Mostrando entradas con la etiqueta Bernat Quintana. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Bernat Quintana. Mostrar todas las entradas

DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: ORIOL TARRASON
INTÉRPRETES: PEP AMBRÓS, LAURA AUBERT, PAULA BLANCO, JAVIER BELTRÁN, ANNABEL CASTAN, MIREIA ILLAMOLA, POL LÓPEZ, ARNAU PUIG, BERNAT QUINTANA, MIMA RIERA y DAVID VERDAGUER
DURACIÓN: 1h 35min
PRODUCIÓN: TEATRE LLIURE
TEATRE LLIURE (GRÀCIA)

Soñar es gratis y Les Antonietes han tenido un sueño lleno de pequeñas miserias humanas, llenas de emoción, que son trozos de vida suspendidos en un ambiente etéreo e inhóspito. Paso a paso, esta compañía ha pasado de producciones de andar por casa, a llenar de trastos la sala del Lliure de Gràcia. Un salto cuantitativo pero también cualitativo, que dependen mucho del paladar con el que se disfrute.

Al inicio ya te avisan que no hay nudo, ni trama ni desenlace, y quizás este desconcierto hace que para los que no estén acostumbrados a no tener historia, les resulte pesado, pero lejos de eso hay que dejarse impresionar, es un montaje para ir paladeando los gajos de la naranja ácida que estamos a punto de abrir.

Ante nuestros ojos personajes singulares, como dirían las abuelas lo mejor de cada casa, pero todos con un punto de encuentro, son perdedores en una vida que quizás el único tren que podían coger hace tiempo que dejó la estación. Hoy yacen el suelo árido, inertes, esperando a que algo pase, pero evidentemente no pasa nada más que el tiempo, que todo lo engulle.

Somni Americà es un puzzle emocional de personajes que vagan, de historias no tan lejanas, reconocibles en mayor o menor medida. Un patchwork de autores John Steinbeck, Tennessee Williams, Arthur Miller, O'Neill... que Oriol Tarrason teje con sumo cuidado para que el resultado no se le noten las costuras. Lejos de si las palabras las escribió uno u otro, lo importante es el significado, no vale la pena ofuscarse en buscar el autor.

Y soñando seguimos porque la unión de la Kompanyia con Les Antonietes deja interpretaciones brillantes y alguna que otra sombra. Una vez más, y nos tiene mal acostumbrados, Pep Ambrós, la mejor valía encima de escenario, nos regala una interpretación memorable. Bajo su misma luz se escuentran Pol López, Paula Blanco, Annabel Castán o Mireia Illamola. Las cuerdas del violín de Laura Aubert siguen afinadísimas y al reciente Premi Gaudí, David Verdaguer el champán no se le ha subido a la cabeza.

Dejen paso porque aquí hay riesgo, hay creatividad y lejos de ser un experimento, Somni Americà, convierte a Oriol Tarrason en uno de los "nuevos" directores/dramaturgos de los que queremos empezar a visualizar el nuevo reto, porque tengo ganas de soñar. ¡Felices Sueños!

SOMNI AMERICÀ

by on 17:34
DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: ORIOL TARRASON INTÉRPRETES: PEP AMBRÓS, LAURA AUBERT, PAULA BLANCO, JAVIER BELTRÁN, ANNABEL CASTAN, MIREIA IL...
Posted by at No hay comentarios:
Labels: , , , , , , , , , , , , ,

TEXTO: ANTON CHÉJOV
ADAPTACIÓN: ORIOL TARRASON
INTÉRPRETES: PEP AMBRÓS, ANNABEL CASTÁN, MIREIA ILLAMOLA, ARNAU PUIG i BERNAT QUINTANA
DURACIÓN: 1h 40min
PRODUCCIÓN: LES ANTONIETES amb el suport de TEATRE LLIURE i la NAU IVANOW
ESPAI LLIURE

Desde 2009 y aquel El mal de la joventud ha pasado algo más que cinco años, Les Antonietes se han hecho grandes, pero no de edad (aunque también) sino de público y de reconocimientos. Todavía recuerdo que cuando la fui a ver, sólo unas treinta personas ocupaban sus butacas en la Muntaner, hoy el Espai Lliure se les ha quedado pequeño, por lo que han tenido que ampliar una semana más de funciones para que el público pueda seguir disfrutando de esta maravilla teatral.

Conocemos las obras de Chéjov como un autor pesimista, oscuro, obras con un ritmo pausado donde los personajes ven transcurrir el paso del tiempo sentados, sin ideas de cómo cambiar su destino. Olvídense de ese Chéjov porque Les Antonietes son todo luz. Vitalidad, ganas de vivir, asqueados por la vida que llevan, por lo que se están convirtiendo y por querer descubrir lo que hay fuera, lejos de donde se encuentran.

Hay libros que vuelan, hay vodka, hay fiestas, hablan, se ríen, todo a un ritmo vertiginoso que no estamos acostumbrados a ver en un montaje de Chéjov. Hay ganas de vivir, ganas de cambio, ganas de disfrutar de la vida. Algunos personajes saldrán mejor parados que otros, pero el viaje es apasionante. 

Genialmente adaptada y dirigida por Oriol Tarrason y como ya pasara con Stockmann el mayo de 2013 en la Muntaner, Pep Ambrós nos regala un brillante interpretación, tanto sobrio como borracho, consigue que los espectadores, o al menos una servidora, empaticemos con su sufrimiento, con sus ganas de salir de esa miseria interna. Cautivadora Mireia Illamola, su interpretación seduce al público que se deja engañar (o no) por su larga melena rubia que acompaña con ojos de no haber roto ningún plato. Y vaya si los rompe (por supuesto, en escena). Annabel Castan le vuelve a tocar el papel de sufridora y lo clava, sufrimos y mucho hasta el final. Pero para aliviar tanto sufrimiento, el papel de bufón le ha tocado a Arnau Puig que no hace soltar una risotada de vez en cuando.

Un clásico, sí, pero diferente. 1h y 40 minutos demasiado cortos que nos dejan ganas de más. En mayo vuelven a la Muntaner. Esta temporada nos hemos portado demasiado bien y nos han recompensado con doble ración de Les Antonietes. ¡Que lo disfruten!

VÀNIA

by on 18:53
TEXTO: ANTON CHÉJOV ADAPTACIÓN: ORIOL TARRASON INTÉRPRETES: PEP AMBRÓS, ANNABEL CASTÁN, MIREIA ILLAMOLA, ARNAU PUIG i BERNAT QUINTAN...
Posted by at No hay comentarios:
Labels: , , , , , , , ,

TEXT: HENRIK IBSEN
ADAPTACIÓ i DIRECCIÓ: ORIOL TARRASÓN
INTERPRETACIÓ: ANNABEL CASTÁN, BERNAT QUINATANA, PEP AMBRÓS, MIREIA ILLAMOLA, ARNAU PUIG
DURADA: 1h 15min
PRODUCCIÓ: LES ANTONIETES TEATRE
SALA MUNTANER

Ja s'ha convertit en tradició. Què presentaran al maig Les Antonietes a la Sala Muntaner? Quin clàssic adaptaran aquesta temporada? I realment ens dóna igual, perquè tots són meravellosos i sempre sortim de la sala volent més, volent que aquesta companyia segueixi el seu camí i ningú l'aturi.

Aquest cop li ha tocat el torn a Ibsen i el seu Enemic del poble que ells han fet seu sota el nom de Stockmann. Una escenografia minimalista amb tants cadires com protagonistes i plena de copes de coctel plenes, una gran pissarra de fons és tot el que necessiten per crear màgia. I comença a sonar de Look of Love i a moure'ns per l'escenari, en cinc minuts tot s'aturarà i la verborrea dels protagonistes ocuparà l'espai on abans només hi havia música.

El poder, la política, la corrupció, les mentides, la llibertat de premsa, la llibertat d'expressió, els poders fàctics, les tretes per aconseguir que allò que ha de sortir a la llum no surti, seguir els teus propis ideals o vendre's al millor postor, tot això concentrat en 75 minuts és una bomba a punt d'esclatar-li a l'espectador que es mira atònit però que ben sap que allò que li estan explicant és el pa de cada dia.

Interpretacions tant impactants com la posada en escena on sobresurten l'Arnau Puig, la Mireia Illamola, però sobretot agrada i emprenya per moments un sensacional alcalde interpretant per Pep Ambrós. Un actor que poc a poc es va obrint pas i que espera el seu esclat final per pujar més enllà dels núvols. Magnífica la seva interpretació.

Stockmann acaba demà el seu periple per la Sala Muntaner. Llàstima que ens haurem d'esperar un any per la propera sorpresa de Les Antonietes, on ens sorprendran abans? Sigui com sigui ho esperarem amb candeletes. 

STOCKMANN

by on 21:34
TEXT: HENRIK IBSEN ADAPTACIÓ i DIRECCIÓ: ORIOL TARRASÓN INTERPRETACIÓ: ANNABEL CASTÁN, BERNAT QUINATANA, PEP AMBRÓS, MIREIA ILLAMOLA...
Posted by at No hay comentarios:
Labels: , , , , , , , , ,


