per Jordi Bordes El Punt
Publicat: 15/04/09


Pep Tosar fa uns mesos va obrir amb nous companys de viatge l'última etapa del Círcol Maldà, convençuts que hi ha un públic que està desorientat perquè hi ha un tipus d'espectacles d'emoció i sensibilitat que s'ha retirat de les cartelleres convencionals. Des d'aquest divendres es representa Molts records per a Ivanov, una revisió reescrita per Albert Tola i el mateix Tosar, en què es fa una crítica a una intel·lectualitat que ha perdut els valors i a una societat que ha oblidat els homes de lletres i els de ciències. L'obra es podrà veure fins al 31 de maig. La producció del Teatre Principal de Palma no havia trobat, fins ara, un espai on representar aquest treball a Barcelona.

Ivanov, de Txèkhov, explica la crisi d'un intel·lectual que vol deixar-ho tot, probablement afectat per la notícia que la seva dona té una malaltia irreversible. A Molts records per a Ivanov aquesta buidor de l'escriptor i pensador es trasllada a tot el col·lectiu d'intel·lectuals. La seva crisi existencial es trasllada a la falta de valors d'uns pensadors que abandonen la resistència per la comoditat acadèmica o pseudoinstitucional. Pep Tosar, Lina Lambert i Blai Llopis protagonitzen un muntatge en què s'intercala present i passat.

L'equip del Círcol Maldà cita Pier Paolo Pasolini per denunciar un nou feixisme: el consumisme, amnèsic i uniformitzador. El feixisme polític, tot i les amenaces, no va ferir tant.


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: MARK RAVENHILL
TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT
DIRECCIÓ: JULIO MANRIQUE
INTÈRPRETS: DAVID SELVAS, MIREIA AIXALÀ i NORBERT MARTÍNEZ
PRODUCCIÓ: LA TROCA
SALA BECKETT


Després d'un bon inici amb Els Boscos de David Mamet precisament a la mateixa Sala Beckett, Julio Manrique hi torna amb Product avalat per la bona acollida de La forma de les coses la temporada passada al Lliure.

Product pensat com un monòleg, és l'intent d'un productor, David Selvas, de convèncer a una actriu, Mireia Aixalà, de que faci la seva pel·lícula amb l'ajuda del seu ajudant, Norbert Martínez. Durant els vuitanta minuts que dura la funció, el productor explicarà a l'actriu de que tracta el seu projecte, un film d'acció que barreja una tòrrida història d'amor, entre un membre d'Al Qaeda amb una occidental, amb el terrorisme islàmic.

Així de simple i així de complicat al mateix temps. Ravenhill descriu amb una gran ironia, patent durant tota la peça, la dificultat de les relacions entre Orient i Occident.

Julio Manrique ens demostra un cop més el seu mestratge en la direcció d'actors. David Selvas ens ofereix una de les seves millors interpretacions de la seva carrera i resulta totalment convincent i precís en cadascú dels seus gestos. Li acompanyen una Mireia Aixalà prou correcta al difícil paper d'ensenyar molt i dir ben poc i un Norbert Martínez brillant en les seves desmesurades intervencions.

Un gran 'product' que ha tingut poc recorregut en la cartellera barcelonina, com normalment passa amb les apostes, gairebé ningú s'arrisca en va. Esperem tornar-lo a veure ben aviat.

PRODUCT

by on 0:17
FITXA ARTÍSTICA TEXT: MARK RAVENHILL TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT DIRECCIÓ: JULIO MANRIQUE INTÈRPRETS: DAVID SELVAS, MIREIA AIXAL...


