Butaques i somnis: David Bagès

Mostrando entradas con la etiqueta David Bagès. Mostrar todas las entradas

TEXT: ÈSQUIL /HEINER MÜLLER

TRADUCCIÓ: FELIU FORMOSA

DRAMATÚRGIA: PABLO LEY i CARME PORTACELI

INTÈRPRETS: DAVID BAGES, LLUÏSA CASTELL, CARME ELIAS, GABRIELA FLORES, LLORENÇ GONZÁLEZ, PEPA LÓPEZ i ALBERT PÉREZ

MÚSICS: DANI NEL·LO, JORDI PRATS, ANTON JARL, MIQUEL ÀNGEL CORDERO

PRODUCCIÓ: GREC 2010 FESTIVAL DE BARCELONA, CENTRO DRAMÁTICO NACIONAL i FACTORIA ESCÈNICA, INTERNACIONAL

TEATRE GREC

El Festival Grec d'enguany va obrir per primer cop les portes a una dona. Després de gairebé trenta cinc edicions això es considera una fet extraordinari. No obstant això, el Festival continua amb la seva maledicció de l'espectacle d'obertura any rere any. Aquest Prometeu prometia trencar-la, però no ha estat possible. Les crítiques "oficials" han acabat amb l'esperança que els seus creadors havien dipositat en ell.

El problema de Prometeu no s'ha de buscar fora del muntatge, és intrínsec a ell mateix. Una primera part on transcorre el que seria la acció dramàtica narrada a l'obra d'Èsquil, els personatges es mostren dèbils davant dels deus que els atemoreixen constantment durant cadascuna de les seves accions. El repartiment, encapçalat per una Carme Elias menys brillant del que ens té acostumats, nerviós i fred no convenç en cap moment i deixa que el text es quedi nu davant d'unes interpretacions plenes d'inseguretat dels que no saben com sortir-se d'embolic on s'han ficat.

La segona part de l'obra, un afegit signat per Pablo Ley i Carme Portaceli ens presenta als protagonistes d'una comèdia musical, tan popular a les nostres petites pantalles, cantant Over the rainbow i fent-nos creure, sense aconseguir-lo, que malgrat que els deus dominen les nostres accions, som tan fantàsticament capaços de per una estona oblidar totes les nostres preocupacions i cantar que tot és meravellós. El cant general era més si calia modernitzar un text amb la suficient força perquè no facin falta afegits sense sentit d'última hora per arribar al timing adequat.

Després de La Nora... i L'Auca del senyor Esteve, dos dels darrers muntatges de Carme Portaceli tothom s'esperava més d'aquest Prometeu, en una nit de diumenge de mitjans juny on no només ens va deixar freds l'aire de muntanya que bufava. Esperem que no es compleixi allò de "Qui mal comença, mal acaba" i després d'una ensopegada inicial, el Festival es vagi reconduint per camins més reeixits.

PROMETEU

by Elisa Díez on 17:58

TEXT: ÈSQUIL /HEINER MÜLLER TRADUCCIÓ: FELIU FORMOSA DRAMATÚRGIA: PABLO LEY i CARME PORTACELI INTÈRPRETS: DAVID BAGES, LLUÏSA CAST...

FITXA ARTÍSTICA

TEXT: WILLIAM SHAKESPEARE

TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT

DIRECCIÓ: CARME PORTACELI

INTÈRPRETS: DAVID BAGÈS, MANEL BARCELÓ, GABRIELA FLORES, CARME GONZÀLEZ, ALBERT PÉREZ i DANI NEL·LO

PRODUCCIÓ: FEI i KOMBAT PRODUKCIONS

NAU IVANOW

Aquesta no és la història d’un rei al que destronen. Això només és la façana, Shakespeare parla del destronament del rei com concepte, d’un sistema totalitari on el rei mana per ordre de Déu. La violència, l’assassinat i la pressa de possessió d’un nou rei que farà el mateix que va fer el seu antecessor. Tot això passat per la mà de Carme Portaceli.

Ricard II en el segle XXI, amb l’incorporació de noves tecnologies, que es donen la mà amb les paraules escrites fa segles plenes de conspiració, intriga i sobre tot, traïció. Ricard II és la menys violenta de les peces de Shakespeare, és continguda, però manté moments de gran lirisme.

El gran Manel Barceló encapçala el repartiment, fent del mateix Ricard II, que en aquest muntatge ha perdut una força del seu i acostumat mestratge. Li manca força, decisió i empenta d’aquest rei, li manca credibilitat, i amb això la resta de paraules ja no fan falta. Li acompanya una correcta Gabriela Flores i un magistral David Bagès, que dóna vida a tres personatges ben diferenciats, però tots tres amb un toc de versatilitat que només li podria donar en Bagès. Però sense dubte el millor és Albert Pérez, que fa un gran Duc de York, de mirada penetrant i posada indiscutible de reialesa.

La història es desenvolupa en un garatge, la més baixa dels sentiments humans, en la part més baixa d’on conviuen. El lloc lúgubre i fosc acompanya als personatges en cada moviment, al mateix que el vestuari de Manel Soria, de cuir negre.

El muntatge, al més estil Portaceli, amb l’aportació de música i narració de Dani Nel·lo, pot sorprendre a l’espectador o deixar-lo indiferent, això només depèn de la força que aquest pensés que requeria la peça.