Mostrando entradas con la etiqueta Círcol Maldà. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Círcol Maldà. Mostrar todas las entradas

DIRECCIÓN: MARTA PÉREZ
INTÉRPRETE: CARME PLA
DURACIÓN: 1h
FOTOGRAFIA: DAVID RUANO
PRODUCCIÓN: LAPLA y T DE TEATRE
EL MALDÀ

No te dejes confundir por el título, tal y como me pasó a mi, de humor poco o más bien nada, a no ser que compartas el mismo humor que el tal Joan Fuster. Quizás peque de ignorancia, pero más que humor, mal título para la obra, es un homenaje a las palabras, al catalán, a la poesía narrada de algunos de los autores más conocidos de la literatura catalana: Santiago Rusiñol, Jesús Moncada, Pere Calders y Josep Carner. 

De lo que no hay duda, hace tiempo ya, es de la capacidad cómica de Carme Pla, un sinfín de gestos, que son desplegados durante la escasa hora de duración, maneras de transmitir las palabras al alcance de pocos. Profesionalidad y tablas para meterse al público en el bolsillo desde el mismo instante que pronuncia la primera palabra.

Hacer orales unos textos que fueron escritos para ser leídos en la intimidad de la voz baja, ahora son aclamados en una intimidad mayor y pensados por los sesenta espectadores que caben, en una aproximación, en el Maldà. 

Con una duración milimétrica que consigue que el público mantenga la atención, y con una suma precisa de textos y de aforismos (de Joan Fuster) el montaje pasa con en un suspiro, narrado esta vez al oído, de aquellos que no se conforman sólo con leer, sino que han asistido al Maldà a escuchar. Pon la oreja y déjate guiar!

HUMOR HUMÀ

by on 19:23
DIRECCIÓN: MARTA PÉREZ INTÉRPRETE: CARME PLA DURACIÓN: 1h FOTOGRAFIA: DAVID RUANO PRODUCCIÓN: LAPLA y T DE TEATRE EL MALDÀ ...
Por Elisa Díez (Butaques i Somnis)

Cuando los focos se apagan, las plateas se vuelven desiertas y las persianas anuncian un "Cerrado por Vacaciones" es hora de hacer balance de la temporada teatral que ya ha terminado. Este año por circunstancias personales y laborales no he podido asistir con tanta regularidad a las salas, tan sólo en poco más de 100 ocasiones, contando la maratón que con mucho gusto me he pegado con el Festival Grec.

Esta ha sido una temporada floja, se presentó como la temporada de la recuperación y hemos acabado con ocupaciones tras la Semana Santa que a penas alcanzaban al 40%, es verdad que cuando sale el sol, la playa tira más que las salas teatrales, pero son números preocupantes para un sector ya de por sí afectado por diversas políticas culturales.

Pese a todo hay vencedores que se han llevado el gato al agua y que han visto sus plateas a rebosar. Comencemos con dos nombres y apellidos que por una u otra razón han destacado esta temporada. Ernesto Collado, que parecía que tenía vetado la exhibición de sus espectáculos en Barcelona, esta temporada ha conseguido que deseemos ver más tras Montaldo (La Seca) y Constructivo (Hiroshima). Nuevos lenguajes escénicos, una apuesta clara por incluir al público en la pieza escénica y una experiencia muy recomendable para aquellos que no se conforman con sentarse en una butaca y disfrutar. Volviendo al teatro más clásico y convencional, esta ha sido la temporada de Lluís Homar que ha maravillado con su Terra Baixa (que volverá al Borràs del 23 de septiembre al 25 de octubre tras agotar localidades en su primera temporada) y con la dirección de L'art de la comèdia de Eduardo de Filippo en la Sala Gran del TNC y que después pudimos ver "paso a paso" en el programa Teatral del Canal 33.

