Mostrando entradas con la etiqueta Club Capitol. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Club Capitol. Mostrar todas las entradas
Font: Belen Ginart (ara.cat)
El fenomen Animals de companyia ja dura més d’un any. No trobàveu sala i vau decidir fer teatre a les cases.
Sí. L’obra passa en un menjador durant un sopar d’amics, i mentre l’escrivia tenia al cap la casa d’una amiga dissenyadora d’interiors, Bàrbara Aurell. Com que l’obra no encaixava en la programació de cap de les tres sales on la vaig proposar, vaig demanar a la Bàrbara que ens deixés estrenar-la a casa seva.
I així va començar tot.
Sí. De fet ella havia dissenyat casa seva amb la intenció d’acollir-hi esdeveniments culturals. Hi vam fer quatre funcions i pensàvem que l’obra moria allà, però un espectador ens va demanar com ho havia de fer perquè actuéssim a casa seva.
Quantes funcions en cases heu fet?
Més de 70 arreu de Catalunya. El boca-orella ha funcionat molt.
Quina ha sigut la clau de l’èxit?
Estem oferint una experiència més enllà de la mateixa obra: veure teatre amb una proximitat gairebé impossible, a casa teva o a casa d’un amic.
No teníeu propostes per fer-la en una sala?
Quan això va començar a rutllar em van trucar de les sales que m’havien dit que no, però aleshores el volum de bolos que teníem era bastant alt i, a més, jo sentia que qui havia apostat per nosaltres eren els particulars, les famílies, els grups d’amics que ens havien contractat.
Què heu après vosaltres de tot això?
Aquesta experiència ens ha permès créixer com a actors, perquè no és el mateix actuar en un teatre que en la proximitat del menjador d’una casa particular. Sembla que el teatre només passi a les grans sales, i si vas a l’essència de la interpretació això no és cert. Quan actues amb els mínims mitjans surt l’essència de la professió.
Heu tingut viabilitat econòmica?
Cap de nosaltres no podíem viure d’ Animals. Quan vam decidir estrenar-la en una casa particular vam haver d’assumir que ja no només érem actors que feien el seu paper, ens havíem d’ocupar de tot i vam haver de fer una inversió inicial de les nostres butxaques per pagar la direcció i la producció. Vam trigar sis mesos a recuperar la inversió. A partir d’aquell moment l’obra va ser per a nosaltres com un petit sou extra.
Com arribeu finalment al Capitol?
El desembre del 2013, el Carles Roca, de Vània Produccions, va veure l’obra a casa de l’Elisenda Roca i va tenir clar que es podia portar a una sala. De fet, ell va creure més en l’obra que jo mateixa.
No és el primer teatre que trepitgeu.
No, perquè el Carles ens va aconseguir una gira per quatre països de Centreamèrica. Vam passar del menjador de les cases a teatres de 600 localitats.
A Barcelona també vau fer una funció a La Villarroel.
Sí, a l’octubre hi vam fer una representació amb el teatre ple i molts programadors entre el públic. Hi havia cert prejudici si una obra feta a les cases podia funcionar en un teatre, i aquesta funció va permetre comprovar que sí. Avui fem una funció al Teatre Plaza de Castelldefels. I després del Capitol farem gira per teatres de Catalunya.
És una comèdia.
És una comèdia amarga sobre les relacions humanes. Una noia torna a casa després d’haver estat ingressada en un psiquiàtric per un intent de suïcidi. Els amics li preparen un sopar de benvinguda, però abans que ella arribi un noi confessa al grup un secret inesperat que obliga la resta a mentir. Durant el sopar surten tots els draps bruts i es planteja si la mentida és una manera de protegir-nos o una covardia.
Tu fins ara has estat fent el personatge protagonista, ¿per què ho has deixat?
Durant un any he estat totalment dedicada a això, portant des de la web fins a la premsa, ha sigut un huracà tan fort que necessitava parar i veure què és això que jo he creat i de la qual cosa encara no sóc conscient.
I quan tinguis nova obra, voldràs que també es representi a les cases?
Jo vull seguir amb el teatre a les cases, tot i que no vull que sigui un condicionant per a la meva dramatúrgia. Al mateix temps, molts companys m’han preguntat com podien portar les seves obres als domicilis particulars, i estic engegant un projecte per consolidar aquesta fórmula. A mi m’ha enriquit molt, m’ha fet créixer i aprendre, i no ho vull deixar. |
‘Animals de Companyia’, d’Estel Solé. Amb Eduard Buch, Jacob Torres, Mercè Martínez, Miriam Tortosa i Martina Tresserra
Club Capitol (Barcelona) A partir de dimecres 4 de febrer
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,

Font: Ana Maestre (ara.cat)
La cartellera teatral d’aquest Nadal arriba renovada per dins i per fora. Les culpables són les companyies petites, les que aposten pel teatre de petit format amb propostes que busquen l’acostament i la complicitat del públic adult i que evidencien la transformació que en l’últim temps ha patit el panorama teatral de Barcelona. Abandonen els grans escenaris per buscar la llibertat creativa, redefinint obres i espais i establint, més que mai, línies de cooperació.
