FITXA ARTÍSTICA
TEXT: BERNARD SHAW
ADAPTACIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: JOSEP MARIA MESTRES
INTÈRPRETS: CARME ELÍAS, PEP CRUZ, SÍLVIA BEL, ABEL FOLK, ANNA YCOLBALZETA, CARME FORTUNY, ARTUR TRIAS, PEP ANTÓN MUÑOZ, SANTI RICART i CARLES SALES
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA GRAN (TNC)


La casa dels cors trencats és una de les grans obres de Bernard Shaw. Fa dues temporades el mateix Mestres ja ens va sorprendre amb l’adaptació de El ventall de Lady Windermere d’Óscar Wilde. Entre Chejov i Wilde s’emmarca aquest Shaw. Amb reminiscències chejovianes (però amb la ideologia que li faltava als drames de Chejov) de l’aristocràcia decadent que ja perdut bona part de la seva llum i ara es dedica a veure passar el temps i a preguntar-se què serà de la seva vida a partir d’ara.

Els personatges de la casa dels cors trencats són paranoics, fantasiosos, bojos però plenament conscients de la seva bogeria, o simplement com és el cas del Pep Cruz, la bogeria només li representa un escut contra el món que ja fa temps que ha deixat d’aportar-li alguna cosa de profit.

Sensacional direcció de Josep Maria Mestres, que torna a omplir la Sala Gran del TNC, després d’aquell inoblidable El ventall de Lady Windermere. Ningú com ell per a dirigir uns personatges que es riuen de la vida abans de que la vida es rigui d’ells.

La casa dels cors trencats compta amb un cartell d’absolut luxe. Un gran Pep Cruz, immesurable, fent de capità, en un intent infructuós de comandar la família, el seu particular vaixell cap a allò que van ser i ja no són. Una esplèndida Carme Elías, la seva filla gran, la llum que desprenen els seus gestos, les seves mirades de tan alt nivell que només ‘mostres’ d’escena com ella ho poden fer. Sílvia Bel, la filla petita del capità, aborda amb gran mestratge aquest paper i ens regala una de les seves millors interpretacions de la seva carrera. Pep Antón Muñoz i la seva vis còmica que aquí porta fins a l’extrem, capaç de despertar la riallada de tota la platea. Superb de principi a fi.

L’única que es queda fora entre tanta lucidesa escènica és l’Anna Ycolbalzeta. La seva veu resulta una mica estrident sobre tot quan plora i crida, desllueix algunes de les escenes d’aquest meravellós muntatge, que compta amb una impressionant escenografia, sobre tot a les dues primeres parts.

Malgrat que la Sala Gran aquesta temporada no ha aconseguit l’èxit que s’esperava, aquest muntatge pot ser un bon revulsiu per acabar de tancar la temporada amb dignitat.

S’ha confirmat que la nova adaptació de Samuel Adamson de la novel•la de Truman Capote, Esmorzar a Tiffany’s, s’estrenarà al Royal Haymarket Theatre de Londres el proper 29 de setembre, amb Anna Friel i Joseph Cross com a caps de cartell ens els papers de Holly Golightly i William ‘Fred’ Parsons.

Breakfast at Tiffany’s sempre ha estat una de les meves novel•les favorites i estic encantada de que em donin l’oportunitat d’interpretar d’interpretar una de les meves heroïnes preferides de tots els temps, Holly Golightly, i també de tornar a casa, als escenaris anglesos”, ha declarat Friel, que darrerament ha protagonitzat la sèrie Pushing Daisies (Criando Malvas). Joseph Cross tot just acaba d’estrenar la pel•lícula Milk, on interpreta a l’opositor de Sean Penn.

L’argument, situat a Nova York l’any 1934, descriure com William ‘Fred’ Parsons, un jove escriptor de Louisiana, coneix a la senyoreta Holly Golightly, una noieta encantadora, eixelebrada i acostumada a que els homes s’enamorin d’ella, fins i tot en William. Però ell és pobre i ella necessita gent rica. Es casarà amb Rusty, un playboy milionari? O amb Jose, el futur president del Brasil?


