Mostrando entradas con la etiqueta Juan Carlos Martel. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Juan Carlos Martel. Mostrar todas las entradas


TEXTO: JOSEP MARIA BENET i JORNET
DIRECCIÓN: JUAN CARLOS MARTEL BAYOD
CIA LA KOMPANYIA LLIURE
INTÉRPRETES: CHANTAL AIMÉE, CLÀUDIA BENITO, RAQUEL FERRI, ÀUREA MÀRQUEZ, XICU MASÓ, ANDREA ROS, JÚLIA TRUYOL
DURACIÓN: 1h 15min
FOTOGRAFIA: ROS RIBAS
PRODUCCIÓN: TEATRE LLIURE
TEATRE LLIURE (ESPAI LLIURE)

Esta temporada será del 'Papitu' Benet i Jornet o no será. Si el Almeria Teatre abrió fuego con L'habitació del nen, ahora es el Teatre Lliure quien recupera Revolta de Bruixes con una disfuncional puesta es escena. La historia de estas seis mujeres de la limpieza y su vigilante en una noche donde decidien rebelarse contra sus condiciones laborales, la media hora de más que trabajan para dejar la oficina que limpian lista y que no les es remunerada.

Una puesta en escena que ha querido imitar a los años 70, no sólo el mobiliario de oficina, las pelucas que gastan sus protagonistas son fiel reflejo de la época. La imperiosa necesidad de explicar la historia saliendo de los límites establecidos y convirtiendo la pieza en una especie de experimento que no sabemos muy bien a dónde nos lleva.

Juan Carlos Martel ha opta do por enfatizar, quizás en exceso, el punto cómico. La mezcla de acentos y lenguas, castellano-catalán, dan un aire de definir el status social al que cada una de las protagonistas pertenecen. Este gusto por la comicidad alcanza su culmen con las escenas del ascensor y el momento micrófono, ambas excesivamente largas y que pecan de una excesiva sobreactuación.

Los mejores momentos dramáticos los protagoniza, Sofia, una deliciosa Àurea Márquez, que tira de tablas para combatir un personaje que, de primeras, puede parecer un cuchillo mal afilado. En la parte cómica destaca la interpretación de Andrea Ros, que parece haber nacido para interpretar a Filomena, esta "inocente" immigrante al que su marido le está enseñando a hablar catalán. 

Revolta de bruixes es una de las obras menores de Benet i Jornet, se nota en la dramaturgia, muy alejada de otras obras donde el costumbrismo todo lo atrapa y donde los personajes están mucho mejor dibujados que aquí. Próxima estación: la Sala Beckett.

REVOLTA DE BRUIXES

by on 21:41
TEXTO: JOSEP MARIA BENET i JORNET DIRECCIÓN: JUAN CARLOS MARTEL BAYOD CIA LA KOMPANYIA LLIURE INTÉRPRETES: CHANTAL AIMÉE, CL...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , ,


AUTORIA: JENNIFER HALEY
TRADUCCIÓN: NEUS BONILLA
DIRECCIÓN: JUAN CARLOS MARTEL BAYOND
INTÉRPRETES: ANDREU BENITO, JOAN CARRERAS, GALA MARQUÉS/ CARLA SCHILT, VICTOR PI y MAR ULLDEMOLINS
DURACIÓN: 80min
FOTOGRAFIA: FELIPE MENA
PRODUCCIÓN: GREC 2016 y TEATRE LLIURE
TEATRE LLIURE GRÀCIA (GREC 2016)

Un año más me adelanto al inicio de temporada con una obra de la que escuché maravillas tras su paso por Londres y que me despertaba cierta curiosidad por la temática que trata. Mundos virtuales, un mundo real cada vez menos presente, cada vez más secundario. Los personajes de L'Inframón viven por y para el mundo virtual. Allá es donde una especie de policía de la moral y el orden pretende establecer las reglas. Aparentemente, mucho más severas que las que tenemos que acatar en el mundo real.

Tras una semana invadidos por Pokemon e historias varias, lo que relata L'Inframón no es un futuro tan lejano, a veces incluso podíamos pensar que la realidad ya ha superado la ficción. Sea como fuere, la dramaturgia, si uno no está avezado en el mundo tecnológico actual quizás le venga demasiado de nuevo. Pero ser capaz de desentrallar la filigrana de conceptos y de pasar de un mundo virtual al real y al revés en un constante viaje es lo que hace que el significado de la obra cobre una vida tan real como inventada. No hay tiempo para aburrirse si uno tiene ganas de pensar en todos los conceptos y preguntas que desprenden las imágenes que se pueden llegar a desprender de la obra.

El timón de la obra y la luz entre mundos virtuales la pone Mar Ulldemolins, que mantiene y gana el pulso a Andreu Benito, cuya interpretación vuelve a convencer, pero que no deja de ser parte de esa zona de comfort de la que nos tiene acostumbrados y que le vuelve a funcionar muy bien en L'Inframon.

Tan importante o más que los actores es la puesta en escena. Magnífica escenografía de Alejandro Andújar que juntamente con el diseño de luces de David Bofarull, el diseño de sonido de Damien Bazin, el video de Joan rodon y la programación de Proto Pixel convierten la sala de Gràcia en un submundo perverso con una atmósfera más que adecuada para lo que nuestros ojos están a punto de presenciar. En septiembre L'Inframon abrirá de nuevo sus puertas en Gràcia, ¿quién será el cobarde de no dejarse llevar?