En aquest context de renovació i aliances han sorgit iniciatives com la ruta 4 mirades obertes: Shakespeare&Marlowe, en què quatre sales amb obres dels autors en cartellera ofereixen descomptes als que completin la ruta, i com la targeta T-5, una altra proposta de circuit teatral per diferents sales de la ciutat.
La ruta elisabetiana
Un exemple de teatre pensat des de la col·laboració
La ruta elisabetiana va donar el tret de sortida amb l’estrena del muntatge de Hamlet ideat per Raimon Molins i Marc Chornet, que s’està a la Sala Atrium fins a l’11 de gener, i continua amb dues obres més de Shakespeare. Nit de reis, d’Adrià Aubert, portarà al Círcol Maldà un clàssic en forma de comèdia agredolça fins a l’11 de gener, mentre que Com us plagui és una adaptació d’Al vostre gust que ha fet repetir la companyia Akadèmia a les ordres del britànic Dugald Bruce-Lockhart i que s’instal·la al Teatre Akadèmia fins al 18 de gener. La quarta mirada és la del director Roberto Romei amb Eduard II de Christopher Marlowe, que ocuparà el Tantarantana fins a l’11 de gener. Aquest mateix espai acollirà durant tres anys, també sota la seva direcció, el projecte El Cicló, de suport a les companyies joves, i veurà passar pels escenaris més de quinze companyies independents. “No és comú que quatre sales s’uneixin entre si, però ens hem de donar suport”, explica Romei. “El teatre no s’ha de concebre com una competició, cal menys individualisme i més treball en grup”, afegeix, satisfet per la bona acollida que està tenint la ruta.
La Transició i la tradició
Del teatre sistèmic als Pastorets urbans de Cristina Genebat
L’oferta nadalenca continua amb LAminimAL Teatre Sistèmic, que proposa una revisió de la Transició amb La supervivència de les lluernes de la directora Daniela de Vecchi, que podrà veure’s al Romea fins a l’11 de gener. La companyia, que va néixer com a grup d’investigació, ha focalitzat la seva atenció en els sistemes minimalistes i l’anomenat teatre sistèmic. A l’altra banda de la Rambla, els Pastorets canvien el portal per una parada de ferrocarrils, i el bou i la mula per dos senglars a Santa Nit. Una història de Nadal, una emocionant obra de Cristina Genebat dirigida per Julio Manrique i Xavi Ricart que es representa al Club Capitol fins al 17 de gener.
Musicals amb història 
L’art i la vida a la Barcelona del 1714, del 1910 i de la postguerra
El musical és un dels gèneres que més protagonisme adquireix en la programació d’aquesta temporada, amb una oferta tan cridanera com variada. De Merda d’artista a la Sala Barts fins a Fang i setge al Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat, que es podran veure fins a l’11 de gener. El primer està inspirat en la vida de l’artista italià Piero Manzoni, que va vendre els seus excrements per milers d’euros, per criticar -o com a mínim qüestionar- el mercat de l’art modern. El segon, per contra, adopta les estratègies escèniques d’un musical de gran format per mostrar la vida dins els murs de la Barcelona assetjada del 1714.
Seguint el fil musical, una de les últimes incorporacions és el Paradís de la companyia Divinas, on la falta de mitjans és substituïda per l’enginy de les seves integrants. Les tres actrius recrearan fins al 25 de gener a la Sala Muntaner un “espectacle de varietats ambulant” ambientat a la Barcelona de la postguerra. “És un espectacle de gran qualitat, i fet a mà”, explica el seu director, Martí Torras.
Més enrere en el temps viatja La Monyos, el musical, el retrat de la Barcelona de principis del segle XX que dirigeix Empar López al Teatre del Raval fins a l’1 de febrer. L’autor, Albert López Vivancos, situa la història de la Dolors Bonella i Alcánzar, més coneguda com la Monyos, el 1910.
Finalment, el teatre La Seca - Espai Brossa acull La mascarada fantàstica, de la companyia La Rosa fins al 4 de gener, i la interpretació lliure de tres òperes de la companyia Dei Furbi, sota el nom de Trilogia Mozart, fins al dia 11.