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: WILLIAM SHAKESPEARE
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: CARME PORTACELI
INTÈRPRETS: DAVID BAGÈS, MANEL BARCELÓ, GABRIELA FLORES, CARME GONZÀLEZ, ALBERT PÉREZ i DANI NEL·LO
PRODUCCIÓ: FEI i KOMBAT PRODUKCIONS
NAU IVANOW
Aquesta no és la història d’un rei al que destronen. Això només és la façana, Shakespeare parla del destronament del rei com concepte, d’un sistema totalitari on el rei mana per ordre de Déu. La violència, l’assassinat i la pressa de possessió d’un nou rei que farà el mateix que va fer el seu antecessor. Tot això passat per la mà de Carme Portaceli.
Ricard II en el segle XXI, amb l’incorporació de noves tecnologies, que es donen la mà amb les paraules escrites fa segles plenes de conspiració, intriga i sobre tot, traïció. Ricard II és la menys violenta de les peces de Shakespeare, és continguda, però manté moments de gran lirisme.
El gran Manel Barceló encapçala el repartiment, fent del mateix Ricard II, que en aquest muntatge ha perdut una força del seu i acostumat mestratge. Li manca força, decisió i empenta d’aquest rei, li manca credibilitat, i amb això la resta de paraules ja no fan falta. Li acompanya una correcta Gabriela Flores i un magistral David Bagès, que dóna vida a tres personatges ben diferenciats, però tots tres amb un toc de versatilitat que només li podria donar en Bagès. Però sense dubte el millor és Albert Pérez, que fa un gran Duc de York, de mirada penetrant i posada indiscutible de reialesa.
La història es desenvolupa en un garatge, la més baixa dels sentiments humans, en la part més baixa d’on conviuen. El lloc lúgubre i fosc acompanya als personatges en cada moviment, al mateix que el vestuari de Manel Soria, de cuir negre.
El muntatge, al més estil Portaceli, amb l’aportació de música i narració de Dani Nel·lo, pot sorprendre a l’espectador o deixar-lo indiferent, això només depèn de la força que aquest pensés que requeria la peça.

RICARD II

by on 15:54
FITXA ARTÍSTICA TEXT: WILLIAM SHAKESPEARE TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT DIRECCIÓ: CARME PORTACELI INTÈRPRETS: DAVID BAGÈS, MANEL BA...
A continuació us oferim la relació de guanyadors de la XII edició dels Premis Max de les Arts Escèniques, la gala dels quals es va celebrar ahir 30 de març al Teatro Cuyás de Las Palmas de Gran Canaria, organitzats per la Fundació Autor i la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).

Millor espectacle de teatre
2666 - Teatre Lliure, Grec´08, Teatro Cuyás/Cabildo de Gran Canaria

Millor espectacle de teatre musical
CABARET LÍQUIDO – Lavi e Bel, S.L.

Millor espectacle de dansa
SIRENA A LA PLANCHA– Sol Picó Cia de danza SL

Millor autor teatral en castellà
JUAN MAYORGA – La tortuga de Darwin

Millor autor teatral en català o valencià
CAROL LÓPEZ – Germanes

Millor autor teatral en basc
RAUL CANCELO, IZPIÑE SOTO, ARGIA GARDEAZABAL, PIO ORTIZ, JULEN GABIRIA, - Superplast

Millor autor teatral en gallec
EDUARDO ALONSO - Extrarradios (Comedia das mulleres desamparadas)

Millor adaptació d’obra teatral
ALBERTO SAN JUAN - Argelino, servidor de dos amos

Millor composició musical per a espectacle escènic
CARLES SANTOS – Tirant lo Blanc

Millor coreografia
TERESA NIETO, JESÚS CARAMÉS, DANIEL DOÑA, MANUEL LIÑAN, OLGA PERICET, VANESSA MEDINA – De cabeza

Millor director d’escena
ANDRES LIMA – Argelino, servidor de dos amos

Millor director musical
CARLES SANTOS – Tirant lo Blanc

Millor escenografia
MAX GLAENZEL, ESTEL CRISTIÀ – 2666

Millor figurinista
ANGELINA ADLAGIC – Barroco

Millor disseny d’il•luminació
JUAN GÓMEZ CORNEJO – Barroco

Millor actriu protagonista
CARMEN MACHI – La tortuga de Darwin

Millor actor protagonista
JAVIER GUTIÉRREZ – Argelino, servidor de dos amos

Millor actriu de repartiment
NOELIA NOTO – Carnaval

Millor actor de repartiment
PAUL BERRONDO – Germanes

Millor intèrpret femenina de dansa
TERESA NIETO – De cabeza

Millor intèrpret masculí de dansa
DAMIÁN MUÑOZ – Staff

Millor espectacle infantil
LA VIDA DE UN PIOJO LLAMADO MATÍAS – El Espejo Negro

Millor espectacle revelació
HNUY ILLA– Kukai-Tanttaka

Millor empresari o productor privat d’arts escèniques
ANIMALARIO - Argelino, servidor de dos amos

Premi d’Honor
Miguel Narros

Max de la Crítica
Mes de Danza

Max de Noves Tendències
Escena Contemporánea

Premi Hispanoamericà
Roberto «Tito» Cossa

Premis Max 2009

by on 15:42
A continuació us oferim la relació de guanyadors de la XII edició dels Premis Max de les Arts Escèniques, la gala dels quals es va celebrar ...