Font: www.teatral.net

Desprès d’un any de gira per Catalunya i per tot l’Estat espanyol, l’obra de Carol López torna a l’escenari de la Villarroel per celebrar un any d’èxit absolut. Dos premis Max, a millor text en català i millor actor de repartiment, per Pau Berraondo, avalen la que va ser la revelació de la temporada passada. Amb tot el repartiment original, a excepció de Montse Germán, que ha sigut substituïda per Marta Domingo, que malgrat no arribar als registres de la seva companya, fa un més que correcte paper.

El muntatge estarà en cartell fins al 21 de juny. No us la perdeu i si ja l’heu vista, no dubteu en repetir, perquè Germanes és d’aquestes obres en les que una vegada no hi ha prou. Es podríem veure tres, quatre, cinc, sis, set... i un miler. Un èxit sense dubte ben merescut.



FITXA ARTÍSTICA
TEXT: WILLIAM SHAKESPEARE
ADAPTACIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI
INTÈRPRETS: JOAN ANGUERA, PAULA BLANCO, MÀRCIA CISTERÓ, ORIOL GUINART, PEP JOVÉ, MERCÈ PONS, XAVIER RIPOLL, XAVIER RUANO, ENRIC SERRA, MARC SERRA, XAVIER SERRANO, RAMON VILA, OSCAR INTENTE, FRANCESC PÉREZ, ALBERT RIBALTA i DAVID VERT
PRODUCCIÓ: GREC’08 FESTIVAL DE BARCELONA i LA PERLA29
BIBLIOTECA DE CATALUNYA



El Rei Lear de Shakespeare sempre imposa però si a més se li suma l’escenari de la Biblioteca de Catalunya ho fa tot més fosc, més gran, més especial. La història és ben coneguda, un ancià rei de la Bretanya que ha decidit dividir el regne entre les seves filles guiant-se per l’amor que els té. Comet el fatal error d’equivocar-se en l’elecció i això desencadena un joc de traïcions i rivalitats, de dolor i solitud, de vellesa i de mort.

De El Rei Lear s’han fet un munt de versions, l’última que van poder gaudir fa menys d’un any de la mà del Centro Dramático Nacional. La proposta de la Perla29 està molt cuidada. Es nota la feina de tots, un treball d’equip. L’espai que acull la representació fa que les obres representades agafen una mena de màgia que no tindrien en una teatre tradicional.

Un meravellós Joan Anguera encarna aquest rei i a la seva alçada dues de les seves filles, Mercè Pons com la filla gran i Paula Blanco com la filla petita. La resta del repartiment aprova amb notable alt amb la seva actuació, queda en segon pla davant d’aquestos tres mostres d’escena.

Malgrat que sempre es pot trobar un però, aquí el trobem fora d’escena. L’encant que desprèn la Biblioteca de Catalunya es dilueix segons passen els minuts asseguts en les seves cadires. Un altre muntatge que no es pot deixar escapar. Corren que només hi tenen fins al 15 de maig.

EL REI LEAR

by on 0:35
FITXA ARTÍSTICA TEXT: WILLIAM SHAKESPEARE ADAPTACIÓ: JOAN SELLENT DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI INTÈRPRETS: JOAN ANGUERA, PAULA BLANCO, MÀRCIA C...
Mercè Taltavull, viuda de l’enyorat periodista i crític teatral d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA Gonzalo Pérez de Olaguer, mort el juny passat, va recollir ahir el premi Christa Leem que li va concedir el col·lectiu Un dels Nostres a títol pòstum. Un centenar de persones van assistir a l’acte d’entrega a l’Hotel Oriente. Entre aquests, hi havia familiars de Pérez de Olaguer, Carmen Wernoff –la mare de Christa Leem– i representants del món de la cultura i l’esport com els cantants Loquillo i Lídia Pujol, l’exjugador de bàsquet Ferran Martínez, el director teatral Ferran Madico, l’actriu Rosa Andreu i Carles Martí, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament.

RETROSPECTIVA D’OCAÑA
Martí va anunciar que l’any que ve hi haurà una gran retrospectiva del recordat Ocaña a La Virreina, tal com va reclamar fa un any el germà de l’artista quan se’l va distingir en l’entrega de l’anterior edició del premi Christa Leem.