De los nombres y apellidos pasamos a las salas. Destacaré tres, una por su nacimiento, la otra porque aunque llevaba ya un tiempo entre nosotros, este año ha consolidado su presencia, quizás no tanto para el gran público que busca un teatro más comercial, pero sí para los teatreros que buscamos otro tipo de emociones y por último la consagración de una sala/compañía que el año pasado dejó el listón muy alto y éste ha vuelto a superarlo. 
Hace apenas cuatro meses nacía la Sala Hiroshima, venía a ocupar una parcela poco explorada en Barcelona como es el teatro experimental, la performance, la danza, los géneros híbridos... Pegadita al Paral·lel, cuna de los grandes teatros comerciales, este proyecto huía de los neones para mostrarnos otro tipo de propuestas, que poco a poco van ganando adeptos entre el público teatral. He podido asistir en dos ocasiones y tengo ganas de más. En unos días os explicaré una avanzadilla de su nueva temporada. Estad atentos! 
Y siguiendo en Poble Sec, en lo alto de la Montaña de Montjuïc nos encontramos con La Vilella, hervidero de pequeñas propuestas. En ella se horneó una de las joyitas de la temporada, Et vindré a tapar, que más tarde, ya en verano ha recalado en La Seca. Tanto una como otra han conseguido participar en el Festival Grec de este año, una buena señal de que dejan el anonimato para entrar en el circuito. 
Finalizamos en el centro, sorteando guiris, para refugiarnos en el anteriormente conocido como Círcol Maldà, que a partir de esta nueva temporada se llamará El Maldà. Entre los múltiples estrenos de esta temporada, dos montajes me han sorprendido. La producción de esta temporada de la compañía, Els Pirates Teatre, que han versionado con su estilo, Nit de Reis de Shakespeare. Disfrutada de obra donde la música volvió a tener protagonismo y El llarg dinar de Nadal, que agotó entradas y volvió fuera de Navidad, para regalarnos una ambiente cuidado con una puesta en escena sublime y unas interpretaciones que dejan la boca abierta. Esta Navidad vuelven. No se la pierdan.

En el último tramo de temporada nos aguardaba una de las sorpresas que nos ha tenido en vilo durante dos meses y con la que hemos disfrutado enormemente, tanto que nos hemos quedado con ganas de más. La responsable es la compañía La Brutal con David Selvas y Julio Manrique a la cabeza que han creado una especie de teatro seriado y con su ciclo Tot pels diners ha conseguido llenar el Espai Lliure de mentes despiertas con ganas de ver una serie de montajes diferentes. Mammon, CleopatraL'onzena plaga nos ha convencido y hecho adictos a montajes que no acaban en los aplausos.

Y acabamos con fuegos artificiales, para el que es sin duda el montaje de la temporada. Y aunque algunos digan que es un melodrama (si Shakespeare levantara la cabeza...), lo cierto es que tuvo las entradas agotadas antes de estrenarse y nos hizo soñar con lo que puede conseguir un director, Julio Manrique, con los recursos limitados, con algo más de imaginación. Sí, estoy hablando de El Curiós Incident del Gos a mitjanit que se pudo ver al Lliure de Gràcia y que la temporada que viene se podrá ver al Lliure de Montjuïc. Después de ver el de Barcelona fui a Londres, y vale que allá tienen más dinero y escenográficamente es espectacular pero les falta Pol López, inconmensurable la interpretación de unos de los grandes de la escena catalana actual. Las entradas volarán, de eso tampoco hay duda.

Y claro que hay cosas negativas, espectáculos que me han decepcionado, ha sido una temporada como muchas otras, donde sales corriendo de una sala porque si alguien te pregunta qué te ha parecido se te va a notar que no te ha gustado demasiado tirando para nada, pero eso en agosto se te olvida nada más poner un pie en la arena, ni te acuerdas de las listas que has podido hacer en una platea por estar aburrida o no conectar con el mensaje. En septiembre vuelves descansada, con un montón de kilos de más... en la maleta y con ganas de sumergirte en más historias, con nuevos personajes, mientras la página en blanco te sigue esperando para que la rellenes con una y mil reflexiones. Este agosto, el blog sigue, te esperan una serie de artículos para que la vuelta a la rutina sea más liviana porque estés deseoso de iniciar la temporada teatral con una y mil propuestas. Esto es tan sólo un punto y seguido... Continuará.

