Mostrando entradas con la etiqueta David Marcé. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta David Marcé. Mostrar todas las entradas

DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: JOSEP MARIA MIRÓ
INTÉRPRETES: ARNAU PUIG, DAVID MARCÉ y RICARD DARRÉ
DURACIÓN: 70min
PRODUCCIÓN: LA PADRINA
LA SECA

A medio camino entre el thriller y el teatro social, Josep Maria Miró se aventura a hablarnos de los recortes en cultura, pero sólo es una excusa para explicarnos las relaciones laborales y personales de los tres protagonistas. Thriller o no, la tensión se mantiene durante todo el espectáculo, a veces por la revelación de alguna información que parece ser importante para el desarrollo de la historia, otras por la mera repetición de datos y estructuras dramatúrgicas.

La puesta en escena del texto utiliza técnicas cinematográficas como los flashbacks i los flashfowards, pero simplemente con el movimiento intencionado de los actores. Una trama sencilla de seguir con sus saltos hacia delante y hacia detrás ayuda a que el público no se pierda. Una vez fijados los personajes en su drama particular simplemente nos hace falta descubrir qué secreto guarda cada uno. Después de alguna vuelta de más, algunos se acabarán revelando.

A penas 70 minutos y todo queda atrás, una dramaturgia que se encalla en determinados momentos y que es salvada por la interpretación valiente y templada de Arnau Puig, David Marcé y Ricard Farré. Quizás falte un poco más d profundidad en los problemas sociales y la falta de recursos del centro, eso hubiera dado al texto algo más de movimiento y contenido en algunos momentos donde parece que lo que muestra ya lo has vivido antes.

De todas maneras, la primera producción de La Padrina apunta maneras de lo que deseamos que sea un largo futuro. Teatro comprometido con la sociedad actual, bien interpretado y dirigido. Esperaremos el segundo montaje de esta nueva compañía.

ESTRIPAR LA TERRA

by on 17:59
DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: JOSEP MARIA MIRÓ INTÉRPRETES: ARNAU PUIG, DAVID MARCÉ y RICARD DARRÉ DURACIÓN: 70min PRODUCCIÓN: LA PADRI...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,


