpia versió dels fets. Tres actes: matí, tarda i nit; més de dues hores i mitja i molts temes que han quedat pendents. Li sorprendrà potser a qui s'esperi un drama, no seria el cas. La ironia i el sarcasme inunden tot el text, el més important és la barreja d'incertidumbre amb la joie de vivre. I no és fàcil parlar d'un tema tan escabrós, de la manera que ho fa el Pere Riera, no molestant ningú, simplement és una història més, que podia o no haver-se viscut en aquella data.

Gran plantel d'actors entre els que destaquen una cada vegada més consolidada Anna Moliner com a Victòria; la Míriam Isla com a Núria, força allunyada dels seus papers més còmics i gran encert veure que pot meravellar fent riure que fent patir, com és el cas; l'Emma Vilarasau, que deixa fora la gran part dels seus clixés habituals i ens regala grans moments (escena del ball inclosa). Tot hi els grans noms, hi ha un, el Joan Carreras que deixa escapar (malgrat la millora del tercer entreacte) el que podia ser un interessant secundari.

Hi ha influències de tot tipus des de Txèkhov fins al mateix Haneke, però del que no podrà fugir mai el Pere Riera és del segell Josep Maria Benet i Jornet. Aquest cop el fill (Riera) ha superat clarament al pare (Benet) des del punt de vista dramatúrgic i de discurs. Però si que es troba a faltar, potser, una mica de risc, de sortir dels convencionalismes tradicionals i anar un pas més enllà. Tot i això, no em queda cap dubte que arribarà amb el temps.

Al col·loqui un espectador li va demanar al Pere Riera que escrivís un spin off de Barcelona centrant la trama en l'Elena i la Núria, agafant com a punt de partida vint anys enrere. Cap dramaturg escriu personatges femenins com ho fa el Pere Riera i crec que tots ens hem quedat una mica amb el dubte de que s'amagava darrere d'aquest meravellós tango. Potser en la llarga trajectòria que li espera a Pere Riera com a dramaturg tregui una estoneta per explicar-nos-ho. De moment, als seus peus, Pere. Tothom dempeus que això es mereix un gran: Bravo!

BARCELONA

by on 20:33
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: PERE RIERA INTÈRPRETS: MÍRIAM ISCLA, EMMA VILARASAU, JORDI BANACOLOCHA, ANNA MOLINER, PEP PLANAS, PEPA LÓPEZ,...

TEXT: RAMON VINYES
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: RAMON SIMÓ
INTÈRPRETS: MERCÈ PONS, ROSA CADAFALCH, FERRAN VILAJOSANA, DANIELA FREIXAS, NAO ALBET, PEP JOVÉ, ESTHER BOVÉ, JORDI MARTÍNEZ, PEP FERRER, CARME POLL, JORDI BANACOLOCHA, BERTA JUNYENT, ITZÍAR CASTRO, SANTI RICART, ALINE VINCENT, FRANCESCA PIÑÓN i ÒSCAR RABADAN
DURADA: 1h 50min
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA PETITA (TNC)

No discutiré pas que ha de ser el teatre públic qui rescati textos com aquest, però s'hauria de reflexionar si s'han de portar tal i com el dramaturg el va concebre el seu dia o s'ha de fer un treball dramatúrgic important abans. Reflexiono sobre tot això, pensant que a principis del segle XX seria tot un escàndol situar l'obra en un bordell però a dia d'avui ja no resulta ni tan sols graciós.

El text ens arriba en la versió de Ramon Vinyes sense polir, massa mastegat, tot és molt explícit des del principi. L'espectador des dels primers instants de l'obra sap què passarà, no hi ha cap emoció. A estones es entretinguda pels diferents embolics que perpetren els personatges, d'altres es fa pesada. Gairebé dues hores on passa més ben poc a escena i el subtext de l'obra queda explicat amb els primers minuts.

Interpretativament irregular. Massa noms que auguren més del que després demostren. El més encertat és el Nao Albet, força convincent en el seu paper d'àngel innocent al que la vida li passa per damunt i el destrueix. La resta de personatges es mouen entre les ganes de viure, la falsa moral, la cobdícia, el què diran...

Per la quantitat de personatges i per l'escenografia demostren que aquesta obra només es podia representar en el TNC. L'escenografia és majestuosa, massa ampulosa i li sobren adorns. Però sobretot crec que no calien els àngels secundaris, tot un dispendi de mitjans que podien haver estat millor invertits en fer un bon treball dramatúrgic. El teatre també es pot llegir, i potser hi ha obres que s'haurien de recuperar en format editorial, més que no pas muntar-les. 

BALL DE TITELLES

by on 14:18
TEXT: RAMON VINYES DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: RAMON SIMÓ INTÈRPRETS: MERCÈ PONS, ROSA CADAFALCH, FERRAN VILAJOSANA, DANIELA FREIXAS, NA...


Font: Laura Serra (ara.cat)
Ramon Vinyes és un d'aquells personatges la història del qual ha quedat enterrada per la Història en majúscules. Va néixer a Berga el 1882 però la vida d'aquest escriptor va ser un exili continu, primer per motius professionals i després polítics. El 1913 va viatjar per primer cop a Barranquilla (Colòmbia) fart de les escomeses dels crítics i els companys d'ofici. Allà va fundar una llibreria que es convertiria en centre intel·lectual i de divulgació dels corrents europeus. Els intents de retorn a l'escena catalana topen tant amb un teatre encallat en la comèdia de bulevard com amb una situació política nefasta per a un home avançat als temps, que llegia Brecht i defensava un teatre antiburgès i modern. En canvi, a Colòmbia va formar part del Grup de Barranquilla, on va coincidir, entre d'altres, amb Gabriel García Márquez, que el va homenatjar a Cien años de soledad retratant-lo com el "savi català", "l'home que ho havia llegit tot", "presoner de dues nostàlgies".
Malgrat una trajectòria tan extraordinària com sorprenent, des del 1939 no s'havia representat cap obra seva al teatre professional català. El director del TNC, Sergi Belbel, ha volgut saldar comptes amb la memòria de Vinyes abans d'acabar el mandat. Aquest dijous s'estrena al Nacional Ball de titelles, una de les millors obres de l'autor, escrita el 1930, i la més crítica amb els poders fàctics. Una elecció a consciència per dialogar amb el context actual.
Del teatre popular a l'ideològic
És nit de Nadal en un bordell d'un poblet de muntanya. Les forces vives hi fan cap: polítics, notables, notaris, poetes, periodistes, capellans, científics, representants d'esquerres i de dretes. "Vinyes intenta apropar els gèneres populars, la comèdia, la farsa, a un teatre d'idees antiburgès i anarquitzant: barreja la crítica social amb un teatre popular", explica el director de Ball de titelles , Ramon Simó. Per això aprofita el bordell per fer-hi desfilar un fresc de tota la societat i dedicar-li "una carícia". No queda canya dreta: "Denuncia la demagògia, els abusos del poder, el menyspreu de la cultura, l'oportunisme, la corrupció, la veritat oficial... Aprofundeix en una Catalunya republicana que ens resulta molt propera. Les seves idees i discurs són molt actuals", diu Simó.
A prop de ca la Remei, la madam del bordell, hi cau aquella nit una bomba que distorsionarà la pau del poble: un jove amb ales és caçat pel guardabosc. "És un símbol modernista, com Ícar, l'emblema de la llibertat". Vinyes inaugura "una mena de realisme màgic", perquè els personatges de seguida prenen per possible i real aquell ésser. Tots els parroquians del bordell se'l volen apropiar: "A casa nostra cada cop que apareixen dues ales hi ha deu mil tisores disposades a tallar-les", critica Simó. El noi "representa la nova vida, l'esperança, una nova manera de fer" que, a més, se situa en plena República; la pèrdua de les ales "es pot interpretar com la ideologia, la capacitat de fer el bé, el proïsme...", apunta el director. L'amor és l'únic redemptor de l'ambició, l'individualisme i l'engany. Però mentrestant, Vinyes llança dards a tort i a dret: "Tot és lícit mentre no ho denunciï l'escàndol comprovable", diu. O bé: "La veritat és de dretes".
Dinou intèrprets s'encabiran a l'escenari de la Sala Petita en una "macrofesta" d'estètica burtoniana que Ramon Simó ha inventat a partir del joc estètic que ja proposava Ramon Vinyes. Mercè Pons, Nao Albet, Jordi Banacolochoa, Rosa Cadafalch, Francesc Lucchetti o Jordi Martínez formen un repartiment de luxe d'una obra coral que reivindica en el fons un món més just.