TEXTO: ALEIX AGUILÀ
DIRECCIÓN: JÚLIA BARCELÓ
INTÉRPRETE: PAU VINYALS
DURACIÓN: 1h 10min
PRODUCCIÓN: CIA SOLITÀRIA
CÍRCOL MALDÀ

El turismo forma parte del ecosistema de Barcelona, y estamos en un mes donde el juego más común es ir caminando y esquivando turistas al mismo tiempo. Así que no es de extrañar que Jasó no pueda dormir en un ciudad donde el caos se ha apoderado de ella y los otros nos tengan invadidos. La ciutat no és vostra es un monólogo donde la voz de Jasó se rebela contra el hecho de que los habitantes de una ciudad no puedan realizar sus tareas diarias porque se han visto invadidos por los extranjeros.

El Maldà también ha sido invadido, pero de pelotas de playa negras. Es la única escenografía que acompaña a al más que variopinto vestuario de Jasó. Podemos pensar que la salud mental del protagonista no está en sus mejores días porque se nos presenta en fases de debilidad, de locura transitoria, de falta de afecto, demasiado solitario y a veces incluso con un cierto nivel de discapacidad.

Con cero elementos escenográficos, Pau Vinyals sólo tiene el texto de Aleix Aguilà para guarecerse. Una dramatúrgia que abarca demasiados temas, algunos de los cuales sólo aparecen como mero titular y de los que necesitaríamos una leve profundidad. Me queda la duda si el turismo no fue más que una mera excusa para explicarnos la manera de enloquecer de Jasó, si los extranjeros son más autóctonos de lo que pensamos.

La dirección de Júlia Barceló no logra encauzar del todo un texto donde los temas se superponen y deja momentos repetitivos. En épocas de recortes, necesita un buen tijeretazo. Es de esos momentos en los que pienso que no tiene porque durar X sino que dura lo que dura el tema, el X da igual si todo está en su sitio.

La mirada fija de Pau Vinyals sobre el espectador da tanto miedo y expectación como que te caiga una pelota negra encima. El público es un extranjero más y se siente como si lo fuera, aunque a veces la incomodidad sólo resida en nuestras cabezas.

LA CIUTAT NO ÉS VOSTRA

by on 17:17
TEXTO: ALEIX AGUILÀ DIRECCIÓN: JÚLIA BARCELÓ INTÉRPRETE: PAU VINYALS DURACIÓN: 1h 10min PRODUCCIÓN: CIA SOLITÀRIA CÍRCOL MALDÀ...

