Una ‘Ilíada’ protagonitzada per dones
El text de la Ilíada és una de les històries més masculines i violentes que s’han explicat mai. Potser per aquest motiu el director canadenc Tom Bentley-Fisher ha decidit traslladar-la als escenaris, en col•laboració amb Elisabet Ràfols, tot donant-li un altre enfocament: el d’una guerra explicada en boca de les dones que la van viure. D’aquesta manera, cinc dones seran les úniques protagonistes de la Ilíada, que es representarà a la Biblioteca de Catalunya del 29 de juliol al 9 d’agost, en un espectacle nascut arrel de la coproducció del Grec’09 amb el CAET i el CAER. A les funcions, que es reprendran del 15 de setembre al 4 d’octubre, destaca un repartiment d’actrius format per Mercè Anglès, Mercè Arànega, Anna Güell, Àngels Sánchez i Mar Ulldemolins.
La base que conforma l’espectacle teatral no s’ha extret, però, dels originals grecs, sinó de la versió Homer, Ilíada, que va escriure Alessandro Baricco. Aquesta adaptació presenta algunes particularitats, ja que, d’una banda, Baricco va traslladar la narració en primera persona i, de l’altra, va suprimir les aparicions dels déus. Aquesta última intervenció a la història d’Homer comporta, per l’autor, que l’obra es traslladi a un nivell de significació més actual, on els homes són els que decideixen sobre el seu propi destí i el públic, en conseqüència, pot identificar-s’hi més fàcilment.
La Ilíada imaginada per Bentley-Fisher és vista a través del ulls de cinc dones, que emergeixen de la sorra d’un desert, amb un espai sonor concebut com si el públic hagués de sentir des del principi fins al final de l’espectacle una llarga llista de noms de morts. En aquest context, les protagonistes intenten trobar els motius del conflicte, de manera que no actuen com a víctimes, sinó amb la voluntat de trobar-ne una solució. Aquest nou enfocament del clàssic grec, pel director de l’obra, comporta que les dones en formin una part activa del conflicte. Les dones, explica Bentley- Fisher, saben que quan hi ha una guerra el seu fill, el seu marit, poden morir, per això actuen com a protectores. Aquest fet, pel canadenc, fa que pugui relacionar-se la trama amb altres conflictes que s’han viscut en els últims anys, i en el que les dones s’han unit per protestar. Però implica, sobretot, que la història de guerra passi a esdevenir un cant per la pau.
El fet de no treballar amb guió ni amb personatges preestablerts, va propiciar que les actrius s’endinsessin directament en l’obra de Baricco. El resultat, per Mercè Anglès, és el d’un cor de dones amb essència que realitzen una acrobàcia emocional per a interpretar els personatges. Aquesta versió de la Ilíada, alhora, pretén donar cabuda a les contradiccions que s’estableixen entre els diferents personatges i demostrar, explica Bentley-Fisher, que les raons per les que s’arriba a una guerra no venen donades per elements concrets, sinó pel fet de malmetre les relacions humanes.
Font: Mercè Pérez Pons (www.teatral.net)
No hay comentarios:
Publicar un comentario