Butaques i somnis: Roger Pera

Mostrando entradas con la etiqueta Roger Pera. Mostrar todas las entradas

Avui s'estrena el musical La vampira del Raval, una peça que recull el fet històric d'una dona, Enriqueta Martí, que segrestava nens de la Barcelona del 1912 per prostituir-los i sacrificar-los. La premsa va fer bandera del cas de la nena Teresa Guitart. El dramaturg Josep Arias Velasco ha partit d'aquesta història per relatar i denunciar la burgesia d'aquells anys. Diàriament desapareixien trenta nenes a la Barceloneta, comenta l'actor Pep Cruz.

El musical, en clau de cabaret, es representa al Teatre del Raval, amb música d'Albert Guinovart i té un repartiment de luxe: Pep Cruz, Roger Pera, Mingo Ràfols i Jordi Coromina. Roser Batalla i Mercè Martínez alternen el paper protagonista. Si la primera augura una vampira fosca i maquinadora, la segona exhibeix una dona més despreocupada i ambiciosa.

Jaume Villanueva, l'impulsor de l'espectacle, ha ideat que els papers dels nens es representin amb uns tendres i vulnerables titelles, que manipula Valentina Raposo. Per Cruz, aquest espectacle demostra la capacitat d'aixecar un espectacle “amb pocs recursos però molt amor”. En aquest sentit, considera que els teatres públics no poden seguir amb els paràmetres d'abans de la crisi: “els temps estan canviant”, remata.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

Un musical desperta la vampira del Raval

by Elisa Díez on 14:01

Avui s'estrena el musical La vampira del Raval , una peça que recull el fet històric d'una dona, Enriqueta Martí, que segresta...

La Vampira del carrer Ponent és un personatge que transita entre el mite i la realitat. En realitat era una dona que es deia Enriqueta Martí, que vivia al carrer Joaquín Costa amb els més pobres de principis de segle XX i que es va aprofitar dels baixos fons de Barcelona i de les creences dels personatges de classe alta per lucrar-se de forma fastigosament reprobable. Va enganyar, robar, prostituir nens i nenes i, aquí comença la llegenda, va segrestar menors per assassinar-los i utilitzar les seves despulles per fer beuratges màgics per combatre el mal de pedra o la tisi.

Josep Arias va escriure fa quatre anys una obra de teatre musical sobre aquest personatge La Vampira del Raval perquè la dirigís Jaume Villanueva (El llanto) i finalment l'ha acollit el Teatre del Raval, que està situat en un dels menjadors on aquella pobra dona anava a buscar pa sec. Pep Cruz, Roser Batalla i Mercè Martínez, Roger Pera, Jordi Coromina i Mingo Ràfols són el 'dream team' que ha pujat a l'escenari per interpretar "un musical brut, gamberro i amoral, perquè les úniques mostres d'humanitat les té la Vampira", ha dit Pep Cruz.

"Fora els teatres públics"

L'actor s'ha encès a l'hora de defensar el seu muntatge, que no ha trobat teatre fins aquest Nadal (a partir del 14 de desembre al Teatre del Raval) després d'anys de presentar-lo en teatres més grans. "És un acte d'amor de sis actors que cobraran una merda, i que estan en un teatre petit ple de pols perquè creiem en un text, un director i en nosaltres", ha cridat. "Hi ha molta gent que viu del teatre i cap no és actor", ha dit, denunciant l'elevat sou dels directors del Teatre Nacional i el Lliure, "que són com dues Comédies Françaises quan a França hi ha 70 milions d'habitants i aquí set". Segons Pep Cruz, els els diners s'haurien d'invertir en abonar el talent de companyies joves. "En temps de vaques magres, els diners han de ser per a la creació. Fora els teatres públics. El teatre no pot ser un fet institucional", ha sentenciat, amb l'aplaudiment dels seus companys.

Font: Laura Serra (www.ara.cat)

"Fora els teatres públics!", diu l'actor Pep Cruz

by Elisa Díez on 16:39

La Vampira del carrer Ponent és un personatge que transita entre el mite i la realitat. En realitat era una dona que es deia Enriqueta ...

FITXA ARTÍTICA

TEXT: HOWARD KORDER

TRADUCCIÓ: LLUC POTRONY JULIÀ

DIRECCIÓ: ROGER PERA

INTÈRPRETS: Roger Pera, Pep Papell, Joan Frank Charansonnet, Estel Solé, Yaneys Cabrera, Gemma Badia, José Bailon i Elsa Anka.

PRODUCCIÓ: SET D’ACCIÓ

TEATRE GAUDÍ DE BARCELONA (TGB)

“Ets de Sarrià?... De Sarrià?... No, sóc de Pedralbes!”

Vaig acabar la temporada passada fa uns dies amb ‘Hay que purgar a Totó’, una obra que no cal la pena ni ressenyar. Aquesta setmana la he tornada a començar. L’obra ‘Quina Vida!’ és una història moderna. És una història jove. I l’espectacle és èpic. És la història d’una generació que ho té tot i no sap què fer-ne, d’una joventut que busca sentit en un món que ells no han creat. Què ens està passant? Què estem fent? Hi ha algú allà dalt prenent notes? Sóc feliç? Qui m’estima? Els somnis es fan realitat? Per què collons se’m cauen els cabells? És la història d’unes persones que, tot i el seu afany, no troben ni tan sols una resposta a cap de les seves preguntes. Però així és la vida. I mare meva... quina vida!

Amb un escenari a tres bandes, dividit en múltiples llocs d’acció transcorre els petits fragments de les vides d’aquestos joves que han arribat i han passat de la trentena però que no han aconseguir passar pàgina i segueixen mentalment vivint als vuitanta. Aquesta època ve reflectida en la selecció musical. Els que als anys vuitanta ens van despertar cada matí per seguir les aventures d’aquell nen que buscava a la seva mare, ens va donar el riure al sentir que l’obra comença amb la cançó de Marco. Després, i posant-nos seriosos canviem el xip i recordem cançons d’U2, Europa, Michael Jackson, entre d’altres.

La interpretació de la majoria dels actors està passable, la que més destaca és la del Roger pera, que broda els papers que barregen bogeria, tonteria i poca maduresa. Però la resta del repartiment passa pels seus personatges sense aprofitar res del que el text per sí mateix els hi podia donar.

Una obra per passar l’estona sense esperar grans frases per a la prosperitat. De vegades veure la vida passar és ho millor que es pot esperar. Quina vida!