Fuente: EFE vía lavanguardia.com

El TNC será el escenario a partir del próximo día 13 de la ácida comedia Ball de titelles, de Ramon Vinyes, un autor semidesconocido en Catalunya, pero muy valorado en Colombia, donde residió muchos años, y al que Gabriel García Márquez homenajeó como "el sabio catalán" en Cien años de soledad.

El director artístico del TNC, Sergi Belbel, ha reivindicado hoy la figura de Vinyes, a quien también ha tildado como el Valle Inclán catalán, por la vigencia de sus textos, que, en este caso, incide en criticar a la clase política y al estamento religioso.

Estrenada en el año 1936, Ball de titelles narra la aparición en un burdel de una ciudad de montaña, regentado por la señora Remei, de un hombre con alas durante la noche de Navidad, mientras las mujeres devotas se encuentran en misa y los próceres del lugar están encerrados en el prostíbulo en búsqueda de mundanos placeres.

El director de esta propuesta, Ramon Simó, en la misma línea que Belbel, ha alabado la manera de trabajar de Vinyes (Berga, 1882-Barcelona, 1952) y la presentación en esta obra de un friso de la Catalunya republicana, con una fuerte crítica a los políticos, sin obviar ni la corrupción, ni la falta de ideales, ni el oportunismo, aunque tampoco salen bien parados el estamento religioso y los medios de comunicación de la época.

Para Simó, "Vinyes se carga todo lo que le sale al paso, si puede, quedando muy pocos sin recibir una caricia suya".

Para el montaje de la obra, que nunca antes se había representado profesionalmente en Catalunya, ha optado por un elenco de 19 actores, todos de primer nivel, encabezados por Mercè Pons, que dará vida a la señora Remei, propietaria del prostíbulo, y entre los que también se encuentran Nao Albet, Jordi Martínez, Jordi Banacolocha, Francesc Lucchetti, Santi Ricart, Pep Ferrer, Francesca Piñón o Rosa Cadafalch.

Ramon Simó ha recordado que Ramon Vinyes fue siempre un hombre comprometido con el teatro y con el arte, uno de los grandes teóricos del denominado "teatro de orientación", que tenía en mente los parámetros europeos del momento, defendiendo que la Cultura "no puede ser considerada sólo como un entretenimiento".

Asimismo, ha dado a conocer que en los años treinta derivó hacia postulados antiburgueses y anarquizantes, que quedan reflejados en sus textos.

A su juicio, este hecho es, en parte, lo que explica que sus obras hayan sido muy poco representadas en Catalunya, a pesar de que una pieza como Ball de titelles tiene "muchas conexiones con la realidad actual".

Respecto a la utilización de un burdel como lugar en el que se desarrolla la acción, Simó defiende que "como metáfora del mundo da mucho de sí".