Humor, molt d’humor 
De l’‘APM? Show’ a les histèries sagrades d’Albà i Fernandes
El salt de la pantalla a l’escenari de la Sala Capitol obre la porta a l’humor de l’ APM? Show, que instal·larà les frases, els referents i la recreació de les seves seccions més destacades en directe fins al 25 de gener. ¿I què passaria si de sobte un mosso d’esquadra d’origen gallec viatgés en el temps fins al 1714? Això és el que descobrirà T-Atraco Teatre, amb Joan Valentí i Robert Gubern, a La butaca, que es pot veure al Versus Teatre fins a l’11 de gener. I en coincidència amb una època de l’any en què les tradicions religioses es troben més presents que mai, arriba al Jove Teatre Regina fins al 4 de gener Histèria sagrada, de Toni Albà i Fermí Fernandes. El pare Dalmau, arran d’un robatori, rep l’encàrrec d’investigar les diferents confessions religioses per acabar determinant les carències d’un model que ha acabat allunyant la societat dels valors morals i espirituals que promouen. Històries i histèries amb dos pallassos molt gamberros.
Tres còmics amb el poder de multiplicar-se són els protagonistes de Tot bé, gràcies. Fins al 28 de desembre, el Teatre Principal acull els més de 120 personatges que s’atreveixen a interpretar Miquel Ripeu, Cesc Casanovas i Elias Torrecillas. L’espectacle és una reflexió sobre la modernitat en què els actors expliquen la seva visió del món a través de les seves manies amb la gent que els envolta.
‘El Virus’, una revista per escampar el teatre
Passa de competir a compartir. Aquest és un dels motors fundacionals d’ El Virus, una revista dedicada al teatre que es va presentar ahir a Barcelona, i el número zero de la qual es pot aconseguir amb el setmanari La Directa. La revista és una de les propostes sorgides de la feina conjunta de cinquanta companyies i col·lectius teatrals del país. “És el resultat d’unes reunions que van començar al final de la temporada passada i de les quals han anat sortint solucions proactives, com ara la Targeta T5”, explica l’actor, director i guionista Ivan Morales. El Virus no neix com a agenda teatral sinó com a espai “per fer pedagogia, per comunicar i per crear debat intern i extern perquè el discurs maduri a tots els nivells”, diu Morales. Es tracta d’escampar el teatre “sense perdre discurs crític”, d’eixamplar el públic. En comptes de llepar-se les ferides de la precarietat, han volgut prendre la iniciativa, segurs que tot plegat serà bo per a tothom, “per a les companyies petites i per al TNC”. De moment, la revista, amb portada dissenyada per Marc Torrecillas, no es planteja una periodicitat determinada, però en qualsevol cas fa palès que el moviment es demostra fent coses.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,

Font: Imma Fernández (elperiodico.cat)
Per al seu debut com a dramaturga, l'actriu i traductora Cristina Genebat ha volgut traslladar la tradicional aventura d'Els Pastoretsals nostres dies. En clau de comèdia, relata a Santa Nit, una història de Nadal, les aventures de dos antiherois barcelonins -Rovelló i Lluquet- en una Nit de Nadal. La seva amiga Maria -soltera i embarassada per inseminació artificial- es posa de part i l'acompanyen en el seu periple des del Raval fins a l'avinguda del Tibidabo per donar a llum. Allà, en una estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, es muntarà el pessebre, amb els senglars substituint el bou i la mula, i un Satanàs, reconvertit en un perseguidor de diners i el poder. «És com un d'aquests tipus del Club Bilderberg només interessats en les coses materials», anota l'autora.
Julio Manrique i Xavi Ricart dirigeixen un elenc amic -Ivan Benet, Marc Rodríguez, Ernest Villegas, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Norbert Martínez i la mateixa Genebat, en el paper de la partera Maria- en una coproducció de Bitó i la companyia La Brutal que ha acollit el Club Capitol. I avisen, aquests Pastorets no són cosa de nens. «És una funció pensada per a adults, nens de menys de 10 anys no l'entendrien», adverteix Manrique, que la defineix com «una comèdia urbana contemporània».
Explica l'autora que va decidir furgar en aquest clàssic popular tan representat a Catalunya perquè li despertava molts interrogants. «Em preguntava per què atrau tant, i s'escenifica any rere any i quin sentit té, i vaig començar a plantejar-me què suposa el Nadal. Vaig voler tornar als orígens d'una festivitat que ara consisteix a rebentar centres comercials. Per a mi és la celebració de la vida, d'un naixement». Genebat defensa la recuperació de l'espiritualitat perduda, que, segons el seu parer, està lligada a «una religiositat sense adoctrinaments». La seva obra és un cant a l'amistat i la vida. «És una comèdia amb molta ànima, com aquelles pel·lícules de Frank Capra. Tendra, emocional, commovedora», subratlla Manrique.