Font: Xavier Castillón (elpuntavui.cat)
“En el teatre català i a l'Estat espanyol en general no es presta gaire atenció al text teatral, i per a mi és exactament igual que una partitura musical, que s'ha d'interpretar. Aquest és l'únic país d'Europa en què les companyies de teatre no tenen assessors de llengua”, afirma el poeta, filòleg i traductor Salvador Oliva (Banyoles, 1942), que demà debutarà com a director teatral –en una direcció compartida amb els actors– amb Heroïnes i herois de William Shakespeare (18 h i 21 h, amb les entrades gairebé exhaurides per a la segona sessió; 6 euros), un recital construït a partir de monòlegs i diàlegs de diferents obres de Shakespeare en què “s'han cuidat sobretot la dicció i els fonaments de la interpretació”.
L'obra, la primera d'Els Bardòlatres, una companyia creada per a l'ocasió però que vol continuar treballant amb el gran repertori shakespearià, forma part de Temporada Alta i de la Proposta de Poesia del premi Casero.
Els tres actors que han assumit el repte d'Oliva per “donar un toc d'atenció sobre la dicció” són Sergi Mateu, Gemma Reguant i Bernat Quintana. “L'experiència els ha interessat molt perquè mai no havien treballat un text amb tanta profunditat, i ho han fet pràcticament per amor a l'art”, diu Oliva, conegut sobradament com a traductor de tot el teatre i tots els sonets de Shakespeare al català –“Aquesta feina m'ha fet brutalment feliç. Ara estic traduint els poemes narratius, començant per La violació de Lucrècia”–, i que, per tant, és també el traductor dels fragments de les vuit obres del Bard triades per a l'espectacle: Al vostre gust, Nit de Reis, Hamlet, Ricard II, Enric IV,Macbeth, Coriolà i Timó d'Atenes.
“La partitura teatral es pot representar de maneres diferents: com una lectura; com un recital; com una representació de l'obra, i també com una representació sobreactuada, que és el que jo en dic teiatru.” El que es veurà demà a La Planeta serà un recital “amb una mica d'interpretació” i a les antípodes del teiatru. Oliva s'ha encarregat també de la dicció i de seleccionar uns textos majoritàriament en vers –excepte una escena còmica, al principi de l'espectacle– que fossin “difícils de recitar”, per incrementar les dimensions del repte i l'ambició del projecte. No hi ha atrezzo ni decorat, i els actors, sempre en escena, vesteixen de negre i gris. Sí que hi ha un cert fil dramàtic, que comença amb escenes més lleugeres i divertides i es va posant més i més seriós, fins a arribar a Timó d'Atenes.
Durant els quatre mesos d'assajos bisetmanals, la nova companyia ha rebut la visita de professionals del teatre com ara Paco Azorín, Iago Pericot, Mercè Mas i Coralina Colom, històrica professora de dicció a l'Institut del Teatre. “Tots ens han dit que el text arriba”, diu Oliva. “Estic esperant amb candeletes la reacció de la gent”, hi afegeix.
Els Bardòlatres faran un altre recital, titulat Àries de Shakespeare, abans d'escenificar la seva primera obra del Bard. “Si mai fem una obra, jo no vull dirigir-la. M'agradaria que ho fes un director que sintonitzés amb mi com ara Paco Azorín: som ànimes bessones.”
Posted by at No hay comentarios:
Labels: , , , , ,


TEXT: EDMOND ROSTAND
TRADUCCIÓ: XAVIER BRU DE SALA
DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI
INTÈRPRETS: PERE ARQUILLUÉ, MARTA BETRIU, BERNAT QUINTANA, RAMON VILA, JORDI FIGUERAS, BABOU CHAM, ISAAC MORERA, PAU VINYALS, ANDREA PORTELLA, EMMA ARQUILLUÉ
PRODUCCIÓ: LA PERLA 29
BIBLIOTECA DE CATALUNYA


Cyrano és màgia, la que envolta qualsevol espectacle de la Biblioteca, aquell petit espai ple de sorra que s’ha convertit en una de les millors sales teatrals de Barcelona. Cyrano ha deixat el dramatisme que regia muntatges anteriors i s’ha passat a la comèdia, i funciona, fins i tot millor que el drama. Malgrat que l’escena més espectacular de totes estigui més propera al drama. I em refereixo quan Cyrano ajuda a Cristià a conquistar a Rosaura en sota d’aquella finestra, convertida en torre per l’ocasió.

Màgia és també el joc de llums i ombres que ens proposa un cop més un muntatge de la companyia LaPerla29, però en aquest cas accentuat fins arribar a l’extrem. Hi ha moments que ni tans sols es percep la cara dels actors i quedem a expenses de la sonoritat de les paraules.

Tenint en compte que no puc comparar aquest Cyrano amb el del Flotats ja que no el vaig veure, el Pere Arquillué brilla entre les ombres de la Biblioteca. Mesurat, còmic, enginyós, totes les necessitats que durant dos hores i mitja de funció requereix el personatge, ell se les aporta. Llàstima que la seva partenaire, Marta Betriu (Rosaura) no sàpiga aprofitar-les i convertir-les en llum també pel seu personatge, al que li manca força i li sobra delicadesa.

Deixat de banda l’anècdota del nas, al que tots els periodistes s’han agafat per titular crònica rera crònica, el Cyrano de l’Arquillué ja ha passat a la història. I és, sense dubte, un dels muntatge més ben aconseguits de la temporada. Perquè un cop més es demostra que una bona història, un bon repartiment i la màgia del teatre es suficient per meravellar a públic i crítica. Però no us quedeu enlluernats i aneu a viure-la en directe a la Biblioteca. Molt millor!

CYRANO DE BERGERAC

by on 16:18
TEXT: EDMOND ROSTAND TRADUCCIÓ: XAVIER BRU DE SALA DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI INTÈRPRETS: PERE ARQUILLUÉ, MARTA BETRIU, BERNAT QUINTA...
Posted by at No hay comentarios:
Labels: , , , , , , , ,