En este vodevil con trasfondo dramático, que podrá verse en la Sala Petita del TNC hasta el 20 de enero, también aparece una "curiosa reivindicación del amor" y del humanismo, visto como la posibilidad de cambiar las cosas, aunque en ocasiones esto parezca imposible.
Con muchas escenas en las que aparecen hasta 17 de los 19 actores participantes, lo que remite a El camarote de los Hermanos Marx, también tiene su peso en el espectáculo la música de Joan Alavedra.

Por otra parte, para la obra, en la que asimismo intervienen Daniela Feixas, Esther Bové, Carme Poll, Diana Torné, Itzíar Castro, Òscar Rabadan, Ferran Vilajosana, Pep Jové, Berta Junyent y Aline Vincent, se ha contado con la colaboración de la Central del Circ.

Sergi Belbel, dirigiéndose especialmente a los políticos, ha considerado que textos como Ball de titelles sería "triste" que dejaran de programarse en el futuro en el TNC, mientras que el actor Francesc Lucchetti ha lamentado el incremento del IVA del 8 al 21% en las entradas de los teatros porque, en su opinión, ello comporta "el fin del teatro en el país".


TEXT: TRACY LETTS
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: SERGI BELBEL
INTÈRPRETS: ANNA LIZARAN, EMMA VILARASAU, ROSA RENOM, MONTSE GERMAN, ABEL FOLK, CARLES VELAT, MAIFE GIL, JORDI BANACOLOCHA, ALBERT TRIOLA, ALMUDENA LOMBA, CLARA DE RAMON i MANUEL VEIGA
ESCENOGRAFIA: MAX GLAENZEL i ESTEL CRISTIÀ
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA GRAN (TNC)


Agost és l'obra de la temporada per totes aquelles persones que ja l'han pogut gaudir des de la seva estrena. Mai he vist la platea de la Sala Gran al complert posada dempeus. Impressiona des de dalt i emociona des de baix. Un èxit merescut i esperat si tenim en compte que allà on s'ha representat ho ha estat.

El seu jove autor, Tracy Letts (1965), va rebre el Tony i el Pulitzer per aquest 'culebrot' del segle XXI. Pels amants de les grans obres de la dramatúrgia del segle XIX, Agost els recordarà a elles, amb una família que s'ensorra quan es retroba degut a la desaparició del pare. Potser és un escenari més lluny, menys reconeixible, l'Amèrica profunda, Oklahoma, però els conflictes familiars no entenen de fronteres. La relació mare-filles, que és l'estendard de tota la peça, recordarà a moltes de casa nostra.

Sergi Belbel després d'unes temporades no gaire fi a l'hora d'escollir un muntatge que dirigir, aquest cop fa diana, amb una excel·lent traducció del sempre perfecte Joan Sellent. Però Agost té un nom que ressona més alt que cap altre, i és Anna Lizaran. Una colossal Violet, magnífica en cadascuna de les tres parts, mesurada durant els moments de tensió i excel·lent les seves baralles dialèctiques i físiques amb la seva filla Bàrbara, Emma Vilarasau. Feia molt de temps que 'la Vilarasau' no deixava els papers de llàgrima fàcil per posar-se en la pell d'un personatge amb moltes cares: tendra, dolça, turmentada, ferma, cruel, insegura i responsable de que el vaixell familiar no s'enfonsi definitivament.

Agost és un gran text, escrit amb paraules senzilles, sense gaires floritures literàries; però sobretot és un gran repartiment, perquè malgrat que dos noms sobresurten de la resta, no hi ha cap que desmereixi estar damunt de l'escenari: Abel Folk, Rosa Renom, Montse German, Maife Gil, Jordi Banacolocha, Manuel Veiga, Carles Velat, Almudena Lomba o Albert Triola.

Impressionant escenografia firmada per Max Graenzel i Estel Cristià que aprofita tota la llargada de la Sala Gran i ens convida a ficar-nos en cadascuna de les habitacions de la casa familiar dels Weston.

