TEXT: RAY COONEY
TRADUCCIÓ: JORDI PRAT
DIRECCIÓ i DRAMATÚRGIA: ÀNGEL LLÀCER
INTÈRPRETS: JOAN NEGRIÉ, DAVID VERDAGUER, CRISTINA SOLÀ, MARIA RIBERA, SUSANNA GARACHANA, PAU FERRAN, ÒSCAR MUÑOZ i ENRIC BOIXADERA
PRODUCCIÓ: FOCUS
TEATRE CONDAL

Volia riure i he rigut. I molt amb una de les parelles còmiques més potents de la nova temporada teatral de Barcelona, Joan Negrié i David Verdaguer. Els bojos dels bisturí és una comèdia d'embolics, un vodevil, fet única i exclusivament perquè el públic gaudeix. Segons el seu director, l'Àngel Llàcer, a la vida ja tenim prous maldecaps com que a l'asseure'ns a una butaca ens facin veure més. De tant en tant està bé riure, encara que les situacions que se'ns presentin sigui del més absurd.

La història gira sobre la conferència que ha de pronunciar el doctor Guillem Salgado i que només en té una hora per acabar d'enllestir. Evidentment, un munt de personatges estranys se li creuran pel camí per evitar que ho faci posant-lo en les situacions més absurdes del món. Entre ells, el Robert Bonet (David Verdaguer) un altre metge de l'hospital i el millor amic del Guillem. La Joana Melón (Cristina Solà), una antiga infermera del centre, amb qui el doctor Salgado compartirà una de les escenes més còmiques de l'espectacle. L'Amanda (Maria Ribera), la dona del Salgado o la infermera -cap (Susanna Garachana), que pateix episodis de narcolèpsia en els moments més inoportuns.

Com defineix l'estil del vodevil, a Els Bojos del bisturí les portes s'obren i es tanquen a gran velocitat, els embolics per ocultar una infidelitat portaran a les situacions còmiques més absurdes, però algunes, fins i tot, molt forçades. Llàcer ha optat per adaptar l'obra i fer-la totalment catalana. El centre hospitalari és l'Hospital del Mar de la Barceloneta, el personal assaja una obra per Sant Jordi, amb senyera i drac, quan s'obren les persianes apareix l'skyline de Barcelona, fins i tot s'adaptat els acudits per fer-los aptes a casa nostra.

La comèdia funciona, el públic riu, s'oblida durant dues hores que portes fora no hi queden gaires coses de les que riure. L'objectiu que es proposava l'Àngel Llàcer s'ha complert. Venia a riure i he rigut, no es pot demanar més.

ELS BOJOS DEL BISTURÍ

by on 14:18
TEXT: RAY COONEY TRADUCCIÓ: JORDI PRAT DIRECCIÓ i DRAMATÚRGIA: ÀNGEL LLÀCER INTÈRPRETS: JOAN NEGRIÉ, DAVID VERDAGUER, CRISTINA SOL...

Carol López ha reunit un nou equip de dramaturgues per escriure a quatre veus L'any que ve serà millor, un espectacle fet de retalls de vida quotidiana amb el segell de la mala baba i la ironia que a ella li va donar l'èxit de Germanes. "Això no és una obra de teatre, és un espectacle", diu López de l'obra que es comença a representar a La Villarroel des d'aquest divendres. "No té recorregut narratiu no és com una història", explica Sàrrias. "És un patchwork, molt fragmentari, fet d'improvisacions, que connecta amb el que passa ara i amb el món que ens envolta: el desig, la dona, les persones en general". Buchaca reivindica que no és una obra sobre les dones, ni de temes femenins, malgrat que les autores i actrius siguin dones. "Són quatre persones que passen per situacions en les quals tots ens podem sentir identificats", diu Mercè Vila, la directora, debutant en una sala comercial de mitjà format. La comparació amb les primeres obres de les T de Teatre té sentit, sobretot referint-se a la proximitat dels temes que tracten, tot i que l'estètica i l'estil n'estiguin allunyats.    
Quatre intèrprets pràcticament desconegudes (Neus Bernausm, Alba Florejachs, Mireia Pàmies i Vanessa Segura), escollides per càsting, han estat les seves maniquís que han ajudat a confegir un espectacle viu, modern, quotidià. Essencialment divertit i jove. "El mercat està molt tancat i hi ha poques oportunitats per treballar si no ets mediàtic. Està bé que la gent vingui al teatre a sentir històries i no a veure cares conegudes", ha dit a la presentació. 
Font: Laura Serra (www.ara.cat)

