Una obra ataca el turisme «demolidor» de Barcelona
Font: Imma Fernández (elperiodico.cat) | Foto: Roger Delmont
Admet cert masoquisme. No pot evitar, a pesar de tot, el seu ancoratge a Ciutat Vella. Després de 15 anys vivint a la devastada plaça del Pi, l'actor i director Fèlix Pons es va traslladar al Born, zona també arrasada per la marea turística. «El pitjor és que s'han invertit els papers: els ciutadans hem d'esquivar les hordes foranes, en comptes que elles s'integrin. Tot es fa de cara al negoci turístic», critica. De la seva experiència en territori comanxe va néixer Souvenir, un «crit de ràbia i de dolor pels efectes demolidors» del frenesí viatger portat al terreny de la comèdia. És el seu particular «acte terrorista» enfront d'un fenomen que ha destruït la capital catalana. «Barcelona està extingida. Ja no existeix, s'ha convertit en un Lloret de Mar», escup.
El muntatge de la companyia Arsenic Art Studio tanca el Cicló (Cicle de Companyies Independents de Barcelona) del Teatre Tantarantana, on es representarà a partir de divendres fins al 21 de juny. L'actriu Paula Màila acompanya en escena el mateix Pons, en un muntatge polièdric que entrecreua tres trames i diferents llenguatges escènics, inclosos l'audiovisual (amb una gran pantalla presidint la senzilla escenografia) i el teatre d'objectes.
Els dos actors es reparteixen els set personatges d'una comèdia que el director del Tantarantana, Julio Álvarez, defineix «com un joc de miralls sobre l'origen, les conseqüències actuals i una projecció futura del turisme desaforat». Pons s'ha plantejat també una «reflexió sobre la memòria i el poder transformador i alienant de l'art», en aquest cas del cine.
TRES TRAMES ENTRELLAÇADES / A la primera trama, que està presentada com una conferència sobre els orígens del turisme europeu, un director de teatre barceloní es tanca en una biblioteca de Berna per investigar sobre el tema i escriure una obra. A la segona -a manera d'homenatge als comerços històrics obligats a abaixar la persiana-, el propietari d'un dels últims videoclubs de Barcelona, cineasta amateur, veurà amenaçat el negoci per les pressions immobiliàries. L'acció escènica s'interrelaciona amb una fotonovel·la a la pantalla.
A la tercera història, Pons treu tota l'artilleria en una Barcelona del futur. Una sèrie de ciència-ficció narra com la ciutat pateix una guerra civil entre els partidaris del turisme i els detractors. Corre el 2050. Al pas que anem, avisa el creador, tot és possible. «S'ha anat massa lluny, es necessitarien mesures molt dràstiques i una legislació molt potent. No crec que ni Déu ni l'Ada ho puguin solucionar».
No hay comentarios:
Publicar un comentario