Butaques i somnis: David Anguera

Mostrando entradas con la etiqueta David Anguera. Mostrar todas las entradas

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: ENRIC CAMBRAY

INTÈRPRETS: DAVID ANGUERA, RICARD FARRÉ, MARTÍ SALVAT i ENRIC CAMBRAY

DURADA: 1h 30min

TEATRE GAUDÍ

Cada vegada hi ha menys dubte que el món és pels que s'arrisquen, pels que no es conformen amb el que tenen i busquen més enllà. Un clar cas el tenim en el fins ara actor multidisciplinar, l'Enric Cambray, ja se li ha quedat petit el traje d'actor i ara s'arrisca com a dramaturg i director de teatre.

Els guapos són els raros tenen un target molt determinat, un públic jove, urbà i si són fans dels Manel millor. Una servidora, no ho és, i també va entendre i vaig entrar al joc. Divertida, enginyosa i irònica la primera hora, que perd una mica de força els darrers 30 minuts. Potser és el primer error de l'òpera prima que aspira a allargar-se quan amb 20 minuts menys hagués estat més que suficient.

Tres actors joves, però suficientment preparats per captivar el públic i ficar-se'l a la butxaca des dels primers minuts. El mateix Enric Cambray també interpreta, i es noten les tablas, es troba com peix a l'aigua i ens regala uns 15 minuts d'interpretació d'autèntic luxe.

Cultura actual però amb un viatge al passat, els noranta van marcar a tota una generació i Cambray ha volgut fer-los un petit homenatge. Els guapos són els raros et deixa una sensació de positivisme power després d'haver vist una barreja entre Salvados por la Campana i Verano Azul. Això sí, crec que després de veure-la, els ous Kinder han passat a tenir una dimensió desconeguda. Beneïts els que s'arrisquen i ens demostren que el teatre sempre tindrà futur.

ELS GUAPOS SÓN ELS RAROS

by Elisa Díez on 17:29

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: ENRIC CAMBRAY INTÈRPRETS: DAVID ANGUERA, RICARD FARRÉ, MARTÍ SALVAT i ENRIC CAMBRAY DURADA: 1h 30min TEATR...

TEXT: VICTORIA SZPUNBERG

DIRECCIÓ: GLÒRIA BALAÑÀ i ALTIMIRA

INTÈRPRETS: FRANCESC GARRIDO, ARMAND VILLÉN, MARI PAU PIGEM, DAVID ANGUERA

DURADA: 1h 10 min

PRODUCCIÓ: TANTARANTANA TEATRE S.L. i FESTIVAL GREC 2012

TEATRE TANTARANTANA

Anar a veure una obra que no tens ni idea de que va i que resulti ser un puzle de peces que fins a gairebé el final no encaixen passa, i sortir amb totes les peces desencaixades i sense saber encara de què va també. Gairebé 24 hores més tard i havent-te explicat les històries, el puzle s'ha completat.

Boys don't cry és una obra sobre el poder. Dues vells amics, el Jordi (l'Armand Villén), un polític amb èxit i el Walter (el Francesc Garrido), un dramaturg/guionista fracassat protagonitzen una història plena de realitat, somnis, fracassos, guanyadors i perdedors, que es precipiten cap a una caiguda lliure.

La història amaga parts fosques de les personatges i l'escenografia tampoc és el que sembla. Una oficina, on només es seu la persona amb poder també és significatiu. Però el més soprenent de la posada en escena és la petita escena en la que els actors interpreten a les fosques. Desconcertant per al públic i poc útil ja que el valor del teatre és veure les expressions a les cares dels actors.

Les interpretacions comencen agafen més força sobretot en l'univers de somnis, on els tres actors principals es deixen portar per la seva imaginació i els seus personatges canvien completament i es converteixen en éssers sense preocupacions amb l'única premissa d'explicitar la seva bogeria.

A Boys don't cry li manca a estones una embranzida per un text que no s'acaba d'arrodonir i que deixa molt fils que l'espectador haurà d'anar cosint de camí a casa.