La figura i trajectòria de Pérez de Olaguer va ser recordada tant als discursos com a través d’una pantalla que mostrava imatges de l’homenatge que la gent del teatre li va retre en la presentació del seu llibre Els anys difícils del teatre català, a la Cúpula Venus, el febrer del 2008. «Valoro molt aquest premi perquè ressalta el caràcter obert i progressista de Gonzalo, la seva trajectòria valenta i compromesa», va dir Mercè Taltavull, emocionada al rebre el guardó. «Sempre va estar al costat dels que arriscaven i, sobretot, del teatre capaç de remoure consciències i commoure», va afegir.

Joan Estrada, agitador cultural i ànima del lobby Un dels Nostres va ressaltar que el premi és «un reconeixement tant a la seva extensa tasca periodística a favor del teatre com a tota una vida en què va estar vinculat a l’escena barcelonina». El periodista va rebre nombrosos tributs abans i després de la seva mort. A ell va estar dedicada l’última Marató de l’Espectacle i hi va haver emotius homenatges tant al Grec com a la Fira de Teatre de Tàrrega.

Aquesta és la quarta edició dels premis Christa Leem, que porta el nom de la primera persona que va rebre la distinció, una dona que als anys 70 va convertir l’striptease en art i que va col·laborar, entre d’altres, amb el poeta visual Joan Brossa. Posteriorment també s’ha atorgat el premi a Liliam Thuram (2007), exjugador francès del FC Barcelona, i a l’activista antifranquista Marcos Ana (2008).

FONT: Marta Cervera (El Periódico)


Tot estava en marxa per, com cada any, realitzar la gala benèfica de Guanya’t el Cel amb el Pare Manel al Teatre Tívoli el proper 8 de juny. La mort de Pepe Rubianes, impulsor de l’esdeveniment i estretament relacionat amb el la Fundació del Pare Manel, va fer que tot es replantegés, començant pel títol: Rubianes somos todos.
-
No només es farà l’habitual festival amb la participació de diversos artistes de la nostra escena, sinó que s’homenatjarà a l’humorista galaico-català que ens va deixar el passat mes de març als 61 anys.
-
Calia un major aforament i finalment han trobat lloc al Palau Sant Jordi. El proper dilluns 8 de juny artistes com Joan Manuel Serrat, Andreu Buenafuente, Carles Flavià, Àngel Pavlovsky, Tricicle, Lucrecia, Carles Flavià, Joan Lluís Bozzo, la troupe de Polònia, Xavier Sardà i Tequila entre molts d’altres. Gent com el Gran Wyoming o Loles León, admirador i amiga de Rubianes, volien participar en l’acte però els ha estat impossible per raons laborals.
-
Un homenatge que busca l’estreta vinculació entre artistes i espectadors: “Serà un festival popular on puguem recordar els moments que més ens agradin”, explica Joan Lluís Bozzo, responsable artístic de l’acte al costat de Pep Molina.
-
Andreu Buenafuente es referia a l’homenatge com una cosa necessària: “El trobo molt a faltar. És l’home més lliure que he conegut en la meva vida i des que no hi és aquest país és una mica menys sa”, ha declarat el showman.
-
Buenafuente reconeix que, malgrat les ganes de passar-ho bé, serà inevitable no anar amb l’estòmac apretat: “Amagarem les emocions i quan no puguem més, sortiran”. Bozzo no posa en dubte aquesta premonició: “Riurem i hi haurà algun moment emocionant”.
-
Les entrades més cares, a 35 euros, són les primeres que ja s’han esgotat. Amb pràcticament el 50% venut del total de 14 mil localitats disponibles, hores d’ara no es descarta ampliar l’aforament del Sant Jordi.
-
A més de l’acte d’homenatge, la gernamana de Pepe Rubianes, Carmen, posa en marxa Fundació Pepe Rubianes per ajuda al continent africà, per tal de donar continuïtat a la tasca que Pepe havia començat en els darrers anys de la seva vida.
-
Font: Christian Machío en www.teatral.net
-