Quatre hores i quart d'espectacle, on la durada no és important, perquè haurà molts que es vulguin quedar asseguts en la seva butaca altres quatre hores més, gaudint dels esdevenirs d'aquesta peculiar família que des de lluny sembla massa propera.

AGOST

by on 20:20
TEXT: TRACY LETTS TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT DIRECCIÓ: SERGI BELBEL INTÈRPRETS: ANNA LIZARAN, EMMA VILARASAU, ROSA RENOM, MONTSE GERM...


TEXT i DIRECCIÓ: PERE RIERA
INTÈRPRETS: JORDI BANACOLOCHA, ROSA BOLADERAS, ÓSCAR CASTELLVÍ, MÍRIAM ISCLA, ANNA MOLINER, JOAN NEGRIÉ, ÀNGELS POCH, DAVID VERT, LLUÍS VILLANUEVA
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA TALLERS (TNC)


La darrera proposta de la temporada del Projecte T6 gira entorn a la família. A les mitges veritats i als secrets que tots amaguen. Una família catalana es reuneix per celebrar un casament. Falten dues hores per la cerimònia i tots esperen que arribi l'hora mentres conversen i mengen caramels. Com la vida mateixa, de vegades, aquest tipus de reunions amaguen més que mostren i acaben sent una veritable drama.

Una tragicomèdia bé filada que dóna en petites dosi l'acció necessària per a mantenir un ritme adequat fins al final de la trama. Tot es mou en consonància i res queda a l'atzar. Cada personatge gaudeix del seu moment de glòria i ningú és menys protagonista que la resta. La justa mesura protagonitza tot l'espectacle.

Un text que pot ferir algunes sensibilitats que es vegin reflectides en les accions dels personatges, però que la seva versemblança es troba en haver aconseguit un perfecte teixit de personatges i de temps. Aquest cop tots els actors es situen al mateix nivell d'excel·lència interpretativa, tots els aproven amb una notable presència escènica.

El T6 tanca la seva primera temporada d'una nova era amb un espectacle que es mereix més vida fora de les quatre parets de la Sala Tallers i d'un autor/director ha tenir en compte a partir d'ara. Esperem que la propera temporada el nivell de les propostes es mantingui al menys a l'alçada d'espectacles com aquest.

LLUNY DE NUUK

by on 16:58
TEXT i DIRECCIÓ: PERE RIERA INTÈRPRETS: JORDI BANACOLOCHA, ROSA BOLADERAS, ÓSCAR CASTELLVÍ, MÍRIAM ISCLA, ANNA MOLINER, JOAN NEGRIÉ, À...


TEXT i DIRECCIÓ: CARLES MALLOL
INTÈRPRETS: LLUÍS VILLANUEVA, ROSA BOLADERAS, MÍRIAM ISCLA, ÀNGELS POCH, DAVID VERT, JOAN NEGRIÉ, JORDI BANACOLOCHA, ÒSCAR CASTELLVÍ i ANNA MOLINER
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA TALLERS (TNC)


Què pensarien si un bon dia la vostra parella us confesa que és immortal? Com es sentirien si endevinen que són immortals? Potser aquest fet els resulti de bon començament un simple paradoxa d'un autor boig, però només és un pretext per exposar-nos problemes més comuns entre mortals.

La nova companyia fixa T-6 engega motors amb aquesta agridolça comèdia de Carles Mallol. Nous autors per una companyia estable d'actors i tota la màquina del Teatre Nacional de Catalunya a la seva disposició.

M de Mortal ens apropa a un món de superherois, si ben és cert, que torna ser això un altre pretext per parlar-nos del món de la parella, dels amics, de l'egoisme, de les esperances, dels somnis. Disfressar-se de papallona i tenir com responsabilitat salvar al món dels perills dels qual es veu amenaçada, ser immortal i no haver de patir per la pròpia vida, no fa que s'hagi de patir per altres problemes que afecten de igual manera a mortals i a immortals.

