Font: Laura Serra (ara.cat)
"Si les seqüeles són al present, és un tema del present". Aquesta és la categòrica resposta d'Helena Tornero sobre el perquè de la seva última obra, que deixa anar fins i tot abans que l'hi demanin. Durant els anys de documentació ha vist tantes reticències per remoure el fang de la memòria històrica que té l'artilleria a punt. El seu espectacle, No parlis amb estranys, que estrena dimecres al Teatre Nacional, és un collage de personatges i situacions que se situen en l'avui però remeten al passat recent del país: a la Guerra Civil, les tortures, la repressió, la mort i les seves víctimes al llarg de generacions. "També parla del genocidi, una paraula que fa molta por de dir per descriure què va passar, i dels camps de concentració, perquè n'hi va haver 400 de franquistes a Espanya, i es van aconseguir amagar", hi afegeix.
L'origen del muntatge eren els nens perduts del franquisme, els fills dels republicans que van arrencar dels seus pares perquè no els transmetessin les idees esquerranoses, però a mesura que anava recollint testimonis escrits i orals, va optar per no explicar una història lineal, sinó històries fragmentades: "Sempre hi ha un punt en què no t'atreveixes a preguntar més a on no trobes respostes. Hi ha molts buits a la nostra història", diu l'autora. Amb una estructura de microtrames, Tornero va teixint un collage de personatges i situacions: una noia que vol ser cantant als anys 60, uns germans que descobreixen el seu passat familiar, descripcions de fotografies que serveixen de teatre-document, una peça on desfilen diferents generacions i, fins i tot, textos literals del metge Antonio Vallejo-Nájera, que volia demostrar que el marxisme era una malaltia.
L'espectacle abraça temes poc tractats a les classes d'història "com la política racial franquista, que sembla que només existia a l'Alemanya nazi, i la transmissió del trauma generacional, que significa que les seqüeles arriben fins a la quarta generació, amb símptomes com la toxicomania -explica l'actor Oriol Genís-; no en tenia ni idea". Per Helena Tornero, aquesta última és una mostra més de "com ens afecta el passat". "Després de la guerra, el silenci el van imposar els vencedors. I crec que encara dura. Ells són els que diuen que s'han de tancar les ferides, que s'ha de mirar al futur. Però una ferida tapada s'infecta", opina. Una de les frases que més li han repetit, "molt típica de la segona generació", diu, és: "No n'hi ha per a tant". "Els vencedors van escriure la història i van banalitzar el que va passar. I a això s'hi suma la cultura de la impunitat que s'ha anat transmetent. Mentre no hi hagi xifres, no es pot parlar de genocidi. Per això no es volen dades oficials", explica.
Un espectacle mutilat
L'autora, que debuta en la direcció amb aquest espectacle, ha tingut la mala fortuna de ser una de les dues grans víctimes de les retallades generalitzades a la cartellera del Teatre Nacional. No parlis amb estranys forma part del projecte de promoció de l'autoria catalana T6, que ha quedat coix: a punt de començar els assajos, la direcció del teatre els va anunciar que comptaven amb la meitat de pressupost, de dates d'assaig i d'exhibició (del 3 al 14 d'abril). Tot i això, l'equip va seguir intacte. Els vuit actors -entre els quals hi ha Oriol Genís, Àngels Poch, David Verd, Mireia Gubianas i Nuria Legarda, la meitat dels quals són part de la companyia del T6- van defensar un projecte "molt personal" per a Tornero i, creu, "necessari".
Legarda hi coincideix: "El procés de documentació ha sigut important, per mi, per veure les poques coses que sabia. I encara estem igual, però tot molt més ben maquillat i, per tant, més maquiavèl·lic". L'impuls que han sentit els actors de remenar els seus orígens és el que Tornero vol transmetre a l'espectador. "Vull remoure la memòria del públic, que surtin de l'obra i vulguin fer preguntes als seus avis", diu. Prou mentides, prou silencis, prou soledat. "La guerra va ser terrible per a tots, però uns van poder fer el dol i els altres no. D'aquí ve el trauma. Per això encara hi ha gent que té por de parlar", conclou.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,


Fuente: Juanjo Abad (elpais.com)
Corren tiempos convulsos y el teatro no puede escapar a ellos. Día tras día, los noticiarios televisivos recogen las últimas declaraciones de quienes ostentan el poder. Discursos que a menudo esconden circunloquios y que se suelen olvidar una vez apagadas las cámaras. Para el director de teatro Alberto Castrillo-Ferrer, la actualidad política se ha convertido “en un vodevil”. Y a los ciudadanos, en ocasiones, solo les queda reír.