Fa una dècada que el centre de creació i investigació del cos i el moviment, l'Animal a l'Esquena, situat al Mas Espolla de Celrà, gestionat per la companyia de dansa Mal Pelo, es mostra com un dels agents culturals més actius de la demarcació. Una dècada després, l'Animal a l'Esquena, que ha estat la seu de nombroses residències de creació i experiències relacionades amb el pensament contemporani, també és un centre de referència pel que fa a les arts escèniques. Durant aquests deu anys, la direcció del centre ha anat a càrrec de Maria Muñoz, Pep Ramis i Toni Cots. El 2011, però, aquest equip, a causa de “la necessitat de diversificar projectes amb inquietuds i perfils diferents”, s'ha separat, de manera que Muñoz i Ramis compartiran la direcció del centre en el futur, amb la voluntat de treballar per “preservar la continuïtat i el desenvolupament dels diferents eixos temàtics”.
Un dels interessos de la direcció artística del centre és “crear un diàleg entre ciència, hàbitat i creació”, una línia que recorda a la que havia emprès ja fa uns anys el festival Panorama d'Olot, que també vinculava el fet creatiu amb l'hàbitat. És en el marc d'aquesta directriu que s'ha d'emmarcar el Bhum! (Human Boundary Manifesto / Manifest Frontera Humana), el primer cicle de la nova etapa –que se celebrarà des d'avui fins al 8 d'octubre– que inclou el concert de Laboratorio Funk, les accions artístiques Entre cel i terra (Jordi Galí) i Refugis, cabanes i altres construccions efímeres; un recorregut per instal·lacions i actuacions de diferents creadors vinculats al centre pels voltants del Mas Espolla de Celrà, i un sopar a càrrec de Menjador Solidari de Celrà. També s'emmarca en aquest cicle, inclòs en el Festival Temporada Alta, el seminari Creació, natura, cos i escriptura (del 3 al 8 d'octubre), que serà una trobada de creadors, científics i editors per compartir el seu interès per la relació existent entre els quatre ítems de l'enunciat del seminari.
Avui (18h) es presentaran els laboratoris Entre cel i terra, a càrrec de Jordi Galí, en col·laboració amb Pep Aymerich, Pep Ramis i Xavier Bobés, un procés de construcció en un entorn natural, en què “el cos i l'objecte són l'eix físic i poètic”. També es presentarà el projecte Refugis, cabanes i altres construccions efímeres, per tancar (23.30h) amb el concert de Laboratorio Funk, una formació que combina la música instrumental amb els audiovisuals i que presentarà la proposta Sunk in LB FUNK. Dissabte 1 d'octubre (18h) es donarà continuïtat als laboratoris de construcció, a més del sopar (tiquets exhaurits) i la festa Bhum!, amb instal·lacions i actuacions de diversos artistes com Andrés Corchero, Los Dos Los, Jordi Casanovas, Maria Muñoz, Loscorderos o Baró d'Evel, i la música del Dj's Malicia de Luxe. Diumenge es clouran les activitats amb la continuïtat de la proposta Refugis, cabanes i altres construccions efímeres, per donar pas l'endemà al seminari, en què els participants proposaran una acció performativa en l'entorn del Mas Espolla. Totes les activitats (menys el sopar) són obertes i gratuïtes, i el seminari s'obrirà tota la jornada del dissabte 8 d'octubre.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

Frontera humana

by on 14:09
Fa una dècada que el centre de creació i investigació del cos i el moviment, l'Animal a l'Esquena, situat al Mas Espolla de Celr...