Lluís Villanueva ens torna a regalar un d'aquestos personatges, Marc, que ens entendreixen, que durant l'hora i mitja alhora que riem de les seves situacions surrealistes, patim la seva situació de pobre mortal. Una meravellosa Míriam Iscla, la superheroïna d'aquest conte, deixa de banda tota la seva vida mortal, per responsabilitzar-se de la salvaguarda del món. Enmig dels dos, Rosa Boladeras, amiga de la parella que ens regala un de les seves millors interpretacions fins ara.

Carles Mallol no tan sols ha construït un gran text, ple d'evocacions a d'altres dramaturgs, tant la seva posada en escena com bona part dels diàlegs ens recorden subtilment a les primeres pel·lícules de Woody Allen. Només caldria desitjar llarga vida per a aquesta nova companyia.

M DE MORTAL

by on 17:50
TEXT i DIRECCIÓ: CARLES MALLOL INTÈRPRETS: LLUÍS VILLANUEVA, ROSA BOLADERAS, MÍRIAM ISCLA, ÀNGELS POCH, DAVID VERT, JOAN NEGRIÉ, JORDI...


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: NIKOLAI GÓGOL
VERSIÓ LLIURE: JORDI GALCERAN
DIRECCIÓ: SERGI BELBEL
INTÈRPRETS: LLUÍS SOLER, QUIMET PLA, JORDI BANACOLOCHA, MÍRIAM ALAMANY, MIQUEL BONET, MANUEL VEIGA, CARLES MARTÍNEZ, XAVIER SERRANO, GEMMA BRIÓ, ANNA GÜELL, ISAAC ALCAYDE, BERNAT COT, ERNEST VILLEGAS, MÒNICA AYBAR, DANIEL VENTOSA, MERCÈ ANGLÈS i SÍLVIA RICART
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA


Comencem pel principi, ja ho dic des d'ara, això és una contracrítica. Aquest 'Inspector' no és l'obra original de Gógol, ja ho diu el programa de mà. Això, senyors meus és una versió lliure que ens arriba de les mans del duet Galceran/Belbel. I això que vol dir, doncs que normalment no acostumen a agradar als crítics oficials, aquells que escriuen als diaris d'aquest país.

Un text versionat, una mica histriònic en certs punts, però que desperta la riallada general de la platea. Potser la versió no sigui de les millors, una adaptació per convertir un clàssic rus en una obra una miqueta més comercial que l'original. La gent riu, la gent va al teatre, la gent recomana l'obra i així s'omplen els teatres, que tal i com està la cosa, és l'important.

Ho millor, sense dubte el repartiment. Genials de principi a fi, Anna Güell, Lluís Soler, que potser hauria de cridar menys (encara que si no ho fa l'última fila de la Sala Gran encara sentiria menys del poc que ja sent) i Ernest Villegas. I com ja acostuma a ser habitual uns grans secundaris com Jordi Banacolocha i Xavier Serrano, per exemple.

Un punt de sentit de l'humor en un món on no ens podem permetre darrerament riure molt, al menys aquí tenim gairebé tres hores de riures assegurats. La resta no importa.

L'INSPECTOR

by on 17:27
FITXA ARTÍSTICA TEXT: NIKOLAI GÓGOL VERSIÓ LLIURE: JORDI GALCERAN DIRECCIÓ: SERGI BELBEL INTÈRPRETS: LLUÍS SOLER, QUIMET PLA, JO...


