Butaques i somnis: Roser Tàpias

Mostrando entradas con la etiqueta Roser Tàpias. Mostrar todas las entradas

TEXTO: FEDERICO GARCÍA LORCA

ADAPTACIÓN: MARC CHORNET y ANNA MARIA RICART

DIRECCIÓN: MARC CHORNET

INTÉRPRETES: ALBA JOSÉ, MARTÍ SALVAT, XAVIER TORRA, ARIADNA FÍGOLS, ISABEL SORIANO, ROSER TÀPIAS y CRISTINA LÓPEZ

DURACIÓN: 1h 30min

PRODUCCIÓN: PROJECTE INGENU i TEATRE AKADÈMIA

TEATRE AKADÈMIA

Valga decir que tenía una visión completamente diferente de la que Marc Chornet y Anna Maria Ricart han mostrado en esta Yerma. Cuando la leí hace ya algunos años me pareció una de las obras más sombrías de Lorca, pero en este montaje de Projecte Ingenu hay mucha luz e incluso esperanza, cosa que nunca imaginé ver en un Yerma.

La adaptación ha contemporaneizado la acción, no sólo por la aparición de elementos que le dan un ligero anacronismo: una radio digital, un teléfono móvil o incluso un predictor, sino porque han eliminado, muy sabiamente, el recuerdo a la tradicción andaluza de palmas y "olés". Situada en un espacio atemporal, solamente el castellano de Lorca nos podía llevar a principios de siglo XX, pero en contadas ocasiones, el resto navegamos en un mundo rural, donde nos sumerge la preciosista escenografía de Laura Clos 'Closca'. Tierra, vides y una cama inerte nos dan la bienvenida a esta tragedia.

Alba José no ha querido caer en la lágrima fácil y durante los noventa minutos de duración, no hay más vida que la luz que desprende su mirada. Sus intentos por dejar de ser la comidilla de sus vecinas, sus "amigas" y la lucha por el honor, el honor de ser capaz de darle un hijo a su marido. Lejos del sentimiento de repudien de otras épocas, esta adaptación muestra a Yerma como la mujer heroína, no hay resentimiento, no se vence a quien no tiene nada que perder.

Marc Chornet vuelve al simbolismo que ya magistralmente plasmó en Hamlet, con un simple toque cambio en la escenografía, la vida que reflejan las vides en plena primavera verde, se vuelve marchita con la llegada del otoño. Acompaña a la maravillosa escenografía de la Closca el espectacular diseño de iluminación de David Bofarull, que alcanza su culmen con la escena de la noche de juega de Yerma y sus amigas.

Con Alba José como Yerma y Martí Salvat como Juan, excepcionales ambos. Sorpresa mayúscula la que nos regala Roser Tàpias, su muchacha más salvaje, deslenguada y rebelde que contrasta a la perfección con la muchacha de Cristina López más conservadora, mitad traidora, mitad naïf. La aparición de Isabel Soriano, la Vieja, le da esos puntos de comicidad tan necesarios que oxigenan con gran acierto la tragedia.

Ya lo podemos decir bien alto, Projecte Ingenu se ha consolidado, no sólo navega a la perfección en las aguas de Shakespeare sino que también le siente bien el traje de Lorca. Ah, y sin olvidarnos del gran regalo de la temporada pasada ese Churchill que nos dejó boquiabiertos. Yo sigo sin poder cerrar la boca. Olé!

YERMA

by Elisa Díez on 21:05

TEXTO: FEDERICO GARCÍA LORCA ADAPTACIÓN: MARC CHORNET y ANNA MARIA RICART DIRECCIÓN: MARC CHORNET INTÉRPRETES: ALBA JOSÉ, MARTÍ ...

Font: J. Bordes (ElPunt/Avui)

Josep Maria de Sagarra descobreix el teatre psicològic i realista europeu i americà i decideix fer un gir en la seva dramatúrgia. Torna a Barcelona i presenta Ocells i llops. Només aguanta dues funcions. Insisteix, sis mesos més tard, amb Galatea amb un resultat similar. 65 anys després, Xavier Albertí encomana a Lurdes Barba que aixequi Ocells i llops a la Sala Petita. S'estrena avui i estarà en cartell fins al dia 6 d'abril. Amb aquesta peça, amb la qual fa un homenatge a la seva mare (i als ocells amb els quals es devia distreure), té “l'absoluta necessitat de comunicar als seus espectadors el tresor que ha descobert a França”, segons Albertí. La directora reivindica tant l'autor com l'obra i aclareix que serà una fita històrica perquè no caldrà esperar uns altres 65 anys perquè es faci una nova producció.

Carme Conesa interpreta la vídua jove que aspira a mantenir el seu món amable i cordial. És el debut d'aquesta actriu al TNC. L'actriu admet el perill que la prosa poètica i el seu personatge arraconat de la vida sigui distant. Per això advoca per interpretar-lo des de la veritat d'una mare que és una heroïna de l'amor familiar i que ho fa tot pels seus fills. Efectivament, les pulsions dels seus tres fills (amb l'ambició econòmica, l'anunci de l'homosexualitat i la necessitat de practicar un avortament trencaran aquesta) dilapidaran aquest petit racó on pretén protegir les convencions de l'aristocràcia. De fet, a Ocells i llops es reprodueix un tema constant en Sagarra: la fi del seu món, que pot recordar, per exemple, a Mort de dama de Llorenç Villalonga.

Al costat de Conesa, Roser Tàpias (que és el seu primer personatge professional a l'escena), Nausica Bonnín, Llorenç González, Jaume Madaula, Francesc Luchetti, David Bagés i Montse Pérez. Són el contrapunt al desig de la vídua jove de lluitar per un impossible: aconseguir que el seu món sigui com vol i acabar intentant respirar. No és una presència absoluta: “Primer parlen d'ella i al cap de 10 minuts apareix”, quan ja tothom sap què li passarà, el millor recurs per a lluïment d'una primera actriu, recorda Conesa tot citant Amparo Rivelles.

Josep Maria deSagarra havia de ser el continuador de la dramatúrgia d'Àngel Guimerà. Tot un Teatre Romea li feia d'avalador. Va ser així fins a l'esclat de la Guerra Civil. Al 1948, l'obra va passar per la censura, perquè, tot i la convulsió de la trama, no és escabrosa: el que importa són les conseqüències en l'àmbit estrictament familiar. Segons s'ha pogut saber, aquesta peça és la traducció d'una peça escrita per encàrrec de l'actriu madrilenya Caterina Bárcenas: La muñeca sangrienta no va pujar a escena perquè l'actriu va considerar que no seria entesa pel públic. Efectivament, Ocells i llops no va rebre el plàcet del públic. Ara és el moment de revisitar-la i posar-la a lloc, anuncia Albertí.