Font: J.B. (elpuntavui.cat)
La Sala Atrium, el Círcol Maldà, el Tantarantana i el Teatre Akadèmia s'han agermanat aquest Nadal. La coincidència del seu cartell (tots presenten textos de William Shakespeare, o del seu company d'escena Christopher Marlowe) ha propiciat que signin la targeta 4 mirades Shakespeare/Marlowe. Actualment, els quatre muntatges estan en cartell i aguantaran, com a mínim fins a l'11 de gener. Totes aquelles persones que vagin per primer cop a veure a algun d'aquests títols, poden demanar la targeta a taquilla. A partir de llavors, les entrades en les altres sales costaran només 10 euros per cap. Si es completa la ruta, qualsevol dels teatres oferirà dues entrades gratuïtes per a algun dels espectacles de l'actual temporada.
La directora artística de l'Akadèmia, Mercè Managuerra, celebra la capacitat de poder veure còmplices, i no competidors, en les altres sales alternatives. Aquesta ruta permet veure quatre maneres diferents d'adaptar el teatre del segle XVI i XVII en cada una de les sales. Aquesta campanya és una mostra de la complicitat entre sales i companyies que busquen recomanar-se entre tots. Entre les propostes hi ha des de la comèdia aparentment més blanca (el Com us plagui, dirigit per un dels actors de la companyia Propeller, o la Nit de Reis que Pirates Teatre signen al menjador del Círcol Maldà) al drama de Hamlet, proposat per la companyia Atrium o l'obsessió pel poder que Roberto Romei planteja en clau de lluita pueril a Eduard II amb els actors de Parking Shakespeare, que mantenen la seva aventura dramàtic en els Parkings d'hivern. Aquests no són els únics Shakespeares de la cartellera d'aquest Nadal: la Sala Gran del TNC manté El somni d'una nit d'estiufins al 18 de gener
The Globe a la Diagonal
The Globe és el teatre que va construir Shakespeare a Londres. Avui encara és dempeus, tot i que prou tapat pels grans edificis que es banyen al Tàmesi i per les lluminàries dels cartells del West End. A Barcelona, a tocar de la Diagonal, gràcies a la iniciativa del Teatre Akadèmia s'hi pot veure un nou ressò. I és que l'actor Dugald Bruce-Lockhart, de la companyia Propeller, ha impartit tallers i presenta, ara Com us plagui (el títol que es refereix a la comèdia Al vostre gust). L'aventura va arrencar l'any passat amb un Romeo & Julietaafinadíssim. Ara, salten a la comèdia però amb les mateixes claus dels Propeller: respecte pel vers, treball coral de la companyia i prioritat absoluta al treball d'intèrpret en unes escenografia al més despullada possible.
Pot un director anglès preocupar-se per la sonoritat del català? La traducció de Miquel Desclot és molt fidel amb els versos originals i, per això, el director segueix perfectament el to, vers a vers. També està aprenent català, diu amb la boca petita (Si Miguel del Arco va comprar llibres de Digui, digui després d'una funció en català del Teatre Lliure a Madrid, Dugald tira per tres llibres del Tintín).
Dugald Bruce-Lockhart assegura que mai havia vist ni representat Romeo & Julieta fins que el va dirigir a Barcelona. Costa de creure però ell insisteix que sempre havia estat distant. Passa el mateix a Com us plagui.Busca obres de les quals no tingui referències per treballar amb plena llibertat. També en la peça que es va estrenar la setmana passada a l'Akadèmia. De totes maneres, admet que sempre tindrà la influència de Propeller i que, tard o d'hora, assumirà un Hamlet o un Otel·lo.
Pel director és més difícil trobar el to a Com us plagui que a Romeo & Julieta o Enric V. La primera és una comèdia que amaga una temàtica molt diversa, mentre que els altres es revelen clarament sota els cànons de la tragèdia. “Com us plagui és com una pintura impressionista”: és una història d'amor estranya, revela que és en la natura on cadascú descobreix qui és realment, a diferència de l'engany de la cort. I té paral·lelismes ben clars amb l'actualitat perquè la tecnologia embolica la comunicació natural: “La tecnologia ens dicta la manera de comportar-nos.” Els personatges d'aquesta obra respiren una senzillesa molt radical: viure el moment i no fer gaires plans per l'any vinent davant de la grandesa de la natura.
El treball de Dugald, com el dels Propeller, parteix de cinc setmanes intenses d'assaig. Els actors han d'arribar amb el text ben après. El que treballaran durant aquest breu període és la manera de dir-lo, d'acompanyar-lo. Perquè al costat de les rèpliques, hi ha l'univers musical i d'una coreografia molt dinàmica, que conjunta la peça i permet un cert equilibri entre els actors que interpreten els protagonistes i els que donen veu als secundaris.
L'Akadèmia busca una certa continuïtat amb aquesta companyia jove, que s'amarin bé d'aquesta manera de fer teatre. I també que puguin mantenir les produccions més enllà de la temporada establerta a la sala de la Diagonal. Els Propeller han estat una de les companyies internacionals de referència del Temporada Alta (precisament, va ser en aquest festival que la directora de la sala Mercè Managuerra va engegar aquesta aventura). No hi han participat, però, ni en l'edició del 2014 ni tampoc hi seran en la del 2015. Seria una bona opció? El seu director, Salvador Sunyer, no ho descarta. És a la llista de les possibles apostes, si els convenç el treball. És també l'oportunitat per traslladar el gust de Propeller més enllà dels grans esdeveniments.

