A William Shakespeare ningú el fa callar. Les paraules del bard -de qui aquest 2014 se celebra el 450è aniversari- segueixen omplint les platees de tot el món. També les de Barcelona, que aquesta temporada es rendeixen al més brillant diseccionador de la condició humana. Un bisturí precís, poètic, profund, intens, visionari. «L'inventor de l'humà», que diria Harold Bloom. Els dos grans teatres de la ciutat, el TNC i el Lliure, i altres cinc sales de la ciutat revisitaran els seus textos, a més a més del Festival Temporada Alta, que acollirà un operístic i brutal Macbeth que l'africà Brett Bailey ha traslladat al Congo.
Victòria d'Enric V ha alçat el teló del Lliure, que s'acostarà quatre vegades més al bard. Avui mateix, Lluís Pasqual dirigirà Love for Shakespeare, lectura dramatitzada de les «paraules del més sant de tots els laics que sobreviuen el pas d'una llengua a una altra perquè contenen tots els sentiments». A l'estimat autor s'hi torna cada vegada «per comprovar de quina matèria estem fets els humans», afegeix el director del teatre, que programarà dues grans produccions al voltant seu: My perfect mind, amb l'il·lustre Edward Petherbridge en escena, i l'esperada entronització de Núria Espert, que se cenyirà la corona del Rei Lear sota la direcció del mateix Pasqual.
SOMNIS I MALSONS AL TNC / A Joan Ollé li fa «por» Shakespeare. «És molt savi, un gran enigma», diu. És per això que només compta amb un llunyà Romeu i Julieta en el seu llarg currículum. El 19 de novembre tornarà a enfrontar-s'hi: estrenarà a la Sala Gran del TNC El somni d'una nit d'estiu, que, aclareix, més que somni és un malson. «L'amor és perillosíssim, no tot és agradable. Els personatges de l'obra no paren de trair-se, gairebé es maten. No és Disney», apunta Ollé, que ha imaginat una Atenes i un bosc amb els set nans de Blancaneu, homes amb faldilles i artesans beckettians.
«El teatre ha de mirar endavant. És a dir, ha de mirar Shakespeare», cita el director, que dóna raons per revisitar eternament el pare de Hamlet. «Als seus textos s'hi veuen tots els plecs de la condició humana. Era enciclopèdic, com ho era el públic, que en sabia molt. Va ser una època de gran riquesa filosòfica i moral».
No passen els anys per a les baixeses de l'home. Per això l'univers descrit pel geni de Stratford-upon-Avon segueix servint de mirall a la nostra realitat. Així passa amb Timó d'Atenes, que David Selvas ha vestit de contemporaneïtat i estrenarà a la Biblioteca de Catalunya (hi farà temporada al novembre). Julio Manrique encapçala un extens elenc en la pell d'un ciutadà ric i poderós, generós i mecenes, a qui se li torça la sort. En la davallada, els amics li giraran l'esquena i ell vomitarà la seva ràbia contra tota la societat i el sistema.
«És una obra tan actual que es podria tractar de qualsevol líder antisistema d'avui en dia. Mostra que, encara que les coses no canviïn, sempre està bé que algú intenti canviar-les», comenta Selves. «Sembla que Shakespeare l'hagi escrit per a nosaltres», intervé Manrique. És una història trista, afegeix, que ens planteja «si tot el que provoquen els diners val la pena».
Desdèmona, una creació passada pel tamís feminista de Paula Vogel, arribarà a la Sala Muntaner el 12 de novembre. Tres actrius consagrades -Alba Florejachs, Sara Espígul i Carmela Poch- recrearan Desdèmona, la criada Emília i la prostituta Bianca, personatges d'Otel·lo amb qui l'autora nord-americana, premi Pulitzer, va jugar lliurement a Desdemona, a play about a handkerchief. El robatori d'un mocador desencadena una trama de gelosia i de desitjos de llibertat en un món d'homes, explica Florejachs. «Les tres dones maquinen per ser més lliures, cada una pensa que les altres són més felices». Amb direcció de Martí Torras, el muntatge suposa el debut de la companyia La Mandona.
Al desembre, Els Pirates assaltaran Nit de reis al Círcol Maldà. «Ens sentim molt pròxims a les inquietuds dels joves personatges», diu Laura Aubert, que fa doblet shakespearià, ja que també participa en Victòria d'Enric V, dirigida per Pau Carrió, al Lliure. Nit de reis, una «comèdia agredolça, dramàtica», defineix l'actriu, furga en el desig i la lleugeresa de les relacions amoroses. Per al director, Adrià Aubert, aquestes relacions a vegades són tan fingides que «resulten perverses». «Shakespeare s'adona que al darrere de tota comèdia hi ha una història de veritat, amb personatges que la pateixen i viuen intensament. Aquesta és la grandesa de l'autor, el que el fa pròxim als nostres dies», defensa.
TORNA HAMLET / Per Nadal dues sales alternatives revisitaran el bard. Raimon Molins i Marc Chornet remodelaran la Sala Atrium per acollir una versió moderna de Hamlet, amb vídeos. «Anirem a l'essència», avança Molins. El Teatre Akadèmia estrenarà la comèdia Com vulgueu (Al vostre gust), amb direcció de Dugald Bruce-Lockhart, de la companyia Propeller, que ja va entusiasmar amb la seva alegre i fresca Romeu i Julieta. «Shakespeare confronta el món de la cort amb el de la llibertat de l'ésser humà i la necessitat de regenerar-se, idea molt apropiada en aquests temps», destaca Mercè Managuerra, directora de la sala. El bard parla a l'home d'avui i el seu discurs és inesgotable. Shakespeare for ever.