Con esa intención nace Feelgood, adaptación para las tablas españolas de la obra escrita originalmente por el británico Alistair Beaton en 2001: una feroz sátira sobre las relaciones de poder protagonizada por Manuela Velasco y Fran Perea, que se mete en la piel de un ambicioso asesor de comunicación de un presidente de gobierno. El propio Alberto Castrillo-Ferrer ha sido el encargado de dirigir el montaje, que se estrena el 2 de abril en la Sala 2 de las Naves del Español del Matadero de Madrid.
En medio de unas calles encendidas en protestas ciudadanas (¿les suena?), el séquito que rodea al presidente prepara una crucial alocución del gobernante ante su partido. A su alrededor, periodistas con información privilegiada, un guionista que pone palabras a los pensamientos del político y una sucesión de situaciones cómicas… En medio de este desconcierto que se esconde tras los focos de la alta política, Fran Perea, encargado de ayudar al presidente, cueste lo que cueste: “Para que todo salga bien, a veces hay que pasar por encima de algunas cabezas y de eso se encarga mi personaje”, dice el actor, que para instruirse pidió ayuda a su hermana, que, casualidades del destino, comparte oficio con Edu, su encarnación en Feelgood. “No es como en la obra, que coloca la situación al límite. Mi hermana ha vivido momentos tensos, pero no tanto. Además, es más honesta”, explica Perea refiriéndose a su personaje, tan absorbido por el poder, que es incapaz de diferenciar entre su vida personal y los ardides que esconde la política.
Aunque la obra se comenzó a representar en los escenarios británicos en 2001, sus responsables insisten en que puede entenderse en cualquier tiempo y en cualquier lugar. “Hemos hecho modificaciones, pero hay un punto de universalidad”, insiste el director Alberto Castrillo-Ferrer. “La obra no trata del Reino Unido en 2001, ni de España o Chipre en 2013. Hablamos de seres humanos, de reacciones… Cada espectador lo puede llevar a su terreno personal”. Donde hay dos personas interactuando, inciden, ya se establece una relación de poder. “Cuando un hombre está sobre otro, pueden ocurrir cosas a todos los niveles. Podemos verlo en la alta política, pero también hay relaciones de poder en la tienda del barrio”, ejemplifica el director.
El espectador que vaya a ver la obra hasta el 12 de mayo, insisten, no será bombardeado con otra dosis de pesimismo y desmoralización. Para eso están los noticiarios. “Tampoco queríamos que fuese un panfleto”, recalca Fran Perea, que fue quien dio con el libreto original y se lo pasó al resto de la compañía Entramados, que fundaron los mismos actores y el director tras coincidir en Todos eran mis hijos. “Queríamos hacer algo distinto”. Y ahí es donde entra el humor, fundamental en el montaje. “Engancha muy bien con el sentir general, y a partir de la risa, lleva a la reflexión”, comenta el actor protagonista. Lo mismo opina el director, que cree que Feelgood “es más comedia que crítica”. “Aunque quizá es más crítica justamente por eso, porque hace reír”, añade.
En los últimos meses se han multiplicado las obras con algún tipo de contenido político. Desde el drama, el thriller, la más pura denuncia o como Feelgood, desde el humor. En tiempos agitados, la conciencia del gremio está, de alguna manera, más afilada que nunca. “Creo que el teatro es una herramienta de entretenimiento, pero también sirve para tocar el alma y la conciencia”, expone Fran Perea. La sátira, dicen los autores de esta obra, es más necesaria que nunca en España. “Nos tomamos todo demasiado en serio”, cree Castrillo-Ferrer. “Y tomárnoslo demasiado en serio lleva a olvidarnos de las cosas. Si nos riésemos más de nosotros mismos, si sacásemos la sátira quevedesca que tenemos tan arraigada no nos saldrían tantas úlceras. Y a lo mejor hasta conseguimos ver la salida”.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,
Font: EFE via ara.cat

 'Scalada' és el nou espectacle del Cirque du Soleil, inspirat en les muntanyes i el pas de les estacions d'Andorra la Vella, un encàrrec del govern d'Andorra que s'estrenarà al mateix país el 13 de juliol i continuarà quatre caps de setmana consecutius fins al 3 d'agost.
'Scalada' serà la primera obra de Cirque du Soleil que es podrà veure a Andorra, un muntatge "fet a mida", que es representarà en un envelat al Parc Central d'Andorra la Vella amb una capacitat per a 5.000 persones, 3.500 de les quals estaran dretes i no pagaran entrada. Els 1.500 espectadors que estaran asseguts pagaran un preu no superior als 15 euros, ja que el Govern d'Andorra i Andorra Turisme subvencionen part del cost.