FITXA ARTÍSTICA


TEXT: MAR MONEGAL

DIRECCIÓ: CARLES CANUT

INTÈRPRETS: Chantal Aimée, Dafnis Balduz, Jordi Banacolocha, Anna Güell, Norbert Ibero, Jordi Martínez i Alba Pérez.
PRODUCCIÓ: FUNDACIÓ ROMEA
TEATRE ROMEA


Sushi és un rotllet d’emocions, conflictes, pors, incerteses, rialles i experiències vitals. Sushi és la família. Sushi és el rellotge que batega des que naixem. Sushi és la capacitat de somiar i d’imaginar. Sushi és la por a quedar-nos sols. Sushi és l’obsessió per agradar. Sushi és la innocència i la veritat. Sushi és un mirall. Sushi és la fruita del temps. Sushi és la línia que separa el cel del mar. Sushi és el cicle de la vida.

Una gran lectura dramatitzada d’un gran text. Els actors que han llegit l’obra magnífics, tots i cadascú d’ells. Les se ves paraules ens han traslladat durant hora i mitja a un escenari virtual. Els seus gestos, les seves expressions que encara que podien haver-se quedat assegudes en la seva cadira, han volat alt fins arribar a fer que la imaginació del públic volés amb ells.
Gran text teatral, d’una nova autora de la jove dramatúrgia catalana. Fresc, íntim, carregat d’ironia, desbordant de sentit de l’humor per explicar petites vivències. Escenes curtes però denses, sense que li pogués treure cap frase, perquè totes elles estan on haurien d’estar. I gran elecció de la música que separava les diferentes escenes.

Amb més experiència com Jordi Banacolocha, que broda cada text que interpreta i les que gairebé acabem d’arribar aquest món interpretatiu com la jove Alba Pérez, que ha estat genial, tots han merescut la intensitat de l’aplaudiment que el públic, que abarrotava el Romea, els ha acomiadat.

Una obra que, a part de la lectura dramatitzada d’aquesta nit, mereix una oportunitat per a ser representada.

SUSHI

by on 1:12
FITXA ARTÍSTICA TEXT: MAR MONEGAL DIRECCIÓ: CARLES CANUT INTÈRPRETS: Chantal Aimée, Dafnis Balduz, Jordi Banacolocha, Anna Güell...

FITXA ARTÍSTICA
TEXT: FRIEDRICH DÜRRENMATT
TRADUCCIÓ: ALBERT TOLA
DIRECCIÓ: Manuela Lorente
INTÈRPRETS: Jordi Banacolocha, Frank Capdet, Jaime C.Segura, Alicia Corral, Quim Dalmau, Jordi Godall, Maite Legarrea, Jorge Yamam Serrano.
PRODUCCIÓ: MANUELA LORENTE, SÈZUAN S.L.
TEATRE DE PONENT

“Ens hem d’oposar als aconteixements. Res és inevitable ni determinat. Que tot sigui trivial des d’un punt de vista ‘còsmic’ no altera el fet que tot sigui significatiu en present immediat. La protesta del Friedrich Dürrenmatt es dirigeix contra el món tal com és i contra els homes que el governen.”
(Wellwarth)

La primera vegada que es fa aquest text en català. Sota un argument de cinema negre i amb una maquinaria de comèdia, es produeix una reflexió sobre les conseqüències de les eleccions i sobre la importància de la responsabilitat moral individual en el conjunt de la societat.
Un projecte ambiciós que no defrauda. Amb una escenografia modesta, amb escassos elements transcorre la història. Unes magnífiques interpretacions de Jordi Godall, de Frank Capdet i Jordi Banacolocha supleixen la manca d’artificis escènics.
Hi ha detalls poc cuidats, que malgrat que parlem d’una producció petita s’haurien de cuidar, com la pronúncia i vocalització d’alguns intèrprets secundaris, part important de qualsevol bona interpretació escènica.
Una bona representació pels que vulguin gaudir del teatre en estat pur sense la necessitat d’artificis tecnològics.

EL COL·LABORADOR

by on 14:01
FITXA ARTÍSTICA TEXT: FRIEDRICH DÜRRENMATT TRADUCCIÓ: ALBERT TOLA DIRECCIÓ: Manuela Lorente INTÈRPRETS: Jordi Banacolocha, Frank C...