Una nova vida per a La Caldera


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Els coreògrafs de La Caldera es posen el casc per poder habilitar un espai comú i recuperar l'esperit del que van generar el 1995 al carrer Torrent d'en Vidalet de Gràcia. Ara, tornen a començar a les Corts. A les sis sales de cinema del Renoir, que va tancar el juny del 2012, s'hi habilitaran tres sales d'assaig i es podrà habilitar una petita oficina per a l'equip de La Caldera, a més d'un espai de coworking, pensat per acollir companyies.
De 1.000 metres quadrats es passarà a 1.600. Hi haurà, per exemple, un espai més gran per habilitar un bar, i també es mantindrà una sala per al magatzem. Una altra de les diferències notables del canvi és que, si el 1995 La Caldera va néixer com una iniciativa privada, que rebria un suport econòmic, ara l'espai és públic, ja que es considera una fàbrica de creació de l'Ajuntament de Barcelona, que assumeix el cost d'aquestes petites reformes. Ara, a les Corts, la gestió es farà a través del consens dels representants de l'Ajuntament, les associacions de companyies de dansa i la dels ballarins, juntament amb La Caldera. Ara com ara, el conveni parla només de sis anys. En els tres primers, els socis fundadors de La Caldera podran disposar de fins a un 50% dels serveis que es facilitin al carrer Eugeni d'Ors. Tots els usuaris (siguin socis o no) tindran les mateixes condicions, “no hi haurà jerarquies”, aclareix Alexis Eupierre, director artístic de La Caldera des del 2009. El segon trienni, haurà desaparegut aquesta quota. De fet, l'equip de La Caldera ja treballa amb la regeneració des que Eupierre ha passat a ser el director artístic.
Les previsions d'Eupierre són que la reforma (de la qual La Caldera consta com a promotora d'obra) s'allargarà només tres mesos. Mentre s'habilitin les sales com a espais d'assaig (encara hi ha les butaques instal·lades i el pendent, que caldrà deixar sense caiguda per fer estades de residència artística) s'aniran treballant les convocatòries perquè els artistes interessats a disposar de sales d'assaig puguin apuntar-s'hi. Tot i que no hi hagi especificades les fàbriques de creació per gèneres artístics (teatre, dansa, circ...), La Caldera compta ser compatible amb el Graner (la fàbrica de creació vinculada al Mercat de les Flors), però també amb sales privades com La Poderosa o La Piconera, “amb qui ja tenim una relació d'anys”, apunta el director artístic. A Les Corts, també hi ha espais en què es treballa la dansa, com el Centre Cívic veí, cosa que convida a una relació estable. També tenen el suport de l'Institut del Teatre, que, precisament avui (i fins al 12 de setembre) és la seu de La Caldera Barcelona Dance and Scenic Arts International Meeting Point, mentre no disposin d'un espai propi.Els socis fundadors de La Caldera que es mantenen en l'aventura són Carles Mallol i Montse Colomé (O Tempo Voa), Inés Boza (Senza tempo), Toni Mira (Nats Nus Dansa), Álvaro de la Peña (Iliacán), Claudia Moreso (Mons) i el propi Eupierre. Sol Picó va marxar quan va obrir La Piconera. Lipi Hernández i Carles Salas,que ja no tenen companyia estable, també s'han desmarcat. En els últims anys, han entrat nous creadors com Roser López Espinosa, Maria Campos /Guy Nader, Sarah Anglada, Sebastian García Ferro, Iris Heitzinger i el col·lectiu interdisciplinari Tantagora, que freguen la trentena d'edat.
La Caldera vol estar ben oberta perquè “quedi per a la ciutat i per a la dansa”. “Que la gent que ve darrere trobi un espai, sigui per a gestió o per raons artístiques, amb què perduri l'esperit de La Caldera”, que es va crear, fa 20 anys, a partir de les necessitats de les companyies del moment.
Llum al final del túnel
Els últims temps han estat devastadors per a les companyies de dansa catalanes. El tancament, fa tot just un any, de La Caldera no va ajudar gens a reorganitzar el sector. De fet, calcula Eupierre, en els dos darrers anys, La Caldera ha patit un 45% de retallades en les ajudes econòmiques. I és en aquests mínims que han d'assumir la reinstal·lació a les Corts. En el conveni, queda establert que La Caldera cedeix tot el material (des de linòleums fins a focus i equips de música per habilitar les noves sales d'assaig). Les companyies s'han desfet per la impossibilitat de mantenir equips de producció i distribució. És conseqüència de les retallades i de la reducció dràstica de gires arreu de Catalunya i l'estat espanyol. Ara, es limiten a integrar el director i coreògraf, que prova de complir també les funcions logístiques. La Caldera proposa ara que les companyies encarreguin plans de comunicació, producció i distribució al seu mateix equip: és la fórmula que proposa Eupierre per garantir “una certa estabilitat dins de la precarietat” actual.
La invitació de l'Ajuntament de cedir l'espai a La Caldera és de les poques bones notícies per a la sostenibilitat de la dansa a Catalunya. La incertesa d'aquest espai va començar quan van tenir les primeres dificultats per renovar el lloguer. Pels volts del 2008, la propietat va proposar vendre l'espai, una iniciativa que els de La Caldera van veure bé, perquè era un preu raonable, sempre que tinguessin el suport municipal. L'Ajuntament va descartar transformar, llavors, aquella iniciativa privada en una nova fàbrica de creació (que s'estaven implantant arreu de la ciutat). Dos anys més tard, la propietat va construir i vendre lofts a tocar de La Caldera. Eupierre admet que haurien d'haver denunciat l'obra perquè la van fer amb una qualitat d'aïllament insuficient. Tot i que La Caldera va mirar d'insonoritzar des de la seva finca, les denúncies van implicar un desnonament per no complir amb la llicència d'activitat (per posar l'espai en regla calia una inversió superior al milió d'euros que era impossible de finançar). Tot i que l'equip de La Caldera va buscar altres espais a Gràcia, amb la complicitat del districte, i aventurant una continuïtat com a organisme públic, això va resultar insuficient. El districte de les Corts els ha rebut amb els braços ben oberts i ha manifestat l'interès de “reivindicar la dansa”. Després del teixit amb el veïnat que s'havia aconseguit a Gràcia, caldrà partir de zero per repetir-lo a les Corts. Aquest és el nou repte.

No hay comentarios:

Publicar un comentario