Shakespeares per Nadal

by on 13:38
Font: J.B. ( elpuntavui.cat ) La Sala Atrium, el Círcol Maldà, el Tantarantana i el Teatre Akadèmia s'han agermanat aquest Nadal. ...

Font: Ana Maestre (ara.cat)
La cartellera teatral d’aquest Nadal arriba renovada per dins i per fora. Les culpables són les companyies petites, les que aposten pel teatre de petit format amb propostes que busquen l’acostament i la complicitat del públic adult i que evidencien la transformació que en l’últim temps ha patit el panorama teatral de Barcelona. Abandonen els grans escenaris per buscar la llibertat creativa, redefinint obres i espais i establint, més que mai, línies de cooperació.
En aquest context de renovació i aliances han sorgit iniciatives com la ruta 4 mirades obertes: Shakespeare&Marlowe, en què quatre sales amb obres dels autors en cartellera ofereixen descomptes als que completin la ruta, i com la targeta T-5, una altra proposta de circuit teatral per diferents sales de la ciutat.
La ruta elisabetiana
Un exemple de teatre pensat des de la col·laboració
La ruta elisabetiana va donar el tret de sortida amb l’estrena del muntatge de Hamlet ideat per Raimon Molins i Marc Chornet, que s’està a la Sala Atrium fins a l’11 de gener, i continua amb dues obres més de Shakespeare. Nit de reis, d’Adrià Aubert, portarà al Círcol Maldà un clàssic en forma de comèdia agredolça fins a l’11 de gener, mentre que Com us plagui és una adaptació d’Al vostre gust que ha fet repetir la companyia Akadèmia a les ordres del britànic Dugald Bruce-Lockhart i que s’instal·la al Teatre Akadèmia fins al 18 de gener. La quarta mirada és la del director Roberto Romei amb Eduard II de Christopher Marlowe, que ocuparà el Tantarantana fins a l’11 de gener. Aquest mateix espai acollirà durant tres anys, també sota la seva direcció, el projecte El Cicló, de suport a les companyies joves, i veurà passar pels escenaris més de quinze companyies independents. “No és comú que quatre sales s’uneixin entre si, però ens hem de donar suport”, explica Romei. “El teatre no s’ha de concebre com una competició, cal menys individualisme i més treball en grup”, afegeix, satisfet per la bona acollida que està tenint la ruta.
La Transició i la tradició
Del teatre sistèmic als Pastorets urbans de Cristina Genebat
L’oferta nadalenca continua amb LAminimAL Teatre Sistèmic, que proposa una revisió de la Transició amb La supervivència de les lluernes de la directora Daniela de Vecchi, que podrà veure’s al Romea fins a l’11 de gener. La companyia, que va néixer com a grup d’investigació, ha focalitzat la seva atenció en els sistemes minimalistes i l’anomenat teatre sistèmic. A l’altra banda de la Rambla, els Pastorets canvien el portal per una parada de ferrocarrils, i el bou i la mula per dos senglars a Santa Nit. Una història de Nadal, una emocionant obra de Cristina Genebat dirigida per Julio Manrique i Xavi Ricart que es representa al Club Capitol fins al 17 de gener.
Musicals amb història 
L’art i la vida a la Barcelona del 1714, del 1910 i de la postguerra
El musical és un dels gèneres que més protagonisme adquireix en la programació d’aquesta temporada, amb una oferta tan cridanera com variada. De Merda d’artista a la Sala Barts fins a Fang i setge al Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat, que es podran veure fins a l’11 de gener. El primer està inspirat en la vida de l’artista italià Piero Manzoni, que va vendre els seus excrements per milers d’euros, per criticar -o com a mínim qüestionar- el mercat de l’art modern. El segon, per contra, adopta les estratègies escèniques d’un musical de gran format per mostrar la vida dins els murs de la Barcelona assetjada del 1714.
