Mostrando entradas con la etiqueta Escarlata Circus. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Escarlata Circus. Mostrar todas las entradas
Font: Xavier Castillón (elpuntavui.cat)
La companyia Escarlata Circus, que des fa 25 anys integren Bet Miralta i Jordi Aspa, instal·larà el seu envelat a l'interior de la sala La Planeta de Girona per representar-hi el seu espectacle Llenties i marabú, en set funcions que tindran lloc els dies 23, 26, 29 i 30 de desembre, a les 12 del migdia, i els dies 22, 27 i 28 de desembre, a les 6 de la tarda. És el primer any que La Planeta programa un espectacle per Nadal.
En aquest espectacle, del qual van oferir un tast també a La Planeta durant l'acte de lliurament de l'últim premi Just Manuel Casero, Escarlata Circus ha tornat a treballar amb Sergi López com a director, després d'haver-ho fet ja a Velcru Prupulsu (1992). De fet, Llenties i marabú es va estrenar abans que Devoris causa i Pugilatus, dos espectacles que es van poder veure a Girona els anys 2008 i 2011, respectivament, dins del festival Temporada Alta. En canvi, Llenties i marabú, estrenat el 2005, no s'havia vist mai fins ara a Girona. “Aquest espectacle recull i tanca tota una època d'Escarlata Circus. És un espectacle de circ concentrat, sense floritures. Són una successió de números molt curtets, amb els quals hem volgut anar a l'essència del nostre circ”, expliquen Miralta i Aspa, els dos únics intèrprets que donen vida als diferents personatges de Llenties i marabú, des dels “estrafolaris” Ludmila i l'Alfonsu fins Campanelli, “el gran trencador de cadenes i proclamador de la llibertat”.
La vela de vellut vermell que Escarlata Circus ha instal·lat prèviament en carrers i sales de mitja Europa –reciclada d'un espectacle anterior, com alguns dels números– reduirà a la meitat l'aforament de La Planeta, amb 80 localitats per funció. “Creiem en els petits formats, on la proximitat del públic amb els actors i entre el públic mateix dóna com a fruit una solidaritat comunitària i es genera una energia màgica, que per uns moments esborra l'egoisme que malaltissament s'apodera de la nostra societat. Creiem en els nostres espectacles com una solució terapèutica i un bon sanejament de l'esperit”, diuen la Bet i en Jordi.
“Aquest espectacle és molt firaire, de xarlatans, i així com a Devoris causa i Pugilatus s'explicava una història, a Llenties i marabú també hi ha una història, però l'eix vertebrador són els números de circ. Aquest és un espectacle sobre la felicitat”, expliquen els membres d'Escarlata, que preparen nou espectacle per al 2014.


Font: Laura Serra (www.ara.cat)
"Sort que existeix l'estranger, si no no existiríem", sentencia Bet Miralta. Després de 25 anys de carrera, han assumit gairebé amb l'esportivitat d'un saltimbanqui que els seus espectacles facin més carretera a l'estranger que a casa seva. Escarlata Circus celebra 25 anys com a companyia i, per primera vegada, ha estat convidada pel festival Grec a fer estada a Barcelona. Hi presenten els tres últims espectacles de creació que ja han portat per mig Europa: avui tanquen les funcions del clàssic entranyable Llenties i Marabú (2005) i de la boxa metafòrica del Pugilatus (2011), i el cap de setmana que ve presentaran el singular circ amb verdures de Devoris causa . Aquest muntatge íntim, dins d'una carpa on dos personatges ens conviden a un banquet misteriós, es va estrenar el 2008 i porta més de 350 representacions, entre les quals un mes a Salzburg i dos mesos estables a Anvers. "M'encantaria que això passés a la meva ciutat", diu Miralta. A Catalunya només l'han vist en nou places.
Jordi Aspa i Bet Miralta van trobar-se a París, quan tots dos estudiaven circ. Ella feia classes d'acrobàcia, manipulació de fuets i equilibris sobre una cadena fluixa i ell tenia un número amb un gosset que de seguida va fer gira amb el circ Fratellini. "Vam ser al bon lloc a la bona hora. Vam viure l'explosió del circ a França i potser això ha fet que ens coneguin més allà que aquí". A França hi van estar del 1984 al 1987 i van tornar, "cadascú pel seu cantó", remarca Aspa. Van retrobar-se per fer un primer bolo a Catalunya el juliol del 1987, al festival del Montseny. D'allà en va sortir l'embrió de la companyia, que es va foguejar passant el barret al capdavall de la Rambla i al Parc de la Ciutadella. Es feien anomenar Cia. de Circ, Meravelles i Varietats. L'activista escènic Arnau Vilardebò els va descobrir i els va convidar a la Marató de l'Espectacle, que precisament es feia entre el Mercat de les Flors i el que avui és el Teatre Lliure, on aquests dies actuen i hi tenen instal·lada una exposició commemorativa.
Escarlata Circus va néixer mesos després. Tenen a la seva trajectòria vuit espectacles de creació que han anat evolucionant del circ tradicional cap a una dramatúrgia més complexa, que combina el clown , la manipulació d'objectes o el moviment, i els allunya de "la proesa", com diu Aspa, i els acosta al teatre. "La nostra creació és molt espontània, molt essencial. Després d' Els turistes(1995) vam voler anar més enllà i vam comptar amb col·laboradors externs per obrir-nos a noves maneres de fer més enllà del circ. Potser va ser per la influència francesa, ens hem inventat mons. Sempre hem volgut anar a fons, a tocar, que no surtis indiferent. El nostre segell és que som punyents", diu Miralta. Al marge de la seva trajectòria, el tàndem d'Escarlata té un paper crucial en la divulgació i expansió del circ a Catalunya, gràcies a l'èxit del festival Trapezi de Reus, que van fundar el 1997 i han dirigit 15 anys.


Escarlata Circus fa una mini temporada a Barcelona, tot coincidint amb els seus 25 anys d'història. La veritat és que és una companyia de batec lent, de corredor de fons. El Festival Grec de Ramon Simó els ha donat la plaça que fins ara, pràcticament, tenien negada, tot i ser un grup tiet de moltes formacions d'avui. Responen a la fórmula del circ contemporani, en què l'acrobàcia i el gag s'empelten d'una dramatúrgia absorbent. El mateix espai queda imbuït per uns universos honestos, genuïns. Escarlata Circus celebra les noces d'argent amb la professió. Amb el volum de Jordi Aspa, aquest metall es torna mal·leable. Res s'hi resisteix i Bet Miralta marca la pauta, Sembla que Escarlata, en realitat, sigui una nau que, cada cop, aterra en un planeta diferent. I tot el que han après del viatge anterior es queda a les maletes. Aconsegueixen que ocupi poc. Només cal veure la seva exposició minimalista sobre la seva història al passadís de l'Espai Lliure (tota una declaració d'intencions). No són nostàlgics, els enamora més descobrir altres horitzons.
Llenties i marabú (funcions fins avui) és un final d'etapa. Tant és un final, que van reciclar cortines, i l'atrezzo d'espectacles anteriors per bastir una carpa molt petitona en què els personatges atrapen per la transparència i sorprenen quan fan números de circ: el fuet, el llançament de destrals i l'equilibri a la corda fluixa. Sembla un moment estrafolari i és la base principal del circ, el moment del més difícil encara.
Devoris causa, que també arribarà (del 25 al 28), la carpa captura l'olor d'un wok dramatúrgic. Es va cuinant mentre Aspa i Miralta juguen i aprenen a manipular un titella construït amb verdura. Un joc sanguinari final convertirà el públic –sempre que ningú hagi robat les culleres escampades pels bancs– en una mena de caníbal sense cor. Joc i poesia amb un humor entre gore i tendre.
Per fi, Pugilatus. Sense manies. Arraconen qualsevol exercici de circ. Potser sí que els dos personatges acaben prenent un aire de pallasso eixelebrat, amb alguna patacada sonora, i competició de bufetades. Són uns personatges tendres, un altre cop: Aspa és una mena de boxejador i Piero Steiner, el seu entrenador, que estima i alliçona. Un treball de recerca que configura una dramatúrgia molt oberta, amb instants preciosos i d'altres de rematadament divertits, per ingenus. Paga la pena asseure's i trobar el cor de nen. Però sense abandonar mai la mentalitat complexa d'adult, per poder entendre que el joc patètic té un punt fosc, de perdedor, de realisme aclaparador.
Quan van presentar aquest muntatge a Barcelona –es va estrenar al Temporada Alta– van posar-hi bemolls tot criticant que Barcelona els era una plaça més estranya que Amsterdam, posem per cas. Segurament, la queixa tenia un punt de trampa perquè ja devien estar lligant amb Simó una estada dins del Grec. Exdirectors del Festival Trapezi, que van fundar a Reus, també van denunciar la sensació d'aturada general quan ja feia temps que renunciaven al seu càrrec per donar--se temps per crear. Avui, la salut del circ a Catalunya, tot i la misèria de gires i places que reben les companyies, és bona. La Central del Circ, encaraper descobrir per a molts, carbura i potencia el talent i fa bona la manera de gestionar-lo. Si els artistes avui encara viatgen a fora per completar la formació i llaurar-se l'arrencada professional, Aspa i Miralda també ho van fer fa unes dècades. Il·lusos, van tornar a treballar a Catalunya. Han aconseguit que bategui un cor de pedra. El seu circ supera etiquetes i es marida amb emocions.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)