Font: L. Fabregat/L. Serra (ara.cat)
Són quatre joves que viuen "tot el que volen viure". Sexe, drogues. Estan lluny de la vida real. "Al límit", explica el director de Shopping & fucking , Oriol Rovira. La primera obra d'èxit que va escriure el dramaturg anglès Mark Ravenhill el 1996 i que va inaugurar el corrent violent, vulgar i xocant anomenat in-yer-facearriba avui al Teatre Tantarantana.
Ravenhill (autor de textos com ara Dispara/Agafa tresor/Repeteix ,Unes polaroids explícites i Product ) va escriure aquesta obra quan la societat passava per "un moment d'opulència i consum", assegura Rovira. "Però el que fa 15 anys era una advertència, ara és una realitat", alerta. Tot i que reconeix que els personatges són "diferents" dels de la societat d'avui, creu que el que Ravenhill retratava de l'era post-Thatcher a Shopping & fucking té punts de contacte amb la situació actual. "Els joves giren l'esquena al món i a la cultura i no són conscients de res", opina. El món s'acaba en ells i les seves tragèdies i il·lusions. Segons Rovira, guanyar diners i gastar-los estava aleshores per sobre dels valors ètics, i això ens ha conduït a la crisi de valors actual.
L'obra mostra "un món on tot es defineix en termes de consum", seguint la dinàmica "vull això, ho compro", assenyala Rovira. I l'impuls consumista arriba al sexe i les drogues. L'argument se centra en les situacions límit lligades a les drogues, el sexe i la violència que viuen els quatre protagonistes. El Mark està enganxat a l'heroïna, el Robbie comença a traficar amb èxtasi i el Gary es prostitueix. El buit existencial, el malestar, la desorientació i la soledat els fan allunyar-se de la vida de carn i ossos per entrar en una dimensió paral·lela. L'obra ensenya "com els personatges topen de cara amb la seva moralitat i immoralitat", explica Rovira.
El repartiment del Tantarantana, molt jove, està format per Ferran Vilajosana, David Marcé, Quim Àvila i la popular actriu de cinema madrilenya Clara Lago. Al costat d'ells, Mingo Ràfols encarna la veu de la moralitat i intentarà redreçar i portar a bon port la vida dels joves. Segons Lago, Shopping & fucking vol ser "una crítica a la deshumanització" que impera avui dia i cita com a exemple que encara existeixi "la violència de gènere".
El text original transcorria al Londres dels 90. Rovira ho ha traslladat a Barcelona amb els mínims retocs possibles perquè, en el fons, passava el mateix en qualsevol ciutat europea. Shopping & fucking és també una crítica al poder, que imposa com s'ha de pensar i no deixa lloc a dissentir.
Aquest projecte teatral -una "il·lusió" de la nova companyia formada per l'actor Ferran Vilajosana i el director Oriol Rovira per aixecar una obra teatral cabdal de la dramatúrgia contemporània- té més de dos anys de feina al darrere. Segons el director del Teatre Tantarantana, Julio Álvarez, és un projecte "que ha fet xup-xup lentament" per "suplir el mal moment econòmic". És una obra que lliga amb la filosofia del teatre: autoria contemporània, una companyia jove però professional i "una visió de la professió que té a veure amb l'artesania, amb el teatre pur", defensa el director de la sala. L'obra estarà en cartell només tres setmanes, fins al 19 de maig. L'espectacle, amb disset anys d'història, s'ha estrenat en més de quaranta països. A Barcelona, Shopping & fucking ja es va poder veure en la versió de Thomas Ostermeier, al Grec del 2003.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Catalunya, terra de pistolers. El dramaturg i director Jordi Casanovas ha remodelat Una història catalana, que havia estrenat a la Sala Tallers el 2011 venent pràcticament totes les localitats posades a la venda. Ara ha tingut l'oportunitat de completar aquell experiment ambiciós del T6, que va resultar un èxit. L'obra, de tres hores de durada, il·lustra tres categories de catalans: els autòctons (alguns gelosos de mantenir el territori verge i altres amb ànsies de prosperar), els immigrants del suburbi i els que tornen de les Amèriques. Si en els primers la bruixeria pot modificar un pla urbanístic, a la Mina, la superstició frena atracaments i a les Amèriques, una santera adverteix a un personatge del perill que pateix la seva família a Catalunya. Casanovas, astut, presenta uns herois que, en l'acte final, batallaran entre ells. Si l'un defensa la terra, l'altre, la fe i el tercer, l'amor. Casanovas juga a passar del tall sociològic i realista a un món imaginat on confronta ideals vàlids però que resultaran incompatibles.
Una història catalana és el primer capítol de la trilogia sobre la identitat catalana de què aquesta tardor ja s'ha pogut veure la segona part, Pàtria, al Lliure i, fins i tot, al Poliorama. Casanovas, tot i la pompositat dels títols, no defensa una Catalunya eufòrica, sinó les seves contradiccions. El director artístic del TNC, Sergi Belbel, celebra d'aquesta obra de Casanovas (el referent de la jove dramatúrgia tant per la seva obra com per la capacitat d'agermanar-los) una escriptura en què recupera l'èpica de Brecht per al segle XXI. Si fa unes dècades ja es va apartar aquella escola pel seu to doctrinari, ara Casanovas demostra que és vàlid. Per Pep Cruz, un dels protagonistes del muntatge, en l'obra ningú és el bo, “tots tenen blancs i negres però sí que tots desperten simpaties”.
La presentació de la peça, com ja va ser a la Tallers, és singular. En la primera part es representen, entre narrat i interpretat al prosceni, les tres històries a la vegada durant les diverses etapes, que van del 1979 al 1991: els actors del repartiment passen del català del Pallars al castellà de la Mina o al sud-americà de la guerrilla nicaragüenca (en la versió de la Tallers només es desplegava la història de la Mina i del Pallars) en qüestió de segons. És un artefacte interpretatiu que resulta molt atractiu per a l'espectador. En la segona part, les primeres 9 fileres del públic podran seure dalt de l'escenari en unes grades a tres bandes (mai fins ara havia pujat gent a escena a la Sala Gran del TNC). Els de les últimes fileres podran baixar als primers seients per fer la quarta paret i contemplar de prop l'espai on es concentra el conflicte.
A més de Cruz, Lluïsa Castell, David Marcé, Borja Espinosa, Andrés Herrera, Alícia Pérez, Vicky Luengo, Lurdes Barba, David Bagés i Mariona Ribas completen el repartiment. Molts pocs repeteixen de la versió del 2011. “És una companyia de valents”, diu Casanovas, per afrontar aquesta llarga obra, amb canvis durant els assajos i amb menys de dos mesos de treball.

La Catalunya màgica

by on 17:05
Font: Jordi Bordes ( elpuntavui.cat ) Catalunya, terra de pistolers. El dramaturg i director Jordi Casanovas ha remodelat  Una històr...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,


Fuente: EFE via ara.cat
Una història catalana, de Jordi Casanovas, estrenada fa dues temporades a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, arriba "corregida i modificada" i amb un repartiment pràcticament nou. L'obra es representarà a la Sala Gran del TNC del 27 de febrer al 7 d'abril. 
Sergi Belbel, director del TNC, considera que l'autor construeix una "reflexió àcida" i amb humor sobre la història de la Catalunya preolímpica, de la corrupció urbanística, les traïcions, l'especulació, el poder i les relacions territorials i humanes.
Casanovas, Premi Butaca 2011 al millor text teatral, interpel·la l'espectador per intentar comprendre com són i d'on vénen els seus habitants. En aquest sentit, el director no oblida mai les seves arrels en aquesta població, encara que reconeix que a mesura que passen els anys "cada vegada tinc menys clar què és ser català". "Emigrants, immigrants i autòctons. Tres són tres, les seves identitats", diu Casanovas.
Pensada com un 'western', com una mena de relat fundacional, el dramaturg situa l'acció a cavall entre un poble fantasma dels Pirineus i un barri perifèric de la metròpolis, la Mina, a Sant Adrià de Besòs. Casanovas destaca que la peça és la primera part d'una trilogia, que continua amb Pàtria, que ja s'ha pogut veure al teatre Lliure i al Poliorama, i que acabarà amb Vilafranca.
Davant les dificultats de comptar amb el mateix repartiment que va ocupar la Sala Tallers, s'ha optat per cares noves: David Bagés, Lurdes Barba, Lluïsa Castell, Pep Cruz, Borja Espinosa, Andrés Herrera, Vicky Luengo, David Marcé, Alícia Pérez i Mariona Ribas.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,