Jordi Casanovas s’estrena al Grec

Julia smells like teen spirit representa una nova etapa per a Jordi Casanovas. D’una banda, aquesta és la primera obra del director que s’estrena al Festival Grec, però també és el primer cop que Casanovas dirigirà un espectacle al Teatre Lliure. A més, a la representació, de la que es faran funcions del 16 al 19 de juliol, Casanovas es deslliga momentàniament de la seva companyia i de l’equip d’intèrprets habituals que fins ara havien protagonitzat les seves obres. En aquesta ocasió, els tres actors que formen l’espectacle són Mia Esteve, Rubén Ametllé i Patrícia Bargalló.

Julia smells like teen spirit, però, continua amb la vessant que caracteritza les obres del jove director, en les que es basa en tragèdies clàssiques afegint-les una mirada contemporània. En aquest cas, Julia smells..., conjuga dues influències: s’inspira en el mite de La senyoreta Júlia d'August Strindberg, però també en la biografia de Kurt Cobain, el líder de Nirvana, que podria ser també la del recentment desaparegut Michael Jackson. Conjugades aquestes dues influències, Casanovas aplica a l’obra característiques de la dramatúrgia més clàssica, per a crear una història nova, basada en els paràmetres de la societat actual. D’aquesta manera,Julia smells like teen spirit és un thriller psicològic en forma de tragèdia, que s’ubica als Estats Units del nostre segle. La protagonista, Júlia, és una estrella de rock que va assolir l’èxit de manera prematura, i de la que ara, passats els anys, tothom n’espera alguna cosa més.

Interpretada per l’actriu Mia Esteve, a Julia l’han abandonada els integrants de la seva antiga banda, i convoca un càsting per trobar-ne de nous. En una habitació d’una casa aïllada de la muntanya, el Jan i la Cris – interpretats per Rubén Ametllé i Patrícia Bargalló- acudeixen a l’audició, amb la intenció de no deixar escapar aquesta oportunitat d’aconseguir l’èxit. Però l’audició comença de manera errònia, i Jan i Cris, orquestren un pla per manipular a Júlia i fer que aquesta els contracti, amb la intenció de deixar de banda, a qualsevol preu, la monòtona vida que han portat fins ara.

El duel que s’estableix entre ells i les disputes que planegen durant tota l’obra,prenen forma de lluita constant entre els personatges per portar-los al llindar de l’existència. Per aquest motiu, per Jordi Casanovas l’obra connecta amb les estrelles que trunquen la vida de forma violenta. Però, alhora, es una història sobre el que necessitem cadascun de nosaltres, o el que pensem que necessitem. D’una banda, així, amb Júlia smells... el jove director vol indagar en la responsabilitat que representa per un músic el fet de lliurar una creació a la resta del món. Però, el més important, intenta reflectir tota una generació de joves, que aspiren a fer-se famosos de la nit al dia sense realitzar cap esforç.

L’obra, formada per una sola escena que abasta al voltant d’una hora, se succeeix en temps real, i en ella s’esdevenen tres moments musicals inspirats en el so grunge, en el que els actors interpreten cançons i toquen la guitarra, la bateria i el baix. Per Rubén Ametllé i Mia Esteve, tot i que l’obra no es pugui considerar un musical, les aparicions vocals tenen un component dramàtic molt fort, que prefigura l’obra.

Julia smells like teen spirit, de la que s’espera es concertin més actuacions després d’estrenar-se al Grec, pot ser entesa com una reflexió al voltant del valor del reconeixement social que cada vegada més joves semblen necessitar per considerar que la seva vida és plena.

Font: Mercè Pérez Pons (www.teatral.net)

1 comentario:

  1. Aquesta l'aneu a veure?

    N'he llegit tantes coses que em faria gràcia però ja hi som amb aquestes dates tan justes del puto Grec...

    Ahir em va fer pena trobar-me a la taula del costat a tots els de la "ruta blava". El Romea ha trepitjat merda.

    ResponderEliminar