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: HENNING MANKELL
ADAPATACIÓ: FELIU FORMOSA
DIRECCIÓ: MAGDA PUYO
INTÈRPRETS: JORDI MARTÍNEZ, MUNTSA ALCAÑIZ i FERRAN CARVAJAL
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA i CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES DE TERRASSA
SALA PETITA (TNC)


Diuen que a la tercera va la vençuda, però en aquest cas no. Antílops no és una obra gaire desconcertant, a l'estil Mama Medea, on no hi havia ni ordre ni concert, però aquí les relacions entre els personatges no flueixen, no hi ha connexió, no hi ha feeling. I això als ulls de l'espectador es fa insofrible.

Antílops narra l'últim dia d'un funcionari que porta onze anys vivint a l'Àfrica mentrestant espera a que arribi el seu substitut. Hora i mitja per veure el que els europeus han fet del continent africà. Àfrica es revela contra els seus colonitzadors en forma d'insectes, els cucs ataquen sense gaire èxit.

Un gran text de Mankell, malgrat que l'adaptació de Feliu Formosa deixa molts 'però'. Li manca la decisió d'esborrar certes parts que no aporten gens al conjunt i que només fan perdre el fil a la història principal.

Puyo desaprofita la impressionant escenografia de Ramon Simó, i un altre cop més (amb el record de Mama Medea força present) ens ofereix uns personatges plans i l'únic capaç de trencar amb això, en cert moments, és Jordi Martínez, que intenta salvar a Muntsa Alcañiz sense aconseguir-ho en cap moment, ja que no fa del seu personatge creïble en cap moment.

Tot plegat fa que sigui una veritable llàstima que el gran text de Mankell quedi tant desaprofitat com li succeïx a aquesta proposta fallida del TNC. Àfrica haurà de seguir esperant una altra vegada.

ANTÍLOPS

by on 17:15
FITXA ARTÍSTICA TEXT: HENNING MANKELL ADAPATACIÓ: FELIU FORMOSA DIRECCIÓ: MAGDA PUYO INTÈRPRETS: JORDI MARTÍNEZ, MUNTSA ALCAÑIZ ...


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: PAU MIRÓ
DIRECCIÓ: PAU MIRÓ
INTÈRPRETS: VICTOR PI, ÀNGELS POCH, ANNA ALARCÓN, ÓSCAR MUÑOZ i BERNAT QUINTANA
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA TALLERS (TNC)
De Búfals a Lleons. La cosa va d'animals i encara ens queden les Girafes. Malgrat que siguin històries independents, totes dues es desenvolupen en una bugaderia. Sempre hi ha roba bruta per rentar.
Les relacions familiars, aquesta vegada localitzades al barri del Raval de Barcelona, l'amistat, l'amor, la confiança conviuen en hora i mitja de funció.
Un noi, Bernat Quintana, entra a una bugaderia amb una camisa de marca tacada de sang i un ganivet. A partir d'aquest simple fet de voler rentar la camisa es desenvolupa tota la història.
Al mateix que Búfals, els Lleons també estan tenyits d'elements surrealistes, màgics, però sempre amb un fi toc d'humor.
Aquest increïble argument es veu reforçat per la gran direcció de Pau Miró que sap treure suc a cadascú dels personatges que ell mateix crea. I per si fos poc, compta amb un espectacular i meravellós cartell interpretatiu dels més veterans Àngels Poch i Victor Pi a Òscar Muñoz, Anna Alarcón i Bernat Quintana.
Amb una mica menys de violència física, aquestos 'Lleons' juguen més a atacar el costat psicològic dels personatges i dels espectadors.
Ara només ens queda esperar les Girafes per a que la dramatúrgia de Pau Miró ens torni a sorprendre agradablement els nostres sentits.

LLEONS

by on 9:37
FITXA ARTÍSTICA TEXT: PAU MIRÓ DIRECCIÓ: PAU MIRÓ INTÈRPRETS: VICTOR PI, ÀNGELS POCH, ANNA ALARCÓN, ÓSCAR MUÑOZ i BERNAT QUINTANA...