Butaques i somnis: Pep Antón Muñoz

Mostrando entradas con la etiqueta Pep Antón Muñoz. Mostrar todas las entradas

TEXT: WILLIAM SHAKESPEARE

TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT

INTÈRPRETS: PEP PLANAS, JORDI VIDAL, JOAN VALENTÍ, ANNA YCOBALZETA, QUIMET PLA, CARLES MARTÍNEZ, LLUÍS SOLER, PEP ANTON MUÑOZ, XAVIER BOADA, SÍLVIA BEL, ALBERT AUSELLÉ, ISAAC ALCAYDE, MANEL SANS, SERGI MISAS, CONXITA SESÉ

PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

SALA GRAN (TNC)

La Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya es converteix durant mes i mig en una platja. Un dels grans coneixedors d'aquesta sala, Josep Maria Mestres, es torna a aliar amb Alfons Flores, dissenyador escenogràfic, per transformar un espai inhumà com aquest en un teatre més proper i íntim.

Un altre cop Joan Sellent torna a traduir al català les paraules shakesperianes amb total mestratge i sense sortir-se del vers. Tot un expert en matèria, que signa amb brillantor una excel·lent adaptació.

Els perills d'aquesta sala són ben coneguts per tots els mortals que algun cop a la seva vida l'han trepitjada, però aquesta vegada el so és clar, i els miralls que conformen part de l'escenografia no deixen gaires espais on l'ull de l'espectador no arribi. Un impressionat espai escenogràfic, clar, sense gaires mobles, unes quantes cadires de xiringuito de platja per jugar i algun altre cop amagat, dintre de la mateixa escenografia, permeten que ho important sigui que els actors juguen amb la força paraula.

El millor d'aquest joc, Quimet Pla, que dintre de la seva obligada borratxera permanent, cuida al detall cadascuna de les seves intervencions. Li acompanyen en les seves marxes, un magnífic Carles Martínez i una notable Mercè Comes. Anna Ycobaltzeta mostra una cara diferent a la típica rossa maca i presumida dels seus últims treballs. Sílvia Bel dibuixa una transformació de dona que es converteix en home, sense histrionismes ni altres patologies estranyes i pròpies d'aquestes transformacions. Pep Anton Muñoz, Lluís Soler, Pep Planas i Isaac Alcayde fan allò que millor saben fer i ho fan molt bé, tots sota un meravellós guió.

Desprès de El ventall de Lady Windermere i La casa dels cors trencats, Josep Maria Mestres demostra amb Nit de Reis que avui en dia és el millor director per omplir de rialles de qualitat tota la immensa platea de la Sala Gran del TNC.

NIT DE REIS

by Elisa Díez on 22:00

TEXT: WILLIAM SHAKESPEARE TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT INTÈRPRETS: PEP PLANAS, JORDI VIDAL, JOAN VALENTÍ, ANNA YCOBALZETA, QUIMET PLA, CARL...

FITXA ARTÍSTICA

TEXT: BERNARD SHAW

ADAPTACIÓ: JOAN SELLENT

DIRECCIÓ: JOSEP MARIA MESTRES

INTÈRPRETS: CARME ELÍAS, PEP CRUZ, SÍLVIA BEL, ABEL FOLK, ANNA YCOLBALZETA, CARME FORTUNY, ARTUR TRIAS, PEP ANTÓN MUÑOZ, SANTI RICART i CARLES SALES

PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

SALA GRAN (TNC)

La casa dels cors trencats és una de les grans obres de Bernard Shaw. Fa dues temporades el mateix Mestres ja ens va sorprendre amb l’adaptació de El ventall de Lady Windermere d’Óscar Wilde. Entre Chejov i Wilde s’emmarca aquest Shaw. Amb reminiscències chejovianes (però amb la ideologia que li faltava als drames de Chejov) de l’aristocràcia decadent que ja perdut bona part de la seva llum i ara es dedica a veure passar el temps i a preguntar-se què serà de la seva vida a partir d’ara.

Els personatges de la casa dels cors trencats són paranoics, fantasiosos, bojos però plenament conscients de la seva bogeria, o simplement com és el cas del Pep Cruz, la bogeria només li representa un escut contra el món que ja fa temps que ha deixat d’aportar-li alguna cosa de profit.

Sensacional direcció de Josep Maria Mestres, que torna a omplir la Sala Gran del TNC, després d’aquell inoblidable El ventall de Lady Windermere. Ningú com ell per a dirigir uns personatges que es riuen de la vida abans de que la vida es rigui d’ells.

La casa dels cors trencats compta amb un cartell d’absolut luxe. Un gran Pep Cruz, immesurable, fent de capità, en un intent infructuós de comandar la família, el seu particular vaixell cap a allò que van ser i ja no són. Una esplèndida Carme Elías, la seva filla gran, la llum que desprenen els seus gestos, les seves mirades de tan alt nivell que només ‘mostres’ d’escena com ella ho poden fer. Sílvia Bel, la filla petita del capità, aborda amb gran mestratge aquest paper i ens regala una de les seves millors interpretacions de la seva carrera. Pep Antón Muñoz i la seva vis còmica que aquí porta fins a l’extrem, capaç de despertar la riallada de tota la platea. Superb de principi a fi.

L’única que es queda fora entre tanta lucidesa escènica és l’Anna Ycolbalzeta. La seva veu resulta una mica estrident sobre tot quan plora i crida, desllueix algunes de les escenes d’aquest meravellós muntatge, que compta amb una impressionant escenografia, sobre tot a les dues primeres parts.

Malgrat que la Sala Gran aquesta temporada no ha aconseguit l’èxit que s’esperava, aquest muntatge pot ser un bon revulsiu per acabar de tancar la temporada amb dignitat.