El Teatre l'Atlàntida de Vic estrena la temporada 2011-2012 aquest divendres amb l'obra de teatre Hamlet, en una nit d'estiu, dirigida per Oriol Broggi. Es tracta d'una experiència de teatre social que vol integrar i promoure la participació de persones usuàries dels serveis de salut mental del Centre Mèdic i Psicopedagògic d'Osona i ho combina amb actors de primer nivell com Clara Segura, Xavier Boadaella, Ramon Vila, Màrcia Cisteró i el músic Jaume Sisa.
Shakespeare "posa els seus personatges al límit de la realitat i la ficció, com alguns dels actors amateurs, cosa que et fa replantejar la vida d'una manera poètica i especial", explica Broggi. L'obra parteix de textos del dramaturg William Shakespeare, seleccionats per Oriol Broggi, que parlen principalment de teatre i d'equívocs.
Catorze actors amateurs amb problemes de salut mental, set actors professionals, terapeutes i fins i tot el mateix director participen en l'obra. Broggi ha explicat que des d'un principi no havia de participar a l'espectacle, "però durant els assajos hi he anat participant i acabo essent una espècie de director que sempre té el paper a la mà i va donant voltes per l'escenari". El director ha assenyalat que això "a ells els fa gràcia i a mi m'ajuda a tenir organitzada l'escena".
L'obra, que es va començar a gestar a principis de febrer, s'estrena aquest divendres coincidint amb l'inici dels actes de la programació al voltant del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra el 10 d'octubre.
Font: www.ara.cat
La catorzena edició del Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual de Reus, el Cos, es desenvoluparà del 14 al 23 d'octubre amb la participació de 19 companyies (sis menys que l'any passat) i un 14% menys de pressupost (112.500 euros). Tot i la tisorada en el pressupost, el certamen, que organitza el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), manté els eixos que l'han consolidat al país com un certamen de referència en el teatre de gest: el foment de la creació local, l'aposta per joves companyies i la formació. 

En creació local, destaquen espectacles com M'agraden les fruites tropicals, de La Gata Borda, i Projecte gent, una proposta d'Helena Escuté en què participen actors amateurs i gent gran de Reus. L'aposta per la joventut quedarà reflectida sobretot pels espectacles del projecte eMix, que implica quatre festivals de teatre d'Europa i que vol promoure el mim i el teatre visual. Els muntatges que es presentaran a Reus seran els de les companyies L'Optimiste et Paolino&Co (França), Spettatori (Suïssa) i La Passionata Svironi (França-Israel). Pel que fa a formació, el Cos ofereix un taller de dansa que imparteix Mar Gómez i Xavier Martínez i un curs de formació en màscares i titelles de Luca Ronga. 

Les companyies catalanes Clownic (Tricicle), Raül Grau, Pere Hosta, La Nevera, Moveo i la producció del CAER Perdiendo el tiempo, de Mar Gómez i Ignasi Gil, conviuran en aquesta edició amb grups de diversos països europeus. En destaca el muntatge La carta, un clàssic de la comèdia creat el 1992 per Paolo Nani, i la proposta Room 17B dels nord-americans Parallel Exit, que fa dos anys van triomfar al Cos amb l'espectacle de claqué Time step.

Font: Natàlia Borbonès (www.elpuntavui.cat)

El gest, a escena

by on 14:02
La catorzena edició del Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual de Reus, el   Cos , es desenvoluparà del 14 al 23 d'octub...

Buenos Aires se jacta de ser una de las ciudades con más teatros del mundo. Tiene 187 salas, más o casi tantas como Nueva York, Londres, París o Madrid. El debate que está detrás de esa cifra es si la calidad acompaña la cantidad. Es una discusión que ha reverdecido en la nueva edición del Festival Internacional de Buenos Aires (FIBA), la bienal de la dramaturgia que se celebra en una de las capitales más reconocidas de la materia.

El Gobierno porteño, conservador, ha puesto mucha energía en este festival, pese a que la comunidad teatral en general critica que durante el resto del año apoya poco la actividad. El FIBA nació en 1997 y desde entonces pasaron alcaldes de diversas ideologías, pero siempre se celebró. El director artístico de la octava edición, que comenzó el pasado sábado y finalizará el 8 de octubre, es Darío Lopérfido, el mismo que lo creó y lo dirigió en 1997 y 1999.

"Buenos Aires no tenía en aquel tiempo un festival como tienen Bogotá o Caracas", recuerda Lopérfido. "Extrañamente no tenía, pese a ser una ciudad con una impactante y permanente cartelera teatral. ¿Pero entonces qué papel podía tener un festival en una ciudad así? Sirve para no correr el riesgo de que el público no confronte con otras estéticas del resto del mundo, de que nos quedemos en lo autorreferencial. El FIBA se ha convertido en un lugar de discusión mundial de estéticas. Hay riqueza por los que vienen y por lo que ven aquí", cuenta el director del festival.

El FIBA siempre se ha distinguido por permitirle al ávido público teatral de Buenos Aires el acceso con entradas baratas a espectáculos de categoría internacional. Por ejemplo, en 1997 Berliner Ensemble presentó allí La resistible ascensión de Arturo Ui, de Bertolt Brecht. En 1999 el alemán Christoph Mathaler dirigió Murx, una velada patriótica, y en 2007 el francés Théâtre du Soleil trajo Les Éphémères. "Asombrar al público porteño es difícil porque cada fin de semana tiene 80 espectáculos para ver en salas y hasta en casas", cuenta Lopérfido. "Es un público que investiga y averigua. Por eso el FIBA tiene que empeñarse más en impactar", cuenta el director de este festival, uno de los más importantes de Latinoamérica, junto con los de Bogotá, Santiago de Chile y Porto Alegre.