'Scalada' tindrà una hora de durada i comptarà amb una trentena d'artistes que combinaran disciplines com el teatre, la dansa, la música i el circ acrobàtic. El creador de l'espectacle, Bastien Alexandre, ha assegurat que 'Scalada' manté l'inconfusible estil que ha fet famosa a la companyia circense canadenca, però el contingut ha estat dissenyat "especialment per a l'ocasió". Yasmine Khalil, directora de la Divisió d'Esdeveniments del Cirque du Soleil ha declarat que "aquest esdeveniment no s'assemblarà gens als altres 18 espectacles que actualment tenim en cartellera arreu del món".
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


Font: ACN via ara.cat
La 24a Fira de Teatre Infantil i Juvenil d'Igualada torna enguany a la capital de l'Anoia de l'11 al 14 d'abril amb 48 companyies que presentaran els seus espectacles, dels quals 18 són estrenes, i amb 90 representacions. Les funcions es podran veure en nou espais, quatre de tancats i cinc a l'aire lliure, a més del recorregut dels espectacles itinerants. El veterà pallasso Marcel Gros inaugurarà la Mostra amb 'Peripècia'.
"Malgrat el 15% de reducció del pressupost", que preveu que sigui de 265.311 euros, "hi ha el mateix nivell d'activitat", ha dit el gerent de La Mostra d'Igualada, Òscar Balcells, qui ha recalcat que aquest és un "model consolidat i un punt ineludible de tot el sector".
En total es van rebre 282 propostes de companyies i se n'han acceptat 48. Entre els espectacles que s'estrenaran a Igualada l'obra de teatre musical 'La princesa i el pèsol' de La Roda Produccions; el muntatge de clown 'Sense solta' del Teatre Mòbil presenta, 'En Jan Garrotades' de Txo Titelles i 'El vestit nou' de  Xip, Xap Companyia de Teatre.
Entre les companyies i espectacles també destaquen La Rous, de l'actriu i directora Rosa Díaz, que va ser Premio Nacional de las arts escèniques per a la infància i la joventut l'any 2011, que estrenarà 'La niña'. Díaz també dirigirà 'Do not disturb, no molestar' de Vaiven Circo.
Companyies emergents
Abans de la roda de premsa de presentació s'ha interpretat un fragment de l'espectacle 'El circ dels núvols' de la companyia emergent Teatre de Puntetes, que s'estrenarà a La Mostra d'Igualada. Es faran cinc espectacles més emergents que formen part del Sector Trampolí. AlambiQ Destil·leria Cultural estrenarà 'Si n'era un somni'; 'Born to trace' amb un muntatge que porta el mateix nom; el Cor Infantil d'Amics de la Unió presentarà 'V-E-U-S!'; Els Peus del Porc estrenaran la seva adaptació del conte 'A taula!' i Inspira Teatre presentarà 'El cel de la Jojó'.
Òscar Balcells ha destacat que la Mostra és "un model consolidat i un punt ineludible de tot el sector i tots els professionals pel fet d'anar a la Mostra a treballar". "És un mercat que té una utilitat i una voluntat de servei; una fira que és útil perquè el seu objectiu es que hi hagi espectacles de qualitat", assegura. Per això, Balcells ha remarcat el doble vessant de la Mostra: la compra venda d'espectacles i la plataforma de difusió de les arts escèniques.
La Mostra també organitzen diferents actes com ara una jornada tècnica amb el títol 'L'equipament teatral, més enllà de l'escenari', una sessió per reflexionar sobre com aprofitar i potenciar els equipaments existents. També es portarà a terme el 4t Mercat de Projectes d'Espectacles.
Pressupost
El pressupost previst per aquest any és de 265.311 euros, tot i que la Generalitat a través de l'ICEC, que aporta 144.240, està encara pendent d'aprovar els comptes. "Estem més o menys en un 15% menys que el passat any, però es manté l'oferta", ha indicat Balcells.
A la presentació també hi eren presents el director artístic de La Mostra, Òscar Rodríguez, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell i l'alcalde d'Igualada, Marc Castells. El titular de Cultura ha indicat que només hi ha una manera de fer front a la crisi i les dificultats: l'aposta per la qualitat, la continuïtat i la convicció compartida. "Contra la crisi, cultura", ha assegurat Castells.
