NIXON-FROST



TEXT: PETER MORGAN
TRADUCCIÓ: MARGARIDA ARAYA i VICTOR MUÑOZ i CALAFELL
DIRECCIÓ: ÀLEX RIGOLA
INTÈRPRETS: CHANTAL AIMÉE, AMANDA BAQUÉ, ANDREU BENITO, JOAN CARRERAS, ORIOL GUINART, LLUÍS MARCO, JOSÉ NOVOA, JORDI PUIG MARPONS, ÓSCAR RABADAN, SANTI RICART, NINA UYÀ i NEUS BALLBÉ
PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE
TEATRE LLIURE



Un duel de caire cinematogràfic obre la temporada del Teatre Lliure. Però no ens obliden que això és teatre i que no ens hem de fixar en els primers plans. En un imaginari ring es troben a Joan Carreras o David Frost i a Lluís Marco o Richard Nixon. L'objectiu, aconseguir que el ex president dels Estats Units s'esfonsi davant la càmera i admeti els errors comesos durant el seu mandat.

Amb un precedent cinematogràfic encara recent per a molts, Àlex Rigola gossa a enfrontar-se a un text que guanya punts acompanyat d'una impressionant escenografia de Max Graenzel i dels vídeos que van passant en una pantalla gegant damunt dels caps dels protagonistes.

Lluís Marco aconsegueix recrear un Richard Nixon incapaç de controlar la relació entre ell i els mitjans de comunicació, com ja havia quedat demostrat en els debats que havien mantingut amb Kennedy durant les presidencial. Un Nixon imponent, de pocs gestos i que basa tota la seva força en mantenir-se inalterable a les preguntes de Frost fins al final. Joan Carreras es mostra menys espontani que el seu interlocutor, però aconsegueix mantenir-se a l'altura del seu partenaire. La resta de repartiment es manté discretament en un segon pla.

Gairebé dues hores d'espera, de preparatius de quatre entrevistes, on només és vol aconseguir el gran assalt final que Nixon admeti la seva culpabilitat en el cas Watergate. Una proposta molt visual, on es combinin diferents espais escènics i amb un gran protagonisme de l'il·luminació i els elements visuals i sonors.

No estem davant d'una obra política, ni tan sols busca remoure les consciencia dels espectadors sinó més bé és un exercici per veure els inicis de l'opinió pública, el màrketing i l'importància dels mitjans de comunicació de masses, sobre tot de l'imatge, en la política i en la societat.

Un excel·lent muntatge, dels millors que es poden veure a la cartellera teatral barcelonina actual. Val la pena no perdre's aquest duel de titans. I no s'adormin que només hi són fins al 18 d'octubre.

1 comentario:

  1. Em sembla que es la obra que he vist mes fluix el Carreras. La resta en la seva línia però a aquest el vaig trobar molt fluixet...

    Per mi el millor de l'obra es el muntatge! Es d'agrair que vagin afegint mes tècniques audiovisuals a les obres de teatres, tot i que després amb tanta escenografia enorme i vídeos pel mig el text s'arribi a perdre en algun moment. A mi em va agradar. :)

    ResponderEliminar