L'INFRAMÓN

by on 20:29
AUTORIA: JENNIFER HALEY TRADUCCIÓN: NEUS BONILLA DIRECCIÓN: JUAN CARLOS MARTEL BAYOND INTÉRPRETES: ANDREU BENITO, JOAN CA...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,


Font: J.B. (elpuntavui.cat)
L'any passat, el director del Lliure, Lluís Pasqual, es va inventar amb la complicitat de Pau Carrió, un flirteig per la correspondència privada d'artistes. Un moment d'intimitat, a cop de faristol, que apropaven actors i espectadors. Ara, tot i que haguessin pogut fer una nova sèrie de correspondència privada, s'han decantat per explicar la història d'Europa a través dels artistes. Des de Georg Büchner, que dóna veu al somni i desengany de la Revolució Francesa, fins a Peter Weiss, que mimetitza fragments dels judicis contra els nazis a Nuremberg. També aquest cicle recull l'estroncament cultural a la Catalunya de la República a través de cartes (és l'excepció) entre Eduard Toldrà i el promotor cultural Manuel Clausells. El quart autor en discòrdia és August Strindberg, precursor del naturalisme a escena, que traslladava el conflicte a l'individu, a l'espectador. El cicle, que arrenca aquest dimecres i dura fins al 4 de juny, tindrà els actors que mantenen assaigs i funcions a la temporada del Lliure. Totes les funcions comencen a dos quarts de nou del vespre i es programen al Lliure de Gràcia. Moltes sessions són dobles, de manera que es fa un espectre molt més ampli dels autors i es garanteix que les sessions seran de més d'1 hora de durada. Això també permet que en un dia un actor interpreti dos papers diferents.
Dimecres i dissabte vinent és el torn de Strindberg. Es llegeix La tempesta (dirigit per Juan Carlos Martel), La casa cremada (Lluís Pasqual): un fill torna a casa després d'anys que ha patit un incendi i descobreix que tot allò que l'apartava de la família era mentida. Dissabte, La sonata dels espectres (Pau Carrió), amb banda amb un Elvis particular que formarà el mateix Carrió, Pau Miró i Jordi Oriol. També El pelicà revisada per Miró: “Una tragèdia, per ridícula pot ser comèdia.”
David Selvas i Miró (19 i 20 de febrer) fan una fusió de Woyzeck, La mort de Danton i El correu de Hessen jugant a un fals documental amb una posada en escena entre discursiva i lúdica. Carme Portaceli aproparà La indagació (un oratori en onze cants) de Peter Weiss, el 23 i 24 de febrer, amb dramatúrgia de Miró. L'autor va acudir als judicis d'Auschwitz com a testimoni. Miró diu que, tot i ser un tema molt tractat, “cada vegada que el llegeixo em deixa tocat”: una mostra de la crueltat humana directa a la vena de l'espectador, sense cap filtre dramatúrgic.
Finalment, Rosa i Queco Novell presenten el 28 de maig i el 3 i 4 de juny Fragments de converses (epistolari Eduard Toldrà i Manuel Clausells). Toldrà va ser un músic que va haver de sobreviure tocant cada nit en un local. Clausells, avui desconegut, va ser un activista que buscava reptes artístics. En les seves cartes, que van des de l'època de la dictadura de Primo de Rivera al 1935 retraten, sense saber-ho, els elements que provocarien la Guerra Civil. Clausells, avi dels Novell, va ser assassinat l'any 1937. Els néts l'han descobert reordenant les cartes. Fins llavors, era un dolor silenciat al cor de la seva mare.

Una lupa per a Europa

by on 16:41
Font: J.B. ( elpuntavui.cat ) L'any passat, el director del Lliure, Lluís Pasqual, es va inventar amb la complicitat de Pau Carri...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,


TEXT: EDOARDO ERBA
TRADUCCIÓ: JOAN NEGRIÉ
DIRECCIÓ i ADAPTACIÓ: JUAN CARLOS MARTEL
INTÈRPRETS: JOAN NEGRIÉ i ALBERT TRIOLA
PRODUCCIÓ: SALA TRONO
LA VILLARROEL


Primera obra de la temporada i primera sorpresa, agradable. La Marató de Nova York, que només hi serà fins diumenge 26 a la cartellera barcelonina, combina a la perfecció l'humor amb un puntet de dramatisme.

Aquesta carrera de preparació d'una de les curses més importants del món ens permetrà descobrir les singularitats de l'amistat dels dos protagonistes. Tota una carrera d'obstacles entre seguir corrent i/o parar i donar la volta.

Només dos actors damunt l'escenari, buit com mai havíem vist abans (al menys de manera professional), vestits amb malles per a córrer i disposats a fer-ho durant l'hora que separa l'inici de la tan anhelada meta.

Perfectament interpretada per Joan Negrié i Albert Triola, tota una demostració del domini dels dos actors dels recursos còmics. Gestos que busquen l'empatia amb el públic que agraeix l'esforç físic i mental d'una hora de "training" amb una merescuda ovació final.

Després de sorprendre'ns amb El Lleig, la Sala Trono torna a produir teatre amb un segell propi de qualitat sense estridències. Aquest cop, Joan Negrié i Albert Triola marquen un pas segur i amb bon ritme d'èxit rotund i assegurat allà on vagin.

LA MARATÓ DE NOVA YORK

by on 17:08
TEXT: EDOARDO ERBA TRADUCCIÓ: JOAN NEGRIÉ DIRECCIÓ i ADAPTACIÓ: JUAN CARLOS MARTEL INTÈRPRETS: JOAN NEGRIÉ i ALBERT TRIOLA PRODU...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,