Desde la comunidad teatral de Buenos Aires se criticó que este año se había reducido el número de espectáculos extranjeros que habían venido (son 14 en total), pero también que se privilegiaba demasiado a estos en detrimento de la producción local, tanto en el apoyo económico como en la disposición de las salas. En paralelo al FIBA, la asociación Espacios Escénicos Autónomos organiza el festival Escena en teatros más pequeños. Lopérfido, sin embargo, destaca que el FIBA presenta 34 obras argentinas y, sobre todo, la posibilidad de que sean vistas por programadores internacionales que acuden al FIBA a la caza de buenos espectáculos para llevárselos a otros países.

Agustín Mendilaharzu es el coautor y director de una de las piezas más destacadas de la actual cartelera del teatro independiente de Buenos Aires, Los talentos, y califica al FIBA, en el que participa por primera vez, como el principal festival teatral de Argentina, pero no deja de quejarse por las arduas negociaciones que tuvieron que hacer todos los artistas para que el Gobierno porteño les mejorara la paga y les permitiera hacer más de una función. "Yo nunca había asistido al FIBA ni como espectador porque es una fatiga conseguir entradas, pero es importante participar, porque permite el acceso popular al teatro argentino y a espectáculos prestigiosos de los países centrales, como los de Peter Brook. Además, es importante estar, porque los programadores internacionales vienen con mucho interés", añade Mendilaharzu.

En Argentina existe mucho teatro independiente, pero con mucho esfuerzo. "Aquí el teatro independiente no da buenos dividendos, sino que se gana para el pancho [perrito caliente] y la Coca-Cola", reconoce Mendilaharzu, que forma parte de una cooperativa teatral y que en una buena semana puede cobrar no más de 34 euros. "En cambio, si conseguimos viajar al exterior, ahí sí se consigue mejor dinero", añade el dramaturgo y también cineasta. De ahí la relevancia de espacios como el FIBA.

"El FIBA es importante por las visitas extranjeras, que siempre dinamizan la creación local, esperado como vidriera a otros mercados teatrales e importante en tanto puede sintetizar una actividad arrolladora como la que se lleva a cabo en esta ciudad tan teatrera", opina Juan Pablo Gómez, coautor y director de El hueco, que también se presenta en el FIBA. Pero este dramaturgo también critica la política cultural del alcalde de Buenos Aires, Mauricio Macri: "Eventos de alto impacto mediático regados con resonantes figuras internacionales en detrimento de un verdadero plan de fomento a la actividad, recortes presupuestarios y utilización espuria de los teatros pertenecientes a la ciudad".

El público arrasó con las entradas a los pocos días de ponerse a la venta. Antes de abrirse las taquillas había colas de 200 metros para comprar tiques, que cuestan desde 1,37 euros para las obras argentinas hasta 16,50 para el espectáculo más caro de origen extranjero.

De aquí i de allá

La programación de la edición 2011 del FIBA incluye 14 compañías de Alemania, Brasil, Chile, España, Francia, Reino Unido, México, Suiza y Uruguay. Con un gran éxito de público, ya han actuado las dos representantes españolas: la cantaora flamenca Estrella Morente y Angélica Liddell, con su monólogo Yo no soy bonita, sobre la violencia de género, que despertó mucha curiosidad no solo de los espectadores, sino también de los profesionales del teatro y psicólogos que la escucharon disertar fuera del escenario.

El FIBA comenzó con el Hamlet del alemán Thomas Ostermeier. También se presentarán ¡Te estoy mirando a los ojos, contexto social de ofuscación!, que escribió y dirige el alemán René Pollesch; la versión del británico Peter Brook de Una flauta mágica, y el monólogo del francés Patrice Chéreau El gran inquisidor. Entre las obras argentinas se destacan Ala de criados, de Mauricio Kartun; La familia argentina, de Alberto Ure y dirigida por Cristina Banegas; El secuestro de Isabelita, de Daniel Dalmaroni; Los talentos, de Agustín Mendilaharzu y Walter Jakob, y El hueco, de Juan Pablo Gómez.

Fuente: Alejandro Rebossio (www.elpais.com)