Seguint el fil musical, una de les últimes incorporacions és el Paradís de la companyia Divinas, on la falta de mitjans és substituïda per l’enginy de les seves integrants. Les tres actrius recrearan fins al 25 de gener a la Sala Muntaner un “espectacle de varietats ambulant” ambientat a la Barcelona de la postguerra. “És un espectacle de gran qualitat, i fet a mà”, explica el seu director, Martí Torras.
Més enrere en el temps viatja La Monyosel musical, el retrat de la Barcelona de principis del segle XX que dirigeix Empar López al Teatre del Raval fins a l’1 de febrer. L’autor, Albert López Vivancos, situa la història de la Dolors Bonella i Alcánzar, més coneguda com la Monyos, el 1910.
Finalment, el teatre La Seca - Espai Brossa acull La mascarada fantàstica, de la companyia La Rosa fins al 4 de gener, i la interpretació lliure de tres òperes de la companyia Dei Furbi, sota el nom de Trilogia Mozart, fins al dia 11.
Humor, molt d’humor 
De l’‘APM? Show’ a les histèries sagrades d’Albà i Fernandes
El salt de la pantalla a l’escenari de la Sala Capitol obre la porta a l’humor de l’ APM? Show, que instal·larà les frases, els referents i la recreació de les seves seccions més destacades en directe fins al 25 de gener. ¿I què passaria si de sobte un mosso d’esquadra d’origen gallec viatgés en el temps fins al 1714? Això és el que descobrirà T-Atraco Teatre, amb Joan Valentí i Robert Gubern, a La butaca, que es pot veure al Versus Teatre fins a l’11 de gener. I en coincidència amb una època de l’any en què les tradicions religioses es troben més presents que mai, arriba al Jove Teatre Regina fins al 4 de gener Histèria sagrada, de Toni Albà i Fermí Fernandes. El pare Dalmau, arran d’un robatori, rep l’encàrrec d’investigar les diferents confessions religioses per acabar determinant les carències d’un model que ha acabat allunyant la societat dels valors morals i espirituals que promouen. Històries i histèries amb dos pallassos molt gamberros.
Tres còmics amb el poder de multiplicar-se són els protagonistes de Tot bé, gràcies. Fins al 28 de desembre, el Teatre Principal acull els més de 120 personatges que s’atreveixen a interpretar Miquel Ripeu, Cesc Casanovas i Elias Torrecillas. L’espectacle és una reflexió sobre la modernitat en què els actors expliquen la seva visió del món a través de les seves manies amb la gent que els envolta.
‘El Virus’, una revista per escampar el teatre
Passa de competir a compartir. Aquest és un dels motors fundacionals d’ El Virus, una revista dedicada al teatre que es va presentar ahir a Barcelona, i el número zero de la qual es pot aconseguir amb el setmanari La Directa. La revista és una de les propostes sorgides de la feina conjunta de cinquanta companyies i col·lectius teatrals del país. “És el resultat d’unes reunions que van començar al final de la temporada passada i de les quals han anat sortint solucions proactives, com ara la Targeta T5”, explica l’actor, director i guionista Ivan Morales. El Virus no neix com a agenda teatral sinó com a espai “per fer pedagogia, per comunicar i per crear debat intern i extern perquè el discurs maduri a tots els nivells”, diu Morales. Es tracta d’escampar el teatre “sense perdre discurs crític”, d’eixamplar el públic. En comptes de llepar-se les ferides de la precarietat, han volgut prendre la iniciativa, segurs que tot plegat serà bo per a tothom, “per a les companyies petites i per al TNC”. De moment, la revista, amb portada dissenyada per Marc Torrecillas, no es planteja una periodicitat determinada, però en qualsevol cas fa palès que el moviment es demostra fent coses.