MATERNITAT DIGNA / Benet i Rodríguez interpreten aquests pastorets del segle XXI: un astrònom i un dissenyador gràfic, tots dos en atur, mentre la resta del repartiment es multiplica en diversos personatges: llevadora, prostituta, doctor... En la seva libèrrima versió, Genebat aprofita per deixar anar una sentida condemna a les pràctiques en els parts. «Estan molt deshumanitzats. Hi ha massa cesàries. Reivindico el part natural, ser mare amb dignitat».
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Font: L.S. (ara.cat)

 L'èxit de 'Smiley', la comèdia romàntica de Guillem Clua, està seguint la seva carrera d'èxit. Es va estrenar, en un format més curt, com una de les obres del Torneig de Dramatúrgia del festival Temporada Alta la tardor del 2011. Va fer temporada a la Sala FlyHard, va tenir tant d'èxit que va passar a l'Espai Lliure, i ara l'acabarà al Club Capitol. L'obra, interpretada per un Albert Triola i Ramon Pujol en estat de gràcia, explica la història d'una parella que s'enamora i, de passada, mostra en to de comèdia per al gran públic els tipus de relacions que es mantenen en el món homosexual.
"És una història d’amor amb totes les lletres que ens fa veure que tots som igual de vulnerables a l’amor, guapos i lletjos, llestos i ximples, joves i grans, gais o heteros, peperos o indignats... les papallones a l’estómac en el moment que et fan el primer petó sempre són les mateixes", diu Guillem Clua.
Aquest proper diumenge 10 de març acaben les funcions a l'Espai Lliure i el dijous 14 l'espectacle es reestrenarà per segona vegada, en aquesta ocasió a la Sala 2 del Club Capitol. L'obra estarà en cartell del 14 de març al 28 d'abril.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


Font: ACN via ara.cat
L'humorista i imitador teatral i televisiu Pep Plaza estrenarà un nou espectacle teatral el proper 19 de març que porta per nom I ara què?. El Teatre Capitol acollirà una obra el títol de la qual evoca la pregunta que Plaza més ha hagut de respondre després de la marxa de Pep Guardiola del FC Barcelona, una de les seves imitacions més conegudes al programa de TV3 'Crackòvia'.
L'espectacle és, en certa manera, la resposta de l'humorista a les inquietuds dels seus seguidors. Diu Plaza que des de l'anunci de l'adéu de Guardiola, la "preocupació" més gran dels seus admiradors va ser saber què faria d'ara endavant. I ara què?, és el que li han demanat incomptables vegades, i és per això que l'espectacle porta aquest nom. D'alguna manera, l'actor deixa clar amb aquest muntatge que després de Guardiola la vida segueix, també per a ell.
A més de l'ex entrenador blaugrana, Plaza interpretarà més de 60 personatges, entre els quals una vintena de cantants: Lluís Llach, Miguel Rios, Serrat, Jarabe de Palo i Sabina, entre altres. Per aquest motiu, el pianista Miquel Tejada, col·laborador habitual de l'actor des de fa molts anys, serà l'aliat de Pep Plaza dalt de l'escenari. De fet, l'espectacle ja arrenca amb una cançó, I ara què?, que introdueix el públic en la inspiració de l'espectacle.
Plaza justifica aquesta vessant de l'espectacle perquè "sempre" li ha agradat cantar, gairebé fins al punt de ser una vocació frustrada. Les imitacions musicals de l'actor vénen de lluny, ha recordat, de l'època en què va col·laborar diversos anys en un programa radiofònic de Toni Clapés fent precisament imitacions de músics populars.
Tal com ha explicat l'actor aquest divendres, no es tracta d'una successió d'imitacions pura i dura, sinó que aquestes van emergint durant l'hora i mitja que dura la funció, a partir de l'explicació que Plaza fa del perquè del nom de l'espectacle. L'actor comença l'obra explicant la seva "situació actual" després de la marxa de Pep Guardiola a Nova York, que ha comportat la desaparició de la seva imitació al televisiu 'Crackòvia'.
Pep Plaza també ha explicat que han escollit el Teatre Capitol perquè és un referent de l'humor i els monòlegs, i perquè els han rebut "amb els braços oberts". Actuar a Barcelona i fent temporada en un sol teatre és una oportunitat que il·lusiona l'humorista, acostumat a girar durant anys per tot Catalunya sense un escenari estable.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,