La Mostra d'Igualada està organitzada pel Departament de Cultura i l'Ajuntament d'Igualada i compta amb la col·laboració de la Fundació Catalunya - La Pedrera.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,
Fuente: elpais.com

 La mayoría de compañías y salas de teatro valencianas coinciden en afirmar que la situación que atraviesa el sector es "muy mala" y proponen como soluciones la unión del colectivo, mantener el diálogo con la administración y "crear expectativas reales en el público".
Estas son algunas de las conclusiones del cuarto encuentro El Teatro valenciano a debate: problemas y soluciones, dadas a conocer el miércoles por la Asociación Valenciana de Empresas de Teatro y Circo (AVETID) y en el que se detectan "hasta 45 problemas", según un comunicado de la Asociacón.
Durante el acto, al que ha asistido el director general de CulturArts, Manuel Tomás, también ha sido presentado TEA 3, la revista gratuita de los teatros valencianos cuyo tercer número acaba de salir a la calle con el objetivo de ser una herramienta que vertebre y dinamice ls salas de teatro valenciano con una clara oferta de la programación.
El profesor de la Universidad de Valencia Manuel Cuadrado, junto a Santiago Sánchez, miembro de la junta de AVETID, ha presentado las conclusiones de las jornadas, que se celebraron los pasados 31 de enero y 1 de febrero para analizar los problemas del sector y recoger propuestas de soluciones.
Estas conclusiones son fruto del análisis realizado por los profesores Gloria Berenguer Contrí, María José Miquel Romero, Carmen Pérez Cabañero y Manuel Cuadrado, a base de técnicas de dinámicas de grupo y cuestionarios.
El documento concluye que el 85 por ciento de los encuestados (compañías y salas) afirman que la situación que atraviesa el sector es "muy mala" y plantean hasta 45 problemas, tanto referidos a factores externos (administración y sociedad) como internos (compañías y salas).
Así, se concede mayor importancia a los problemas generados por la administración y entorno (factores externos o amenazas) mientras que a los problemas atribuibles a compañías y salas (factores internos o puntos débiles) se les asigna una importancia menor.
Según las fuente, existe la paradoja de que la mayoría de los problemas que atraviesa el sector son atribuibles a la administración, mientras que en la relación real de problemas planteados son mayoría los relacionados con las diferentes entidades y colectivos que constituyen el propio sector.
Respecto a las soluciones que plantean, destacan la unión y la redefinición de la identidad del sector, así como la actitud de diálogo y profesionalización del mismo.
También abogan por desarrollar más servicios, dirigirse a nuevos mercados y colaborar con empresas de dentro y fuera del sector, así como seguir manteniendo el diálogo con la administración y elaborar un documento de diagnóstico y acciones conjuntas.
Respecto a la sociedad, plantean la necesidad de "ganar notoriedad y transmitir imagen de legitimidad a través de múltiples acciones de comunicación. Crear público".
Para impulsar este último aspecto, AVETID ha puesto en marcha TEA3, propuesta que conjuntamente con la Xarxa Valenciana de Cultura i Comunicació pretende mejorar la comunicación y la información, así como crear expectativas reales en el público, transmitir a la sociedad una correcta imagen del sector y una colaboración entre las diferentes empresas de artes escénicas.
La revista de los teatros valencianos ha sido presentada por su director, Gerard Fullana, la directora de AVETID, María Angeles Fayos, y Alfred Picó, miembro de la junta directiva.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,
Font: EFE via ara.cat

 El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha anunciat avui un pla d'urgència per promoure el consum teatral, que implicaria les diputacions i els ajuntaments i que presentarà després de Setmana Santa. En una entrevista concedida a la Xarxa, Mascarell ha expressat el desig que les diputacions s'impliquin en el pla que prepara per pal·liar la reducció de contractacions en teatres i auditoris de tot Catalunya.
Aquest pla, que Mascarell ja va anunciar durant la seva compareixença al Parlament a primers de març, té com a objectiu frenar el descens del consum cultural per culpa de l'increment de l'IVA. Precisament, l'elevat IVA cultural fixat pel govern de Mariano Rajoy és un dels exemples, ha dit, que il·lustra "el tractament de la cultura radicalment diferent" entre el seu departament i el ministeri de Cultura.
Mascarell també ha parlat en l'entrevista de la futura llei de mecenatge i acusa el govern d'Espanya d'entrar en contradicció quan diu que el sistema cultural públic no necessita molts diners i que el mecenatge compensarà aquesta falta d'inversió. "No pots dir que aquesta és la tesi i fer una de les dues coses i no fer l'altra. Una de les dues coses és posar pocs diners públics en la cultura i una altra és no oferir l'instrument perquè hi hagi diners privat en el sector", ha apuntat el conseller.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: