Actuar sense pròtesi



El mediàtic Albert Espinosa (Planta 4aPolseres vermelleso Un món groc) no és l'únic que es treu la pròtesi davant del públic. Des d'avui i només fins al 4 de gener, el director alemany Matthias Janser presenta a l'escenari de Can Felipa, al Poblenou, el projecte, Una fiesta para Boris, en què artistes amb discapacitats locomotores comparteixen escena i text amb altres de professionals. Crosses, bastons i altres ajudes de locomoció són guardats al racó. Boris, de fet, és el ballarí James O'Shea, un dels referents internacionals principals a l'hora de parlar de dansa integrada, aquella que obre el moviment als que no disposen de tot el cos íntegrament. També hi és l'actriu Anke Rauthmann (en el paper de Johanna) i Amparo Valle (La Buena). Aquesta, precisament, celebra l'experiència i remata: “Tots som discapacitats en un aspecte o altre; l'únic que els passa a ells és que la seva no la poden amagar.”
El text és obra de Thomas Bernhard. En la descripció dels personatges ja demana que tant Boris com altres membres del repartiment siguin coixos. Aquest és el primer cop, apunta Janser, que veu aquest text complint part de les pretensions de l'autor. També és el primer cop que es representa Una fiesta para Boris (1967) a l'Estat espanyol, coincidint amb el vuitantè aniversari del naixement de l'escriptor austríac. Bernhard, que estrenaria aquest text tres anys més tard a Hamburg, planteja una dansa macabra moderna en una de les seves primeres peces comercials: la protagonista (Amparo Valle) viu des de la rancúnia la seva existència amputada. Per això, fa que la seva criada (Anke Rauthmann) visqui les dificultats de no poder-se desplaçar amb normalitat. La Buena, que s'ha erigit com la dominadora del quadre, en què també viu Boris, el seu marit (James O'Shea) i 15 persones més discapacitades comprovarà com la seva dansa macabra es torça quan Boris i la criada prenen decisions pel seu compte.
El projecte, que té la participació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) i del Foro Cultural de Austria, a Madrid, i del Goethe-Institut de Barcelona, va arrencar amb un taller en què el director va poder comprovar les capacitats de moviment i interpretatives de tot l'equip.
S'ha fet sota el paraigua d'Alta Realitat, una empresa que ja ha presentat altres treballs coreogràfics de dansa integrada de la mà de Jordi Cortés. Els uns es desprenen de pròtesis físiques, i el públic s'alliberarà de prejudicis inútils.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario