El teatre fantasma

Font: Jordi Panyella (elpuntavui.cat)

Sant Joan Bosco, la parròquia d'arquitectura singular del barri de Navas de Barcelona que gestiona una comunitat de salesians, amaga a les seves entranyes un soterrani de dimensions imponents que va ser ideat i construït per funcionar com a sala de teatre però que mai ha arribat a entrar en servei. Es tracta d'un espai de l'edifici parroquial tan singular com desconegut per a la ciutadania de Barcelona i que actualment es troba en desús.

El que hauria pogut esdevenir el gran teatre dels barris nord de Barcelona, a tocar de l'avinguda Meridiana, es va construir la dècada dels anys setanta del segle passat, aprofitant les obres d'edificació de la parròquia. La sala es va projectar al nivell del tercer soterrani, per sota el nivell de l'església, però la falta de pressupost va impedir culminar l'obra. I així va quedar per sempre més, com un gran calaix de formigó i totxanes, amb la platea a punt per rebre les butaques que mai van arribar i amb l'escenari i la zona de camerinos esperant uns actors que mai hi han actuat.

Les obres del recinte van ser finançades per l'Obra Social de La Caixa, que va encarregar el projecte als arquitectes Ricard Sancho i Francesc Escudero. La idea original va ser la de donar una doble funció pública a l'edifici, amb l'església a nivell de carrer i el teatre al tercer soterrani.

A la gran sala destinada a ser teatre, s'hi accedeix baixant per una escala de 54 esglaons i després de passar per un primer soterrani on hi ha diverses dependències de la parròquia (sala per a la gent gran, esplai, centre juvenil i una plataforma d'educació social) i un segon soterrani on hi ha l'espai destinat al banc d'aliments i un rober per a persones necessitades.

Un amfiteatre

El gran calaix construït sota terra fa aproximadament quaranta metres de llarg per trenta d'ample i una alçada que arriba als nou metres. La sala es va fer amb un sostre suficientment alt perquè s'hi pogués enquibir un primer amfiteatre. D'aquest pis elevat es va arribar a col·locar un potent embigat de ferro que havia de sostenir el terra i les butaques. A banda i banda del gran espai soterrani destaquen, com a element arquitectònic, les columnes de formigó que aguanten les plantes superiors de l'edifici. Tot i el pas dels anys, l'espai es troba en perfecte estat de conservació, sense que hagi estat víctima d'humitats ni altres factors de possible deteriorament.

La parròquia de Sant Joan Bosco és visible des de l'avinguda Meridiana, que hi passa a tocar. També hi passen a tocar dues línies de metro, la línia 1 i, sobretot, la línia 5. La circulació dels combois d'aquesta última provoca un soroll evident i molest a totes les dependències parroquials.

Des que es va acabar l'obra, i un cop es va descartar el seu ús com a teatre, el gran forat que hi ha amagat sota l'església ha generat l'interès de diverses persones, sense arribar a concretar res. S'ho va mirar una empresa de trasters, es va avaluar la possibilitat de convertir-ho en un aparcament per a vehicles privats, es va pensar a ubicar-hi el gran magatzem d'una sucursal del banc d'aliments i també s'hi van interessar els promotors de la Sagrada Família com a possible magatzem de materials i de maquetes del temple. Tots aquests projectes van ser desestimats per la dificultat d'accés que té l'espai, ja que amb el disseny actual només s'hi arriba per l'escala interior. Els nous accessos s'haurien de fer pels laterals de l'edifici des de la superfície de la plaça Ferran Reyes.

La parròquia va rebre recentment la visita de l'alcalde Xavier Trias, que desconeixia l'existència del gran teatre subterrani inacabat. Trias va quedar impressionat per les dimensions de l'espai, segons recorda el rector que el va acompanyar.

Zero espectadors, 1.500 feligresos els diumenges

Tot i el gran forat sense ús, l'activitat a la parròquia de Sant Joan Bosco és constant. Una comunitat de cinc salesians, amb el rector Miguel Ángel Calavia al front, s'encarreguen de donar vida a aquest centre de culte del barri de Navas on cada dia acudeixen cent persones a les tres misses que s'hi celebren, xifra que els diumenges s'eleva fins a les 1.500. “Hi tenim molts joves”, explica amb satisfacció el pare Calavia.

Els salesians van arribar al barri de Navas fa dècades i hi van dirigir l'escola Don Bosco, erigida per La Caixa, que avui en dia és l'institut Joan Fuster. D'una església petita es va passar, la dècada dels anys setanta, a l'església actual, que compleix una important missió social al barri. En aquest sentit, per la parròquia, hi passen desenes de nens, ja sigui per participar en l'esplai o la Plataforma d'Educació Social, on acudeixen diàriament menors de famílies desafavorides: “Als qui donem berenars”, explica el mossèn, que dirigeix una parròquia que sempre està oberta. “El secret és que som una parròquia molt viva”, diu Calavia. La parròquia també atén un banc d'aliments i fa de centre de distribució de roba per a persones necessitades. Per fer funcionar tot això, disposa de l'ajuda d'un centenar de voluntaris del barri.