FITXA ARTÍSTICA

TEXT: PAU MIRÓ
DIRECCIÓ: PAU MIRÓ
INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, ALBERT AUSELLÉ, HELENA FONT, BERNAT QUINTANA i ÒSCAR MUÑOZ
PRODUCCIÓ: LA FANTÀSTICA i TEMPORADA ALTA
VERSUS TEATRE


Búfals dels que no ho tenen fàcil per seguir endavant, dels que no tenen gaires oportunitats, dels dèbils, dels fràgils, d'aquells que les manades proven de deixar constantement.

Pau Mirò demostra un cop més que ha deixat de ser una promesa, per a convertir-se en un dels autors amb més futur de la dramatúrgia catalana. Aquesta obra inicia una trilogia, que en un tres i no res seguirà a la Sala Tallers amb Lleons i que més tard es completarà al Grec amb Girafes.

La lluita per sobreviure en un món on res es fàcil, viure el dia a dia com si fos l'últim i aprendre a aprofitar les oportunitats que es van presentant, tot això i molt més és Búfals, una comèdia que no deixarà a ningú indiferent.

Escrita per un autor jove, interpretada amb gran mestratge per actors i actrius joves, però els problemes que tracten no pertanyen a cap edat en concret, perquè al cap i a la fi tots hem de sobreviure, dia rere dia en aquest món. Una llàstima que hagi tingut tan poca durada. Ara toca esperar que vinguin els Lleons a explicar-nos la seva part de la història.

BÚFALS

by on 14:09
FITXA ARTÍSTICA TEXT: PAU MIRÓ DIRECCIÓ: PAU MIRÓ INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, ALBERT AUSELLÉ, HELENA FONT, BERNAT QUINTANA i ÒSC...


FITXA ARTÍSTICA

TEXT: ÀNGELS AYMAR
DIRECCIÓ: ÀNGELS AYMAR
INTÈRPRETS: PEP MUNNÉ, ELENA FORTUNY, ROSER BATALLA, PEP PLANAS, JOSEP COSTA
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA



Trueta és història. Una part de la nostra vida que no es deu oblidar. Trueta en certa manera som tots, aquells que als moments dolents, de misèria, de guerres injustes, es desviuen per ajudar a la resta.
Ja tocava fer-li un homenatge a aquest doctor que va ajudar a tanta gent abans i durant la Guerra Civil espanyola. Que va haver d'abandonar la seva terra, com tants d'altres, i que la vàlua de la seva feina es va perdre i fins que no va acabar aquell regim no se li va posar al lloc que li pertanyia.
Josep Trueta és Pep Munné que aconsegueix que tothom veiem a Trueta a través dels seus ulls. Li acompanyen una meravellosa Elena Fortuny, la seva dona Amèlia que malgrat no compartir la majoria de les seves decisions, li dóna un suport incondicional en tot moment.
El punt còmic ho posa els dues personatges que interpreta amb gran mestratge la Roser Batalla, que dintre de tant drama aconsegueix uns somriures del públic.
Amb una curiosa escenografia, entre construïda i desconstruida, la Sala Tallers ens mostra un cop més la vàlua dels autors del Projecte T-6.

TRUETA

by on 15:58
FITXA ARTÍSTICA TEXT: ÀNGELS AYMAR DIRECCIÓ: ÀNGELS AYMAR INTÈRPRETS: PEP MUNNÉ, ELENA FORTUNY, ROSER BATALLA, PEP PLANAS, JOSEP C...


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: ARTHUR MILLER
ADAPTACIÓ: EDUARDO MENDOZA
DIRECCIÓ: MARIO GAS
INTÈRPRETS: JORDI BOIXADERAS, FRANK CAPDET, MARIA CIRINI, CARLES CRUCES, PABLO DERQUI, CAMILO GARCÍA, ANABEL MORENO, GUILLEM MOTOS, ROSA RENOM, RAQUEL SALVADOR, VÍCTOR VALVERDE i ORIOL VILA
PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE, EL CANAL-CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES DE SALT/GIRONA i TEATRE ESPAÑOL
TEATRE LLIURE

La història de Willy Loman és una de les més dramàtiques tragèdies contemporànies. La seva mort és l'única sortida per un viatjant que ha perdut la darrera batalla abans del seu declivi professional.
Aquesta peça escrita al 1949, arriba per primer cop traduïda al català de la mà de Mario Gas. Tot un regal pels actors, interpretar personatges que pateixen fortes tensions psicològiques, que somien desperts i a més arriben a creure's els seus propis somnis, fins que inexorablement una vegada rere una altra la vida els hi dóna una bufetada i els hi posa al seu lloc.
El Teatre Lliure s'obre per acollir aquest clàssic contemporani. Per primer cop assistim a la representació d'aquest text en un escenari tant obert, tots els elements escèniques passen i desapareixen i deixen darrera seva una gran buidor. Un espai gran que contraresten el petit món on viu Willy Loman. Tres pantalles situen a l'espectador en el temps. I els accents sonors d'Àlex Polls separen escenes i allarguen la tensió escènica.
Per molts i durant massa temps, Willy Loman tenia cara de José Sacristán , que tan brillantment el va interpretar uns anys enrere. Malgrat que aquesta interpretació passarà a la història del teatre espanyol, Jordi Boixaderas i el seu Loman, per difícil que sembli, ha superat amb escreix a Sacristán. Des del primer minut, fins al final de l'obra, més de tres hores de representació, endinsa a tota la platea en l'univers Loman. Li acompanyen un repartiment de luxe de principi a fi. Destaquen la Rosa Renom, la seva abnegada esposa i en Pablo Derqui i l'Oriol Vila com els seus fills.
L'únic 'però' del muntatge és degut a causes externes, només hi serà al Lliure fins el 22 de febrer, 22 funcions úniques i irrepetibles, però ja sé sap que les obres d'art no sempre són eternes.

MORT D'UN VIATJANT

by on 15:59
FITXA ARTÍSTICA TEXT: ARTHUR MILLER ADAPTACIÓ: EDUARDO MENDOZA DIRECCIÓ: MARIO GAS INTÈRPRETS: JORDI BOIXADERAS, FRANK CAPDET, MARIA CIRI...


FITXA ARTÍTICA
TEXT: TONI CABRÉ
DIRECCIÓ: EVER BLANCHET
INTÈRPRETS: ANNA PRATS, ANNA SABATÉ, MARIA CLAUSÓ, BERTA GIRAUT i MIREIA GONÁLEZ
PRODUCCIÓ : TEATRE GAUDÍ
TEATRE GAUDÍ



Un tema actual, el mobbing, una executiva que es veu arraconada en la seva empresa quan torna de fer la seva baixa maternal. Però no tot està perdut, ella és més intel·ligent que els seus caps i s'ho vol demostrar. Les seves còmplices, tres dones, una netejadora, una secretària i una becaria.

Malgrat que l'argument pot semblar de drama, aquesta obra és una comèdia, àcida, ironia i malgrat que tingui un final força previsible, una vegada vists els primers trenta minuts de representació, sorprenent.

La Sala Gran del Teatre Gaudí s'obra amb un quadrilàter, estil green de boxa, per acollir una escenografia sense gaires pretensions, que només accentua la solitud en la que es veu immersa l'executiva quan torna a la feina. Un despatx amb una taula, una cadira i un sofà, sense personal, sense ordinador, sense res.

Acceptable repartiment per aquest muntatge poc ambiciós, que en alguns punts flaqueja però que deixa entre els espectadors un bon gust de boca.