Mostrando entradas con la etiqueta Ester Nadal. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ester Nadal. Mostrar todas las entradas


TEXT: JOAN CASAS
DIRECCIÓ: ESTER NADAL i YVETTE VIGATÀ
INTÈRPRETS: MARC GARCÍA COTÉ, BERTA GIRAUT i ELISABETH VALLÉS
COMPANYIA: LES MATEIXES
PRODUCCIÓ: LA TROCA i PROJECTE OBERT DE RECERCA CREATIVA
NAU IVANOW


A l'escola ens van explicar que tota Regla de tres té una incògnita, aquí tenim una amb múltiples variables. Tres són els personatges d'aquesta obra de Joan Casas que ens aniran traslladant el seu amor pel teatre, per trobar una manera de sentir els seus personatges, per saber què els uneix i que els separa.

Tots tres es troben en una arxipèlag, no sempre al mateix temps o si, el temps escènic de vegades ens permet imaginar-nos que tots tres comparteixen espai. Però tot és molt senzill, una història d'actors joves que fan teatre i cinema. En joc el seu paper l'amor, el desig, l'ambició, la por a la solitud i la inacceptable injustícia de la mort.

Marc, Marc García Coté; Berta, Berta Giraut i Elisabet, Elisabet Vallès ens ajudaran a resoldre totes les ics d'aquesta equació. Tots tres deixant la seva empremta personal davant l'escenari, però cal destacar sobre tot la seguretat escènica del Marc García Coté i la destresa a transmetre emocions de Berta Giraut.

Tenim davant una comèdia, amb situacions quotidianes i on la realitat de vegades es confon amb la ficció, i la ficció es pot convertir en realitat. I per resoldre totes les incògnites proposades ho millor es convertir-se en espectador.

REGLA DE TRES

by on 12:43
TEXT: JOAN CASAS DIRECCIÓ: ESTER NADAL i YVETTE VIGATÀ INTÈRPRETS: MARC GARCÍA COTÉ, BERTA GIRAUT i ELISABETH VALLÉS COMPANYIA: LE...


FITXA ARTÍTICA
TEXT: TENNESSE WILLIAMS
TRADUCCIÓ: AINA TUR
DIRECCIÓ: ESTER NADAL
INTÈRPRETS: PEPA PLANA, JORGE PICÓ, HANS RICHTER, IRINA ROBLES, SERGI VALLÉS i DAVID VERDAGUER
MÚSICS: LLUÍS CARTES, PEDRO CORNAGO i MARC PRAT
PRODUCCIÓ: ESCENA NACIONAL D'ANDORRA
SALA MUNTANER

Sorpresa, incredulitat i atreviment, això és ho que provoca veure la Blanche Dubois de Pepa Plana. Pallassa, sí Blanche Dubois és una pallassa amb nas inclòs. La proposta comandada per l'Ester Nadal és arriscada i potser en alguns moments es pot considerar encertada, però la resta del temps es queda més en un inoportú atreviment que en una 'vuelta de tuerca' del clàssic de Tennesse Williams.
Tots hi recordem la memorable feina de l'Emma Vilarasau al teatre Romea al 2000 i contra això poques paraules calen. La Blanche Dubois de Pepa Plana necessita força actoral, vitalitat, una empenta i un cert punt de bogeria. No només es sortir a escena amb el nas de pallasso i fer unes quantes ganyotes al públic. A aquestes mancances hi ha que afegir la buidor de l'escenografia, un parell de cortines i uns quants mobles.
El tramvia de l'Ester Nadal intenta ser transgresor però només es queda en un intent. Li manquen molts peròs que normalment s'acostumen a solucionar amb una miqueta d'experiència en la dramatúrgia. De moment seguirem recordant a la Blanche Dubois Vilarasau.