MORT D'UN VIATJANT



FITXA ARTÍSTICA
TEXT: ARTHUR MILLER
ADAPTACIÓ: EDUARDO MENDOZA
DIRECCIÓ: MARIO GAS
INTÈRPRETS: JORDI BOIXADERAS, FRANK CAPDET, MARIA CIRINI, CARLES CRUCES, PABLO DERQUI, CAMILO GARCÍA, ANABEL MORENO, GUILLEM MOTOS, ROSA RENOM, RAQUEL SALVADOR, VÍCTOR VALVERDE i ORIOL VILA
PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE, EL CANAL-CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES DE SALT/GIRONA i TEATRE ESPAÑOL
TEATRE LLIURE

La història de Willy Loman és una de les més dramàtiques tragèdies contemporànies. La seva mort és l'única sortida per un viatjant que ha perdut la darrera batalla abans del seu declivi professional.
Aquesta peça escrita al 1949, arriba per primer cop traduïda al català de la mà de Mario Gas. Tot un regal pels actors, interpretar personatges que pateixen fortes tensions psicològiques, que somien desperts i a més arriben a creure's els seus propis somnis, fins que inexorablement una vegada rere una altra la vida els hi dóna una bufetada i els hi posa al seu lloc.
El Teatre Lliure s'obre per acollir aquest clàssic contemporani. Per primer cop assistim a la representació d'aquest text en un escenari tant obert, tots els elements escèniques passen i desapareixen i deixen darrera seva una gran buidor. Un espai gran que contraresten el petit món on viu Willy Loman. Tres pantalles situen a l'espectador en el temps. I els accents sonors d'Àlex Polls separen escenes i allarguen la tensió escènica.
Per molts i durant massa temps, Willy Loman tenia cara de José Sacristán , que tan brillantment el va interpretar uns anys enrere. Malgrat que aquesta interpretació passarà a la història del teatre espanyol, Jordi Boixaderas i el seu Loman, per difícil que sembli, ha superat amb escreix a Sacristán. Des del primer minut, fins al final de l'obra, més de tres hores de representació, endinsa a tota la platea en l'univers Loman. Li acompanyen un repartiment de luxe de principi a fi. Destaquen la Rosa Renom, la seva abnegada esposa i en Pablo Derqui i l'Oriol Vila com els seus fills.
L'únic 'però' del muntatge és degut a causes externes, només hi serà al Lliure fins el 22 de febrer, 22 funcions úniques i irrepetibles, però ja sé sap que les obres d'art no sempre són eternes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario