'Macbeth' tanca el cicle sobre Shakespeare de la FEI

Poder. Corrupció. Passions. Por. Venjança. Dolor. Mort. Macbeth. Aquest magistral compendi de pulsions humanes torna la setmana que ve a la cartellera teatral barcelonina en el tancament del cicle sobre William Shakespeare de la Factoria Escènica Internacional (FEI), la companyia que impulsa Carme Portaceli i que té la seu a la Nau Ivanow. Shakespeare X4 compta amb quatre muntatges de factura molt diferent: Ricard II, que va estrenar la mateixa Portaceli, Molt soroll per a Shakespeare,música i paraula amb la firma de Dani Nel·lo i a punt d'iniciar la seva gira, Conte d'hivern, de la directora de la FEI i que arribarà al Romea al febrer, i aquest Macbeth, que s'estrenarà dilluns que ve a la Nau Ivanow.

És ara el torn de Carles Fernández Giua, exdeixeble de Portaceli, que firma la direcció i adaptació d'aquesta gran tragèdia de Shakespeare. Òbviament la seva mirada a la peça és contemporània, amb una escenografia despullada i projeccions de situació -els dos elements amb la firma d'Eduardo Szwarcer- a més d'un vestuari atemporal. Fernández ha treballat sobre el text «a pèl» en una respectuosa feina de «reducció» que manté la seva estructura. Ha limitat el nombre de personatges, que reparteix entre cinc actors. Només Dani Arrebola (Macbeth) i Laia Martí (Lady Macbeth) no doblen; Marc Garcia Coté, Pau Sastre i Jordi Brunet es multipliquen.

Fernández troba en Macbeth la temàtica social que ha definit la seva trajectòria com a director, amb peces com La conquesta del Pol Sud, que dóna nom a la companyia coproductora del muntatge. «Macbeth entra en el món individual de les passions i desitjos, i les conseqüències que té en el camp col·lectiu», diu sobre l'ambició de l'heroi que el porta a assassinar Duncan, rei d'Escòcia, instigat per la seva dona.

En el seu treball sobre Macbeth, el director s'ha fet preguntes actuals per a les quals no troba resposta reconfortant. «¿Fins a quin punt hem d'estar atents als nostres governants? ¿Què tenen a veure la violència amb la por de perdre alguna cosa com li passa a Macbeth? ¿Queda lloc per a l'esperança?». Sobrevolant-ho tot hi ha el llenguatge de Shakespeare, definit pel seu impuls cap a l'acció i pel seu altíssim nivell poètic, segons el director d'aquesta versió «descarnada» d'una de les grans tragèdies de l'autor.

Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)